Comportament humà
El comportament humà és el conjunt de comportaments mostrats pel ser humà i influïts per la biologia i la cultura, les actituts, les emocions, els valors de la persona i els valors culturals, l'ètica, l'eixercici de l'autoritat, la relació, l'hipnosis, la persuasió, la coerció, la seua història personal o la genètica.cita requerida
Comportament general
El comportament humà pot considerar-se un tema profunt, ya que des dels seus inicis el ser humà ha demostrat el seu interés de deprendre sobre lo que ho rodeja i aprofitar-ho per al seu benefici i comoditat. El ser humà és curiós i creatiu, en inventar toda una serie de formes per a comunicar-se, des del llenguage per senyes, l'escrit, inclús l'oral, entre moltes atres més coses que varen ajudar a facilitar-li la vida i la supervivència. Un atre aspecte important és la manera en la que deprenen; sent l'imitació un recurs molt utilisat pel ser humà; evidents eixemples són la forma de deprendre a parlar o caminar per còpia o imitació. Alguns dels invents es basen en l'imitació de la naturalea com lo és el cas dels avions, imitant l'anatomia de les aus.
L'aspecte del comportament, en el qual les persones deuen posar atenció, és el fet que l'imitació està present i posseïx molta rellevància ya que des de l'infància es fomenta l'imitar com una manera de deprendre, aixina es deprén a parlar, caminar entre atres coses; d'esta manera molts pràcticament adopten la personalitat d'una atra persona, per lo que les persones deuen anar en conte en la seua forma d'actuar, ya que aquells els qui tendixen a copiar lo que veuen són els infants que sempre tenen en ment ser com el seu “héroe” és dir a qui admiren.
En primera instància, es té als pares o tutors encarregats dels infants com a figura, dels quals, en els seus primers passos tindran com a eixemple durant esta etapa. El comportament dels jóvens, és en la seua majoria, el reflex de lo que observa i sent en el seu entorn, com la seua llar, l'escola o els llocs als que normalment concorre, aixina com de les persones de les que es rodeja, pares, germans, família en general, mestres, companyers, etc. Quan l'infant escomença a deixar l'infància per a convertir-se en preadolescente, escomençaren canvis físics i sicològics, que dràsticament aniran entorn al seu comportament humà, ya que l'etapa de canvi, genera l'entrada a un nou modo de pensar, es viuen situacions molt diferents que en els primers anys de vida.
El comportament de la persona (aixina com d'atres organismes i inclús mecanismes), cau dins del ranc de lo que és vist com lo comú, lo inusual, lo acceptable i per fòra dels llímits acceptables. En sociologia el comportament és considerat com a buit de significat, no dirigit a un atre subjecte i per lo tant una acció essencialment humana. El comportament humà no pot confondre's en el comportament social que és una acció més desenrollada i que està dirigit a un atre subjecte. L'acceptació del comportament és relativament evaluada per la norma social i regulada per diferents mijos de control social. El comportament de la gent és estudiat per les disciplines acadèmiques de la psicologia, la sociologia, l'economia, l'antropologia, la criminologia i les seues diferents branques.
Desenroll del ser humà
- La finalitat de tot organisme i, per això, de la seua espècie és conseguir la supervivència per a portar a terme el transvasament generacional del genotip per mig de l'acte reproductor. Per a sobreviure l'organisme generalment adopta una conducta dirigida a l'obtenció d'aliment i elabora una estratègia efectiva per a viure de les seues enemics tróficos. Tot ser humà creix en un instint o manera de supervivència.
- Els gens juguen gran part en esta conducta o instint. Estos comportaments són determinats tant per herència com per l'ambient, cada u contribuint diferents graus de reaccions particulars. Les reaccions són llimitades per el habilitat de l'individu de detectar i respondre a l'estímul presentat. El comportament té algunes conductes que són innates, estes ocorren quan l'acció deu ser realisada correctament des de la primera volta. Estos tipos de conducta rara al mateix temps són genèticament modificades i estan fetes a nivell de població. Ademés de les conductes innates tenim un comportament que es pot desenrollar en un ambient flexible o estricte. En un ambient flexible és fàcil poder modificar el comportament per les diferents experiències i institucions. Açò fa que la conducta siga adaptativa, en canvi un ambient estricte deixa poc lloc per a influències externes fent difícil la modificació del comportament que ya posseïx.[1][2]
Vore també
Referències
Bibliografia
- Domínguez Rodrigo, Manuel. L'orige del comportament humà
- Gordon, Ira J. El mestre i la seua funció orientadora: conceptes sobre el desenroll humà i aplicació en l'aula
- Ornstein, Robert. Psicologia de la consciència
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comportamiento humano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.