Anar al contingut

Pieridae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pieridae

Els piéridos o piérides (Pieridae) són una extensa família de lepidòpters glossats del clado Ditrysia. Inclou uns 84 gèneros i més de 1100 espècies, la majoria d'Amèrica tropical i el Surest asiàtic, pero no falten espècies en Europa.[1][2]

Característiques

[editar | editar còdic]

Les espècies més comunes es caracterisen per la seua coloració blanca o groc-sulfúrea, a sovint en taques negres, pero existixen espècies negres, roges, anaranjades i en patrons vistosos i complexos. Presenten dimorfisme sexual, que s'observa a sovint en el patró alar. Els piéridos tenen la vena radial de les ales anteriors en 3 o 4 branques, rarament 5. Les pates anteriors d'abdós sexes estan ben desenrollades, a diferència de Nymphalidae, i les ungles tarsals són bífidas a diferència de Papilionidae.[3]

Nomenclatura i classificació

[editar | editar còdic]

William Swainson ampra el nom Pieridæ per primera volta en 1820 per a distinguir a una família de palometes, mencionant algunes espècies i gèneros que considera característics de la mateixa,[4] i després la delimita més formalment en 1827.[5]

Erro al crear miniatura:
Ilustració original de l'obra de Swainson,[4] on es menciona per primera volta el nom Pieridae per a una família de palometes. En la làmina: Enantia melite, subfamília Dismorphiinae.


A pesar d'això, el nom Pieridae s'atribuïx oficialment a Duponchel (1835).[6][7] Duponchel utilisa el nom Pierides, pres de la mitologia grega, en els primers capítuls de la seua obra (al voltant de 1832), i després en forma latinizada com Pieridae en toms publicats posteriorment (al voltant de 1835).[8]

La família Pieridae es subdivide en quatre subfamílies:

Filogenia i evolució

[editar | editar còdic]

La posició de la família Pieridae en l'arbre filogenético de les palometes o superfamilia Papilionoidea encara no està completament resolta. La classificació tradicionala coloca com el grup germà del clado format per les famílies Nymphalidae, Riodinidae i Lycaenidae.[10] Esta posició es fonamenta en caràcters morfològics generals i diagnòstic, com el desenroll del primer parell de pates, la venación, el tipo de bua, entre uns atres. No obstant un anàlisis basat principalment en evidència molecular no és concloent en este respecte, i considera que una ubicació alternativa igualment provable seria com a grup germà del clado de Riodinidae i Lycaenidae.[11]

Un anàlisis de rellonge molecular sugerix un orige cretácico per a la família en una edat mínima de 112 a 82 millons d'anys.[12] Les quatre subfamílies formen un parell de clados germans:


Espècies

[editar | editar còdic]
 Plantilla:Div col   

 div col end


Subespècies

[editar | editar còdic]

Plantilla:Div col

Plantilla:Div col end


Diversitat i biogeografía

[editar | editar còdic]

La major riquea d'espècies es troba en la regió Oriental (si es consideren al surest asiàtic o Regió Indomalaya i Australasia) en un 30.2% del total, seguida del Neotrópico en 28.8%. No obstant més del 90% de les espècies orientals pertanyen a una única subfamília (Pierinae), mentres que en la regió Neotropical els Dismorphiinae i Coliadinae representen 17 i 16 %, respectivament.[13]

Subfamília Neártico Neotrópico Afrotrópico Oriental Paleártico Atres
Dismorphiinae 1 49 7
Pseudopontiinae 5
Coliadinae 32 46 8 25 52 13
Pierinae 19 193 141 277 80 25

Història natural

[editar | editar còdic]

Les larvas de la majoria de les espècies s'alimenten de plantes de tres órdens distints: a lo manco 202 espècies s'alimenten de Brassicals (crucífera o Brassicaceae i famílies relacionades en glucósidos d'oli de mostaça), 136 espècies s'alimenten de Fabals (leguminosas, mimoses, acacias, etc.), i atres 84 s'han reportat en Santals (algunes famílies de plantes paràsites), pero també s'han reportat numeroses espècies de plantes d'a lo manco 31 órdens distints.[13][14] Els mascles de moltes espècies es congreguen en llocs en fanc (mud-puddling) per a absorbir les sals del substrat humit.[1]

Com els papiliónidos també pender les seues bues en àngul per mig d'una faixa de seda, pero des del primer segment abdominal a diferència de la faixa toràcica pròpia dels Papilionidae.

Importància

[editar | editar còdic]

Moltes espècies de la família són visitants freqüents de flors i poden contribuir a la polinisació de diverses espècies vegetals. Algunes espècies són considerades plagas per a la agricultura, com per eixemple Ascia monuste i Leptophobia aripa que ataquen el repollo Brassica oleracea var. viridis.[15]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 DeVries P. J. in Levin S. A. (ed.) 2001. The Encyclopaedia of Biodiversity. Academic Press.
  2. ↑ Braby, M. F. (2005) Provisional checklist of genera of the Pieridae (Lepidoptera: Papilionoidea). Zootaxa, 832: 1–16
  3. ↑ Borror, D. J., Triplehorn, C. A. and Johnson, N. An Introduction to the Study of Insects. Sixth Edition.
  4. ↑ 4,0 4,1 William Swainson (1820-1823) Zoological illustrations, or, Original figures and descriptions of new, rare, or interesting animals: selected chiefly from the classes of ornithology, entomology, and conchology, and arranged on the principles of Cuvier and other modern zoologists. London: Printed by R. and A. Taylor for Baldwin, Cradock, and Joy; and W. Wood. Llibre disponible en doi. org/10.5962/bhl. title.42279 The Biodiversity Heritage Library. Vore pàgines referents a org/page/29156410 Colias statira i org/page/29156470 Lycinia melite.
  5. ↑ William Swainson (1827)XXXVIII. A sketch of the natural affinities of the Lepidoptera Diürna of Latreille, Philosophical Magazine, Séries 2, Vol. 1(3):180-188, tandfonline. com/doi/abs/10.1080/14786442708674270 DOI:10.1080/14786442708674270
  6. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ICZN
  7. ↑ Bridges (1988) Catalogue of Papilionidae and Pieridae (Lepidoptera, Rhopalocera). Urbana, Illinois. Available at the org/stream/catalogueofpapil00brid Internet Archive
  8. ↑ Duponchel, P. A. J. (1832-1838) en J. B. Godart L’Histoire naturelle dones lépidoptères de France, Toms 6 al 17.
  9. ↑ Mitter, K. T., Larsen, T. B., de Prins, W., de Prins, J., Collins, S., Vande Weghe, G., Sáfián, S., Zakharov, I. V., Hawthorne, D. J., Kawahara, A. I.,Regier, J. C. (2011). The butterfly subfamily Pseudopontiinae is not monobasic: marked genetic diversity and morphology reveal three new species of Pseudopontia (Lepidoptera: Pieridae). Syst. Entomol. 36: 139-163. DOI: 10.1111/j.1365-3113.2010.00549. x
  10. ↑ Kristensen NP, Scoble MJ, Karsholt O (2007) Lepidoptera phylogeny and systematics: The state of inventorying moth and butterfly diversity. Zootaxa 1668: 699–747.
  11. ↑ Heikkila M, Kaila L, Mutanen M, Pena C, Wahlberg N (2011) Cretaceous origin and repeated tertiary diversification of the redefined butterflies. Proc Roy Soc Lond B [doi:10.1098/rspb.2011.1430].
  12. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada BrabyEtAl2006
  13. ↑ 13,0 13,1 Ferrer-Paris JR, Sánchez-Mercat A, Viloria ÁL, Donaldson J (2013) Congruence and Diversity of Butterfly-Host Plant Associations at Higher Taxonomic Levels. PLoS ONE 8(5): i63570. plosone. org/artícul/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal. pone.0063570 doi:10.1371/journal. posa.0063570
  14. ↑ Braby, M. F. & Trueman, J. W. H. 2006. Evolution of larval host plant associations and adaptive radiation in pierid butterflies. Journal of Evolutionary Biology, 19: 1677-1690
  15. ↑ Bastidas, R. i Zavala, I. 1995. Principis d'Entomologia Agrícola. Edicions Sol de Fanc. ISBN 980-245-006-5

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pieridae&oldid=1345889»