Arquitectura mesoamericana
La Arquitectura mesoamericana és el conjunt de tradicions arquitectòniques produït per les cultures i civilisacions precolombinas de Mesoamérica, les quals es manifesten de la millor manera en la forma de monumentals estructures, temples i edificis públics, ceremoniales i urbans. Les característiques distintives de l'arquitectura mesoamericana reunixen numerosos estils regionals i històrics que estan significativament interrelacionados. Estos estils es varen desenrollar com a resultat de l'intens canvi cultural que es va portar a terme en l'àrea de les cultures mesoamericanes durant mils d'anys (cronologia de Mesoamérica). Esta arquitectura és reconeguda per les seues piràmides, les més grans edificacions fòra del Antic Egipte.
Un tema interessant i exhaustivament investigat en els estudis mesoamericanos és la relació entre cosmovisión, religió, geografia i arquitectura. Certes senyes sugerixen que moltes particularitats de l'arquitectura mesoamericana responien a idees religioses i mitològiques. Per eixemple la disposició de la major part de les ciutats semblen estar influenciades pels punts cardinals i els significats simbòlics i mitològics que tenen en Mesoamérica.
Un atre aspecte impactant de l'arquitectura mesoamericana és la seua iconografia. Els edificis monumentals estaven decorats en imàgens d'importància religiosa i cultural i en molts casos en escritura en algun sistemes d'escritura mesoamericanos. La decoració iconográfica i els texts, són colaboradors importants del coneiximent actual de la societat, història i religió precolombinas en Mesoamérica
Cronologia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cronologia de Mesoamérica.
Les diferents taules nos mostren les fases de l'arquitectura i arqueologia mesoamericanes i la seua correlació en les cultures, ciutats, estils i edificis específics que són notables d'este periodo.
| Periodo | Espai temporal | Cultures, ciutats, estructures i estil rellevants |
|---|---|---|
| Pre-Clàssic(de formació) | 2000-100 a. C. | cultures de la costa del golf, Olmecas, Cultura de Mont Alt |
| Pre-Clàssic primerenc | 2000-1000 a. C. | Centres olmecas de San Lorenzo, La Venda, Chalcatzingo, Sant Josep Mogote, [La Mojarra, Estela 1] |
| Pre-Clàssic mig | 1000-300 a. C. | Últims Olmecas i primers Mayas, Izapa, Tres Zapotes, ceràmica Usulután, Nakbé, Lamanai, Xunantunich Naj Tunich Cova, El Mirador, Kaminaljuyú |
| Pre-Clàssic tardà | 300-100 a. C. | Periodo de formació de Mayas, Zapotecas i de la civilisació de Teotihuacán, Teotihuacán, Uaxactún, Tikal, Edzná, Mont Albán I & II, Piràmide del sol |
| Clàssic | 100 a. C.-900 | Centres clàssics Mayas, Teotihuacán, Zapotecas |
| Clàssic primerenc | 300-600 | Apogeu de Teotihuacán, Mont Albán III, Palenque, Copán, Civilisació Clàssica de Veracruz Talús-tauler, escales en jeroglífics de Copán, tomba de K'inich Janaab' Pakal, Iglésia Vella |
| Clàssic tardà | 600-900 | Xochicalco, Cacaxtla, Cancuén, Quiriguá, Uxmal, Toniná, estil Puuc, estil Riu Bec, Cobá, Yaxchilán Lintel 24, Chinkultic |
| Post-Clàssic | 900-1519 | Maya Chichén Itzá, Mayapán, Tayasal, i Ko'woj Topoxte, Cultura Tolteca, Tarasca, Cultura Mixteca, Cultura Totonaca |
| Post-Clàssic Primerenc | 900-1200 | Cholula, Tula, Mitla, El Tajín, Tulum, Kaminaljuyú, Tenam Pont |
| Post-Clàssic Tardà | 1200- 1519 | Asteques, Tenochtitlán, Temple Major, Tzintzuntzán, Quiché Utatlán, Kaqchikel Iximché i Mam Zaculeu, Últims Mayas, Utatlán, Cempoala |
Planificació urbana i cosmovisión
[editar | editar còdic]La duplicació del cosmos
[editar | editar còdic]Una part important de les pràctiques religioses dels mesoamericanos era replicar les seues creències en forma concreta i tangible, de fet fer del món una encarnació de les seues creències. .[1] Açò vol dir que la ciutat mesoamericana va ser construïda en la forma d'un microcosmos que manifesta la mateixa divisió que existix en la geografia mític-religiosa. Era important la divisió entre el inframundo i el món humà pel principi cíclico de vida, mort i renaixença. El inframundo era representat per la direcció cardinal nort, per lo que en les ciutats mesoamericanes se solen trobar construccions, que d'alguna manera s'associen a lo inframundano, situades en la partix nort de la ciutat. La partix sur representava vida, sustente, renaixença i per lo general contenia estructures relacionades en la continuïtat i la funció diària de la ciutat estat, aixina com monuments que delinean els linajes nobles aixina com barris residencials, mercats, etc.
Entre les dos mitats de l'eix nort/sur es trobava la plaça, la qual conté a sovint esteles que semejan l'Arbre del Món, axis mundi i un camp per al Joc de Pilota, que servia com a creuament entre els dos móns.
Alguns estudiosos de la cultura mesoamericana opinen que en el simbolisme religiós associat a l'arquitectura, les piràmides eren montanyes, les esteles representaven arbres, i els pous i cenotes eren coves que donaven accés al inframundo.
Els principals edificis cívics i ceremoniales varen ser orientats astronómicamente, majorment cap a les posicions del Sol en el horisó en certes dates, que tendixen a estar separades per múltiples de 13 i de 20 dies, és dir, dels periodos elementals del sistema calendárico mesoamericano. Este fet i la distribució de les dates registrades en l'any de les estacions indiquen que les orientacions possibilitaven l'us de calendaris observacionals, la funció dels quals va ser facilitar la deguda programació dels treballs agrícoles i de les cerimònies associades. Tals conclusions es fonamenten en els resultats de les investigacions sistemàtiques en vàries regions mesoamericanes,[2][3] incloent el centre de Mèxic,[4] les Terres Baixes Mayas,[5][6] les regions d'Oaxaca i el Golf de Mèxic[7] i l'Occident i el Nort de Mesoamérica.[8] Mentres que predominen les orientacions solars, alguns edificis prominents varen ser alineats cap als extrems de Venus,[9] sent un eixemple notable el Palau del Governador en Uxmal.[10] També s'han documentat les orientacions cap als extrems de la Lluna,[11] que són particularment comuns en la Costa Nort-oriental de la península de Yucatán, a on el cult a la deesa Ixchel, relacionada en la Lluna, era molt important durant el Postclásico.[12]
La Plaça
[editar | editar còdic]En el cor de les ciutats mesoamericanes s'ubicaven grans places rodejades pels edificis de major importància com l'Acrópolis Real, enormes temples-piràmide i ocasionalment camps per al Joc de Pilota.
Les piràmides principals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Basamentos piramidals de Mesoamérica.
A sovint els temples més importants s'assentaven en el cim de les piràmides, presuntament, més prop dels cels. Mentres descobriments recents apunten a l'us de les piràmides com a monuments fúnebres, els temples mateixos rarament contenen sepelis. Ubicats en la part alta de les piràmides, a uns xixanta metros d'altura com en El Mirador, els temples eren estructures impressionants i bellament decorades, estaven per lo comuna techados en material més peridor que la roca. Molts d'estos temples varen poder servir com una forma de propaganda.
El Camp per a Joc de Pilota
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Joc de pilota.
El Joc de pilota ritual era un viage simbòlic que intercanviava una gran turca per a ells i el inframundo en el món dels vius, molts camps de pilota es troben en la zona central de la ciutat funcionant com una conexió entre els sectors nort i el sur. Existixen Campos de Pilota en distints estils dels quals el més comú és el camp en forma de «I», pero alguns d'estos tenen aceres llaugerament inclinades com en Copán i uns atres tenen parets verticals com en Chichén Itzá. Molts camps de pilota tenien anells de pedra empotrats en les parets (Chichén Itzá) i molts d'ells estaven decorats en iconografia simbòlica.
Zones residencials i palaus
[editar | editar còdic]Els palaus eren amplis i usualment molt decorats, es trobaven prop del centre de la ciutat i hostajava a la població èlit. Un palau major, en molts aposentos i nivells distints, és a voltes conegut com Acrópolis. No obstant la majoria de les voltes eren d'una planta i contaven en molts quartos menuts i per lo manco un pati interior, dites estructures semblen prendre en conte les necessitats d'una residència, aixina com la decoració que exigia l'estatus dels habitants. Els arqueòlecs estan d'acort en que molts palaus albergaven tombes. En Copán va ser descoberta, baix quatrecents anys de remodelació posterior, la tomba d'un antic governant, i l'acrópolis nort de Tikal sembla haver segut el lloc de numerosos sepelis que daten del periodo Clàssic i Preclásico.
Materials de Construcció
[editar | editar còdic]Un aspecte sorprenent de les grans estructures mesoamericanes és la carència de tecnologia alvançada que haguera fet possible la seua construcció. Sense ferramentes de metal, sense poleas i fins a potser sense la roda, esta arquitectura requeria mà d'obra en abundància. No obstant, fòra d'este enorme requeriment, els materials semblen haver estat a l'alcanç. Ells varen utilisar principalment la calcàrea, la qual era lo suficientment blana per a ser extreta en ferramentes de pedra, per a ser endurida despuix de la seua colocació. Ademés de l'us estructural que li donaven a la calcàrea, la majoria de la mescla que utilisaven estava feta de calcàrea triturada, cremada i mesclada en atres elements, imitant aixina les propietats del ciment, era molt utilisada per a acabaments d'estuc i com argamasa. No obstant, millores posteriors en la tècnica d'extracció varen reduir la demanda de l'estuc a pur de calcàrea, pero va permanéixer com a element crucial de pilars i llindars. En el cas de les habitacions comunes eren l'atobó, la fusta i el bálago els elements principals, no obstant s'han descobert indicis de lo que varen poder ser cases-habitació construïdes en calcàrea.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Mary Miller and Karl Taube, introduction to "The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya" pp. 30.
- ↑ Aveni, Anthony F. (2001). Skywatchers: A Revised and Updated Version of Skywatchers of Ancient Mexico, Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70504-2.
- ↑ Journal of Archaeological Research.26(2)
- 197–251.doi:10.1007/s10814-017-9109-z.
- ↑ Šprajc, Ivan (2001). Orientacions astronòmiques en l'arquitectura prehispánica del centre de Mèxic, Mèxic: Institut Nacional d'Antropologia i Història. ISBN 970-18-4180-8.
- ↑ Aveni, A.; Hartung, {{{nom2}}} (1986). Maya City Planning and the Calendar, Philadelphia: American Philosophical Society.
- ↑ Sánchez Nava; Šprajc, {{{nom2}}} (2015). Orientacions astronòmiques en l'arquitectura maya de les terres baixes, Mèxic: Institut Nacional d'Antropologia i Història. ISBN 978-607-484-727-7.
- ↑ Šprajc, Ivan; Sánchez Nava, {{{nom2}}} (2015). Orientacions astronòmiques en l'arquitectura de Mesoamérica: Oaxaca i el Golf de Mèxic, Ljubljana: Založba ZRC. ISBN 978-961-254-816-2.
- ↑ Šprajc, Ivan; Sánchez Nava, {{{nom2}}}; Canyes Ortiz, {{{nom3}}} (2016). Orientacions astronòmiques en l'arquitectura de Mesoamérica: Occident i Nort, Ljubljana: Založba ZRC. ISBN 978-961-254-892-6.
- ↑ Šprajc, Ivan (1996). Venus, pluja i dacsa: Simbolisme i astronomia en la cosmovisión mesoamericana, Mèxic: Institut Nacional d'Antropologia i Història. ISBN 968-29-5229-8.
- ↑ Šprajc, Ivan (2015). «Governor’s Palace at Uxmal», Handbook of Archaeoastronomy and Ethnoastronomy, New York: Springer, pp. 773-781.
- ↑ Arqueologia Mexicana.XXIV(143)
- 76-83.
- ↑ Sánchez Nava; Šprajc, {{{nom2}}}; Hobel, {{{nom3}}} (2016). Aspectes astronòmics de l'arquitectura maya en la costa nort-oriental de la península de Yucatán, Ljubljana: Založba ZRC. ISBN 978-961-254-896-4.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Weaver (1993). The Aztecs, Maya, and Their Predecessors: Archaeology of Mesoamerica, 3rd ed. edició, Sant Diego: Academic Press.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Arquitectura mesoamericana.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arquitectura mesoamericana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.