Halias
Halias, Halión [1] o Halice [2] ( [3] o Ἁλία [4] o Ἁλική [2]) en el nom d'una ciutat grega antiga de l'extrem meridional d'Argólide, situada en la costa del golf Argólico. Tucídides flama al territori Ἅλιας.[5] La seua àrea s'ha estimat en 84 km².[6] El gentilici és halieos o halicos.
La ciutat, parcialment sumergida, estava emplaçada en un chicotet promontori que domina la baïa de Porte Jeli. El seu port natural era un dels millors de la costa.[4] La llínea de plaja va aplegar a tindre 1300 metros i es va reduir a menys de 300.[7]
Els primers pobladors varen ser provablement driopes.[8][9] El primer assentament de Halias es remonta al periodo geomètric. La ciutat va florir en les époques arcaica i clàssica.[10]. Tal volta era ya una polis en l'época arcaica, pero l'absència en Olimpia de dedicatòries d'atletes victoriosos de Halias en els Jocs Olímpics[2] indica que, si va ser una polis, era una polis depenent, dominada provablement per Hermíone, com es deduïx d'un fragment d'Éforo de Cime.[11][12]
La conquista de Halias pel espartano Anaristo[13] va tindre lloc entre el 464 i 430 a. C., any en que ya era aliada d'Esparta.[14] En 460-459 a. C. els atenienses es varen enfrontar en Halias als corintios i epidaurios en una batalla.[15] Segons Tucídides varen véncer els corintios [15] i segons Diodoro Sículo la victòria va ser ateniense.[16]
Cap al 460 a. C., Halias va ser cedida per Hermíone als tirintios. Més tart varen ser expulsats de Tirinto per Argos.[17][18]
El territori de Halias va ser saquejat pels atenienses en l'any 430 i el 425 a. C., durant la guerra del Peloponeso.[19] En este últim any els halieos i atenienses varen concloure una aliança en la que aquells els varen fer entrega d'un port fortificat durant la duració de la guerra.[20]
Halias va ser membre de la Lliga del Peloponeso fins a la batalla de Leuctra en el 371 a. C.[21] En el 394 a. C. va lluitar en el bando peloponesio en la Batalla de Nemea.[22] Va poder haver segut una de les polis conquistades per Epaminondas en el 369 a. C.[23]
En el IV, despuix de la miraculosa curació d'un ciutadà per una serp del Asclepeion d'Epidauro, la polis de Halias va consultar al oràcul de Delfos i va rebre instruccions per a construir un temple en una estàtua d'Asclepio.[24][25]
L'única font sobre la constitució política de Halias és una placa de bronze inscrita en alfabet argivo, en la promulgació pública d'una llei,[26] presuntament trobada en Hermíone, i actualment atribuïda a Halias.[27] Brandt es posiciona en contra.[28]
En 1959 Jameson va prendre part en les excavacions de Halias i del propenc Porte Jeli.[29] En el XIX, Leake, Puillon de Boblaye i uns atres varen identificar les ruïnes de Petrothalassa en Halias, i les de Porte Jeli en Mases. Jameson ubica Halias en Porte Jeli i Mases en Kilada. Les excavacions varen confirmar la seua ubicació en la baïa de Porte Jeli.[30]
En l'exterior de les muralles s'han trobat els restants d'un estadi de 166,50 m,[31] una estoa i un temple d'Apolo de principis de el VII en la partix nort de Porte Jeli.[32]
De Halias partia un camí fins a la veïna ciutat de Kosta.[33] Va estar fortificada en el V, segons una inscripció del 425/424 a. C.[34] A mitan de el IV, el recint amurallado tancava un àrea de 18 ha, de les que unes 15 eren adequades per a ser habitades a mediat. Si s'accepta una densitat de població de 250 hab/hm², Halias va tindre 1220 habitants en época arcaica que vivien en un àrea de 5,88 ha.[35] La població va aumentar a 3750 habitants a mitan de el IV[36] Les muralles conectaven la ciutat en l'acrópolis en la que va haver un modest temple, potser d'Atenea. Eren d'atobó en fonaments de conglomerat en torres a intervals. Les fortificacions es remonten per lo manco al VII[37] McAllister fa un descripció exhaustiva de les muralles.[38]
El barri noreste de la ciutat baixa és de principis de el VI i es va construir en pla en damero.[39]
Les excavacions mostren que Halias va ser abandonada al començament de el III[40], no obstant en una inscripció de Epidauro del 200-219 a. C., figura el gentilici halicos.[41]
Es varen falcar monedes en la llegenda ΤΙ o ΤΙΡΥ o ΤΙΡΥΝΘΙΩΝ, en un cap barbada d'Heracles o d'Apolo laureado en l'anvers, i en una palmera o una clava en el revers.[42]
Referències
- ↑ Jenofonte, Helèniques VI,2,3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pausanias, Descripció de Grècia II,36,1.
- ↑ Inscriptiones Graecae I3 1147.3
- ↑ 4,0 4,1 Periple de Pseudo-Escílax, 50
- ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso, II,56,2.
- ↑ Jameson, 1994, p. 18.
- ↑ Hansen y Nielsen, 2004, p. 609.
- ↑ Baquílides, fr. 4.49.
- ↑ Jameson, 1994, pp. 63-65.
- ↑ Jameson, 1994, pp. 435-4374.
- ↑ Éforo de Cime, fr. 56.
- ↑ Jameson, 1994, p. 75.
- ↑ Heródoto, Història VII, 136.
- ↑ Heródoto, Història, llibre VII, p. 181, nota 650 de Carlos Schrader, Madrit: Gredos (1985), ISBN 978-84-249-0994-1.
- ↑ 15,0 15,1 Tucídides, op. cit.I,105,1.
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica XI,78,1.
- ↑ Heródoto, op. cit VI,83,1-2.
- ↑ Pausanias, op. cit. II,25,8.
- ↑ Tucídides, op. cit. II,56,5; IV,45,2.
- ↑ Inscriptiones Graecae I3 75.
- ↑ Hansen, Nielsen, p. 609.
- ↑ Jenofonte, op. cit. IV,2,16.
- ↑ Jameson, 1994, p. 80.
- ↑ Inscriptiones Graecae IV2 1.122.69-82
- ↑ Edelstein y Edelstein, 1945, p. 236.
- ↑ Inscriptiones Graecae IV 554 = Supplementum Epigraphicum Graecum 11 315
- ↑ Jameson, 1974, pp. 68-69.
- ↑ Brandt, 1992.
- ↑ Jameson, 1994, p. 8.
- ↑ Jameson, 1994, p. 41.
- ↑ Romà, 1993, p. 34.
- ↑ Jameson, 1974, pp. 71-72.
- ↑ Jameson, 1994, p. 58.
- ↑ Inscriptiones Graecae I3 75.11.
- ↑ Jameson, 1994, p. 562.
- ↑ Jameson, 1994, pp. 551-552.
- ↑ Jameson, 1994, p. 435.
- ↑ McAllister, 2005.
- ↑ Rudolph, 1984.
- ↑ Jameson, 1994, pp. 436-437.
- ↑ Inscriptiones Graecae IV2 1.42.10-11
- ↑ Head, 1911, p. 443.
Bibliografia
- Hansen, Mogens Herman; Nielsen, {{{nom2}}} (2004). An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-814099-1.
- Jameson, Michael H. (1994). A Greek Countryside: The Southern Argolid from Prehistory to the Present Day (en anglés), Stanford: Stanford University Press. ISBN 0804716080.
- (1974).«A Treasury of Athena in the Argolid».Fòrums: Tribute to B. D. Merrit.Nova York:
- (1992).«IG I4 554: aus Argos oder Halieis?».Chiron 22.C.H. Beck Verlag.Munich:
- 83-90.
- «seu9EqL&sig=jvUyVYWNPHkk22hC7U3KfOIGY4M&hl=és&sa=X&ei=V0sLU5uAMLKa0QWozIC4Cw&vore=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=Halieis&f=false The Excavations at Ancient Halieis: The fortifications and adjacent structures» (en anglés). Consultat el 24 de febrer de 204.
- (1984).«Excavations at Porte-Cheli and Vicinity, Preliminary report, VI».Hesperia.(53)
- 13-170.
- Romà, David Gilman (1993). Athletics and Mathematics in Archaic Corint: The Origins of the Greek Stadion (en anglés), Filadèlfia: American Philosophical Society. ISBN 978-08-7169-206-1.
- (1945) Asclepius: A Collection and Interpretation of the Testimonies, 1998 2ª edició (en anglés), Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 0801857694.
- Head, B. V.. Història numorum: A Manual of Greek Numismatics (en anglés), Oxford: Clarendon Press. OCLC 64789709.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Halias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.