Anar al contingut

Boswellia carterii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El olíbano (Boswellia carterii) és una espècie de planta que produïx la resina aromàtica cridada incens, pertany a la família Burseraceae. És natiu de Somàlia, este d'Àfrica, sur d'Aràbia i de l'Índia.

És un sinònim de Boswellia sacra[1]

Característiques

És un arbre en fulles caduques, alternes, imparipinnada en dèu parells de folíols i un de terminal. Els foliols són dentats, obloncs i en peciols curts. Les flors de color blanc o rosades són chicotetes i en curts pedúnculs. Tenen 10 estams i s'agrupen en arracades axilars més chicotets que els fulls. La corola en cinc pétals. El fruit és una drupa en tres celes i una llavor alada en cada una.

Història

Plini ho va recomanar en els seus escrits per a neutralisar el verí de la cicuta i el famós Avicena ho usava per a tractar tumors, bossades, febres i disenteria. Heròdot en els seus relats, comentava que en les festes de Bel que tenia la seua temple en Babilònia se li oferia a la deesa una ofrena de 1000 talents d'incens cada any.

L'ús de l'incens com a ofrena religiosa ya era comuna en Assíria i Babilònia continuant en el seu us els grecs i també els romans i aixina fins als nostres dies, en la que casi totes les religions fan us d'esta ofrena.

Propietats

Principis actius: conté goma àcida (27-35%), gran cantitat de resina (60-70%); àcit boswélico (triterpeno); oli essencial (3-10%), en abundants terpens: limoneno, tuyeno, pineno, terpineno.[2]

Indicacions: És inmunoestimulante, balsámico (mucolítico, expectorant), espasmolítico. En us tòpic: cicatrisant, antisèptic; la resina és rubefaciente, resolutiu. Indicat per a grip, refredats, bronquitis, emfisema, asma. En us tòpic: aftes, parodontopatíes, ferides i ulceracions dérmicas; la resina en inflamacions osteoarticulars, miàlgies, contractures musculars i forúnculos. Entra en la composició de certs empastres, ungüents i bàlsem.[2]

Es recomana no prescriure olis essencials per via interna durant l'embaràs, l'alletament, a chiquets menors de sis anys o a pacients en gastritis, úlceres gastroduodenales, síndrome de l'intestí irritable, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, hepatopatíes, epilèpsia, Parkinson o atres malalties neurològiques. No administrar, ni aplicar tópicamente a chiquets menors de sis anys ni a persones en alèrgies respiratòries o en hipersensibilidad coneguda a este o atres olis essencials. L'oli essencial és dermocáustico, neurotóxico i abortivo.[2]

S'usa la gomorresina obtinguda per incisions sobre el tronc. Resina: empastres, bàlsem, linimentos.

Atres usos: s'utilisa en perfumeria i com ambientador.[2]

Castellà incens, olibano.

Referències

  1. ↑ Boswellia carterii en PlantList
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Boswellia carterii». Plantes útils: Linneo. Archivat des de l'original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 11 de novembre de 2009.

Enllaços externs