L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Exèrcit

Est artícul o secció té referències, pero necesita més per a complementar la seua verificabilitat.
Busca fonts: «Exèrcit» – notícies · llibres · acadèmic · imàgens
Este aviso fue puesto el 29 de març de 2019.

Plantilla:Portal associat


El eixèrcit, en sentit general, és el nom en espanyol que reben les institucions encarregades de les accions bèliques d'un Estat. Com a tal, cada país definix tant la seua estructura com el tipo i cantitat d'unitats que ho formaran, la seua composició, les seues missions i el seu equip.

Un eixèrcit, també conegut colectivament com forces armades, és una força fortament armada i altament organisada destinada principalment a la guerra. Sol estar oficialment autorisada i mantinguda per un Estat sobirà, i els seus membres s'identifiquen pel seu uniforme militar distintiu. Poden estar formades per una o més branques militars, com l'eixèrcit de terra, l'armada, la força aérea, la força espacial, i la guàrdia costera. La tasca principal de les forces armades sol definir-se com la defensa de l'Estat i els seus interessos contra les amenaces armades externes.

En l'us general, els térmens forces #armada i militars solen considerar-se sinònims, encara que en l'us tècnic a voltes es fa una distinció en la que les forces armades d'un país poden incloure tant les seues forces militars com atres forces paramilitars. Existixen vàries formes de forces militars irregulars, que no pertanyen a un Estat reconegut; encara que compartixen molts atributs en les forces militars regulars, és menys freqüent que li les denomine simplement militars.


Els militars d'una nació poden funcionar com una subcultura social discreta, en infraestructures específiques com a vivendes militars, escoles, servicis públics, llogística, hospitals, servicis llegals, producció d'aliments, finances i servicis bancaris. Més allà de la guerra, l'eixèrcit pot amprar-se en atres funcions sancionades i no sancionades dins de l'Estat, com les amenaces a la seguritat interna, el control de la població, la promoció d'una agenda política, els servicis d'emergència i la reconstrucció, la protecció dels interessos econòmics corporatius, les cerimònies socials i les guàrdies d'honor nacionals.[1]

La professió de soldat com a part d'un eixèrcit és més antiga que la pròpia història registrada.[2] Algunes de les imàgens més perdurables de l'antiguetat clàssica retraten el poder i els ardits dels seus líders militars. La batalla de Kadesh, en 1274 a. C., va ser un dels punts decisius del regnat del faraó Ramsés II, i els seus monuments la commemoren en bajorrelieve. Mil anys més tart, el primer emperador de la China unificada, Qin Shi Huang, estava tan decidit a impressionar als deus en el seu poder militar que es va fer enterrar en un eixèrcit de soldats de terracota.

Etimologia i definicions

El primer us registrat de la paraula militar en anglés, deletreada militarie, va anar en 1582.[3] Prové del llatí militaris (del llatí mills, que significa "soldat") a través del francés, pero és d'etimologia incerta, una sugerència és que deriva de mil-it- - anar en un cos o massa.[4][5]

Com a substantiu, militar sol referir-se en general a les forces armades d'un país, o a voltes, més específicament, als oficials superiors que les comandan.[3][6] En general, es referix a la fisicidad de les forces armades, el seu personal, equipament i l'àrea física que ocupen.


Com a adjectiu, militar es referia originalment només als soldats i a la soldadesca, pero pronte es va ampliar per a aplicar-se a les forces terrestres en general, i a tot lo relacionat en la seua professió.[3] Els noms tant de la Royal Military Academy (1741) i United States Military Academy (1802) ho reflectixen. No obstant, aproximadament en l'época de les Guerres Napoleòniques, "militar" va escomençar a utilisar-se per a referir-se a les forces armades en el seu conjunt, com "servici militar", "inteligència militar" i "història militar". Com a tal, ara connota qualsevol activitat realisada per personal de les forces armades.[3]

Història

Artícul principal → Història militar.


L'història militar sol considerar-se l'història de tots els conflictes, no només la dels eixèrcits estatals. Diferix en cert modo de l' història de la guerra, ya que l'història militar se centra en les persones i institucions que fan la guerra, mentres que l'història de la guerra se centra en l'evolució de la pròpia guerra front als canvis tecnològics, governamentals i geogràfics.

L'història militar té vàries facetes. Una d'elles és deprendre dels guanys i errors del passat per a poder fer la guerra en més eficàcia en el futur. Una atra és crear un sentit de tradició militar, que s'utilisa per a crear forces militars cohesionadas. I una atra pot ser deprendre a previndre les guerres en major eficàcia. El coneiximent humà sobre l'eixèrcit es basa en gran mida en l'història tant gravada com oral dels conflictes militars (la guerra), dels seus armats i navegació participants i, més recentment, de les forces aérees.[7]

Organisació

Artícul principal → Organisació militar.

Personal i unitats

Artícul principal → Personal militar.

A pesar de la creixent importància de la tecnologia militar, l'activitat militar depén sobretot de les persones. Per eixemple, en l'any 2000 l'eixèrcit britànic va declarar: "L'home seguix sent la primera arma de guerra"[8]

Ranc i funció

L'organisació militar es caracterisa per una estricta jerarquia de mando dividida per ranc militar, en rancs normalment agrupats (en orde descendent d'autoritat) com oficials (per eixemple, coronel), suboficial (per eixemple, sargent), i personal de menor ranc (per eixemple, soldat). Mentres que els oficials superiors prenen les decisions estratègiques, el personal militar subordinat (soldat, mariner, marins o aviadors) les complixen. Encara que els títuls dels rancs varien segons la branca militar i el país, la jerarquia dels rancs és comú a totes les forces armades estatals del món.

Ademés del seu ranc, el personal ocupa un dels molts rols comercials, que a sovint s'agrupen segons la naturalea de les tasques militars del rol en les operacions de combat: rols de combat (per eixemple, infanteria), rols de respal al combat (per eixemple, ingenier de combat) i rols de respal al servici de combat (per eixemple, respal llogístic).

Reclutament

Artícul principal → Reclutament militar.


El personal pot ser reclutat o conscripto, depenent del sistema elegit per l'Estat. La majoria del personal militar són hòmens; la proporció minoritària de personal femení varia a nivell internacional (aproximadament el 3% en l'Índia,[9] el 10% en el Regne Unit,[10] el 13% en Suècia,[11] el 16% en Estats Units,[12] i el 27% en Suràfrica).[13] Mentres que dos terços dels estats ara recluten o recluten solament a adults, en 2017 50 estats seguien depenent en part de chiquets menors de 18 anys (normalment de 16 o 17 anys) per a dotar de personal a les seues forces armades.[14]


Mentres que els reclutes que s'incorporen com oficials tendixen a ser ascendits,[15][16] la majoria del personal allistat té un historial d'infància de relativa privació socioeconòmica.[17][18][19] Per eixemple, en acabant de que Estats Units suspenguera el reclutament en 1973, "l'eixèrcit va atraure de forma desproporcionada a hòmens afroamericàs, hòmens d'entorns socioeconòmics de baix nivell, hòmens que havien estat en programes no acadèmics de l'escola secundària i hòmens les calificacions dels quals en l'escola secundària tendien a ser baixes". No obstant, un estudi publicat en 2020 sobre els antecedents socioeconòmics del personal de les Forces Armades d'Estats Units sugerix que estan a la parell o llaugerament per damunt de la població civil sobre els indicadors socioeconòmics com els ingressos dels pares, la riquea dels pares i les habilitats cognitives. L'estudi constata que els canvis tecnològics, tàctics, operatius i doctrinales han provocat un canvi en la demanda de personal.

L'eixèrcit com a entitat de caràcter nacional

Se sol dividir en varis cossos o armes: l'eixèrcit de terra (en alguns països simplement eixèrcit) en missions principalment terrestres, la força aérea, en missions habitualment relacionades en l'aviació i tot lo relacionat en això o en l'aire, i la marina també cridada armada, en missions marítimas; encara que en realitat, cada u dels cossos pot tindre chicotets components dels atres. Com veem, en alguns països (com per eixemple Espanya o Mèxic) existix la costum establida de cridar també eixèrcit a cada u d'eixos cossos o armes, complicant alguna cosa més l'interpretació del significat. Una menció al eixèrcit, sense més, pot estar referint-se al conjunt de totes les forces armades, a l'arma que corresponga a l'eixèrcit de terra, o a una unitat concreta, segons el context.

Alguns cossos específics, com l'infanteria de marina, poden combinar unitats de les tres armes, mentres que uns atres, per raons estratègiques, se situen a banda de les mateixes i baix control directe d'un ministre o del cap d'Estat, com la defensa antiaèrea en l'antiga URSS o algunes guàrdies reals o presidencials en diferents països. Les forces armades de cada país poden estar formades per ciutadans reclutats per mig d'un sistema de servici militar obligatori, per soldats professionals de caràcter voluntari, o per una combinació d'abdós sistemes: inclús els països que es basen en una leva general de tota la seua població civil posseïxen un núcleu de professionals per a eixercir el mando de les unitats.


Els eixèrcits tenen una estructura jeràrquica estricta, basada en unitats militars i un sistema d'escalafó format per militars de distints rancs. El mando suprem sol ser el cap de l'Estat o la persona en qui delegue. Els militars de carrera solen formar-se en diferents acadèmies militars; d'elles s'ix en el grau més baix d'oficial o suboficial, segons s'haja assistit a una acadèmia d'oficials o de suboficials. Les acadèmies navals militars per a oficials generalment inclouen un periple en un buc escola.

Una força de reserva militar és una organisació militar integrada per ciutadàs d'un país que combinen un paper militar en una carrera civil. Ells normalment no es mantenen en armes i la seua principal funció és estar a disposició de lluita d'una nació quan es movilise per a una guerra, en respal a una greu emergència o en defensa contra una invasió.

L'existència de forces de reserva permet a una nació reduir les seues despeses militars a l'hora que es manté una força preparada per a la guerra. És anàlec al model històric de reclutament militar abans de l'era dels eixèrcits permanents.

En alguns països, com Estats Units, Espanya i el Regne Unit, els membres de les forces de reserva són civils que mantenen les seues habilitats militars, per lo general, una fi de semana al més. Podran accedir a ells com a individus o com a membres dels regiments de reserva permanents, per eixemple, l'Eixèrcit Territorial del Regne Unit. En alguns casos, una milícia podria constituir part de les forces de reserva militar, com la Guàrdia Nacional d'Estats Units. Una Guàrdia Nacional és un tipo específic de força de reserva que solament pot activar-se en cas de greu emergència o invasió.

En atres països, com Taiwan, Corea del Sur i Israel, el servici en la reserva és voluntari o obligatori per a certes persones un cert número d'anys despuix d'haver completat el servici nacional.

Les Reserves són amprades de moltes maneres. En temps de guerra poden ser usades per a proporcionar tongades a les pèrdues en el combat, permetent aixina que estos permaneixquen en el camp de batalla per més temps. També es poden utilisar per a formar noves unitats i formacions per a aumentar l'eixèrcit regular. Ademés, els reservistas poden realisar tasques tals com la Guarnició d'aduana, la dotació de Defensa Aérea, la seguritat interna i vigilància dels punts importants, tals com a almagasens, campaments de presoners de guerra, els nodos de comunicacions, bases aérees i marítimes i atres esferes vitals, per lo tant, podent lliberar les tropes regulars per al front. Les combinacions d'estes tasques també poden ser utilisats.

En temps de pau, els reservistas poden ser utilisats en tasques de seguritat interna, i de recobre en casos de desastre.

Tipos d'eixèrcit

  • Eixèrcit actiu. Una part de la milícia o estat militar d'un país constituït, disposta a movilisar-se, a entrar en campanya a la primera orde. No pot prendre's més que per oposició a local o sedentari i no expressa lo mateix que eixèrcit d'operacions o en operacions. És, sí, la preparació d'est, el tràmit intermig pel que la milícia de casi tots els països passa de l'estat de pau al de guerra.
  • Eixèrcit aliat. Diferix de combinat. El número d'eixèrcits aliats no es reunix ni referix a un núcleu d'incorporació mentres que un eixèrcit combinat té cert caràcter d'unitat i eixercix una cooperació que no implica idea absoluta d'un recobre donat per estrangers.
  • Eixèrcit auxiliar. Diferix també prou de aliat o combinat. És més be un eixèrcit estranger enterament al servici d'un atre país, que generalment ho paga i manté de grau o per força. L'eixèrcit auxiliar, que ordinàriament no és més que una part chicoteta de la milícia d'un país, solament oferix en general concurs mercenari forçós. L'Eixèrcit anglés que va manar Wellington en la guerra de l'Independència va ser primer aliat i al final, combinat en l'espanyol i portugués. La Legió anglesa, que al mando de Lacy Ewans va ser a combatre a Espanya contra don Carlos, era simple cos auxiliar, indisciplinado, inútil i ruïnós.
  • Eixèrcit beligerant. La part del eixèrcit permanent i actiu que està en terra o en operacions d'ella contra el d'una atra potència. Conjunt, gran o chicotet de tropes baix el mando d'un sol cap, que ha tingut sempre nom tècnic de falangarca, estratego en Grècia; cònsul, dictator, imperator en Roma; Duc, Comte entre els godos: condestable, mariscal en l'Edat Mija: veta, general, generalísimo més tart.
  • Eixercite colonial. Com el seu nom ho diu, era el destinat a guardar les colónies i per tant a combatre en elles. Generalment, era partix integrant del de la metròpoli, com lo varen ser els espanyols de les Antilles o per lo manco els quadros, del de Filipines.
  • Eixercite combinat. El que opera de concert en un atre o uns atres, baix la direcció d'un sol cap i és mantingut pel seu propi país.
  • Eixercite confederado. Ve a tindre alguna semblança en el combinat, pero en primer lloc diferix en no prescriure guerra, ni operacions. Ordinàriament solament s'aplica al conjunt o agregació de contingents d'una confederació com la suïssa o alemana, i es diu més comunament eixèrcit federal.
  • Eixèrcit continental. Solament es diu per oposició a insular, com l'anglés.
  • Eixèrcit de bloqueig, de desembarc, d'eixecució. El destinat a estes operacions. L'última és una ocupació prolongada en dur i forçós estage, per a fer sentir al país una venjança poderosa.
  • Eixèrcit d'invasió. El destinat a operar fòra i llunt del seu país a l'objecte de sojuzgar i dominar un atre estranger i independent. Antigament, els romans i cartagineses, els macedonios despuix, els bàrbars, els àraps més tart, els francesos i espanyols en Itàlia, en Flandes, etc. han mantingut eixèrcits d'invasió. Posteriorment, l'invasió va prendre la denominació de intervenció o anexió.
  • Eixèrcit de llínea. Nom usat com a tècnic i que no obstant res vol dir, sino per oposició a reserva o landwehr, a milícia nacional, a guàrdia real, a partidaris, etc. En infanteria o cavalleria tampoc en si diu res, sino per oposició a llauger.
  • Eixèrcit d'observació. A voltes es diu aixina un cos, un gran destacament de l'eixèrcit d'operacions, que forma una espècie de reserva, de prevenció per a acontenyiments que es preparen o presumixen. Més general i pròpiament es dona este nom al que recolza o protegix les operacions i treballs d'un eixèrcit sitiador contra el que ve de recobre, concorrent a voltes a la defensa de la circumvalació, o constituint-la ell mateixa, atrincherant-se o no. Esta classe d'eixèrcits o cossos destacats d'ell són d'us recent puix fins a el XVIII l'eixèrcit d'una peça s'empenyorava en un lloc. Vauban, que va recomanar esta pràctica, preferix les millors tropes i encarrega comunicació no interrompuda entre l'eixèrcit d'observació i el de lloc.
  • Eixèrcit d'operacions. Pren número o el nom de la comarca o del riu sobre el que opera. Per a que siga pròpia esta denominació, cal que hi haja campanya oberta i per ella es distinguix d'atres eixèrcits actius, pero que no estiguen movilisats o atenguen a eixèrcits neutrals, no enemics.
  • Eixèrcit de reserva. Té dos sentits: la reserva política o orgànica, permanent, com landwehr, landslurm, Milícia Nacional, Provincial; i l'eixèrcit actiu, beligerant, que en temps de guerra es forma en el núcleu de la defensa o de la vitalitat per a que servixca de respal a retaguàrdia. Un eixèrcit de reserva diferix d'un atre d'observació en el seu destí més indeterminat, menys presumible.
  • Eixèrcit de recobre. El destinat a salvar o descercar una plaça, a lliurar-la de l'ataque enemic, proyectat o lloc en obra; a proveir-la per lo manco de vituallas, municions, tropes de refresc. Un eixèrcit de recobre és l'adversari natural d'un eixèrcit d'observació; i moltes voltes no és més que un mer destacament del principal eixèrcit. Unes atres, l'eixèrcit de recobre ve a sitiar al sitiador en les seues Llínees.
  • Eixèrcit expedicionario. El que forma o compon una expedició.
  • Eixèrcit federal. La suma de contingents d'una federació o confederació, com la d'Alemània o la de Suïssa. En este últim país l'adjectiu té sentit de permanent, aplicat a certes tropes o ocupacions militars per a distinció de les cantonals o provincials.
  • Eixèrcit feudal. Cridem aixina a l'eixèrcit, verdaderament federal, de l'Edat Mija: lo que llavors es dia fonsado, hueste, conjunt de mesnadas, tropes o contingents en divers orige, abadengo, realengo, concejil.
  • Eixèrcit irregular. Per oposició a regular o de llínea. En certs països, com Àustria o Rússia, la reunió de tropes de comarques determinades i algunes semi-salvages, cosacos, croates. En general, els partidaris, cossos francs, SoMatenes, patuleas, guerrilles.
  • Eixèrcit libertador. En les guerres civils és de rúbrica que el partit vencedor done al seu eixèrcit este calificatiu. El bando vençut naturalment li cridarà opresor. En 1820 era libertador l'eixèrcit de Rec; en 1823, el del duc de Angulema escoltat per partides espanyoles, poc abans facciosas, llibertava als realistes de les llibertats dels lliberals.
  • Eixercite nacional. El que es compon exclusivament de soldats naixcuts en el territori de la nació. Esta denominació, que hui sembla redundante, no ho era fins a principis de el XIX, i basta llegir l'Ordenança espanyola de 1867 per a vore que el peu i força de l'eixèrcit espanyol es componia d'irlandesos, italians, valones i suïssos. Suïssa va ser el primer país d'Europa que ha tingut eixèrcit nacional, encomiado ya en els temps de Nicolás Maquiavelo i el que es va encarregar d'abastir de tropes mercenàries a quants han tingut diners per a llogar-les. França ha segut la més pertinaz en l'us dels suïssos i alemans per contracta i varen mantindre la seua talla militar en la célebre jornada de la Revolució i en la no menys sanguinosa de 1830, per la qual varen quedar suprimits. En Espanya, els últims restants varen desaparéixer cap a 1835 i en la Batalla de Bailén es va donar el cas, moltes voltes repetit abans, de vore's front a front suïssos espanyols i suïssos francesos.
  • Eixèrcit Neutral. Una potència neutral, encara que no obra ni intervé entre atres beligerants pot posar el seu eixèrcit en peu preventiu i fins a en peu de guerra per a impedir l'ocupació de certs punts convinguts, per a fer-se respectar en açò que ara cridem neutralitat armada.
  • Eixèrcit permanent. En rigor hui està de sobres este adjectiu. Des de principis de el XVI tots els eixèrcits d'Europa són més o menys permanents. No obstant en este epítet, encara que no molt propi, es vol distinguir la manera de ser peculiar de la milícia novísima, és dir, des de la Revolució Francesa que va inventar la conscripción i l'alçament en massa en les seues posteriors #atenuació de quinta, enganche, reserves i redenció.
  • Eixèrcit real. Hui en dia no té sentit esta expressió; puix, encara en el cas de la guerra civil entre un monarca i el seu poble, l'eixèrcit d'aquell es cridaria realiste. Pero en l'Edat Mija, en aquells temps en que tenia el seu Eixèrcit particular tot el volia o podia mantindre-ho, es comprén que l'adjectiu era indispensable i propi per a distinguir la hueste o mesnada pròpia del rei (moltes voltes no la més numerosa ni ormejada; de la dels senyors feudals o ricohombres. Alfonso XI, en Castella, es va empenyorar en fer entendre als altivos ricohombres que no podia seguir tamany desorde, i per a provar-ho, el seu eixèrcit real donava passejades militars per davant dels castells feudals i ai d'aquell que no obrira les portes. Despuix d'un atre interval, Fernando el Catòlic ya no enviava per a arrasar un castell insolent (com el de Montilla, a on va nàixer el Gran Capità) més que un alcalde de brot en la seua vara. En el trascurso de el XVI, l'adjectiu real vi a significar, genèricament, preeminència, perfecció, força intrínseca d'una cosa i aixina com es dia Forta real a la fortificació més perfecta o inexpugnable, Bateria real a la bateria demoledora o de brecha en un lloc de plaça, aixina també es dia eixèrcit real al que s'alçava, juntava o organisava per a campear, per a batre's en camp obert, per a culminar una gran empresa o operació determinada.
  • Eixèrcit regular.
  • Eixèrcit sedentari. Estes dos paraules braman, com sol dir-se, de vore's juntes. És locució tan impròpia com a cavalleria pesada. I no obstant sol usar-se per a distinguir en un eixèrcit, és dir, en el conjunt d'una milícia aquella part no activa o més difícil de movilisar com a reserves, milícies locals, provincials, nacionals, etc.
  • Eixèrcit sitiador. Vore Eixèrcit sitiador.[20]

Castrense

El terme castrense prové del llatí castrum que significa campament, el seu plural castra orum', significava "campament fortificat de l'eixèrcit" en el temps el significat del plural va passar a ser singular. Derivant d'esta manera el terme militar castrense para tot lo relatiu a l'eixèrcit.

Vore també

Referències

  1. ↑ Understanding modern warfare, Cambridge University Press, p. 66. ISBN 978-1107134195.
  2. ↑ Mark, Joshua J.. «War in Ancient Claves».
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 military.
  4. ↑ OEtymD.
  5. ↑ Tucker, T.G. (1985) Etymological dictionary of Latin, Llaures publishers Inc, Chicago. p. 156
  6. ↑ «Merriam Webster Dictionary online».
  7. ↑ (2006) ¿Qué és l'història militar?, 1 edició, Cambridge: Polity Press, pp. 2, 6-7. ISBN 0-7456-3390-0.
  8. ↑ British Army. «Soldat: El pacte militar».
  9. ↑ Franz-Stefan Gady. Les Forces Armades de l'Índia permetran a les dònes eixercitar funcions de combat (in (en-US)), The Diplomat.
  10. ↑ «Estadístiques semestrals sobre diversitat de les forces armades del Regne Unit: 2017» (en en).
  11. ↑ Försvarsmakten. «Historik» (en sv-es).
  12. ↑ US Army. «Support Army Recruiting».
  13. ↑ Engelbrecht, Leon. «Fact file: Nivells de la força regular de la SANDF per raça i gènero: 30 d'abril de 2011, defenceWeb».
  14. ↑ ¿On estan els chiquets soldats? (in (en)), Child Soldiers International.
  15. ↑ Segal, D R. “La força totalment voluntària en la década de 1970”. Social Science Quarterly 72 (2): 390-411.
  16. ↑ “¿Quí elegix el servici militar? Correlatos del clim i l'allistament en les Forces Armades d'EE.UU.” (en) (2000). Military Psychology 12 (1): 1-30.
  17. ↑ Brett, Rachel, i Irma Specht. Young Soldiers: Why They Choose to Fight. Boulder: Lynne Rienner Publishers, 2004. ISBN 1-58826-261-8
  18. ↑ «Revisió estratègica de 10 anys de l'Estudi Machel: Els chiquets i els conflictes en un món canviant». Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2017.
  19. ↑ “Influencia de l'adversitat infantil en la salut del personal militar masculí del Regne Unit” (en) (2007- 12-01). The British Journal of Psychiatry 191 (6): 506-511. ISSN 0007-1250. PMID 18055954.
  20. ↑ Diccionari militar, etimològic, històric, ..., José Almirant i Torroella, 1869

Enllaços externs

  Exèrcit en el Viccionari.   Exèrcit en Viquidites.


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Exèrcit&oldid=1600839»