Entomofagia



Es diu entomofagia (del grec ἔντομος [éntomos], ‘insecte’, i φᾰγεῖν [făguein], ‘menjar’) a l'ingesta d'insectes com aliment per als humans, un hàbit alimentici molt estés en algunes cultures d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania; No obstant, en algunes atres és molt poc comú o és considerat un tabú. L'entomofagia és objecte d'estudi de l'etnoentomologia.
L'entomofagia a voltes es definix per a incloure també el consum d'artròpodes distints dels insectes, com aràcnits i miriàpodes; Menjar aràcnits també pot denominar-se aracnofagia.
Insectes comestibles
Diversos insectes i atres bichos o artròpodes tenen un us culinari en certes gastronomies del món, i depenent de la cultura i l'espècie es poden considerar des de «menjar de pobre» fins a un verdader manjar. Les espècies que es consumixen varien segons la regió per les diferències en el mig ambient, els ecosistemes i el clima.
Ademés de ser una font sostenible de proteïnes, vitamines i minerals, els insectes i atres artròpodes han segut part de la dieta humana durant sigles en moltes cultures. En països com Mèxic, China, Tailàndia i alguns d'Àfrica, es consumixen diverses espècies, com chapulines, escamoles, cucs de maguey, grills, taràntules i escorpiones.
La seua preparació varia segons la tradició culinària de cada regió. Per eixemple, en Mèxic, els chapulines solen sazonarse en all, llima i chile, mentres que en Tailàndia es frigen fins a quedar crujientes i es venen com a aperitiu en els mercats galliponters. En alguns llocs, els insectes no solament es consideren una font d'aliment, sino també un ingredient d'alta cuina. Chefs innovadors els han incorporat en platillo gourmet, destacant el seu sabor i textura única.[1]
Ademés del seu valor gastronòmic, el consum d'insectes és promogut com una alternativa ecològica i sostenible front a la ganaderia tradicional, ya que la seua producció requerix menys recursos com a aigua i espai, i genera menys emissions de gasos d'efecte hivernàcul.
Si be algunes persones senten rebuig cap a l'idea de menjar insectes, la tendència està canviant, i cada volta més productes elaborats en farina d'insectes o snacks crujientes s'estan introduint en el mercat global.
En Mèxic, es mengen orugues de 67 espècies de les següents famílies: Arctiidae, Bombycidae, Castniidae, Cossidae, Geometridae, Hepialidae, Hesperiidae, Lasiocampidae, Noctuidae, Nymphalidae, Papilionidae, Pieridae, Pyralidae, Saturniidae, Sesiidae i Sphingidae. Els més comuns pertanyen als gèneros: Phassus, Phoebis, Hylesia i Spodoptera.[2]
En China, els insectes comestibles més numerosos són les orugues de 70 espècies, pertanyents a les següents famílies: Bombycidae, Crambidae, Hepialidae, Lasiocampidae, i Pyralidae. Els més comuns pertanyen als gèneros: Omphisa, Dendrolimus, i Thitarodes.
Alguns insectes comestibles són:
En China[3]
|
En Mèxic
|
D'acort en l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, ONUAA (o FAO per les seues sigles en anglés: Food and Agriculture Organization), els órdens d'insectes més consumits a nivell mundial per percentages són:
- Coleoptera (en forma d'escarabats i larves) (31%)
- Lepidoptera (en forma de orugues, palometes, arnes) (18%)
- Hymenoptera (en forma d'abelles, avespes i formigues) (14%)
- Orthoptera (en forma de saltamontes, langostas i grills) (13%)
- Hemiptera (en forma de chinches, saltahojas, cigarras i pulgons) (10%)
- Odonata (en forma de parots) (3%)
- Diptera (en forma de mosques) (2%)
- Dictyoptera (en forma de termites i panderoles) (2%)
- Megaloptera (en forma de patudos) (2%)
- Atres órdens com: Ephemeroptera, Neuroptera, Psocoptera/Psocodea, Zygentoma/Thysanura, Trichoptera, etc. (5%)
Història
És molt possible que els insectes formaren part de la dieta alimentícia humana des d'époques remotes, ans que es desenrollaren ferramentes per a la caça i l'agricultura.[4] Evidències d'esta hipòtesis s'han trobat en l'anàlisis realisat a certs coprolits en coves de Mèxic i Estats Units. Els coprolitos trobats en les coves de les montanyes Ozark varen ser analisats i es va trobar que contenien insectes com a larves de panderola, formigues, termites, polls, i alguns aràcnits com caparres i àcars.[5] Les pintures rupestres representen una colecció de nius abelles, tal i com es representen en la cova de Altamira en el nort d'Espanya i que daten aproximadament del 30,000 al 9,000 a. C. En esta época els sers humans s'alimentaven de bues i larves endulzadas en mel. S'han trobat les larves de cucs de seda selvades (Theophilia religiosae). En les ruïnes de Shanxi, província de China, en data aproximada de 2,000 a 2,500 anys a. C., els restants en grans forats sugerixen la seua possible ingesta en instruments humans (una espècie de coberteria especial ad hoc).[5] Moltes de les costums i pràctiques culinàries relatives a l'entomofagia han perdurat en el temps i han passat als nostres dies, formant lo que es denomina "entomofagia tradicional".[5]
Vore també
- Crío i us d'invertebrats
- Proteïnes d'insectes
- Entomologia
- Etnoentomologia
- Aliments tabú
- Gust adquirit
- Escarabats comestibles
Referències
- ↑ «Pagina d'informació sobre insectes comestibles».
- ↑ Julieta et al. Edible Lepidoptera in Mexico: Geographic distribution, ethnicity, economic and nutritional importance for rural people
- ↑ Xiaoming Chen, Ying Feng and Zhiyong Chen(2009).«Common edible insects and their utilization in Chinenca».Entomological Research.'39'(1): 299–303.Consultat el 2021-02-22.(en anglés)
- ↑ López-Riquelme, Germán Octavio (2011). GOLR (ed.). Xopamiyolcamolli. Gastronomia de bichos en moltes pates, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Grafimex. ISBN 978-607-004475-5.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Capinera, John L. (2004). Encyclopedia of Entomology, Kluwer Academic Publishers. ISBN 0-7923-8670-1.
Bibliografia
- Creepy Crawly Cuisine: The Gourmet Guide to Edible Insects, Julieta Ramos-Elorduy, Peter Menzel, Park Street Press (1998)
- Ingo Fritsche & Bubpa Gitsaga: Dones Insektenkochbuch, ISBN 3-931587-69-X
- Bruno Comby: Köstliche Insekten
- Man Eating Bugs: The Art and Science of Eating Insects, Peter Menzel: Faith D'Aluisio, Tingues Speed Press (1998)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Entomofagia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.