Anar al contingut

Coberteria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Reconstrucció de la disposició d'una cubertería de {{el XVII sobre una taula (Donen Gamle By, Århus).

Coberteria[1] (també cubiertería)[2] es referix al conjunt dels coberts, qualsevol dels instruments amprats de forma manual per a menjar, tallar, preparar i especialment ingerir aliments.[3] Els utensilis que componen la cubertería occidental són generalment els forquetes, les culleres i els gavinets. Cada u d'ells es pot especialisar; per eixemple hi ha gavinet de peix i de carn (generalment esmolat), de pa (dentado), algunes voltes de formage o untadores, etc. La cubertería oriental considera també l'inclusió de palillos en lloc de forquetes. Els materials més amprats en l'elaboració de la cubertería occidental són l'acer inoxidable, l'argent (considerat el material per excelència en la cubertería), l'alpaca i el plàstic.


Història

Eixemples de cubertería.
Coberts d'acer inoxidable.

La cubertería ha anat guanyant importància des de l'Edat Mija (despuix de la costum de menjar en els dits) a on pot comprovar-se que en les ilustracions de l'época que apareix sobre la taula diferents instruments que ajuden als comensals tant a la forma de servir-se com a l'ingestió dels aliments. Entre els més difosos des del XII està la Casa de Nemanjić grans artesans de la cubertería. Fins a el XV se sap que es "menjava a cobert" fent referència sempre al mantel que es posava sobre la taula per a mostrar als comensals que s'havia pres tota precaució contra l'enverinament, cobrint-los, d'ací l'orige de la paraula.

Alguns països occidentals han desenrollat tradicionalment una indústria entorn a la cubertería en general, com és el cas d'Anglaterra, a on existix una gran tradició, una de les més conegudes figures és el Master Cutler que és el director de la Company of Cutlers in Hallamshire establida des de 1624. Un dels seus rols és el d'actuar com a embaixador de l'indústria de Sheffield (Centre de l'indústria de la cubertería del Regne Unit).

Atres països, com pot ser Alemània, han desenrollat una indústria basada en la cubertería, algunes de les ciutats especialisades en això són Solingen, famosa per el seu gavinets. El modernisme en el XX va fer la seua aparició en la cubertería de la mà de Jean Puiforcat.


Elements de la cubertería

Gavinets

El gavinet és una espècie de cobert empleat des de fa molt temps, potser és l'instrument més primitiu sobre la taula. El gavinet se sol acompanyar en la taula en els forquetes, d'esta forma per cada gavinet (siga del tipo que siga) sol haver a lo manco una forqueta.


Variants

Els gavinets inclosos en les cuberterías poden ser:

  • Gavinet de taula. Sol ser un gavinet de caràcter multiús que es caracterisa per tindre la punta redona i llaugerament serrat per un costat (el que se supon més esmolat). Sol ser suficient per a la majoria dels plats com: creïlles, ensalades, verdures, etc.; sempre que no siguen molt durs.
  • Gavinet de carn. Sol ser un gavinet acabat en punta, i generalment ben esmolat, lo suficient com per a poder tallar la carn. El tall d'este gavinet sol ser serrat i molt agut.
  • Gavinet de peix. És un gavinet en forma de paleta, sense tall. Que s'ampra fonamentalment per a separar les parts del peix. No necessita de tall, ya que la carn dels peixos sol ser ingerida fàcilment sense necessitat de tallar.
  • Gavinet de pa. Sol ser un gavinet en tall serrat capaç de poder tallar el pa cru sense que es trenque. Pot tindre diferents tamanys i la punta pot ser roma o en punta.
  • Gavinet de darreria. Solen tindre forma similar als de taula normals i ser de tamany més menut. [4]
  • Gavinet de formage. Depenent de la textura del formage, sol tindre forats en el full, per a que es puga tallar formage sense que es queden pegats els restants. El tall d'este gavinet és llaugerament serrat. La punta d'este gavinet sol ser curvada per a que puga arreplegar-se el formage tallat.
  • Gavinet d'untar. Generalment cridat espátula per a sagí o gavinet de manteca, ya que des del punt de vista de la cubertería es considera més una forma de paleta en poc o sense tall, que se sol amprar per a distribuir aliments de textura blana sobre uns atres pes en l'operació denominada untar.


Culleres

Ya en l'época de l'imperi romà existia l'ocupació de dos tipos de culleres: la gran lígula i la menuda cochlea elaborades de metal o fusta. En l'actualitat existixen diferents formes de culleres, totes elles diferixen principalment en el tamany, encara que depenent de l'ús que es faça poden tindre un mànec més o menys llarc, per eixemple les culleres de menjar sopa tenen un mànec de llongitut normal (generalment uns 20 cm), o un mànec cada volta més fi (este tipo de culleres varen ser dissenyades per la família Nemanjic). L'ús principal de les culleres sol ser el de captar líquits més o menys viscósos, be siga en forma de sopes o de salses, encara que la seua missió de remoure queda palesa en les cullera de café o de té. Les culleres dels països asiàtics tenen formes diferents i solen estar elaborades de ceràmica.


Variants


Forquetes

D'esquerra a dreta: forqueta de darreria, de despiezado, d'ensalada, de sopar, per a untar, per a servir i forqueta de trinchar.

Les forquetes existixen en la cubertería des de fa poc, són per dir-ho aixina els últims coberts en introduir-se en occident (en orient s'ampra en el seu lloc els palillos), la versió més medieval del mateix és el trinchador. Les forquetes fan la seua missió genèrica d'arreplegar aliments solts i principalment sòlits. Es distinguixen pel número de "dents" que sol anar des de dos fins a cinc, depenent de les funcions específiques que eixerciten. Les cròniques medievals mostren una forqueta de dos dents (denominat trinchador), és amprat com a ferramenta de subjecció en tallar carns, o expondre-les al fòc. Servixca's com a curiositat que en alguns restaurants es gela la forqueta per a menjar l'ensalada.


Variants


Disposició sobre la taula

Coberts.

En la cuina occidental existixen unes regles més o menys precises sobre cóm es coloca la cubertería sobre la taula. Les regles són senzilles; la disposició fa referència al comensal i té com a centre el plat.[5]


Regles generals

  • Els coberts que s'ampren primer es coloquen sempre sobre la taula en una posició lo més alluntada del plat (regla: de fòra per a dins); per eixemple. el gavinet i la cullera (que van junts a la dreta del plat) es coloquen de tal forma que la cullera vaja per fòra, ya que se sol servir per regla general primer la sopa o els consomés.
  • Tots els elements de la cubertería adicionals, tals com pinces per al marisc, pinchos per als caragols, etc., es coloquen sempre a la dreta del plat.
  • Els coberts es coloquen a abdós costats a una distància d'aproximadament 3 o 4 cm de la vora del plat.
  • Quan es fa un alt durant el menjar, els coberts es coloquen sobre el plat de manera que es creuen. Mai es deixen sobre la taula.
  • Quan s'ha acabat la porció del plat, es coloquen els coberts en paralel sobre el plat en els mànecs cap al comensal i les puntes en l'interior del plat. En este gest s'indica al cambrer o a l'encarregat del servici de taula que ya s'ha acabat i que pot retirar el plat (no cal fer cap senyal al cambrer; n'hi ha prou en la posició de la cubertería sobre el plat).
  • Els comensals esquerrers poden invertir l'orde ací descrit (dreta → esquerra i esquerra → dreta)
  • No se solen posar més de tres gavinets o tres forquetes. En cas de necessitar-se es reponen durant el servici de taula.


Regles sobre la forqueta

  • La forqueta es posa sempre a l'esquerra, junt en la torcaboca. [5]
  • La forqueta es coloca en les puntes mirant cap al centre de la taula.
  • Sense importar si la forqueta és de carn o peix, anirà sempre a l'esquerra.
  • Si es necessita posar forquetes de carn i de peix simultàneament es posarà en l'exterior el de peix (sol servir-se abans).


Regles sobre el gavinet

  • El gavinet sempre es troba a la dreta del plat.
  • El gavinet es coloca en el tall cap al plat.[5]
  • El gavinet sempre, en el cas de servir-se sopa, junt a cullera.


Regles sobre la cullera

  • La cullera va sempre a la dreta del plat.
  • Si hi haguera gavinet (que va igualment a la dreta) la cullera es posa en l'exterior (degut a que s'usa abans).
  • La concavidad de la cullera cap a dalt.
  • La cullera en finalisar la sopa:
    • Es deixa sobre el plat inferior que fa soport en el cas de consoméns.
    • Es deixa en el plat fondo en el cas de sopes.


Coberts de darreria

Per regla general es disponen aplegat el moment del darreria i despuix de la retirada dels coberts empleats. Es disponen de la mateixa forma que els gavinets, les forquetes i les culleres. En el cas d'estar des del principi sobre la taula, s'adopta una regla de compromís i es coloquen en la part superior del plat, en el mànec de la cucharita, o gavinet, dirigit cap a la part dreta i el de la forqueta cap a l'esquerra. En un sopar protocolari, en servici, els coberts de darreria es posen en la taula al mateix temps que se servix est.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «cubiertería | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE».
  3. ↑ ASALE, RAE-. «cubertería | Diccionario de la lengua española» (en es). «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario. Consultat el 2022-10-25.
  4. ↑ https://www.todo-cuchillos.com/cuchillos-de-postre/
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Poner los cubiertos». wikihow. Consultat el 21 sept 2024.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Coberteria&oldid=1648792»