Palillos
Els palillos, també coneguts com palillos chinencs, palitos, palitos chinencs, són un parell de chicotets pals rectes de similar llongitut, són els utensilis tradicionals usats per a menjar en Àsia oriental (China, Japó, Corea del Nort, Corea del Sur i Vietnam), aixina com en Tailàndia, a on estan llimitats solament a les sopes i els fideus des de que el rei Branca V introduïra en el XIX els coberts occidentals. Els palillos es fabriquen normalment de fusta, bambú, metal, os, marfil i actualment també de plàstic. En el palau imperial chinenc s'usaven palillos d'argent per a detectar verí en els menjars reals.
Orige
[editar | editar còdic]La paraula chinenca actual per als palillos és Kuài Zi (筷子) o Kuài'er (筷兒), que es pot traduir aproximadament com a «llauger [i] chicotet bambú». No obstant, esta no va anar realment la denominació original del terme primigeni, sent justament el hanzi zhù (箸), el senyalat per a nomenar a l'instrumente culinari. En el pas dels sigles i el tabú establit entorn a este últim hanzi, es va començar a utilisar la forma kuài (筷), que ya únicament quedaria vigent en ple us en països com Corea, Japó i Vietnam, junt en zones del surest de China, en les que encara hui s'utilisa zhù (箸), com en el cas del dialecte mǐn nán (閩南語), al sur de l'actual Fújiàn (福建). L'intencionalitat de modificar la nomenclatura original, pot estar basada en el fet de que manté una fonètica similar a la del caràcter zhù (住) o zhù (駐), els quals s'interpretaven com a «estacionament», «detenció» «parada», lo que podria implicar directament una contradicció en la pròpia naturalea de la ferramenta aludida.
Us
[editar | editar còdic]Subjectes entre el polze i els demés dits de la mà dreta, s'usen com pinces per a agarrar porcions del menjar, que es du a la taula preparada en chicotets trossos tallats a l'efecte, o per a arrastrar l'arròs i atres chicotetes partícules de menjar a la boca des del bol. Moltes normes d'etiqueta dicten el correcte us dels palillos.
Tradicionalment els palillos se subjecten solament en la mà dreta, inclús pels esquerrers. (En l'Extrem Oriente, aixina com en els països musulmans, la mà esquerra s'usa per a les activitats higièniques i la dreta per a menjar). En l'actualitat, els prejuïns en contra de menjar en la mà esquerra estan debilitant-se, i per això els palillos poden subjectar-se en qualsevol mà.
Els palillos són de disseny senzill: simplement dos varetes primes (sent les àrees dels extrems inferiors a un centímetro quadrat, i variant la llongitut), una llaugerament menor que l'atra. Els extrems més chicotets són els que toquen el menjar. En la pràctica, el seu us és una costum adquirida que sol exigir certa experiència. Ademés el menjar asiàtic, que sol preparar-se en trocitos més adequats per a agarrar-los en pinça que per a tallar-los o trossejar-los, està generalment adaptada per a ser menjada en palillos. Per eixemple, l'arròs sol preparar-se en Orient de manera que quede pegajoso, mentres que el preparat segons receptes occidentals tendix a ser "solt", sent particularment difícil de menjar en palillos.
Com a utensilis de cuina
[editar | editar còdic]
Els primers palillos s'utilisaven per a cuinar, atizar el fòc, servir o agarrar trossos de menjar, i no com a utensilis per a menjar. Una raó va ser que abans de la dinastia Han, la dacseta predominava en el nort de China, Coreja i parts de Japó. Mentres que els palillos s'usaven per a cuinar, les gachas de dacseta es menjaven en culleres en eixa época.[1][1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where L'us de palillos en la cuina continua fins al dia de hui.
Ryōribashi (料理箸) són palillos de cuina japonesos que s'utilisen en la cuina japonesa. S'utilisen en la preparació de menjar japonés i no estan dissenyats per a menjar. Estos palillos permeten manipular aliments calents en una mà i s'utilisen com palillos normals. Estos palillos tenen una llongitut de 30 centímetros (12 polzades) o més i es poden unir en una corda en la part superior. Solen estar fets de bambú. No obstant, per a fregir es preferixen els palillos de metal en mànecs de bambú, ya que les puntes dels palillos de bambú normals es decoloran i es tornen grasosas despuix del seu us repetit en oli calent. Els mànecs de bambú protegixen de la calor.
De manera similar, els cuiners vietnamites usen Đũa cả (𥮊奇) o "grans palillos" per a cuinar i per a servir arròs del gorc.[2]
Com a utensilis per a menjar
[editar | editar còdic]
Els palillos varen començar a utilisar-se com a utensilis per a menjar durant la dinastia Han, a mida que aumentava el consum d'arròs. Durant este periodo, les culleres varen continuar utilisant-se junt en els palillos com a utensilis per a menjar en els menjars. No va ser fins a la dinastia Ming que els palillos es varen utilisar exclusivament per a servir i menjar. Després varen adquirir el nom kuaizi i la forma actual.[3][1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Propagació per tot lo món
[editar | editar còdic]L'us de palillos com a utensilis per a cuinar i menjar es va estendre per tot l'est i surest d'Àsia en el temps. Acadèmics com Isshiki Hachiro i Lynn White han observat cóm el món estava dividit en tres costums gastronòmiques o esferes culturals alimentàries. Estan els que mengen en els dits, els que usen forquetes i gavinets, i després està la "esfera cultural dels palillos", formada per China, Japó, Coreja i Vietnam.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
A mida que els chinencs ètnics varen emigrar, varen estendre l'us de palillos com a utensilis per a menjar a països del sur i surest asiàtic, inclosos Brunei, Camboya, Laos, Nepal, Malàsia, Myanmar, Singapur i Tailàndia. En Singapur i Malàsia, els chinencs ètnics consumixen tradicionalment tots els aliments en palillos, mentres que els indis i malayos ètnics (especialment en Singapur) usen palillos principalment per a consumir plats de fideus. En general, l'us de palillos, cullera o forqueta és intercanviable en estes regions.[4][5] En Laos, Myanmar, Tailàndia i Nepal els palillos generalment s'utilisen únicament per a consumir fideus.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
De manera similar, els palillos s'han tornat més acceptats en relació en el menjar asiàtic en tot lo món, en Hawái, la costa oest d'Amèrica del Nort[6][7] i en ciutats en comunitats asiàtiques d'ultramar en tot lo món.
La primera referència europea als palillos apareix en la Suma Oriental portuguesa de Vaig prendre Pires, qui va escriure en 1515 en Malaca: "Ells [els chinencs] mengen en dos pals i un bol de fanc o porcelana en la mà esquerra, prop de la boca, en els dos pals per a sorbir. Esta és la manera chinenca."[8]
Vore també
[editar | editar còdic]- Palitos chinencs, un joc de destrea que es basa en el habilitat de controlar el moviment de la mà i la coordinació entre l'ull i la mà
- #ioki, soport per a recolzar els palillos, tradicional en Japó.
- Sushi
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Wang, Q. Edward (2015). Chopsticks: A cultural and culinary history, England: Cambridge University Press. ISBN 9781107023963.
- ↑ «Đôi đũa». Batkhuat.net.
- ↑ Endymion Wilkinson, Chinese History: A Manual (Cambridge, MA: Harvard University Press, Rev. and enl., 2000), 647 citant a Yun Liu, Renxiang Wang, Qin Mu, 木芹. 刘云. 王仁湘 刘云 Zhongguo Zhu Wen Hua Dona Guan 中国箸文化大观 (Beijing: Kexue chubanshe, 1996).
- ↑ «Etiquette in Singapore &#; Frommer's».
- ↑ Suryadinata, Leo. Ethnic Chinese as Southeast Asians, Institute of Southeast Asian Studies. ISBN 9789813055506.
- ↑ «Forget the chopsticks, give us forks &#; YouGov».
- ↑ «Learning the Art of Chopsticks - Hawaii Aloha Travel».
- ↑ The Suma oriental of Prenga Pires p.116
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palillos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.