Anar al contingut

Justícia climàtica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Justícia climàtica
Manifestació de Fridays for Future en Berlín en setembre de 2021

Justícia climàtica és un terme utilisat per a denominar al calfament global com un problema ètic i polític, més allà de solament un problema ambiental o físic en la naturalea. Açò es fa relacionant les causes i efectes del canvi climàtic en conceptes de justícia, particularment justícia ambiental i justícia social, i examinant problemàtiques tals com igualtat, drets humans, drets colectius i responsabilitat històrica pel canvi climàtic.

Es tracta d'un principi segons el qual els beneficis obtinguts de les activitats que causen el canvi climàtic i les càrregues dels impactes deuen distribuir-se equitativamente.[1]En freqüència s'usa per a referir-se a la responsabilitat històrica desigual que tenen els països i les comunitats respectes a la crisis climàtica,[2] i cóm aquells menys responsables són els qui sofrixen les seues pijors conseqüències.[3][4][5]

En ocasions, este terme s'utilisa per a fer referència a una acció llegal actual en matèria de canvi climàtic.[6]

Història del terme

[editar | editar còdic]

Els orígens del terme justícia climàtica es remonten al moviment de justícia ambiental naixcut en els anys 80 en Estats Units, el qual estava vinculat a les lluites de les comunitats afroamericanas els barris de les quals eren els més afectats per les activitats contaminants, tal com abocadors de residus tòxics i certes indústries.[7]

De forma contemporànea, varen nàixer en els països del sur global moviments socioambientales que colocaven émfasis en els conflictes ambientals causats per la reproducció globalizado del capital, la nova divisió internacional i territorial del treball, i la desigualtat social, lo que repercutia en la distribució d'estos conflictes i perjudicava principalment a les poblacions més vulnerables.[8]Este fenomen va ser batejats com «ecologia popular».[9]


Si ben el concepte de Justícia Climàtica és hereu d'estes dos corrents, va nàixer com a tal de la mà dels moviments antiglobalización i baixe una dimensió més confrontativa.[8]Va ser popularisat en 1999 pel grup Corporate Watch a través de l'informe «Greenhouse Gangsters vs Climate Justice», el qual criticava les solucions corporatives al canvi climàtic i advocava per principis com el de “«qui contamina paga», Transició Justa i interseccionalidad de base.[10]

Entre el 13 i el 24 de novembre del 2000, mentres es portava a terme la Sexta Conferència de les Parts (COP 6), va tindre lloc el primer Cim de la Justícia Climàtica en L'Haya.[11] Este cim buscava afirmar que el canvi climàtic és una qüestió de drets, aixina com formar aliances més allà dels estats i fronteres en contra del canvi climàtic i a favor del desenroll sostenible.[12]

Més vesprada, entre agost i setembre del 2002, grups ambientalistas internacionals es varen reunir per a la Cim de la Terra de Johannesburgo,[13]també coneguda com a Riu+10. A on varen redactar i varen adoptar els Principis de Bali sobre Justícia Climàtica. Este document de 27 punts afirma, entre atres coses, que els governs són responsables d'abordar el canvi climàtic d'acort en el principi de responsabilitats comunes pero diferenciades.[14]


En 2004, es va crear el Grup Durban per la justícia climàtica en la trobada internacional de Durban, Suràfrica. Va ser ací que representants de ONG i moviments populars varen discutir polítiques realistes per a enfrontar el canvi climàtic.[15]

En la Conferència de Bali de 2007, va ser fundada la coalició global Climate Justice Now!, i, en 2008, en la reunió inaugural de Ginebra, el Fòrum humanitari global va enfocar la seua atenció en la justícia climàtica.[16]


En 2009, es va crear la ret de Climate Justice Action, just en el periodo previ a la Cim de Copenhague.[17] Durant el cim, es va discutir sobre la desobediència civil i la acció directa, i molts activistes climàtics varen utilisar el lema de "canvi del sistema i no climàtic”.[18]

En abril de 2010, va tindre lloc la Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic i els Drets de la Mare Terra en Tiquipaya, Bolívia. Va ser organisada pel govern de Bolívia en l'intenció de reunir als governs i la societat civil. En esta conferència es va publicar un “Acort dels Pobles” que, entre atres coses, busca promoure una major justícia climàtica.[19]

Fondo Vert per al Clima

[editar | editar còdic]

En el marc de la COP16 realisada en Cancún, Mèxic, en 2010, es va crear el Fondo Vert per a el Clima, l'objectiu del qual és fomentar el disseny i implementació de mides climàtiques per part de països en desenroll, de modo de complir en la meta del Acort de París de mantindre l'aument de la temperatura mija mundial per baix de 2 °C sobre nivells preindustriales.[20]

Es tracta del fondo climàtic més gran del món i que ha segut presentat com un respal a la justícia climàtica, puix està destinats a la adaptació i mitigació del canvi climàtic en països vulnerables i en vies de desenroll. La mitat dels recursos d'adaptació d'este fondo deuen destinar-se als països més vulnerables al clima, inclosos els menuts Estats insulars en desenroll, els països menys alvançats i els Estats africans.[21]

El Fondo Vert per al Clima funciona com l'ent operatiu del mecanisme financer de la Convenció Marque de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic, oferint llínees de financiamiento per a programes de mitigació o adaptació, que siguen impulsats pel sector públic o privat de cada país, i que contribuïxquen a complir les metes de desenroll sustentable i les Contribucions Nacionalment Determinades.[22]

La primera reunió del Fondo Vert per al Clima es va portar a terme en agost de 2012 i va entrar en ple funcionament en 2015.[23]

Fondo de Pèrdues i Danys

[editar | editar còdic]

En novembre de 2022, en el marc de la COP27 en Egipte, es va aprovar la creació d'un fondo especial de Pèrdues i Danys, el fi dels quals és proporcionar assistència financera a les nacions més vulnerables i afectades pels efectes del canvi climàtic.[24]El secretari general de la ONU, António Guterres, va descriure l'acció sobre pèrdues i danys com una qüestió de solidaritat internacional i justícia climàtica.[21]

En específic, els recursos del Fondo de pèrdues i danys ajudaran a pagar els impactes relacionats en el clima que ocorren en els països més vulnerables inclús quan estos s'adapten i preparen per al canvi climàtic.[21]

Este fondo va entrar en funcionament en 2023, durant la COP28 en Dubái. Durant la Conferència, L'Unió Europea, Regne Unit, Estats Units i atres països varen anunciar contribucions immediates per un total d'al voltant de US$400 millons.[25]

Aspectes i consideracions

[editar | editar còdic]
Harsha Walia en la conferència de Justícia Climàtica (Un Moviment de Moviments) en Victoria, Territoris de Coast Salish, 2013.

La capacitat de les poblacions per a aminorar i adaptar-se a les conseqüències negatives del canvi climàtic estan determinades per factors com: l'ingrés, raça, la classe, el gènero, capital i representació política.[26] Quants menys recursos tinguen per a adaptar-se les comunitats, es tornen més vulnerables al canvi climàtic.[26][27] La gent que viu en la pobrea o en circumstàncies precàries no sol tindre els recursos ni la cobertura de segur necessària per a recuperar-se d'algun desastre migambiental. Aixina mateix, moltes d'estes poblacions reben un repartiment desigual de les operacions de recobre, i una escassa assistència per a la recuperació.[26]

Desproporcionalidad entre causalitat i càrrega

[editar | editar còdic]

La responsabilitat pel canvi climàtic antropogénico diferix substancialment entre individus i grups. Els estudis troben que els ciutadans més pròspers del món són responsables de la majoria dels impactes ambientals, i és necessària una acció enèrgica per part d'ells per a les perspectives d'alvançar cap a condicions ambientals més segures.[28][29]

Segons un informe de 2020 d'Oxfam i l'Institut de Mig ambient d'Estocolm,[30][31] el 1% més ric de la població mundial ha causat el doble d'emissions de carbono que el 50% més pobre durant els 25 anys des de 1990 fins a 2015.[32][33] Açò va ser, respectivament, durant eixe periodo, el 15% de les emissions acumulades en comparació al 7%.[34]

La mitat inferior de la població és directament responsable de menys del 20 % de la chafada energètica i consumix menys que el 5 % superior en térmens d'energia corregida pel comerç. Les persones d'alts ingressos solen tindre una chafada energètica més alta, ya que utilisen de manera desproporcionada els seus recursos financers més grans, que generalment poden gastar lliurement en la seua totalitat per a qualsevol propòsit, sempre que la compra de l'usuari final siga llegal, per a bens intensius en energia. En particular, es va identificar la major desproporcionalidad en el domini del transport, a on, p. el 10% superior consumix el 56% del combustible per a vehículs i realisa el 70% de les compres de vehículs.[35]


Per a agravar el problema de l'injustícia per una causalitat desproporcionada, moltes de les persones i nacions més afectades pel canvi climàtic es troben entre les menys responsables. Un estudi va proyectar que, depenent dels escenaris, les regions habitades per 1 a 3 mil millons de persones podrien tornar-se tan calentes com les parts més calentes del Sahara (una temperatura màxima anual de >29 °C) dins de 50 anys si no hi ha canvis en els patrons de creiximent de la població, el canvi climàtic no es llimita a menys d'1,5 °C i estes persones no migran. Va trobar que la majoria d'estes regions afectades tenen poca capacitat d'adaptació a partir de 2020.[36][37] Un dels problemes podria ser l'aument de la severitat de les sequies en tot lo món.[38]

Responsabilitat i causes

[editar | editar còdic]

Si be les empreses de combustibles fòssils a sovint són responsables del canvi climàtic antropogénico,[39][40] la seua influència i efectes negatius en el mig ambient poden deure's principalment a varis factors:

  • consumidors que compren combustibles fòssils i bens produïts en combustibles fòssils
  • estructures que distribuïxen poder i riquea a les empreses de combustibles fòssils
  • falta d'inversió pública i privada contemporànea en el desenroll sostenible
  • falta d'alternatives (per eixemple, infraestructura de transport públic i rets alvançades d'energia sostenible)
  • falta de polítiques que reduïxquen el consum de combustibles fòssils o els seus efectes nocius
  • falta de desenroll de canvis (per eixemple, eco-tarifes, nous dissenys socioeconòmics, canvis en subsidis i assignació financeres, certificacions de sostenibilitat)


Moltes polítiques (i esforços privats contemporàneus, com els voluntaris de multimillonaris o administradors d'actius)[41] a sovint poden tindre efectes ambientals positius substancials ben intencionats. Pero açò pot equivaldre a (o tindre el propòsit de) llavat vert o ecoblanqueo. O poden no alcançar els objectius i les polítiques climàtiques, ya que la política a sovint es basa en el compromís de totes les parts.[42][43][44]

En juliol de 2025 la Cort Internacional de Justícia de la ONU va dictaminar que els Estats tenen l'obligació de protegir a l'ambient de les emissions de Gasos d'Efecte Hivernàcul (GEI). El Tribunal també va dictaminar que en cas que els Estats incomplixquen les seues obligacions, seran jurídicament responsables i estaran obligats llegalment a cessar la conducta ilícita, oferir garanties de que no tornarà a ocórrer i realisar una reparació íntegra, segons les circumstàncies.

Impactes desproporcionados en grups desfavorits

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Equitat intergeneracional

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Climate Justice | MIT Climate Portal» (en en). climate.mit.edu. Consultat el 2024-07-26.
  2. ↑ «El canvi climàtic és un assunt de justícia: he ací per qué» (en és). UNDP Climate Promise. Consultat el 2024-07-26.
  3. ↑ Global Humanitarian Forum (1 October 2009) Kofi Annan launches climate justice campaign track, Global Humanitarian Formum, October 1, 2009
  4. ↑ Wendy Koch, Study: Climate change affects those least responsible, USA Today, March 7, 2011
  5. ↑ Africa Speaks up on Climate Change [1] archivat en Wayback Machine. This appeal states: "In wealthy countries, the looming climate crisis is a matter of concern, as it will affect the wellbeing of the economy. But in Africa, which is hardly contributing to climate change in the first plau, it will be a matter of life and death."
  6. ↑ See, for example the Climate Justice Programme's Climate Law Database.
  7. ↑ «a-a on-van-els-moviments-per-la-justícia-climatica/ ¿Cap a on van els moviments per la justícia climàtica? | Nova Societat». Nova Societat | Democràcia i política en Amèrica Llatina. Consultat el 2024-07-28.
  8. ↑ 8,0 8,1 «a-a on-van-els-moviments-per-la-justícia-climatica/ ¿Cap a on van els moviments per la justícia climàtica? | Nova Societat». Nova Societat | Democràcia i política en Amèrica Llatina. Consultat el 2024-07-28.
  9. ↑ Trans-passant Fronteres: Revista estudiantil d'assunts transdisciplinares.(7)
    198–204.ISSN 2322-9152.Consultat el 2024-07-28.
  10. ↑ «Climate Justice: An overview» (en en). Right Livelihood. Consultat el 2024-07-28.
  11. ↑ «OLD_International Connection | Deep South Center for Environmental Justice, Inc.». dscej.org. Consultat el 2024-07-28.
  12. ↑ «Alternative Summit Opens with Call for Climate Justice | corpwatch». www.corpwatch.org. Consultat el 2024-07-28.
  13. ↑ website worldsummit2002.org (archive)
  14. ↑ «Bali Principles of Climate Justice | corpwatch». www.corpwatch.org. Consultat el 2024-07-29.
  15. ↑ «Durban Group for Climate Justice» (en en). Transnational Institute. Consultat el 2021-09-10.
  16. ↑ The Global Humanitarian Forum Annual Meeting 2008
  17. ↑ Climate Change and Justice: On the road to Copenhagen [2] archivat en Wayback Machine., Heinrich Böll Foundation
  18. ↑ 100,000 march for System Change not climate change in Copenhagen with mass arrests [3] archivat en Wayback Machine. Indymedia, December 13, 2009
  19. ↑ World People’s Conference on Climate Change and the Rights of Mother Earth, People's Agreement April 22, Cochabamba, Bolívia
  20. ↑ «a-el-clima- ¿Qué és el Fondo Vert per al Clima?». fondoverde.facenda.cl. Consultat el 2024-07-29.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «Climate Finance | Nacions Unides» (en és). United Nations. Consultat el 2024-07-29.
  22. ↑ «Fondo Vert». fondoverde.facenda.cl. Consultat el 2024-07-29.
  23. ↑ «The Green Climate Fund (2020) - Climate Funds Update» (en en-us). Consultat el 2024-07-29.
  24. ↑ «What you need to know about the COP27 Loss and Damage Fund» (en en). www.unep.org. Consultat el 2024-07-29.
  25. ↑ «[4]». Consultat el 2024-07-29 (en és).
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Christian-Smith, Juliet. A twenty-first century US water policy, Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780199859443.
  27. ↑ Mohai, Paul. “Environmental Justice”. Annual Review of Environment and Resources 34 (1): 405–430. doi:10.1146/annurev-environ-082508-094348.
  28. ↑ Nature Communications.11
    3107.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-020-16941-i.Consultat el 2022-06-16.
  29. ↑ Nature Energy.doi:10.1038/s41560-021-00900-i.Consultat el 2022-06-16.
  30. ↑ «Confronting carbon inequality | Oxfam International». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2022. Consultat el 2022-06-16.
  31. ↑ Kartha, S., Kemp-Benedict, E., Ghosh, E., Nazareth, A., & Gore, T. (2020). The carbon inequality era. Op. cit. Dataset: https://www. sei. org/projects-andtools/tools/emissions-inequality-dashboard.
  32. ↑ «The '1%' llaure the main drivers of climate change, but it hits the poor the hardest: Oxfam report» (en en). CNBC. Consultat el 2022-06-16.
  33. ↑ «The Inequality Virus» (en en). Oxfam International. Consultat el 2022-06-16.
  34. ↑ «How the rich llaure driving climate change» (en en). www.bbc.com. Consultat el 2022-06-16.
  35. ↑ Nature Energy.5
    231.ISSN 2058-7546.doi:10.1038/s41560-020-0579-8.Consultat el 2022-06-16.
  36. ↑ “Future of the human climate niche – Supplementary Materials” . Proceedings of the National Academy of Sciences 117 (21): 11350–11355. doi:10.1073/pnas.1910114117. ISSN 0027-8424. PMID 32366654.
  37. ↑ Climate change: More than 3bn could live in extreme heat by 2070, BBC News.
  38. ↑ “A review of environmental droughts: Increased risk under global warming?” (en) . Earth-Science Reviews 201: 102953. doi:10.1016/j.earscirev.2019.102953. ISSN 0012-8252. Bibcode: 2020ESRv..20102953V.
  39. ↑ “The rise in global atmospheric CO2, surface temperature, and siga level from emissions traced to major carbon producers” (en) . Climatic Change 144 (4): 579–590. doi:10.1007/s10584-017-1978-0. ISSN 0165-0009. Bibcode: 2017ClCh..144..579I.
  40. ↑ Shue, Henry. “Responsible for what? Carbon producer CO2 contributions and the energy transition” (en). Climatic Change 144 (4): 591–596. doi:10.1007/s10584-017-2042-9. ISSN 0165-0009. Bibcode: 2017ClCh..144..591S.
  41. ↑ BlackRock's Larry Fink must think again over tackling climate crisis (in (en)), The Guardian (2 de decembre 2019).
  42. ↑ Who is really to blame for climate change? (in (en)), www.bbc.com.
  43. ↑ “The threat of political bargaining to climate mitigation in Brazil” (en) . Nature Climate Change 8 (8): 695–698. doi:10.1038/s41558-018-0213-i. ISSN 1758-6798. Bibcode: 2018NatCC...8..695R.
  44. ↑ Levermann, Anders. «Individuals ca't solve the climate crisis. Governments need to step up», The Guardian, 2019-07-10 (en en).
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Justícia_climàtica&oldid=630122»