Determinisme migambiental

miniaturadeimagen|400px|Mapa Mundial de Ortelius, 1570 miniaturadeimagen|Bust de Ibn Jaldún en l'alcazaba de Bugía, Argèlia El determinisme migambiental (també conegut com a determinisme climàtic o determinisme geogràfic) és l'estudi de cóm l'entorn físic influïx en les societats i els estats en particular en les seues trayectòries de desenroll. Els enfocaments decimonónicos sostenien que el clima i el sol determinen en gran medida l'activitat humana i la psicologia, i es varen associar en el racisme institucionalisat i l'eugenèsia. Molts estudiosos subrallen que este enfocament admet el colonialisme i l'eurocentrisme, i devalua el desenroll humà en les societats no-occidentals. Jared Diamond, Jeffrey Herbst, Ian Morris, i atres científics socials varen provocar una renaixença de la teoria a finals del XX i principis del XXI . Esta escola de pensament analisa l'influència de les forces geogràfiques i ecològiques en la creació de l'estat, el desenroll econòmic, i de les institucions. La més important obra en llengua llatina sobre el tema del determinisme geogràfic és la tesis de doctorat de CARVALHO JUNIOR, Ilton Jardim, "Dos mits acosta do determinisme climàtic/ ambiental na história do pensamento geogràfic i dos equívocs de sua crítica: reflexõés metodològiques, teòric-epistemològiques, semântico-conceituais i filosòfiques com prolegômenos ao estudo dona relação sociedade-natureza pele prisma dona idéia dones influências ambientais" Tese (Doutorado em Geografia Física) – Faculdade de Filosofia, Lletres i Ciências Humanes, Universidade de São Paulo, São Paulo, 2011. 677 f. En esta tesis hi ha una compilació d'al voltant de 500 obres relacionades al tema, comprenent el llarc periodo des de l'antiguetat clàssica fins al XX. Esta obra propon una superació de mits i equívocs construïts pels crítics al determinisme geogràfic i presenta una metodologia d'estudi per a l'enteniment de la relació societat-naturalea.

Història de la teoria

Periodos clàssics, migevals i de l'ilustració

Les primeres teories del determinisme ambiental en l'antiga China, l'antiga Grècia i l'antiga Roma sugerien que les característiques ambientals determinaven per complet les qualitats físiques i intelectuals de societats sanceres. Guan Zhong (720-645 aC), un dels primers cancellers en China, va sostindre que les qualitats dels principals rius formaven el caràcter dels pobles circumdants. Els ràpits i tortuosos rius feyen a les persones "codiciosas, grosseres i belicosas". El filòsof grec antic Hipócrates va escriure una opinió similar en el seu tractat "Aires, Aigües, Llocs".

Els escritors del Mig Orient migeval també varen produir teories sobre el determinisme ambiental. L'escritor afroárabe Al-Jahiz va argumentar que el color de la pell de les persones i el ganado estava determinat per l'aigua, el sol i la calor dels seus ambients. Va comparar el color del basalt negre en el nort de Najd en el color de la pell de les persones que viuen allí per a recolzar la seua teoria.

Ibn Jaldún, el sociòlec i polímata àrap, va relacionar de manera similar el color de la pell en els factors ambientals. En el seu Muqaddimah (1377), va escriure que la pell negra es devia al clima càlit de l'Àfrica subsahariana i no al linaje africà. Per lo tant, va desafiar les teories Hamíticas de raça que sostenien que els fills de Ham (fill de Noé) varen ser maldits en pell negra.

Ibn Jaldún creïa que l'entorn físic influïa en els factors no físics ademés del color de la pell. Va sostindre que el sol, el clima i el menjar determinaven si les persones eren nómades o sedentarias, i quines costums i cerimònies tenien. Els seus escrits poden haver influït en els últims escrits de Montesquieu durant el XVIII a través del viager Jean Chardin, que va viajar a Pèrsia i va descriure teories que s'assemblen a les de Ibn Jaldún. miniaturadeimagen|294x294px|Sèu de la Royal Geographical Society, Kensington

Periodo colonial occidental del XIX

Molts escritors, inclós Thomas Jefferson, varen recolzar i varen llegitimar la colonisació africana argumentant que els climes tropicals feyen que els pobles no anaren civilisats. Jefferson va argumentar que els climes tropicals fomentaven el gos, les actituts relaixades, la promiscuïtat i, en general, les societats degenerativas, mentres que la variabilitat freqüent en el clima de les latitut miges i septentrionals conduïa a una ètica laboral més forta i societats civilisades. miniaturadeimagen|295x295px|Ellsworth Huntington. Mill Spring, Califòrnia. 1911 Societats geogràfiques com la Royal Geographical Society i la Société de géographie varen finançar exploradors. Les societats científiques varen actuar de manera similar. Les societats d'aclimatació recolzaven directament a les empreses colonials i gojaven dels seus beneficis. Els escrits de Lamarck varen proporcionar el respal teòric per a les doctrines d'aclimatació. La Société Zoologique d'Acclimatation va ser en gran part fundada per Isidore Geoffroy Saint-Hilaire, fill d'Étienne Geoffroy Saint-Hilaire, un colega propenc i partidari de Lamarck.

Ellen Churchill Semple, destacada acadèmica del determinisme ambiental, va aplicar les seues teories en un estudi de cas que es va centrar en Filipines, a on va assignar la civilisació i el caràcter salvage a la topografia de les illes. Atres erudits varen argumentar que el clima i la topografia causaven traces de caràcter específics que apareixien en una població determinada. Els erudits varen impondre estereotips racials en societats sanceres.

Molts científics moderns han criticat el determinisme ambiental clàssic com no científic. Carl Sauer va criticar les generalisacions prematures resultants del biaix en l'ecologisme en 1924. Va sostindre que definir la geografia com l'estudi de les influències ambientals és supondre de bestreta que tals influències operen, i que la ciència no pot basar-se o comprometre's en preconceptos. Ademés, ya que el canvi evolutiu es manifesta en periodos de temps molt llarcs, alguns argumenten que la capacitat de correlacionar adequadament el comportament humà en qualsevol condició ambiental específica és, en el millor dels casos, especulatiu.

David Landes condena de manera similar lo que ell crida la geografia moral no científica d'Ellsworth Huntington. Sosté que Huntington va socavar la geografia com a ciència en atribuir tota activitat humana a les influències físiques per a poder classificar les civilisacions jerárquicament, favorint a les civilisacions que considerava millors.

Determinisme neo-ambiental del XX

miniaturadeimagen|310x310px|Jared Diamond

El determinisme ambiental va reviure a finals del XX com a determinisme neo-ambiental. El nou terme falcat pel científic social i crític Andrew Sluyter, sosté que el determinisme neo-ambiental no trenca lo suficient en els seus precursors clàssics i imperials.

El determinisme neo ambientalista examina cóm l'ambient físic predispon a les societats i els estats cap a trayectòries particulars de desenroll econòmic i polític. Explora cóm les forces geogràfiques i ecològiques influïxen en la construcció de l'estat, el desenroll econòmic i les institucions. També aborda els temors que rodegen els efectes del canvi climàtic modern.

Jared Diamond va ser influent en el resorgiment del determinisme ambiental per la popularitat del seu llibre Armes, germens i acer (Guns, Germs and Steel), que aborda els orígens geogràfics de la formació estatal abans del 1500 d. C.

Els estudiosos del determinisme neo ambientalista debaten quànt influïx l'entorn físic en les institucions econòmiques i polítiques. Els historiadors econòmics Stanley Engerman i Kenneth Sokoloff sostenen que les dotacions de factors varen afectar en gran medida el desenroll "institucional" en les Américas, lo que significa la tendència a règims més lliures (democràtics, de lliure mercat) o no lliures (dictatorials, econòmicament restrictius). miniaturadeimagen|299x299px|Chichen Itza. Cultura maya Pel contrari, Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson subrallen que els factors geogràfics varen influir més en el desenroll institucional durant la formació de l'estat i el colonialisme. Argumenten que les diferències geogràfiques no poden explicar les disparitats del creiximent econòmic despuix de 1500 d. C. directament, llevat a través dels seus efectes sobre les institucions econòmiques i polítiques.

Els economistes Jeffrey Sachs i John Luke Gallup han examinat els impactes directes dels factors geogràfics i climàtics en el desenroll econòmic, especialment el paper de la geografia en el cost del comerç i l'accés als mercats, l'entorn de la malaltia i la productivitat agrícola.

La crisis contemporànea del calfament global també ha impactat l'investigació del determinisme ambiental. Jared Diamond dibuixa similituts entre les canviants condicions climàtiques que varen terminar en la civilisació de l'Illa de Pasqua i al calfament global en el seu llibre Colapse: Cóm les Societats elegixen fracassar o tindre èxit. Alan Kolata, Charles Ortloff i Gerald Huag descriuen de manera similar l'imperi de Tiwanaku i la civilisació maya que es derroca a causa d'events climàtics com la sequia. Un científic de l'Observatori de la Terra, Lamont-Doherty en l'Universitat de Columbia, escriu que el colapse social pel canvi climàtic és possible en l'actualitat.

Impactes ecològics i geogràfics en la formació primerenca de l'estat

miniaturadeimagen|354x354px|Retrat de Hernán Cortés Artícul principal: Formació de l'estat

Efectes de les dotacions d'espècies, el clima i els eixos continentals abans de 1500

Artícul principal: Armes, germens i acer

En les Armes, germens i acer guanyadora del Premi Pulitzer (1999), l'autor Jared Diamond senyala a la geografia com la resposta a per qué certs estats varen poder créixer i desenrollar-se més ràpit i més fort que uns atres. La seua teoria va citar l'entorn natural i les matèries primeres en les que es va beneir a una civilisació com a factors d'èxit, en lloc de reclams populars de sigles de superioritat racial i cultural. Diamond diu que estes dotacions naturals varen escomençar en les albors del home i varen favorir a les civilisacions d'Eurasia per la seua ubicació a lo llarc de latitut similars, el clima agrícola adequat i la domesticació primerenca dels animals.

Diamond argumenta que els estats primerencs ubicats a lo llarc de les mateixes llínees de latitut varen ser especialment adequats per a aprofitar climes similars, lo que facilita la propagació dels cultius, el ganado i les tècniques de cultiu. Cultius com el blat i l'ordi, eren fàcils de cultivar i fàcils de collir, i les regions adequades per al seu cultiu tenien altes densitat de població i el creiximent en les primeres ciutats. La capacitat de domesticar animals de rabera, que no tenien cap por natural als humans, les altes taxes de natalitat i una jerarquia innata, va donar a algunes civilisacions les ventages de la mà d'obra gratuïta, els fertilisants i els animals de guerra. L'orientació este-oest de Eurasia va permetre que el capital de coneiximent s'estenguera ràpidament i els sistemes d'escritura per a realisar un seguiment de les tècniques agrícoles alvançades li varen donar a les persones la capacitat d'almagasenar i construir sobre una base de coneiximent a través de generacions. l'artesania va florir quan un excedent d'aliments de l'agricultura va permetre a alguns grups la llibertat d'explorar i crear, lo que va conduir al desenroll de la metalúrgia i els alvanços en la tecnologia. Si be la geografia adequada va ajudar a desenrollar societats primerenques, la gran proximitat en la que vivien els humans i els seus animals va conduir a la propagació de la malaltia en Eurasia. Durant varis sigles, la malaltia desenfrenada diezmó a les poblacions, pero en última instància va conduir a comunitats resistents a les malalties. Diamond sugerix que estes cadenes de causalitat varen dur a que les civilisacions europees i asiàtiques ocupen un lloc dominant en el món de hui. miniaturadeimagen|402x402px|Machu Picchu. Cultura Inca Diamond usa la conquista de les Américas com un cas d'estudi per a la seua teoria. Sosté que els europeus varen aprofitar el seu entorn per a construir estats grans i complexos en tecnologia alvançada i armes. Els incas i atres grups natius no varen ser tan beneïts, sofrint d'una orientació nort-sur que va impedir el fluix de bens i coneiximent en tot el continent. Les Américas també carien dels animals, els metals i els complexos sistemes d'escritura de Eurasia, lo que els va impedir conseguir les proteccions militars o biològiques necessàries per a lluitar contra l'amenaça europea.

Crítiques a la teoria de Diamond.

Va ser notablement atacat per no proporcionar suficients detalls sobre la causalitat de les variables ambientals, i per deixar breches llògiques en el raonament. L'antropòlec Andrew Sluyter va argumentar que Diamond era tan ignorant com els racistes del XIX. Sluyter va desafiar la teoria de Diamond ya que semblava sugerir que les condicions ambientals conduïxen a la selecció de gens, que després conduïxen a la riquea i el poder per a certes civilisacions. Sluyter també ataca el determinisme ambiental en condenar-ho com un camp molt estudiat i popular basat completament en la combinació "ràpida i bruta" de les ciències naturals i socials.

Daron Acemoglu i James A. Robinson també varen criticar l'obra de Diamond en el seu llibre Why Nations Fail. Sostenen que la teoria està desactualizada i no poden explicar en eficàcia les diferències en el creiximent econòmic despuix de 1500 o les raons per les quals els estats que estan geogràficament propencs poden exhibir grans diferències en la riquea. En el seu lloc, varen favorir un enfocament institucional en el que l'èxit o fracàs d'una societat es basa en la fortalea subjacent de les seues institucions.

miniaturadeimagen|302x302px|Flames

Flames, chuño i l'Imperi Inca

Vore també: Agricultura incaica

Carl Troll ha argumentat que el desenroll del estat Inca en els Andes centrals va ser ajudat per les condicions que permeten l'elaboració del seu aliment bàsic, el chuño. El chuño, que pot almagasenar-se durant llarcs periodos de temps, està fet de papes seques a temperatures de congelació que són comunes durant la nit en les terres altes del sur del Perú. Encara que atres cultius com la dacsa també poden haver contribuït. Troll també va argumentar que les flames, l'animal de càrrega del Inca, es poden trobar en el seu major número en esta mateixa regió.

Val la pena considerar també que l'extensió màxima de l'Imperi Inca va coincidir en la major distribució de alpacas i flames. Com a tercer punt, Troll va senyalar que la tecnologia de rec va ser ventajosa per a la construcció de l'estat inca. Mentres Troll teorizaba sobre les influències ambientals en l'Imperi Inca, s'oponia al determinisme ambiental argumentant que la cultura estava en el núcleu de la civilisació Inca.

Vore també

• Racisme ambiental
• Colonialisme
• Estats d'Àfrica
• La riquea i la pobrea de les nacions
• Armes, germens i acer
• William Easterly
• Jeffrey Herbst
• David Landes
• Ross Levine
• Montesquieu
• James A. Robinson
• Andrew Sluyter

Referències

1. REDIRECT Plantilla:Reflist

Categoria:Determinisme Categoria:Història de la geografia Categoria:Geografia humana Categoria:Teories sociològiques Categoria:Teoria de l'Història