Digues-me (Acaya)
.svg){kind=link}
Digues-me (a voltes transcrito erròneament Dyme; en grec, Δύμη) va ser una ciutat d'Acaya, la més occidental de les dotze ciutats aqueas, membres de la Lliga Aquea.[1]
Ubicació i territori
[editar | editar còdic]Estava situada en la costa noroest, propenca al veta Araxos,[2][3] i a curta distància del riu Lariso,[4][5] que separava el seu territori d'Élide.[6] El gentilici dels habitants de Digues-me és dimeos.
Els territoris dels dimeos, eleos i triteos, confluïen segons Estrabón, en el Escolis, un massiç montanyós que distava 18,5 km de Digues-me,[7] i que lindaba en el Lampea,[8] un atre mont arcadio.
Este territori es dia Dimea i era ric en ferro. Prop del promontori de la veta Araxos existia una fortalea (Τείχος Δυμαίων) que la llegenda dia que va ser fundada per Heracles quan va combatre als eleos, i que se sap que va ser ocupada pels mateixos, dirigits per Eurípidas en 220 a. C., despuix de haver derrotat a Mico de Digues-me, comandant segon dels aqueos.[9] Despuix va ser recuperada per Filipo V de Macedònia i tornada a Digues-me (219 a. C.)[10] Esta fortalea s'identifica en uns restants de murs ciclópeos del periodo micénico trobats en Kalogria, que rodejaven un recint en el que s'han trobat restants que van des del periodo neolític fins a l'época romana.[11] Les atres dos ciutats del territori (entre la ciutat i la frontera de l'Élide) varen ser Hecatombeo (en llatí Hecatombaeon, en grec Hekatombaion) i Langón, pero esta última va passar als eleos en data indeterminada.[12]
Història
[editar | editar còdic]La ciutat es va formar per l'unió de huit llocs,[13] dels quals solament és mencionada Téutea, pero és possible que Palea i Estrat, noms donats alternativament a la ciutat, correspongueren a algun dels huit llocs. Segons Pausanias «en els més antics temps era cridada Palea, pero quan ya la tenien els jonios, li varen posar el seu nom actual».[14] Estrabón reflectix l'opinió d'Hecateo de Mileto, qui calificava a Digues-me com epea o aquea,[15] i afirmava que els epeos, poble diferent als eleos, es varen associar en ells per a constituir un Estat, el domini del qual s'estenia fins a Digues-me. Diu també, que encara que «Homero no nomena Digues-me, no és inverosímil que esta ciutat estiguera baix l'autoritat dels epeos i que posteriorment passara a mans dels jonios, o si no a la dels aqueos que es varen apoderar del seu territori».[16]
Sobre l'orige del nom, Estrabón la relaciona en el fet de que era la més occidental de totes les ciutats de Acaya[17] mentres Pausanias diu que el seu nom es devia a una dòna anomenada Digues-me o a un personage cridat Dimante, fill d'Egimio.[14]
A la mort d'Alejandro Magne va caure en mans de Casandro, pero les seues tropes varen ser expulsades per Aristodemo, general d'Antígono en 314 a. C. En l'olimpiada 124.ª (285-281 a. C.) Digues-me va ser, junt en Patras, Tritea i Faras, una de les quatre primeres ciutats que varen reconstruir la Lliga Aquea.[18] Per la mateixa época la ciutat va incrementar la seua població en instalar-se allí els habitants d'Óleno, que havien abandonat la seua.
En Digues-me, en el parage denominat Hecatombeo, els aqueos, dirigits per Arato de Sición, varen ser derrotats per Cleómenes III d'Esparta (estiu de 226 a. C.),[19] qui despuix de la seua victòria va entrar en Langon (224 a. C.). Des de 220 a. C. el territori de la ciutat va ser devastat vàries voltes pels eleos. Durant la guerra entre Macedònia i Roma, va ser saquejada pels romans al començ de el II
Despuix d'açò es va anar despoblando, i estava pràcticament buida en el I, quan en el 67 a. C., Pompeyo va establir un gran número de pirates cilicios, pero en les guerres civils següents, els pirates allí instalats varen ser atacats o expulsats i molts varen reprendre l'antic ofici.[20]
Estrabón i Plinio el Vell la nomenen com colónia romana pero lo únic que se sap de cert és que Augusto la va posar baix dependència de Patras,[14] que sí que va ser colónia romana. No es coneix cap atre cas a banda de Patras que tinguera un govern autònom com el que permetia el ranc colonial.
Posteriorment, a fins de l'antiguetat tardana i principis de l'época medieval, el topònim Digues-me va caure en desús i el seu territori va acabar sent conegut pels noms de Morea o de Acaya, de manera que es confonia en el nom que s'assignava a tota la regió. Esta última denominació de Acaya va ser la que es va conservar fins a l'actualitat ya que els restants de Digues-me s'han trobat en la població moderna de Kato Achaïa.[21]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Polibio, Històries ii.41.7-9.
- ↑ A xixanta estadis (uns 11 km), segons Estrabón, Geografia viii.3.4.
- ↑ El Araxos és l'actual veta Papa
- ↑ A trenta estadis, segons Pausanias, Descripció de Grècia vii.17.5.
- ↑ El riu Lariso és el Mana o Stimana actual, que desemboca junt a la ciutat de Kato Achaïa.
- ↑ En el II, la frontera entre Élide i Acaya era el riu Lariso, pero en époques anteriors la constituïa la veta Araxos. Cf. Pausanias, op. cit. vaig vore.26.10.
- ↑ Estrabón op. cit. viii.3.10.
- ↑ En el XIX era conegut com Astras, en els mapes actuals figura com Lambia (Lámpeia).
- ↑ Polibio, op. cit. iv.59.
- ↑ Polibio, op. cit. iv.83.1-5.
- ↑ Ignacio Miguel Pascual Valderrama, Un estudi topogràfic i històric de Acaya entre els sigles VIII i III a. C., pp.321-324, tesis doctoral, Madrit: Universitat Autònoma de Madrit (2010)
- ↑ Plutarco, Vida de Cleómenes 14.
- ↑ Estrabón, op. cit. viii.3.2.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Pausanias, op. cit. vii.17.6.
- ↑ FGrH 1 fr. 121.
- ↑ Estrabón op. cit. viii.3.9.
- ↑ Estrabón VIII,7,5. En grec, δύσμα significa «occident».
- ↑ Polibio II,41.
- ↑ Polibio, op. cit. ii.51.3.
- ↑ Estrabón op. cit. viii.7.5.
- ↑ Ignacio Miguel Pascual Valderrama, Un estudi topogràfic i històric de Acaya entre els sigles VIII i III a. C., p.309.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dime (Acaya)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.