Anar al contingut

Imperialisme vert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El imperialisme vert (en inglés: Green imperialism), també cridat ecoimperialisme, ecocolonialisme o imperialisme ambiental, és un epítet despectiu que aludix a lo que es percep com una estratègia occidental per a influir en els assunts interns de la majoria dels països en desenroll en nom del ecologisme.

Etimologia

La percepció escèptica de l'informe de la Comissió Brundtland per part de les èlits del Tercer Món va ser resumida com a «imperialisme vert» per Helge Ole Bergesen en 1988.[1] En 1999, Deepak Lal va utilisar el terme en el mateix significat en el seu llibre Green Imperialism: A Prescription for Misery and War in the World's Poorest Countries.[2] No obstant, el mateix terme s'utilisa de manera diferent en el llibre de Richard Grove de 1995, Green Imperialism: Colonial Expansion, Tropical Island Edens and the Origins of Environmentalism 1600 –1860.[3] En el llibre de Grove, es referix a l'impacte que varen tindre les illes tropicals utòpiques en els científics europeus basats en senyes, lo que va donar lloc a l'ecologisme primerenc.[4]


Les primeres mencions del terme «colonialisme ambiental» o «ecocolonialisme» varen aparéixer en relació en els bescanvis de deute per naturalea des de 1989.[5][6] Es temia que els programes de protecció ambiental, per molt ben intencionats que anaren, pogueren percebre's com entrometidos i imperialista.[6]La creació de parcs nacionals en Àfrica ha provocat en alguns casos l'empobriment i el desplaçament de les poblacions locals.[7] Les acadèmiques feministes i indígenes han senyalat que este desplaçament sol tindre efectes de gènero, ya que les dònes de les comunitats rurals i indígenes solen ser les responsables de la recolecció d'aigua, l'agricultura de subsistència i les tasques de conte. Quan les àrees de conservació restringixen l'accés a la terra o a l'aigua, estes responsabilitats de gènero es tornen més perilloses i requerixen més temps, com s'ha documentat en les regions pastorals d'Àfrica Oriental.[8]

El «ecoimperialisme»[9] va ser originalment una abreviatura de «imperialisme ecològic», un concepte expost per Alfred Crosby en el seu llibre del mateix nom, pero va canviar el seu significat despuix de la publicació de Eco-Imperialism: Green Power Black Death de Paul Driessen en 2003.[10] El ecoimperialisme de Crosby és una interferència en un efecte degradant sobre el mig ambient dels països afectats, mentres que el ecoimperialisme de Driessen és una interferència en un efecte degradant sobre l'economia en nom de la millora migambiental.[10]

Usos del terme

Durant la Batalla de Seattle en 1999, els mijos de comunicació varen presentar l'ecologisme com una nova forma d'imperialisme.[11] Els països rics i desenrollats imponen les seues preferències i prioritats migambientals als països en desenroll.[12]

Varis governs europeus varen anunciar boicots a la fusta de Malàsia per la deforestació insostenible en Malàsia, com es menciona en una publicació de Mahathir Mohamad en 1999.[13] El primer ministre de Malàsia, Mahathir Mohamed, es va opondre als boicots, argumentant que «no estem explotant els boscs sense motiu. Necessitem diners. Tenim que exportar fusta perque necessitem les divises estrangeres, sense les quals no podem comprar lo que volem».[14] L'Autoritat Federal de Desenroll de Terres (FELDA) va acusar a l'Unió Europea de «colonisació econòmica» per prohibir l'oli de palma en els biocombustibles per a 2020, en la finalitat de detindre la deforestació.[15] Un representant de FELDA va declarar: «És la mateixa actitut colonialista, l'home blanc imponent les seues regles des de llunt». En 2022, Malàsia va amenaçar en detindre l'exportació d'oli de palma a la UE com a resposta a les noves regulacions sobre la deforestació.[16][17]

En 2009, Alemània va calificar la proposta francesa de aranzel sobre el carbono com ecoimperialisme.[18] En aquell moment, els aranzel sobre els gasos d'efecte hivernàcul varen trobar una forta oposició per part de països en desenroll com Índia i China, ya que estos aranzel afectarien les seues exportacions.[18]


La normativa transnacional sobre metanormas per a biocombustibles de l'Unió Europea promou determinats combustibles sostenibles.[19][20] No obstant, esta normativa s'estén més allà de la jurisdicció de la UE i planteja la qüestió del ecoimperialisme.[19]

En 2014, Joji Morishita, un comissionat japonés, va expressar la seua preocupació per les crides a la caça sostenible de ballenes per part de la Comissió Ballenera Internacional en les següents paraules: «En Japó, la qüestió de la caça de ballenes es considera a voltes un símbol d'un problema més ampli... Potser hagen sentit parlar del terme 'ecoimperialisme'».[21]

L'aprovació del préstam del Banc Mundial de 3050 millons de dólars (2400 millons de lliures esterlines) per a la Central elèctrica de Medupi de 4764 MW, va ser objecte de crítiques per contribuir a l'aument de les emissions globals de gasos d'efecte hivernàcul.[22] Si no s'haguera construït la central tèrmica de carbó, s'haurien impost importants llimitacions al desenroll industrial del país.

La «Orde eixecutiva sobre cóm abordar la crisis climàtica en el país i en l'estranger» del president nortamericà Joe Biden, és descrita per Àsia Claves com a imperialisme vert i una política proteccioniste encoberta, que deuria protegir les ocupacions nortamericanes de la competència de «bens barats i bruts en carbono».[23]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Reformism Doomed to Failure? A Critical Look at the Strategy Promoted by the Brundtland Commission».International Challenges.Bd. 8, Ausg. 2Consultat el 16 d'agost de 2022.
  2. ↑ (1999) Green Imperialism: A Prescription for Misery and War in the World's Poorest Countries (en en), Social Affairs Unit. ISBN 978-0-907631-87-3.
  3. ↑ «Green imperialism : colonial expansion, tropical island Edens, and the origins of environmentalism, 1600-1860» (en en). Cambridge University Press. Consultat el 14 d'agost de 2022.
  4. ↑ «[1]», CIFOR Forests News. Consultat el 16 d'agost de 2022 (en en).
  5. ↑ «Debt-for-Nature Swaps: Environmental Colonialism or a Way Out from the Debt Crisis that Makes Sense?».Verfassung und Recht in Übersee / Law and Politics in Africa, Àsia and Latin America.22(4)
    445–459.ISSN 0506-7286.doi:10.5771/0506-7286-1989-4-445.
  6. ↑ 6,0 6,1 «The Feasibility of Debt-For-Nature Swaps».North Carolina Journal of International Law and Commercial Regulation.16
    127.Consultat el 28 d'agost de 2022.
  7. ↑ «Environmental Colonialism: "Saving" Africa from Africans».The Independent Review.8(1)
    65–86.ISSN 1086-1653.
  8. ↑ «[2]», The Elephant (en en).
  9. ↑ (2019) The Global Cassino: An Introduction to Environmental Issues (en en), Routledge. ISBN 978-1-138-06784-4.
  10. ↑ 10,0 10,1 «THE INVERSION OF ECOLOGICAL IMPERIALISM».Dissertation.Consultat el 14 d'agost de 2022.
  11. ↑ «Beyond Eco-Imperialism: An Environmental Justice Critique of Free Trade».Denver University Law Review.78
    979.Consultat el 14 d'agost de 2022.
  12. ↑ «», Financial Claves, SEATTLE POST-INTELLIGENCER (en en).
  13. ↑ Mahathir bin Mohamed, Datuk Seri(1999).«The Green Flag of Eco-Imperialism».New Perspectives Quarterly.16(2)
    8–9.doi:10.1111/0893-7850.00214.
  14. ↑ «Palm oil intensification and expansion in Indonèsia and Malaysia: Environmental and soci-political factors influencing policy».Forest Policy and Economics.92
    148–159.ISSN 1389-9341.doi:10.1016/j.forpol.2018.05.002.
  15. ↑ «[3]», Eco-Business. Consultat el 22 d'abril de 2023 (en en).
  16. ↑ «[4]», Thai Examiner. Consultat el 22 d'abril de 2023 (en en).
  17. ↑ «[5]», Reuters. Consultat el 22 d'abril de 2023 (en en).
  18. ↑ 18,0 18,1 «[6]», Reuters. Consultat el 14 d'agost de 2022 (en en).
  19. ↑ 19,0 19,1 «Governing Biofuels: A Principal-Agent Analysis of the European Union Biofuels Certification Regime and the Clean Development Mechanism».Journal of Environmental Law.24(1)
    43–73.ISSN 0952-8873.doi:10.1093/jel/eqr025.
  20. ↑ (13 d'agost de 2012) Climate change and sustainable development: Ethical perspectives on land use and food production (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-90-8686-753-0.
  21. ↑ «[7]», Business Insider. Consultat el 14 d'agost de 2022 (en en).
  22. ↑ «[8]», The New York Claves (en en).
  23. ↑ «[9]», Àsia Claves. Consultat el 22 d'abril de 2023 (en en).


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imperialisme_vert&oldid=1265119»