Judaisme reformiste
El judaisme reformiste (יהדות רפורמית Yahadut reformit), també conegut com a judaisme lliberal o judaisme progressiste, és una de les grans branques de la religió judeua (judaisme rabínic) en l'actualitat, junt en el judaisme ortodox i el judaisme conservador (masortí). El judaisme reformiste defén l'autonomia individual en lo relatiu a l'interpretació dels preceptes religiosos (מצוות mitzvot).[1] Emfatisa la naturalea evolutiva del judaisme, la superioritat dels seus aspectes ètics sobre els ceremoniales, i la creència en una revelació contínua estretament lligada a la raó humana i no llimitada a la teofania en el Mont Sinaí. Com a corrent lliberal del judaisme, es caracterisa per un menor émfasis en el ritual i l'observança personal, considerant la llei judeua com no vinculant i al judeu individual com a autònom, i per una gran obertura a les influències externes i als valores progressistes.

Els orígens del judaisme reformiste es remonten a mitan de el XIX en Alemània, a on el rabí Abraham Geiger i els seus colaboradors varen formular els seus principis bàsics, intentant harmonisar la tradició judeua en la sensibilitat moderna en l'era de l'emancipació judeua. Entenent el judaisme en térmens del método històric-crític i la filosofia moderna, i veent-ho com alguna cosa en constant evolució, el moviment reformiste inicial va sancionar una adaptació conscient de la vida religiosa i l'omissió d'observances i creències considerades irrellevants o supersticioses. En l'àmbit públic, va eliminar parts de la llitúrgia relacionades en conceptes que havia descartat, com la resurrecció corporal dels morts o la restauració del cult sacrificial en Jerusalem, i va traduir gran part de l'oració de l'hebreu a l'alemà. En l'àmbit privat, va tolerar i va llegitimar l'abandó generalisat de l'observança personal de les lleis dietarias, les del Sabbat i unes atres lleis rituals. El reformisme europeu va ser a sovint conservador, tenint que coexistir en elements tradicionalistes dins de comunitats de llarga tradició. Introduïda en Amèrica per rabíns d'orige alemà, la denominació va cobrar importància en Estats Units, florint des de la década de 1860 fins a la de 1930 en una era coneguda com a «Reformisme clàssic». En el context nortamericà, el judaisme reformiste va poder eixercir les seues idees sense restriccions, adoptant un enfocament universalista en poc espai per al particularisme judeu i prescindint de la majoria de les pràctiques tradicionals. Casi tota la llitúrgia estava en anglés, no s'exigia la circumcisió als converso ni als bebés varons, i moltes congregacions celebraven el Sabbat també el dumenge. L'arribada a Amèrica de numerosos immigrants judeus d'Europa Oriental, que generalment eren tradicionalistes, va provocar un renovat interés en l'observança i l'identitat colectiva, consagrat oficialment en la plataforma de Columbus de 1937. Des de la década de 1970, el moviment ha adoptat una política d'inclusió i acceptació, invitant a la major cantitat possible de persones a participar en les seues comunitats en lloc d'adherir-se a una estricta claritat teòrica, tornant-se extremadament divers. S'identifica fortament en les agendes progressistes i lliberals en els àmbits polític i social, principalment baix el concepte judeu tradicional de tikún olam («reparació del món»). Tikún olam és un lema central del judaisme reformiste, i actuar en el seu nom és una de les principals maneres en que els seus seguidors expressen la seua afiliació. El centre més important d'este moviment es troba en Norteamérica.
Existixen diverses branques regionals, entre les que s'inclouen l'Unió per al Judaisme Reformiste (UJR) en Estats Units i Canadà, el Moviment per al Judaisme Reformiste (MRJ) i el Judaisme Lliberal en el Regne Unit, el Moviment Israelita per al Judaisme Reformiste i Progressiste (IMPJ) en Israel, i l'Unió del Judaisme Reformiste en Amèrica Llatina (UJR-AmLat). Totes elles estan unides dins de l'Unió Mundial per al Judaisme Progressiste (WUPJ). Fundada en 1926, la WUPJ estima que representa a lo manco a 1,8 millons de persones en 1.250 congregacions en 50 països, de les quals aproximadament un milló són membres adults registrats en congregacions, i el restant són persones no afiliades que s'identifiquen en el moviment.[2] Açò convertix al judaisme reformiste en la segona denominació judeua més gran del món, despuix del judaisme ortodox.
Història
El "esperit reformiste" en el Judaisme té els seus antecedents en el profeta i reformador Nehemías (נחמיה) i els seus reformaciones entre 431 a.e.c. i 430 a.e.c.. Inclús figures com el Gaón de Vilna, en temps més recents, varen mostrar actituts de clar pensament reformiste. No obstant el Judaisme Reformiste de la modernitat és una de les corrents hereues del judaisme progressiste o lliberal que apareix en Alemània durant el Sigle de les Llums, encara que hui en dia diferix significativament d'est. A la seua volta estes corrents varen ser influïdes per l'Haskalá (en hebreu: השכלה; "Iluminismo", "educació", de la raïl sejel "intelecte", "ment"), també coneguda com Ilustració judeua o "iluminismo judeu".
L'Haskalá o Ilustració judeua va ser el moviment que es va desenrollar en la comunitat judeua europea a fins de el XVIII que va prendre els valors del Sigle de les llums, buscant una millor integració en l'entorn i incrementar l'educació de l'hebreu, l'història judeua i demés coneiximents seculars, fòra de l'àmbit de l'escola religiosa o yeshivá. En el XIX, en un entorn històric d'evolució cap a l'emancipació dels judeus, les tensions entre la societat moderna i el modo de vida de les comunitats hebrees tradicionals es varen agudisar.[3]
El rabí Abraham Geiger
En eixe context sorgix el rabí Abraham Geiger (1810 - 1874), conegut com "el pare del reformisme",[4] Geiger va preconisar un moviment per a la reformación del judaisme, no de la Torá (hebreu: תורה), com alguns dels seus detractors contemporàneus equívocament varen alegar, i tractaria de subrallar la missió dels Judeus de difondre el monoteisme i els preceptes (מצוות) morals i ètics de la Torá. No obstant, es va opondre tenazmente al trasllat del Shabat al dumenge i es va negar a oficiar davant una assamblea de fidels que havia trencat en la comunitat judeua establida.[5] Geiger clarament va fer clar que els seus esforços no deuen ser entedidos com "asimilacionistas", sino com un intent de revertir l'hegemonia cristiana i establir la presència judeua en el marc de l'història i pensament europeus”.[6]
De fet el reformisme va fer possible que molts judeus de l'época, alluntats de la pràctica de la religió i uns atres ya convertits al cristianisme, retornaren a la fe judaica. També va previndre que uns atres tants terminaren convertint-se al cristianisme com a producte de l'assimilació ya generalisada en aquell llavors.[3]
El radicalisme de Samuel Holdheim
En eixe moment naixen distintes corrents de pensament que animen als judeus a abraçar la modernitat i a mesclar-se en la societat exterior en distints graus. El primer que va tindre una existència oficial va ser el Moviment Reformiste, en els Jüdische Reform-Genossenschaft (Unions Judaiques Reformistes) de Frankfurt i Berlín. Samuel Holdheim, junt a Abraham Geiger, va ser un dels principals rabís d'eixe naixent moviment reformiste, i el que tenia la visió més radical. Holdheim estava a favor de l'abolició de la circumcisió i va propondre el trasllat dels ritos del Shabat al dumenge. La visió radical de judaisme de Samuel Holdheim no va ser abraçada per Abraham Geiger i no va prevaldre en el moviment reformiste. En l'actualitat el reformisme no conserva les seues creències o propostes.[3]
Idees de l'Ilustració judeua o Haskalá
En primer lloc, racionalisme: va adoptar la raó com a guia, a pensadors judeus antics racionalistes com Maimónides i moderns com Spinoza (encara que no pel seu ateisme) i, per mig del criticisme ilustrat, qüestionant interpretacions tradicionals i l'idea d'un destí nacionaliste separat, buscant una identitat judeua més universal i religiosa.
En segon lloc, emancipació: va advocar per l'integració dels judeus en les societats no judeues, obtenint drets civils i llibertat de consciència, inspirats per pensadors com Moses Mendelssohn (1729-1786), yayo dels famosos compositors del romanticisme Fanny i Felix Mendelssohn (convertits al luteranismo), i amic del filòsof ilustrat Lessing, qui va defendre la tolerància en la seua peça Nathan el Sabi (1779).
En tercer lloc, una reforma en l'educació: va fomentar l'aprenentage de llengües vernàcules (com l'alemà) i de ciències, ademés dels estudis religiosos, preparant als judeus per a la vida moderna.
Per últim, modernisació: va impulsar canvis substancials en l'educació, el llenguage, l'art i l'organisació social judeua en llínea en la secularisació... encara que també va generar debats i divisions entre tradició i modernitat.
El reformisme en l'Alemània de el XIX
En els seus començos el Moviment Reformiste contava en corrents diverses que preconisaven a voltes reformaciones i reformulación radicals sobre teologia i pràctiques judaiques. Basant-se en l'anàlisis històric i en els Estudis judeus (Wissenshaft dones Judentums) iniciats per Leopold Zunz (1794-1886), negaven el valor de "intocable" a la Torá i al Talmud i consideraven que algunes de les normes halájicas eren innecessàriament restrictives, obsoletes i sense base. Se simplifica la llitúrgia: es varen utilisar llibres d'oracions (sidur) en llengua vernàcula, es varen abreviar els servicis i es va afegir un sermón i un acompanyament musical.[3]
Estes transformacions es varen justificar per mig d'una visió alguna cosa Hegeliana de l'història i les escritures judeues que feya d'elles una progressiva revelació, substituint la tradicional visió d'una revelació ya terminada. Els judeus ya no eren un poble en l'exili a l'espera de la seua pròpia salvació i bolcat sobre sí mateixa, sino una comunitat present en el món la missió del qual era proclamar el monoteisme. S'abandona l'idea de reconstruir el sagrat Temple de Jerusalem i de tornar en els sacrificis, aixina com les oracions per al restabliment d'un Estat propi. El Moviment Reformiste en els seus orígens era antisionista i proponia l'afiliació al país de residència. A diferència del reformisme de el XX i de l'actual que abraça férreamente el sionisme.[7][8][9]
Eixes reformaciones testimoniaven una necessitat de renovació religiosa, pero també un desig de destacar-se menys del restant de la societat, lo que està en l'orige d'algunes característiques que els donaven un aspecte exterior: nova indumentària per als rabís, s'adopta "temple" junt a sinagoga com a noms del lloc de cult i la creació d'un rito de confirmació per als adolescents.[3]
L'Unió Reformista de Berlín era la més radical, pero no tots els seguidors d'este moviment progressiste desijaven canvis tan radicals. Es varen produir trobades entre rabíns en Brunswick en 1844, en Frankfurt en 1845 i en Breslàvia en 1846. No es va conseguir l'unanimitat i en 1854, Zecharias Frankel (1801-1875), director del seminari de Breslavia, va fundar el Moviment Masortí, cridat "Conservador", progressiste pero menys radical que moltes de les Unions Reformistes. Posteriorment el propi Moviment Reformiste va donar marcha arrere en algunes de les seues propostes més radicals.[3]
El reformisme en l'actualitat
A mitan de el XIX el Moviment Reformiste es va implantar en Amèrica del Nort,[10] especialment en els Estats Units en el nom de Unió per al Judaisme Reformiste (URJ), i conte allí en numerosos adherentes (la majoria dels judeus practicants manifests són reformistes). També es va implantar en Israel,[11] en el Regne Unit (Lliberal o Reform), Unió Europea, (en els Països Baixos, en França, en Espanya), en Amèrica Llatina i en el Carib (Puerto Rico, Illes Vérgens, Cuba, Curaçao i Jamaica). A pesar d'haver naixcut en Alemània, el judaisme lliberal s'ha convertit hui en dia en un moviment reformiste de clar predomini nortamericà.[3]
En Israel, els reformistes (de la mateixa manera que els conservadors o masortíes) durant un temps no varen tindre un pes significatiu. No obstant existixen actualment comunitats reformistes de gran importància i l'activitat de la qual creix.[12][13] El reformisme israelita s'agrupa baix el Moviment Israelita per al Judaisme Reformiste i Progressiste.[14] Les tensions en els ortodoxos (i encara més en els jaredíés) són a voltes importants.
La majoria de les comunitats reformistes internacionals pertany a l'Unió Mundial per al Judaisme Progressiste (World Union for Progressive Judaism), fundada en Londres en 1926, i la sèu del qual està en Jerusalem.[15]
Segons un cens de l'Unió publicat en 2025, tindria 1,8 millons de membres i 1.250 congregacions en 50 països. [2]
Creències
No pretenen ser dogmàtics. [1][16]
- L'existència, la singularitat i l'unitat de Deu.
- L'eternitat i la naturalea espiritual de Deu.
- La Torá va ser inspirada i és progressivament revelada per Deu.
- La propagació del Monoteisme Ètic.
- La ciència (תורה ומדע) deurà ser part de la guia per a un reformisme sistemàtic, que enfoque a la humanitat com a primer objectiu. Basat en el racionalisme de Maimónides o Rambam (de l'acrònim hebreu, רמב"ם).
- L'afirmació dels tres pilars del Judaisme: Deu, la Torá i Israel (a saber, el poble judeu).
- L'adaptació i resposta del Judaisme als desafius de l'actualitat, com sempre ho ha fet per a poder sobreviure. El Judaisme ha de ser purificat i la maleza retallada.
- L'arribada de l'Era Mesiánica és responsabilitat de tots; judeus i no judeus.
Matrimoni
En 2013, l'Unió Mundial per al Judaisme Progressiste va adoptar una resolució en apoyo de el matrimoni entre persones del mateix sexe. [17]
Pràctica
Entre els judeus reformistes existixen els següents plantejaments:[1]
- Adheriment exclusiu a la Torá i al restant del Tanaj com a escritura inspirada per Deu. També són consultades les obres de la lliteratura rabínica cridada "torá oral", a saber Mishná i Guemará (Talmud), el Midrash i la lliteratura medieval com el Mishné Torá. D'igual modo es tracten en alta valoració (i d'us constant i indispensable) la Responsa i el Sidur (llibre judeu d'oracions). Per als reformistes la "torá oral" (i per això l'Halajá), encara que és reconeguda com a part dels "texts sagrats" junt al Tanaj,[18] no és considerada com a “revelació divina”, sino més be com un conjunt d'opinions i reflexions inspirats en la Torá "escrita" en molts casos, en un alt grau purea ètica la qual va contribuir als seus pensadors i autors a buscar una íntima aproximació a Deu, pero no té un orige necessàriament diví. Per lo tant el reformisme considera equivocats als moviments que li concedixen autoritat definitiva a la halajá tradicional o que aleguen que el seu abordage sobre la halajá és l'única o més autèntica expressió del Judaisme. La Torá "escrita" és tractada com a revelació progressiva o "document viu".
- Rebuig de la segregació sexual, defensa dels drets de la dòna i les minories sexuals.[19] Hòmens i dònes resen en les sinagogues reformistes de manera conjunta. El reformisme va ser el primer moviment en començar l'ordenació rabínica (en hebreu: סמיכה | fonètica: smijá) de dònes.
- Absència d'integrisme en la seua interpretació dels preceptes (mitzvot). Dits preceptes varen ser escrits per persones influïdes per la seua societat, i no deu realisar-se una interpretació literalista, sino adequada al context.
- Mantindre un ferm compromís en la justícia social i la reparació del Món per mig del principi de Tikún Olam. [20]
- Considerar al Messies judeu com el símbol d'una societat ideal i no com una persona individual. Quan aplegue l'Era messiànica, s'instauraran en la Terra els principis de pau i fraternitat universal.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 What is Reform Judaism?
- Archivat el 27 de decembre de 2012 archivat en Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 «About Us – World Union for Progressive Judaism». wupj.org. Consultat el 2026-01-29.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 History of the Reform Movement | Plantilla:Web
- ↑ Geiger, fundador del reformisme
- ↑ Michael A. Meyer (2000). The Reform Judaism Reader: North American Documents, Urj Press, p. 6. ISBN 0807407321.
- ↑ Koltun-Fromm, Ken (2006). Abraham Geiger's Lliberal Judaism: Personal Meaning and Religious Authority, Indiana University Press, p. 2. ISBN ISBN 978-0253347442.
- ↑ Reform Judaism Doubles Down on Zionism | Plantilla:Web
- ↑ Association of Reform Zionists of America | Plantilla:Web
- ↑ «Platforms on zionism». Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ Eugene Borowitz (1985). Explaining Reform Judaism, Behrman House, p. 17. ISBN 978-0874413946.
- ↑ «עמוד הבית» (en he-il). התנועה הרפורמית. Consultat el 2023-08-01.
- ↑ Rab. Gilad Kariv, rabí reformiste i membre de la k’neset israelita | Plantilla:Web
- ↑ Rab. Gilad Kariv, rabí reformiste i actual membre de la k’neset israelita | Plantilla:Web
- ↑ Moviment Israelita per al Judaisme Reformiste i Progressista | Plantilla:Web
- ↑ Sara I. Karesh, Mitchell M. Hurvitz, Encyclopedia of Judaism, Infobase Publishing, USA, 2005, p. 421
- ↑ Eugene Borowitz (2003). American Reform Judaism: An Introduction, Rutgers University Press, p. 27. ISBN 978-0813532196.
- ↑ Emily McAvan, The Jewish case for marriage equality in Austràlia, sbs.com.au, 23 de giner de 2017
- ↑ Singer / Zlotowitz (1992). Our Sacred Texts, UAHC Press, p. 91-109. ISBN 978-0807404799.
- ↑ Eugene Borowitz (2003). American Reform Judaism: An Introduction, Rutgers University Press, p. 186. ISBN 978-0813532196.
- ↑ Mishkan.org.ar
Bibliografia
- "Li judaïsme libéral", Pauline Beu, ed. Jacques Grancher,1993 ISBN 2733904167
- "Un Judaïsme dans li siècle", Daniel Farhi, ed. Berg International,1997 ISBN 2-911289-12-9
- "L'Estat Judeu", Teodoro Herzl. Trad. Antonio Bella Andújar. 2005 ISBN 978-9875740150
- "For the Sake of Zion, Reform Zionism: A Personal Mission", Richard G. Hirsch, Urj Press, 2012 ISBN 978-0-0874-1189-9
- "Imanu-El: Deu està en nosatres. Sidur Rito Reformiste", Reuben Nisenbom, Nisenbom Press, 1991 ISBN 978-950-43-3593-1
- "Explaining Reform Judaism", Eugene Borowitz, Behrman House, 1985 ISBN 978-0874413946
- "Jewish Living: A Guide to Contemporary Reform Practice", Mark Washofsky, Urj Press, 2010 ISBN 978-0807407028
- Philipson, David (1907). The Reform Movement in Judaism, Syracuse, New York: Macmillan.
- Raphael, Marc (1993). Reform Judaism in America: A Biographical Dictionary and Sourcebook (Jewish Denominations in America), Westport, Conn.: Greenwood Press. OCLC 26212515. ISBN 0313246289.
- Borowitz, Eugene B. (1996). Reform Judaism Today (Reform Judaism Today, Reform in the Process of Change, What We Believe, How We Live, Leader's Guide), Greenwood Press. ISBN 9780874413151.
- Romain, Jonathan A. (2004). Reform Judaism and Modernity: A Reader. ISBN 0334029481.
- Kaplan, Dana Evan (2005). American Reform Judaism: An Introduction, New Brunswick, New Jersey: Rutgers University Press. ISBN 0813532191.
- Kaplan, Dana Evan (2009). Contemporary American Judaism: Transformation and Renewal, Columbia University Press.
- Kaplan, Dana Evan (2013). The New Reform Judaism: Challenges and Reflections, Philadelphia: The Jewish Publication Society. OCLC 857493257. ISBN 9781461940500.
- Kaplan, Dana Evan (2017). A Life of Meaning: Embracing Reform Judaism's Sacred Path, CCAR Press. ISBN 978-0881233131.
Enllaços externs
- Union for Reform Judaism
- Reform Judaism | Jewish Life in Your Life
- Unió Mundial pel Judaisme Progressiste
- Archivat el 20 de febrer de 2018 archivat en Wayback Machine.
- התנועה הרפורמית (Israel Movement for Reform Judaism)
- Mouvement juif lliberal de France
- La Torá explicada des de l'òptica del Judaisme Reformiste Clàssic
- Halachah - The Movement for Reform Judaism
- ¿Qué és el Judaisme Reformiste?
- Reform Judaism & Zionism; A Centenary Platform - CCAR
- Reform Judaism & Halakhah
- Archivat el 18 de març de 2015 archivat en Wayback Machine.
- Reform Judaism is more halakhic than you think
- Archivat el 25 de març de 2015 archivat en Wayback Machine.
- Espiritualitat Cabalística Reformista
- El Judaisme Reformiste és el judaisme rabínic original
- Ràdio Sefarad - 200 anys del naiximent de rabí Abraham Geiger, fundador del Reformisme
- Este artícul conté una traducció derivada de «Judaísmo reformista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.