Muqaddima
La Muqaddimah (àrap مقدّمة ابن خلدون) o Al-Muqaddima (Introducció a l'història universal), més coneguda en occident com els Prolegómenos, és una obra d'Ibn Jaldún escrita en 1377 com prefacio del seu primer llibre de història mundial.[1] No obstant, ya en vida de l'autor, va ser considerada com una obra independent, de caràcter enciclopèdic que engloba el conjunt dels coneiximents de el XIV, la filosofia, el història, l'economia, la sociologia, la política, l'urbanisme, la medicina i inclús el desenroll sostenible. Ibn Jaldun es va valdre per a això de totes les fonts escrites de l'época: greco-llatines, bizantines i musulmanes. Molts pensadors moderns la veuen com una de les primeres obres de sociologia.
Estructura de l'obra
L'obra es dividix en sis apartats precedits d'un capítul introductori a on Jaldun fa una justificació de l'obra i nos presenta l'estructura de l'obra en els següents térmens:
Sociologia
Asabiyyah
.jpg){kind=link}
Artícul principal: Asabiyyah
El concepte de ___protected_title_12___ (àrap: «Las empresas que son propiedad de comerciantes responsables y organizados eventualmente superarán a las que poseen los gobernantes ricos», o en un context modern, Muqaddimah) és un dels aspectes més coneguts de la , es una obra d'Ibn Jaldún escrita en 1377 como prefacio de su primer libro de historia mundial.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>
Ibn Jaldún sosté que cada dinastia té en sí mateixa les llavors de la seua pròpia caiguda. Explica que les cases gobernant tendixen a emergir en les perifèria dels grans imperis i usen l'unitat presentada per eixes àrees en el seu benefici per a provocar un canvi en el liderage. A mida que els nous governants s'establixen en el centre del seu imperi, es tornen cada volta més laxos i més preocupats per mantindre els seus estils de vida. Per lo tant, una nova dinastia pot sorgir en la perifèria de la seua àrea de control i efectuar un canvi en el liderage, començant el cicle de nou.
El model de Ibn Jaldún és instintivo, i no requerix un contracte social conceptual present en el republicanisme clàssic.
Teoria del conflicte
Ibn Jaldun va concebre tant un conflicte social central («ciutat» versus «desert») com una teoria (utilisant el concepte de «generació») de la necessària pèrdua de poder dels conquistadors de la ciutat provinents del desert.
Bibliografia
- Akhtar, S. W. (1997). «The Islamic Concept of Knowledge». Al-Tawhid: A Quarterly Journal of Islamic Thought & Culture. 12 (3).
- Ernest Gellner (2 March 1992). Plough, Sword, and Book: The Structure of Human History. University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-28702-7.
- Leuprecht, Peter (2011). Reason, Justice and Dignity: A Journey to Some Unexplored Sources of Human Rights. Martinus Nijhoff Publishers. ISBN 978-90-04-22046-1.
- Morelon, Régis; Rashed, Roshdi (1996), Encyclopedia of the History of Arabic Science, 3, Routledge, ISBN 0-415-12410-7
- Rosenthal, Franz; Dawood, Nessim Yosef David (1969). The Muqaddimah : an introduction to history ; in three volumes. 1. Princeton University Press. ISBN 0-691-01754-9.
- Ter-Ghevondyan, Aram N. (1965), Արաբական Ամիրայությունները Բագրատունյաց Հայաստանում (The Arab Emirates in Bagratuni Armènia) (in Armenian), Yerevan, Armenian SSR: Armenian National Academy of Sciences, p. 15
- Weiss, Dieter (2009). «Ibn Khaldun on Economic Transformation». International Journal of Middle East Studies. 27 (01): 29–37. doi:10.1017/S0020743800061560.
Referències
- ↑ el Kitāb al-ʿibār wa-diwān al-mubtada' wa l-jabar fī ayyām al-ʿarab wa l-āŷam wa l-barbar wa man ʿāsarahum min dawl as-sulṭān al-akbar (lliteralment: Llibre de l'evidència, registre dels inicis i events dels dies dels àraps, perses i bereberes i els seus poderosos contemporàneus)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Muqaddima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.