L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Justícia ambiental

El concepte de justícia ambiental aplica les teories de la justícia[1] al camp del mig ambient i l'ecologia.[2][3] Es deriva de la consideració del mig ambient i els servicis de l'ecosistema com a elements del ben comú.

Treballadors de baixos ingressos en Ghana reciclant rebujos de països d'alts ingressos, en condicions de reciclage que contaminen fortament l'àrea d'Agbogbloshie.

Este concepte es referix a la distribució equitativa de les càrregues i beneficis en l'us i aprofitament dels bens naturals d'interés comú, tals com l'aigua i l'aire.[4]Implica que hi ha drets d'accés a la naturalea per a tots: individus, famílies, comunitats, empreses i atres grups humans en relació en el mig ambient considerat com un ben comú, pero a canvi de deures i obligacions llegals.[5] D'acort en el filòsof Fabrice Flipo (2022), i basat en l'Informe sobre el Desenroll Humà del Programa de Nacions Unitat per al Desenroll (PNUD),[6] «en absència de tercers capaços d'administrar justícia, els més forts excedixen els seus drets i evadixen als seus deures, constituint poc a poc potentados privats. Per lo tant, com era d'esperar, les normes actuals conduïxen a un aument global de les desigualtats».[5]

Estos deures o obligacions a sovint s'agrupen en la noció de responsabilitat social i ambiental, baix la premissa de que la llibertat per a explotar el mig ambient es deté a on amenaça als demés, per tant, és obligatori no sobreexplotar un recurs. Aixina mateix, s'emmarquen en la consideració de que el mig ambient (biodiversitat, hàbitats naturals, diversitat genètica) estaria en sí mateixa amenaçat per les activitats humanes.

El concepte de justícia ambiental també invita a pensar i implementar mides de reducció, reparació i compensació quan el dany ecològic no pot evitar-se, lo que a voltes pot requerir o justificar una certa "interferència ecològica".[7]

La justícia ambiental també pot aplicar-se a la distribució equitativa dels beneficis de les activitats que causen el canvi climàtic i les càrregues dels seus impactes.[8]En tal context, a voltes es parla d'injustícia i/o justícia climàtica.[9]

Generalitats i història del concepte

El concepte d'equitat social i ambiental apareix en l'anàlisis de la tragèdia dels comuns aplicat en el tercermundisme i en molts anàlisis crítics de la colonisació i l'esclavitut, encara que va aparéixer fortament associada en el mig ambient o l'ecologia solament al voltant de 1990-1992 en la seua formalisació internacional en la Cim de la Terra de Riu de Janeiro (1992) i en fòrums paralels liderats per organisacions no governamentals i la societat civil.

Estes nocions varen sorgir des de la década de 1970 fins a la década de 1990, a mida que la deute extern dels països en desenroll continuava creixent, en paralel en la construcció del dret ambiental a escala local, regional i global. Açò va contribuir a la formació gradual d'una consciència sobre la vulnerabilitat del patrimoni natural i sobre l'existència d'una deute ecològic[10] per part del cridat "nort global" cap al "sur global", referida al desequilibri en l'us dels recursos naturals i la contaminació produïda.[11] Este deute no és monetària, no obstant, es veu agravada per la deute financer que manté el sur global.

En els Estats Units, el concepte «justícia ambiental» va escomençar a utilisar-se a finals de la década de 1950 i principis de 1960, relacionat a sovint en el moviment pels drets civils i en el respal d'algunes iglésia. Va sorgir a partir de l'observació de que les fàbriques contaminants, l'almagasenament i tractament de les abocades de residus perillosos afectaven més a sovint i més directament a les poblacions a on residien les persones més pobres i vulnerables,[12] principalment amerindies i afroamericanes.[13]Per a referir-se a este tema, l'investigador Benjamin Chavis va falcar en 1987 el terme "racisme ambiental" en un informe titulat "Residus tòxics i la raça en els Estats Units".[14][15]

En 1994, a l'Agència de Protecció Ambiental d'Estats Units (EPA) se li va encarregar la missió oficial de detectar i, de ser posible, reduir les "injustícies ambientals" que cobrien la discriminació racial i social.

A principis de la década de 2000, este concepte encara es discutia poc en la lliteratura acadèmica i es presentava escassament en les polítiques públiques.[3] Segons J Theys, a principis de la década de 2000, les desigualtats ecològiques seguien sent una «dimensió oblidada de l'acció pública»[16] i les preocupacions socials i ambientals són ignorades pels demés.[17]

Si ben el contingut central del concepte de justícia ambiental es relaciona en la justícia distributiva, existixen atres aspectes que escapen a esta última i s'han incorporat al debat. Alguns autors sostenen, per eixemple, que la desproporció en les càrregues ambientals és realment un efecte i no una causa de l'injustícia ambiental, i que esta s'expressa principalment en la falta d'oportunitats, participació política i reconeiximent per part d'els qui sofrixen.[18]

Aixina, la EPA definix la justícia ambiental com el tractament just i la participació significativa de totes les persones independent de la seua raça, color, orige nacional, cultura, educació o ingrés respecte al desenroll i aplicació de lleis, reglament o polítiques ambientals.[19]

La justícia pot permetre certes desigualtats "positives", justificant aixina en les negociacions internacionals, majors esforços de part dels països més rics, mentres es dona temps adicional als països pobres, els quals, de fet, contaminen en gran mida pels servicis i productes que oferixen als països rics.[2]

Doble dimensió, geoespacial i temporal

La justícia ambiental es referix tant a l'igualtat d'oportunitats en térmens d'accés sostenible als recursos naturals vitals entre les regions riques i pobres del món, aixina com a un intercanvi més "just" i un pes equitatiu de la deute ecològic i la seua amortisació en l'àmbit territorial, geogràfic i biogeográfico.[20][21]

Estes accepcions corresponen a la dimensió espacial o geoespacial de la justícia ambiental. Dita dimensió no es basa necessàriament en les fronteres geogràfiques, sino un nou "espai ecològic",[22] que seria la biósfera i alguns dels seus subconjunts biogeográficos, a on les desigualtats ambientals a sovint també són desigualtats territorials.[3] Esta dimensió espacial inclou als paisages que són cada volta més aprehendidos segons els principis de l'ecologia del paisage, tal com regions agrícoles i industrials, en lo que són vists com a subjectes de justícia ambiental.[23]

La dimensió espacial també considera les breches "nort-sur",[24]lo que es referix als desequilibris entre els cridats "nort global" i "sur global" sobre les responsabilitats pel canvi climàtic, considerant el consum desigual de recursos, l'emissió de gasos d'efecte hivernàcul i la generació de rebujos,[11]sent les nacions desenrollades els qui més han contribuït a la crisis climàtica.[25]D'igual forma, fa recalcament en la desigualtat de riquea i tecnologies, les quals influïxen en la capacitat d'adaptació al canvi climàtic en els diferents territoris.

Per una atra part, el concepte de justícia ambiental també tendix a adquirir una forta dimensió temporal, com a part de l'adopció progressiva dels principis de desenroll sostenible i l'equitat intra i intergeneracional.[26] Açò últim es referix a les responsabilitats morals compartides entre distintes generacions,[27]actuals i futures, lo que du a parlar de justícia ambiental per a les futures generacions.[22]En el fullet Save the Children (2021) es recomana que s'escolte més la veu de la pròxima generació en la defensa dels seus drets ambientals, que estan sent vulnerats.[28]

Vore també

Referències

  1. ↑ Rawls, John (1971), A theory of justice, Cambridge, Mass., Harvard University Press.
  2. ↑ 2,0 2,1 «La justice environnementale».Multituts.1
    156-162.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Comprendre et construire la justice environnementale».Annals de géographie.(1)
    35-60.
  4. ↑ «Càpsula Climàtica: ¿Qué és la justícia ambiental? | Centre de Ciència del Clima i la Resiliencia - CR2» (en és). Consultat el 2024-08-18.
  5. ↑ 5,0 5,1 «L'espace écologique - Sur els relations de l'écopolitique internationale à la philosophie politique classique».
  6. ↑ PNUD (1999). Informe sobre el Desenroll Humà.
  7. ↑ Rossi G. (2003), L'ingérence écologique, París, CNRS Éditions, 248 p.
  8. ↑ M. Munasinghe & R. Swart (Eds.) (2000) Climate Change and Its Linkages with Development, Equity, and Sustainability.
  9. ↑ Pettit, J. (2004). Climate justice : a new social movements for atmospheric rights, IDS Bulletin, juliol de 2004, vol. 35, no. 3, pp. 120-106.
  10. ↑ Paredis I., Lambrecht J. et al. (2004), Elaboration of the concept of ecological debt, Informe final, setembre de 2004, Centre for Sustainable Development (CDO) – Ghent University.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Deute Ecològic • Ecologistes en Acció» (en és). Ecologistes en Acció. Consultat el 2024-08-18.
  12. ↑ Walker G., Fairburn J., Smith G., Mitchell G. (2003), Environmental Quality and Social Deprivation Phase II : National Analysis of Flood Hazard, IPC Industries and Air Quality, R&D Project.
  13. ↑ Ghorra-Gobin C (2005) «Justice environnementale et intérêt général aux États-Unis», Annals de la recherche urbaine, n◦ 99, p. 49-59.
  14. ↑ Chavis, Benjamin (1987). United Church of Christ. Commission for Racial Justice (ed.). Toxic Wastes and Race in the United States: A National Report on the Racial and Soci-economic Characteristics of Communities with Hazardous Waste Sites.
  15. ↑ PENYA I LILLO DELAUNOY (2021). DRET PROCESSAL AMBIENTAL, THOMSON REUTERS. ISBN 978-956-400-219-4.
  16. ↑ Theys J. (2005), Els inégalités écologiques, dimension oubliée de l’action publique : entre raisons politiques et explications épistémologiques, Institut d’Urbanisme de París. « Inégalités socials et environnementals », 11 p
  17. ↑ Theys J. (2007), «Pourquoi els préoccupations socials et environnementals s’ignorent-elles mutuellement?», en P. Cornut et al, Environnement et inégalités socials, Brusseles, Éditions de l’université de Bruxelles, pp. 23-35
  18. ↑ «NOCIÓ I ELEMENTS DE LA JUSTÍCIA AMBIENTAL: DIRECTRIUS PER A LA SEUA APLICACIÓ EN LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I EN L'EVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈgica».Revista de dret (Valdivia).23(1)
    9–36.ISSN 0718-0950.doi:10.4067/S0718-09502010000100001.Consultat el 2024-08-18.
  19. ↑ «Justícia Ambiental | Department of Public Health & Environment». cdphe. colorat. gov. Consultat el 2024-08-18.
  20. ↑ Harvey D. (1996), Justice, Nature and the Geography of Difference, Oxford, Blackwell Publishing, 468 p.
  21. ↑ Walker G., Bulkeley H. (2006), «Geographies of environmental justice», Geoforum, 37, pp. 655-659
  22. ↑ 22,0 22,1 Flipo, Fabrice (2002). L’espace écologique - Fondements d’unix théorie politique de la dimension naturelle de la vaig llibertar, Els Cahiers du Proses, Sciences Po, París, juny/juliol de 2002.
  23. ↑ Fortín Marie-José (2005) Paysage industriel, lieu de médiation sociale et enjeu de développement durable et de justice environnementale: els cas dones complexes d'Alcan (Ànima, Quebec) et de Péchiney-Dunkerque, France) (Tesis doctoral, París 1)
  24. ↑ Anand R (2004): "International environmental justice: a North-South dimensió.“ Ashgate, Hampshire (Regne Unit)
  25. ↑ «La tensió nort-sur per la crisis climàtica i ecològica» (en és). agendapublica. és. Consultat el 2024-08-18.
  26. ↑ Okereke C. (2006) «Global environmental sustainability : intragenerational equity and conceptions of justice in multilateral environmental regimes», Geoforum, 37 (2006), p. 725-738.
  27. ↑ «Justícia intergeneracional | Carnegie Council for Ethics in International Affairs» (en és). és. carnegiecouncil. org. Consultat el 2024-08-18.
  28. ↑ «Born into the climate crisis. Why we must act now to secure children's rights.».Save the Children.Consultat el 18-10-2021.

Bibliografia

  • McDonald D. (ed.) (2002) Environmental Justice In South Africa, Ohio University Press, 352 p.
  • Zuindeau B. (2005), Analyse économique dones disparités écologiques spatials : unix étude à partir dones départements français, Revue d’Économie Régionale et Urbaine, n◦ 3, pp. 331-354.
  • Fortín Marie-José (2005) Paysage industriel, lieu de médiation sociale et enjeu de développement durable et de justice environnementale: els cas dones complexes d'Alcan (Ànima, Quebec) et de Péchiney (Dunkerque, France) (Tesis doctoral, París 1).


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Justícia_ambiental&oldid=1445850»