Gymnema sylvestre

Archiu:Gymnema sylvestre.jpg

Gymnema sylvestre (Gymnema sylvestre)

Gymnema sylvestre és una espècie de planta trepadora, leñosa i de full perenne que no és habitual en la península ibèrica de manera que no té nom comú en espanyol. En sánscrito es diu gurma, Gurmarbooti o Meshashringi. El nom popular anglés correspon a Periploca of the Woods.

Distribució i hàbitat

Creix preferentment en boscs secundaris oberts i xaraés i es troba en altures de fins als 1000-1200 metros. Es distribuïx especialment en els boscs monsònics i, en menor freqüència, ha aplegat a algunes zones d'Oceania i Amèrica.

Es troba en el continent asiàtic sobretot en la Índia, en els boscs tropicals del centre i el sur del país, en els Ghats occidentals que és una cadena montanyosa que es troba a l'oest de l'Índia i en el territori de Goa. També creix en Japó, Sri Lanka, Vietnam, Taiwan i en algunes províncies de China en Fujian, Guangxi, Hainan, Yunnan i Zhejiang. De forma menys habitual es pot trobar en el sur d'Àfrica.

Etimologia

El nom popular "gur-ma" prové del hindi. Significa "destructor de sucre" per la curiosa propietat de la planta de suprimir la sensació del sabor dolç. Per una atra part, el terme sánscrito "meshasringi" vol dir "banya de corder".

Descripció

El seu raïl és axonomorfa, presenta una raïl primària persistent que dona lloc a raïls secundàries més menudes i poden alcançar els huit metros de profunditat. Les seues fulles són simples, opostes, acuminadas, generalment elíptiques o ovales i pubescentes. Presenten una nerviación pinnada. Medixen entre 3-5 cm de llarc i 0.7-3 cm d'ample. Tenen un color vert-marró, no tenen olor i tenen un sabor alguna cosa amarc. Presenta uns pèls curts, fins i suaus en el cáliz de la flor. Té una inflorescència en arracada. Les seues flors són hermafroditas, menudes, grogues i algunes presenten tonalitats verdosas. S'agrupen en umbelas. El periant està format pel cáliz i la corola. Té el cáliz 5 sàpia-hos, lòbuls llarcs, ovalats i pubescentes. La corola és de color groc pàlit, té una forma acampanada en valvas i una corona única en cinc escamas carnosas, té 5 pétals. El gineceo consistix en un únic pistil en dos carpelos, formant un ovari súpero. Els estils estan fusionats pero presenten 5 estigmes diferenciats. El androceo està compost per 5 estams. El pecíol medix entre 3-12 mm de llongitut. Presenta un frut en forma de folícul, solitari o en parells, acuminados, tomentosos, prims des de la base fins a l'extrem superior. Les llavors són ovado-oblongas, blanques.

Propietats

Part utilisada (droga)

El component actiu principal és el àcit gymnémico el que s'extrau dels seus fulls. Forma part d'un 7-75% de la droga.

Composició química

El principal component bioactivo de la Gymnema sylvestre pertany al grup de les saponinas i és conegut com àcit gymnémico Els components són:

• Heterósidos triterpénicos: Es tracta d'una mescla de heterósidos saponínicos de tipo triterpènico, coneguts com a àcit gymnémico; sent els seus aglicones en la seua majoria una mescla complexa de (gimnemagenina, gimnestrogenina, longispinogenina, sitakisogenina, gimnermanol i àcit oleánico).

• #Àcit orgànics: àcit tartárico, àcit fórmico i àcit butírico

• Péptidos: gurmarina

• Fitoesterolés: estigmasterol, B-aminina i lupeal.

• Glucosa

• Alcaloides: gymnamina

• Derivats antraquinónicos: hentriacontano, pentriacontano, nonacosano i triacontano.

• Substàncies nitrogenades: betaína, adenina, tossal i trimetilamina.

• Oxalato de calcio: CaC2O4

• Minerals: calcio (Ca), sodi (Na), potassi (K), ferro (Fe), alumini (Al), sofre (S), fòsfor (P) i silici (Si).

• Flavonoides: derivats de la d-quercetol

• Uns atres: resina, mucílacs, fitina, celulosa i lignina.

Usos medicinals

S'utilisa principalment per a combatre la diabetis, l'hiperactivitat i la hipoglicemia. També es considera hepatoprotector i té interés fitoterapéutico. Ademés, s'utilisa en casos d'alèrgias, anèmia, colesterol, indigestió i problemes gàstrics. És una planta en moderada propietat diurética. La presència de antraquinonas eixercix una activitat laxante moderada. És activador de la circulació central i / o perifèrica. Per una atra part, ajuda a perdre pes ya que la propietat de fer reducció del sabor dolç fa disminuir la gana. Totes les parts s'utilisen per al tractament del reuma i de les hemorroides. En el passat també era utilisada per a tractar les mordeduras de serps, els refredats, dolor d'estòmec.

Accions farmacològiques

L'àcit gymnémico és utilisat com a agent antidiabético ya que produïx un aument de cèlules beta pancreàtiques lo que fa aumentar els nivells d'insulina. És un agent antihiperglucèmico, el qual fa disminuir els nivells anormals de sucre en la sanc. La G. sylvestris impedix l'absorció dels sucres en processos digestius ya que l'àcit gimnèmico pot bloquejar els receptors de glucosa. Els efectes de l'àcit són molt ràpits i eixercixen la seua acció inhibidora a nivell de la membrana plasmática. L'efecte bloqueador dels receptors de la glucosa es deu possiblement al grup acilo de l'àcit, el qual sembla que influïx en el sistema enzimàtic celular, sobretot en mitocondrias. L'efecte supresor dura una hora aproximadament. Com a resultat, la consistència de sucre en sanc disminuïx.

De la mateixa manera, Gymnema també pot actuar sobre les papiles gustativas en la llengua. La llengua no nota el sabor dolç del caramelo en mastegar al mateix temps fulls de Gymnema. Té l'estranya propietat d'anular el gust dolç, lo que s'atribuïx a la presència d'àcit gimnèmico. Esta supressió no es produïx només en el sucre, sino també en el glicerol i els edulcorantes.

El sucre en sanc és controlat per l'insulina, la qual és produïda per les cèlules beta-pancreàtiques. Normalment, en els adults diabètics estes cèlules s'han deteriorat i el paper de la Gymnema és ajudar a regenerar-les. Per això, l'equilibri de sucre en sanc i àcit gimnèmico són eficaços per als diabètics, tant depenents com a adults.

Aparte de la seua propietat hipoglucémica, també és astringente, estomacal i tònica.

Toxicitat

Si s'utilisen les cantitats indicades, és dir, no superar els 400mg al dia sol ser segura, ben tolerada i no produïx efectes secundaris. Durant l'embaràs i el periodo d'alletament no s'ha determinat si poden produir-se o no efectes secundaris. Aixina i tot, es recomana consultar a un facultatiu mèdic abans d'administrar extracte de Gymnema a chiquets i vells diabètics. Contraindicada en el cas d'utilisar-se conjuntament en drogues hipoglucèmicas orals. Cal anar en conte a l'hora de prendre gimnema junt en glipizide, glyburide i insulina.

Atres usos

Té un extracte alcohòlic en els fulls secs que mostra activitat antibacteriana contra Bacillus pumilis, Bacillus subtilis, Pseudomonas aeruginosa i Staphylococcus aureus.

Història

És molt coneguda en la medicina popular hindú per les seues múltiples aplicacions mèdiques: ho utilisen per a tractar problemes estomacales, estrenyiment, dispèpsia, edemas, oliguria, oftalmitis, angines, retenció d'orina, o com a estimulant i energizante. També és un tractament clàssic per l'dolor i dels dolors oculars.

Les seues propietats hipoglucemiantes ya eren conegudes des de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, sent utilisada en lo que ells denominaven orina de mel. La seua acció principal i habitual antidiabética no va ser coneguda fins a mediats de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. Va ser descrita originalment pel botànic suec Anders Jahan Retzius en la denominació Periploca sylvestris Retz.

Taxonomia

Gymnema sylvestris va ser descrita per Robert Brown i publicat en Systema Vegetabilium 6: 57. 1820.

Sinonímia

• Apocynum alterniflorum Lour.

• Cynanchum subvolubile Schumach.
• Gymnema affine Decne.
• Gymnema alterniflorum (Lour.) Merr.
• Gymnema formosanum Warb.
• Gymnema humile Decne.
• Gymnema rufescens Decne.
• Gymnema subvolubile (Schumach.) Decne.
• Marsdenia sylvestris (Retz.) P.I.Forst.
• Periploca sylvestris Retz.
• Strophanthus alterniflorus (Lour.) Spreng.
• Asclepias geminata Roxb.
• Cynanchum lanceolatum Poir.
• Gymnema geminatum R.Br.
• Gymnema melicida Edgew.
• Gymnema mkenii Harv.
• Gymnema parvifolium Wall.
• Gymnema subvolubile Decne.
• Marsdenia geminata (R. Br.) P.I. Forst.
• Periploca tenuifolia Willd. ex Schult.
• Vincetoxicum lanceolatum Kuntze

Enllaços externs

• Indus extracts (en anglés)