Anar al contingut

Racisme ambiental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fotografia de 1892 d'una pila de cràneus de bisont americà en Detroit (MI) esperant ser mòlts per a fer fertilisant o carbó vegetal. l'Eixèrcit dels Estats Units va encorajar les cvores massives de bisont americà per a obligar als natius americans a abandonar les seues terres tradicionals i traslladar-se a reserves més a l'oest. Açò es considera un eixemple primerenc de racisme ambiental.[1]

El racisme ambiental o racisme migambiental és un terme utilisat per a descriure l'injustícia migambiental i s'aplica a cóm minories ètniques estan someses a una exposició a contaminants desproporcionada o a cóm se'ls denega l'accés a la naturalea, com a aire net, aigua potable i atres beneficis ecològics.[2][3][4]

En el context internacional, la marginació migambiental descriu les relacions ecològiques desfavorides entre les nacions industrialisades i el Sur Global. El racisme ambiental inclou l'exposició a residus tòxics, inundacions, contaminació per l'extracció de recursos naturals i industrials, carència de bens essencials o l'exclusió de l'administració i presa de decisions sobre les terres i els recursos naturals locals.[5]

Alguns casos de racisme ambiental

  • Desplaçament de poblacions negres en les zones de São Paulo, Roraima i part de la regió Centre-Oest de Brasil, per part d'atres comunitats blanques i acabalades recolzades pel govern Central.[6]
  • Afectació per passius ambientals generats pel monocultiu de la canya de sucre a poblacions indígenes i negres en els departaments del Cauca i Valle del Cauca en Colòmbia.[7][8]
  • Conflictes ecològics distributius entre les petroleres i el poble originari mapuche en Argentina.[9]
  • En Equador les persones afrodescendents sofrixen de racisme ambiental, per la contaminació sistemàtica de les seues fonts d'aigua i del mig ambient, existix intimidació cap a les seues comunitats, i una resposta insuficient per part de l'Estat.[10]

En la década de 1940, un grup de famílies afroamericanes varen escomençar a comprar terres (fangoses i de baix valor) en l'àrea de Hyde Park en Augusta, Geòrgia, Estats Units. No va ser fins a l'any 1970 que varen tindre accés a aigua corrent, allumenat públic i a camins pavimentats. Anys més tart, els residents de les comunitats varen descobrir que el seu sòl estava sent contaminat en plom, arsènic i atres metals pesats (Hyde Park estava rodejat per sèt instalacions industrials). També varen començar a documentar una varietat de problemes de salut inusuals entre els pobladors. En 1993, l'Agència de Protecció Ambiental (EPA per les seues sigles en anglés) va presentar els resultats d'una investigació per a decidir si els nivells de contaminants en l'àrea eren lo suficientment alts com per a danyar la salut dels residents de la ciutat, i d'eixa manera els pobladors podrien obtindre assistència del govern d'Estats Units per a la seua reubicació. Els investigadors varen trobar alts nivells de metals pesats en el sòl i en les aigües. No obstant, varen determinar que dits químics “no constituïen un risc per als pobladors a no ser que els ingerixquen de manera accidental en una dosis diària per varis anys”. Els pobladors de Hyde Park no varen estar d'acort en dita determinació, no obstant, les decisions llegals basades en “evidència científica” no varen ser suficients per a assistir a les comunitats i establir justícia migambiental.[11]


Referències

  1. ↑ Smits, David D.(23/1994).«The Frontier Army and the Destruction of the Buffalo: 1865-1883».The Western Historical Quarterly.25(3): 312.doi:10.2307/971110.Consultat el 2021-04-28.
  2. ↑ (anglés) Race, class and environmental justice. Progress in Human Geography. 1995.
  3. ↑ Racisme ambiental i atres eixemples de capitalisme salvage. Públic. 1 de juny de 2016.
  4. ↑ Racisme ambiental, conflictes climàtics i el tumult Sioux en Dakota del Nort. Eldiario.es. 7 de novembre de 2016.
  5. ↑ Justícia ambiental i climàtica: de l'equitat al funcionament comunitari. Ecologia Política. 2011.
  6. ↑ Pacheco, Tania(26 de març de 2017).«Desigualtat, injustícia ambiental i racisme: una lluita que transcendix el color de la pell».Polis Revista Llatinoamericana.Consultat el 20 de març de 2019.
  7. ↑ Correja-García, Esteban(2018-03).«Territorial transformations produced by the sugarcane agroindustry in the ethnic communities of López Adentro and El Tiple, Colòmbia».Land Use Policy.doi:10.1016/j.landusepol.2018.03.026.Consultat el 20 de març de 2019.
  8. ↑ Espectador, El (2020-09-08). «ELESPECTADOR.COM» (en espanyol). ELESPECTADOR.COM. Consultat el 2022-06-20.
  9. ↑ Rámirez, J(2011).el_conflicte._Cap%C3%ADtulo_Antropolog%C3%ADa_de_la_violència «Violència i racisme ambiental en Argentina. Resistència i movilisació dels pobles indígenes en el Chaco. Etnografia wichí del conflicte. Capítul: Antropologia de la violència».Editorial Acadèmica Espanyola.Consultat el 20 de març de 2019.
  10. ↑ ONU (23 de decembre 2019). «Equador: La discriminació i el racisme ambiental contra els afrodescendents ha d'acabar, diuen experts de l'ONU» (en espanyol).
  11. ↑ Checker, Melissa(2007-06).«"But I Know It's True": Environmental Risk Assessment, Justice, and Anthropology».Human Organization.66(2): 112–124.ISSN 0018-7259.doi:10.17730/fum.66.2.1582262175731728.Consultat el 2021-11-04.