Pinça
Una pinça o pinces és una ferramenta de dos mànecs en la que els punts actius (mandíbules d'agarre, vores tallants, etc.) actuen en direccions opostes sobre la peça de treball; subjectant-la, tallant-la o prensándola.[1] No obstant, a diferència de les tijeras, estes no s'esgolen entre sí. Pot funcionar en el mecanisme de palanques simples, accionat manualment o, en models professionals o industrials, en mecanismes hidràulics, neumàtics o elèctrics. En castellà, el terme pinça[2] també comprén a qualsevol instrument, generalment compost de dos peces, els extrems de les quals s'aproximen per a fer pressió sobre alguna cosa i subjectar-ho; per lo que les pinces són d'us freqüent en mecànica, electrònica, biologia o medicina.
Actualment, les pinces es forgen a partir d'aleacions d'acer dur al carbono o sense alear. Els acers per a ferramentes sense alear en un contingut de carbono del 0,45% s'utilisen per a pinces simples. Les pinces de major calitat estan fetes de materials en un major contingut de carbono i/o elements d'aleació com el crom o el vanadi.
Les pinces solen constar de tres zones: mànecs, articulació o fulcre i cap (en les puntes actives). Estes pinces articulades funcionen segons el principi de palanca: dos palanques de dos costats estan unides entre sí per una articulació. Per regla general, els mànecs formen els braços de palanca més llarcs (braç de potència), els braços de palanca més curts (braç de càrrega) formen el cap de les pinces. D'acort en la llei de la palanca, la força manual aplicada als mànecs es convertix, acurta i transferix a una peça de treball per mig del cap de les pinces. La força en les mordaces, que realisen un moviment d'agarre quan les pates es junten, aumenta en la relació de transmissió. En el cas de pinces destinades a generar grans forces, la distància des del centre del perno de pivot fins al mànec deu ser gran i la distància des del centre del perno de pivot fins a les mordaces d'agarre o les vores tallants deu ser lo més chicoteta possible.
Història
[editar | editar còdic]Les pinces, en sentit general, són una invenció antiga i simple, per lo que no es pot acreditar la seua invenció a cap punt únic en el història o inventor.[3] Els primers processos en el treball de metals de varis milenis a. C. haurien requerit dispositius en forma de pinça per a manejar materials calents en el procés de herrería o fundició. El desenroll de pinces de fusta a bronze provablement hauria ocorregut en algun moment abans de l'any 3000 a. C. Entre les ilustracions més antigues de pinces es troben les que mostren al deu grec Hefesto en el seu forja.[4] El número de dissenys diferents de pinces va créixer a mida que es varen inventar més objectes que requerien el seu us per a la seua manipulació, entre ells, ferradures, sostenidors, cables, canonades, components elèctrics i ordenadors electrònics.
Dissenye
[editar | editar còdic]El disseny bàsic de les pinces ha canviat poc des dels seus orígens, en el parell de mànecs, el pivot (a sovint format per un reblone) i la secció del cap en les mordaces d'agarre o les vores tallants que formen els tres elements.
Els materials utilisats per a fer les pinces consistixen principalment en aleacions d'acer en aditius com a vanadi o cromo, per a millorar la resistència i evitar la corrosió. Els mànecs metàlics de les pinces a sovint estan equipats en agarres d'atres materials per a garantisar un millor maneig; Les empuñaduras solen estar aïllades i ademés protegixen contra descàrregues elèctriques. Les mandíbules varien àmpliament en tamany, des de delicades pinces de punta fina fins a mandíbules pesades capaces d'eixercir molta pressió i forma, des de mandíbules planes bàsiques fins a diverses configuracions de mandíbules especialisades i a sovint asimètriques per a manipulacions específiques. Les superfícies són típicament texturisades en lloc de planes, per a minimisar l'esmonyida.
Una ferramenta similar a una pinça dissenyada per a tallar arams a sovint es diu cortaalambres. Algunes pinces per a treballs elèctrics estan equipats en cuchilles de tall d'aram incorporades en les mordaces o en les manijas just baix del pivot.
Quan siga necessari evitar rayar o danyar la peça de treball, com per eixemple en la reparació de joyes i instruments musicals, s'utilisen pinces en una capa de material més bla com a alumini, latón o plàstic sobre les mandíbules.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tipos de pinces» (en és). com-funciona.co. Consultat el 2022-10-19.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Herweck Rulle, Dona (2012). ¡Pega-li! Història de les ferramentes (Hit It! History of Tools) (en Castellà), Teacher Created Materials, p. 24. ISBN 978-1-4333-4489-3.
- ↑ (1898) Francis Warre Cornish (ed.). A Concise Dictionary of Greek and Roman Antiquities: Based on Sir William Smith's Larger Dictionary, and Incorporating the Results of Modern Research (en Inglés), University of Minnesota.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.