Germania Inferior

La província romana de Germania Inferior (en llatí, Germania Inferior) va ser una província romana que ocupava els territoris dels actuals Països Baixos, part de Bèlgica i el noroest d'Alemània, utilisant com a frontera el curs del riu Rin, que els romans encara desijaven creuar, aixina com explorar la fins a llavors desconeguda regió. Entre els anys 39 i 38 a. C., Agripa va expulsar als suevos de la vora oest del Rin i va establir en el seu lloc als ubios, un poble aliat de Roma. Les contínues guerres havien deixat esta regió deserta, i els ubios varen fundar el poble de Llaura Ubiorum, la moderna Colónia. En el 27 a. C., Augusto va crear la província de Gallia Belgica, la capital de la qual era Reims. El governador Marque lio va saber en 17 a. C. que els sicambrios, usipetos i tencteros al mando del sugambro Meló havien creuat el Rin; L'eixèrcit romà els va interceptar en la vall del Mosa, pero els germans varen rebujar a la cavalleria i després als legionaris, i varen conseguir capturar l'àguila de la Legio V Alaudae. Per a venjar esta humiliació i restablir el prestigi de Roma, Augusto va enviar als germans Tiberio i Druso, fills de la seua esposa Livia, a enfortir la frontera del Rin. Ademés va dividir els territoris germànics conquistats en dos districtes militars romans: Germania Superior i Germania Inferior. Per a qüestions administratives depenien dellegat de la Gallia Belgica, pero per a qüestions militars, els llegats de les legions eren plenament autònoms.

Creació

En l'any 12 a. C., la tan esperada venjança romana contra els sugambros es va concretar. Druso els va derrotar i va aplegar fins al riu Lippe, a on va atacar als queruscos. En el 9 a. C. va expulsar als marcomanos, i Marbod el seu rei va tindre que dirigir el seu poble a Bohemio. En la següent primavera Druso va aplegar al riu Albis (actual Elba), el territori guanyat li va ser incorporat a la província^{cita requerida}. Tiberio va succeir al seu germà en la conquista de Germania i, despuix de deportar a 40 mil sugambros i de desestajar la seua capital Nimega, es va dirigir a l'oest. L'eixèrcit de la Germania Inferior va acompanyar a Druso fins al riu Lippe. Druso i els seus hòmens varen remontar llavors el Elba i varen aplegar fins a la regió a on queda l'actual Dresde. En partir Tiberio a sofocar una nova rebelió en Dalmacia, l'eixèrcit de la Germania Inferior va quedar a les órdens de Vare, el nou governador. La batalla del bosc de Teutoburgo va terminar en la destrucció de les legions XVII, XVIII i XIX i de les seues unitats auxiliars, en el suïcidi de Vare i l'abandó de la Germania dellà del Rin. Des de llavors es va incrementar la presència militar en noves legions. L'eixèrcit de la Germania Superior estava constituït per la II Augusta, XIII Gemina, XIV Gemina i XVI Gallica. Per la seua banda, l'eixèrcit de la Germania Inferior estava format per la I Germanica, V Alaudae, XX Valeria Victrix i XXI Rapax. Entre els anys 16 i 13, Tiberio i Druso varen convertir la frontera en el Rin en una zona militarisada. Les legions XVII i XVIII, la base de les quals quedava en Gallia Belgica, varen prendre la nova província de Germania Inferior com a nou centre d'operacions per a protegir el Rin, varen movilisar fins a 50.000 hòmens. Per un atre costat, la part alta del Rin va ser vigilada per les legions I Germanica, V Alaudae i XIX, constituint la província de la Germania Superior. Les dos noves províncies varen estar baix el mateix govern de la Gallia Belgica, encara que en realitat es comportaven com a províncies independents. Esta situació d'independència es va oficialisar en l'any 83 d. C., quan, despuix de la sublevació de Lucio Antonio Saturnino, l'emperador Domiciano les va declarar províncies completament independents. En la Germania Inferior, els dos campaments militars més importants es varen ubicar en Noviomagus Batavorum (Nimega) i Castra Vetera (Xanten), a l'hora que en Colónia es construïa un temple a Mart i es depositava una espasa de César com a relíquia.

Decadència

L'emigració massiva a Roma en el III va ser deshabitant cada volta més la Germania Inferior. La reducció dels costs va ajudar al gradual abandó de Flandes. A pesar de que els romans havien soportat embat despuix d'embat les invasions bàrbares, no varen conseguir opondre's a una nova tribu germànica: els francs. Els francs varen iniciar el seu major atac en els anys 256 al 258, aprofitant que vàries tropes havien eixit a enfrontar-se als perses. Els invasores varen aplegar fins a la Galia, varen arrasar Tréveris i Krefeld. Colónia es va salvar per estar fortament fortificada. L'emperador Galieno va rescatar a Tréveris i va intentar expulsar als francs. Va tindre que pagar a una atra tribu germànica per a que lluitara en ell, ya que no tenia força suficient per a conseguir el seu comés. No obstant, Galieno no va tindre reparacions en cridar-se a sí mateix Germanicus Maximus, el més gran conquistador de les tribus germàniques. Entre els anys 259 i 260, el governador de Germania Inferior, Pòstum, es va proclamar emperador i va fundar el Imperi Gal. ya que Galieno i els seus seguidors estaven ocupats en l'est, no es varen poder enfrontar a este usurpador, i la Germania Inferior va ser ocupada pels francs. L'emperador romà Aureliano reconquistó en 273 els territoris perduts en la Galia i va acabar en el domini gal. Es va donar el nom de reconstructor del món, i en part va tindre raó, ya que va dur glòria de nou a un Imperi romà que s'estava caent a péntols. No obstant, les quantioses pèrdues varen deixar pas lliure a la Germania Inferior als francs, alamanes i piratas sajones. Les ciutats de Colónia i Tréveris varen capitular, mentres que Neuss, Voorburg i Bavay varen ser deshabitades.

Desaparició

Cap a començos del IV, la província havia canviat de nom a Germania Secunda, i el govern romà havia donat permís a mils de francs per a que poblaren el deshabitat territori, sempre i quan defengueren la frontera. En l'hivern del 406 al 407, els alanos i vàndals varen invadir l'Imperi romà, els francs es varen mantindre fidels als romans, pero en caure el govern central, els senyors feudals francs es varen fer càrrec del govern. En 476 Rómulo Augústulo va ser depost -l'últim emperador romà d'occident va ser cridat, irònicament, com el primer emperador (Augusto) i com el fundador de Roma (Rómulo)-, i el rei franc Clodoveo I es va fer en el poder de la Galia i en la regió que correspon a la Germania Inferior o Secunda, mentres que l'últim general romà de la zona Siagrio, en els restants de l'eixèrcit mantenia una precària independència, liquidada en 485 per Clodoveo.

El teixit urbà

Els principals núcleus romans de poblament en Germania Inferior varen ser:

Castra Vetera i anexa la Colónia Ulpia Trajana (Xanten, Alemània
Corióvalo (Heerlen, Països Baixos)
Albaniana (Alphen aan donen Rijn, Països Baixos)
Lugdunum Batavorum (Katwijk, Països Baixos)
Forum Hadriani, (Voorburg, Països Baixos)
La colónia Ulpia Noviomagus (Nimega, Països Baixos)
Traiectum (Utrech, Països Baixos)
Atuatuca Tungrorum (Tongeren, Bèlgica)
Bonna (Bonn, Alemània)
Colónia Claudia Llaura Agrippinensium (Colónia, Alemània), la capital provincial.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Germania Inferior» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.