Argòlida
Argòlida o Argólide, (en grec antic Ἀργολίς, Argolís; en grec modern Αργολίδα, Argolída AFI: [aɾɣo̞ˈliða]) és una unitat perifèrica de Grècia. Està localisada en la regió del Peloponeso, en la seua part este. La seua capital és la ciutat de Nauplia. Fins a l'1 de giner de 2011 va ser una de les 51 prefectures en que es dividia el país.[1] l'Ilíada es referix a ella com «Argólida, que crío cavalls». És per això que la polis d'Argos era cridada Hippobotos.[2]
La major part de la superfície cultivable s'estén en la part central. Els seus recursos agrícoles principals són les taronges i les olives. Les plages es troben al sur i a l'est. Les montanyes dominen l'oest, el noreste i l'est. Llimita en Arcàdia a l'oest i suroest, en Corintia al nort, en el golf Sarónico, la prefectura del Ática i el terme municipal de Trecén, a l'est i surest, i en el golf Argòlic al sur. En l'antiguetat Trecén pertanyia al territori de la Argólida.
Història
En l'Antiga Grècia la regió va estar dominada per la polis d'Argos. Confinava en Fliunte, Cleonas i Corinto al nort, Epidauro a l'est (separades pel mont Aracneo, en la ciutat de Lesa en la frontera); el golf Argòlic i Cinuria al sur, i Arcàdia a l'oest (separades pel mont Artemisio). Els dos rius que discorrien per Argólida eren l'Ínaco i l'Erasino. Inicialment constava de vàries polis independents: les principals eren Micenas, a uns 10 km al nort d'Argos, i Tirinto, a uns 8 km al surest, pero en l'época de la guerra del Peloponés tot el territori estava somés a Argos. Atres ciutats d'Argólida varen ser: Lirceo, Orneas, Céncreas, Hisias, Genesio, Tirea, Temenio, Ásine, Midea, Hermíone i Trecén. En 1600 a. C., es varen instalar en ella els aqueos i varen iniciar els contactes comercials en Creta. Els restants de les ciutats de Micenas i Tirinto són prova d'això. L'unitat de la regió no va aplegar a conseguir-se, ya que despuix de la guerra de Troya i l'invasió dels dorios, la Argólida es va dividir en vàries ciutats rivals, la més important d'elles, Argos. En 146 a. C. varen passar a mans dels romans. Despuix del periodo bizantí, Argólida, com el restant del Peloponeso, passa a mans dels francs, d'els qui la prenen els turcs en 1640, a excepció de Nauplia, conservada pels venecians fins a 1540. Entre 1833 i 1899, la Argólida va ser part d'Argolidocorinthia, que incloïa les actuals Corinto, Hydra, Spetses i Kythira. Es va unir a Corintia per a formar Argolidocorinthia de nou en 1909. Quaranta anys més tart, en 1949, Argólida finalment es va separar de Corinto. Nauplia va ser capital del flamant estadi grec entre 1828 i 1834, quan es va traslladar la capital a Atenes. Com la reforma del govern de Kallikratis en 2011, l'unitat perifèrica d'Argólida va conservar el mateix territori que l'anterior prefectura.
Municipis
Des de 2011 es dividix en 4 municipis:[3]
Vore també
Referències
- ↑ «Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia (11 d'agost de 2010). Archivat des de l'original, el 27 d'abril de 2017. Consultat el 16 de juliol de 2011.
- ↑ Antoine Jean Letronne: Curs Elemental de Geografia Antiga i Moderna, ed. Ignacio Boix, Madrit, 1845
- ↑ «Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia (11 d'agost de 2010). Archivat des de l'original, el 27 d'abril de 2017. Consultat el 16 de juliol de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Argólida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.