Clima de Colòmbia
El clima de Colòmbia està determinat per aspectes geogràfics i atmosfèrics tals com precipitacions, intensitat, radiació solar, temperatura, sistemes de vents, latitut, altitut, continentalidad i humitat atmosfèrica.[1] Els mateixos generen un ampli mosaic de climes i microclimas en Colòmbia, que van des dels més calorosos (30 °C en les costes i planures) fins als més frets, en temperatures baix 0 °C en els picos de les montanyes de la Cordillera dels Vages i la Serra Nevada de Santa Marta.
El sistema montanyós andino presenta la major varietat de clima determinat casi principalment per l'altitut i les seues pisos tèrmics, classificats en climes càlits o terra calenta (altures inferiors a 1000 m s. n. m. i temperatura superior a 23 °C), templat o terra templada (entre 1000 i 2000 m .s. temperatura entre 17 i 23 °C), fret o terra freda (de 2000 m s. n. m. temperatura 12 a 18 °C, páramo (terres a més de 3200 m s. n. m. en temperatures inferiors a 12 °C) i neus perpètues, menys de 0 °C). En general, la zona habitada del país té un clima càlit i templat i en ciutats mijanes o grans a més de 2000 metros d'altitut. Bogotà és una de les ciutats més altes del món (2,640 m s. n. m.) i presenta un clima templat de montanya oceànic-mediterràneu atípic del seu latitut equatorial.
En tindre una latitut tan baixa no es presenten les quatre estaciones (estiu, hivern, autumne, primavera), com es veu més avall la variació tèrmica és casi insignificant a lo llarc de tot l'any (menys de 4° de diferència entre més més càlit i més fret, fenomen denominat isotermia, tot el territori nacional és isotèrmic). La seua ubicació en el hemisferi nort permet una semblança de condicions climàtiques en la zona templada nort, com a mesos més càlits i solejats entre maig i setembre (estiu boreal), i els més frets entre novembre i febrer (hivern boreal), no obstant, en la Regió de la Orinoquía i l'Amazonía les condicions s'assemblen més al hemisferi sur, mesos més càlits entre novembre i març (estiu austral), i mesos més frets entre maig i setembre (hivern austral), encara que estes diferències són imperceptibles. A pesar de la no existència d'estacions, és comuna entre la població l'us del terme estiu per a nomenar l'estació seca i hivern per a denominar a la plujosa.
La zona de convergència intertropical, a on els vents càlits i humits de les latitut del nort i sur choquen, formen una cadena de núvols que varia durant l'estiu del Hemisferi Nort, i la seua posició més al sur (latitut 1º N) durant el més d'abril genera en Colòmbia efectes de vent i humitat, produint dos periodos de pluges intenses, cridat «hivern» i uns atres dos de sequia o pluges esporàdiques, cridat «estiu» incloent el cridat Veranillo de Sant Joan.
El règim de precipitacions és per lo general no bimodal (dos estacions seques i dos plujoses), sent les excepcions el piedemonte llanero i amazónico i algunes zones de l'Orinoquía a on hi ha un règim monomodal (una estació seca i una plujosa), i les zones selváticas del Pacífic i l'Amazonía a on no hi ha estació seca.[2]
Per la seua posició geogràfica, el país és afectat constantment pel fenomen del Chiquet i la Chiqueta, lo que afecta notablement les condicions meteorològiques, en particular quan estos són catalogats com a fortes o severs. Quan El Chiquet ocorre, s'incrementa la insolació i disminuïxen les pluges, donant-se sequies i increment de les temperatures. Quan el seu contraparte La Chiqueta es presenta, les pluges es tornen constants i torrencials. Açò pot donar-se sense importar atres elements, per lo que pugues haver anys a on les estacions plujosa i seca es vegen reduïdes o esteses.
Tipos de climes segons la classificació de Köppen-Geiger
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Classificació climàtica de Köppen.
Segons la classificació climàtica de Koppen, en Colòmbia es presenten els climes tropicals fins als polars d'altitut passant per climes secs i templats de montanya, en l'absència absoluta dels climes continentals, ya que està dins de la zona intertropical a on la radiació solar aplega directament i les latitutés no permeten la formació de tals climes.
Consistix en una classificació climàtica natural mundial que identifica cinc tipos de clima principals, subdivididos en un total de trenta classes en una série de lletres que indiquen el comportament de les temperaturas i precipitacions que caracterisen cada clima i en això el tipo de vegetació existent en elles.
Percentage aproximat de climes del territori del país segons Koppen-Geiger:
- Clima equatorial o tropical humit Af: 25%
- Clima monsònic o subecuatorial Am: 18%
- Clima de sabana Aw i As: 18%
Absència en Colòmbia de clima àrit fret BWk i de clima semiárido fret BSk.
Absència en Colòmbia de clima subtropical humit tipo Cfa - Cwa i de clima mediterràneu tipo Csa i de climes templats pròpiament dits en general
Absència en Colòmbia de tot tipo de clima continental. 0%
- Clima gèlit d'altura o nival EFH: 0,001%
Descripció
[editar | editar còdic]Climes tropicals A: Es subdividen en equatorial, tropical de sabana i tropical monsònic. Poden identificar-se en el pis tèrmic càlit, a excepció d'algunes zones a on el monsònic no supera els 23 °C de mija.
- Clima equatorial: O tropical humit Af, és un clima caracterisat per les seues precipitacions constants, a on no existix una estació seca, precipitacions superiors a 2500mm, i temperatures miges mensuals per damunt dels 23 °C tot l'any. La seua altitut no sol superar els 1.000 m s. n. m. La vegetació típica és el bosc tropical humit (selva tropical), de gran frondosidad i diversitat natural. Es pot trobar en la Regió del Pacífic i de l'Amazonía principalment, dins de la Regió Andina s'ubica en certs sectors del Magdalena Mig, nort i est d'Antioquia, oest de Santander, la regió del Catatumbo, i el Sur de Bolívar. Algunes ciutats en este clima: Buenaventura, Tumaco, Guapi, Quibdó, Florencia, Mocoa, Leticia, Inírida.
- Clima monsònic: Am Este tipoclima és prou comú, es diferencia per les seues temperatures miges sempre superiors a 18 °C com tot clima tropical, i un règim de pluges en dos o una (depén si és monomodal o bimodal) estació seca dèbil, en algun més baix dels 100mm, en precipitacions anuals entre 2000mm i 6000mm. La vegetació comuna és el bosc tropical sec, o bosc subandino (premontano). S'ubica en altitut no superior als 1.500m s. n. m. Es troba ubicat en els llocs de transició entre el clima equatorial i el tropical de sabana aixina com entre els templats i tropicals. El Valle del Magdalena, el piedemonte llanero, el llímit entre la Regió Andina i Carib, algunes zones de la vall del Riu Cauca, Antioquia i part del Eix Cafetero són un bon eixemple d'este clima (note's que les temperatures no són tan altes en estos dos últims llocs pero compartixen classificació, açò per la indiscriminacion de temperatures en la categoria A de climes tropicals en el sistema de Köppen). Eixemple de ciutats en este clima: Villavicencio, Yopal, Barrancabermeja, Caucasia, La Dorada, Port Boyacá, Girardot, Sant Vicente del Caguán, Sant Josep del Guaviare (temperatures des de 25 °C). Medellín, Pereira, Armènia, Dosquebradas (temperatures entre 17 °C i 24 °C).
- Clima tropical de sabana: tipo Aw (estiu humit). Clima en estació seca molt marcada i diferenciada, en estació plujosa forta pero curta, que coincidix en els mesos més càlits. Les seues temperatures són superiors als 24 °C, precipitacions entre els 700mm i 2000mm. D'altituts inferiors als 1.000m s. n. m. La vegetació típica és l'ecosistema de sabana, principalment arbòrea, encara que també es troba en grans pasturageés (herbácea). És habitual trobar este tipo de clima en els Plans Orientals i la Regió Carib, regions a on és el clima dominant. Ciutats a on es dona: Barranquilla, Cartagena d'Índies, Valledupar, Montería, Sincelejo, Mompox, Magangué, Tolú, Arauca, Port Carreño.
- Clima tropical de sabana: tipo As (estiu sec). És un subtipo de l'anterior, la diferència radica que l'estació seca es dona en els mesos més càlits, mentres que les pluges coincidixen en els més frescs. Les seues temperatures solen ser igual de càlides (major a 23 °C) i precipitacions entre 700mm i 1500mm. L'altitut és inferior als 1.500m s. n. m. El seu més representativa vegetació és el bosc tropical sec i el bosc subandino o premontano. El Valle del Cauca, parts d'Huila i Tolima, zones càlides de Cundinamarca i l'Eix Cafetero, Els Santanderes, presenten esta varietat. Llocs a on es dona: Cali, Neiva, Ocaña, Buga, Tuluá, Palmira, Jamundí, Bucaramanga, Floridablanca, Piedecuesta.
Climes secs B: Es dividixen en dos: àrits (BW) i semiáridos (BS), fredor o càlits, presentant-se en el país solament la variant càlida i tropical d'abdós. S'englobarien dins del pis tèrmic càlit.
- Clima semiárido tropical: BShx. També cridat semidesértico. Un clima en altitut inferior a 1.000m s. n. m., escasses pluges, en una estació humida poc marcada i curta, vegetació d'estepa o sabana aixina com xara xerófilo, les temperatures superen els 25 °C i es presenta una alta radiació solar. Les precipitacions són menors als 700mm. Es pot trobar en La Guajira, nort del Cessar, Magdalena, nort de Bolívar i certs enclavaments en l'interior com la Tatacoa en Huila o el semidesierto d'Occident en Antioquia. Alguns llocs a on es troba: Cúcuta, Santa Marta, Urumita, Riohacha, Sant Joan del Cessar.
- Clima àrit tropical: BWhn. Conegut com desértico, és un clima que solament pot trobar-se en l'Alta Guajira a altituts menors a 1.000m s. n. m., en el seu desert homònim, en temperatures altes superiors a 28 °C, precipitacions molt escasses, inferiors als 400mm, i de la mateixa manera que l'anterior una radiació solar elevada, la vegetació és inexistent o solament es compon de chicotetes xares i arbustos. Ciutats a on es dona: Maicao, Manaure, Uribia.
Climes templats C: Els més variats climes del país, es subdividen en humits, subhúmedos o monsònics i mediterràneus, no obstant, en Colòmbia, de la mateixa manera que en tota la zona intertropical es presenta la variant isotèrmica dels mateixos (templats de montanya, es diferencia afegint una "i" al final). Moltes voltes es classifiquen directament com Cfb o Csb sense l'adequada diferenciació. Com el seu nom ho indica coincidixen dins del pis tèrmic templat, encara que molts també ho estan en el pis fret si no superen els 17 °C de temperatura mija.
- Clima templat humit de montanya: Identificat en la lletra Cfbi, és un tipoclima que es caracterisa per temperatures miges entre els 10 °C i els 20 °C, solen tindre precipitacions constants sense que hi haja estació seca definida. S'ubiquen en certes zones de la Regió Andina entre els 1.500m s. n. m. i 3.500m s. n. m., aixina com en la Serra Nevada de Santa Marta, la Serranía del Baudó i la Serra de la Macarena. La vegetació solen ser els boscs andinos de montanya. Precipitacions entre els 1.000mm i 3.000mm. És poc comú degut a que és rar l'absència d'estació seca en el país. Alguns llocs a on es presenta: Flanc este de la Cordillera Oriental, zones miges de la Serra Nevada de Santa Marta.
- Clima equatorial de montanya: Csbi És la variant del clima oceànic mediterràneu que es presenta en el país. S'ubica dins del pis tèrmic fret i templat, entre els 1.500m s. n. m. i 3.000m s. n. m., temperatures entre els 12 °C i 20 °C. La vegetació d'este clima està conformada per la sabana arbolada de montanya i a major altitut pels boscs andinos i núvols. Pot trobar-se en les tres cordilleres (Occidental, Central i Oriental), en llocs tan puntuals com l'Altiplano Cundiboyacense, Altiplano Nariñense, Serranía de Perijá, Altiplano d'Orient, etc. Es caracterisa perque els seus estacions seques coincidixen en els mesos més càlits i solejats, mentres les temporades de pluges presenten temperatures variables. Ciutats a on es dona: Bogotà, Tunja, Pastura, Manizales, Sogamoso, Duitama, Vila de Leyva, Popayán, Fusagasugá, Soacha, Facatativá, Zipaquirá, Vélez, Rionegro, Túquerres, Pamplona.
Climes polars o fredor I: No deu confondre's en el terme de pis tèrmic fret, que comunament se li assigna a llocs com Bogotà, (que s'ubiquen en les anteriors categories). El clima polar fa referència a dos tipos de climes, el clima de tundra i el clima gèlit.
- Clima de tundra alpina: ETH, es dona en els páramo en les zones a més de 3.000m s. n. m. d'altitut de tots els sistemes montanyosos del país, temperatures inferiors als 10 °C i precipitacions que oscilen entre 800mm i 2000mm. La vegetació és el páramo o xara andino, composts per frailejonés i verdets principalment. Llocs a on es dona: Vetes, Guachucal, Jericó (Boyacá), Páramo de les Belles, Páramo de Sumapaz, Páramo de Santurbán, etc.
- Clima gèlit d'altura o nival: EFH, trobat en els cims dels picos nevats del país, a més de 4.500m s. n. m., temperatures gelades inferiors a 0 °C, i precipitacions escasses, en vegetació inexistent. Llocs a on es dona: cims del Nevat del Tolima, Nevat del Huila, Nevat del Ruiz, Nevat del Quindío, Ritacuba Blanco, Pico Simón Bolívar, Pico Cristóbal Colón.
-
Clima gèlit en el Nevat del Ruiz
.jpg){kind=link}
Regions climàtiques
[editar | editar còdic]Independentment del tipoclima de cada lloc, es poden diferenciar tres zones principals, conectades geogràficament o no, en característiques meteorològiques semblants, la zona del Carib i els plans conformen una macrorregión majorment sabanera. La Regió Andina posseïx la seua pròpia zona climàtica, la més gran i variada de totes, per últim les zones selváticas del Pacífic i l'Amazonía conformen juntes els climes tropicals selváticos.
- Macrorregión sabanera, (caribeny-llanera): Es troba en les regions Carib i dels Plans de la Orinoquía. Aïllades geogràficament per la cordillera, pero en característiques semblants. Fòra de les altures de la serra de Santa Marta a on hi ha climes templats i fredor, estes planuras presenten un clima majorment tropical, generalment tipo Aw clima tropical de sabana, en temperatures altes majors a 23 °C, i dos estacions definides, seca i plujosa, la primera per lo general de major duració i accentuació, la segona alguna cosa curta pero intensa. No obstant en la Guajira es presenten els climes secs (àrit i semiárido), i tant en els Plans com en el Carib un clima monsònic Am en les zones de piedemonte i de transició. Són bimodales, a excepció del piedemonte llanero. La bimodal sol tindre l'estació seca de decembre a maig, i de juliol a octubre en el Carib i de novembre a abril en la Orinoquía, mentres les plujoses van de març a juliol en la Orinoquía i de setembre a decembre en el Carib. L'àrea monomodal del piedemonte llanero es caracterisa per una sequia de novembre a març i estació humida de maig a octubre.
- Macrorregión selvática, (Pacífic-Amazones): Ubicada en les regions amazónica i pacífica, de la mateixa manera que l'anterior, separades pel sistema andino. Conten en extenses zones selváticas i semiselváticas en poques o cap interrupció, com la Serranía del Baudó en el Va chocar o la Serra de Chiribiquete en l'Amazones. Solen ser de precipitacionés constants sense estació seca, i clima equatorial Af, superhúmedos i càlits tot l'any.
- Macrorregión Andina i de valls interandinos: La zona més diversa, ocupa la Regió Andina, la més extensa del país. Les zones baixes com el vall del Magdalena i del Cauca presenten els climes tropicals càlits com el monsònic Am i el clima tropical de sabana Aw i As. A partir dels 1000m d'altitut escomencen els templats d'altitut com el humit Cfbi i equatorial de montanya Csbi, aixina com els glaciars i de tundra (páramo). Són bimodales (dos estacions seques i plujoses intercaladas), la seca principal sol ser de juny a setembre i la secundària de decembre a març, mentres que les plujoses de març a maig i de setembre a novembre, esta última per lo general la més intensa.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima de Colombia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.