Anar al contingut

Anex:Espècies de Alstroemeria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo

Flors de Alstroemeria aurea provinents de plantes cultivades en Tasmania, Austràlia.

Alstroemeria[1] és un gènero suramericà pertanyent a la família de les alstroemeriàcees, que comprén 124 espècies que es distribuïxen des del sur de Veneçola fins al sur d'Argentina i Chile.

El gènero va ser nomenat per Carlos Linneo en honor del seu amic, el botànic suec Clas Alströmer, qui va ser el primer en recolectar llavors d'estes espècies en Sudamérica i enviar-les a Europa en 1753.

Les plantes de Alstroemeria són tuberosas o rizomatoser i perennes. Cada talle erecto té un fullage de poques fulles lanceoladas i termina en una umbela de 3 a 10 flors. Estes tenen 6 tépals en marques i pegats de colors contrastantes. El número cromosòmic bàsic del gènero és x = 8.[2]

Llistat d'espècies

Alstroemeria aurea.
Alstroemeria hookeri.
Alstroemeria ligtu, fotografiada en el seu hàbitat natural, Chile central, a 1200 msnm.
Alstroemeria pelegrina, flora nativa de la vora costera de Chile central i de la costa de la zona sur de la Regió de Coquimbo
Detall d'una flor de Alstroemeria revoluta fotografiada en el jardí botànic de l'Universitat de Columbia Britànica.
Alstroemeria psittacina (= Alstroemeria pulchella).

El número exacte d'espècies és difícil de precisar ya que constantment es descobrixen nous tàxons i existixen, ademés, problemes a nivell de nomenclatura que determinen que molts dels noms que se citen, en realitat siguen casos de sinonímia. A continuació es brinda un llistat de les espècies del gènero Alstroemeria acceptades fins a març de 2010, ordenades alfabéticament. Per a cada una s'indica el nom binomial seguit del autor, abreviat segons les convencions i usos, i la publicació vàlida.[3] Finalment, per a cada espècie també es detalla la seua distribució geogràfica.

    • Alstroemeria ligtu subsp. incarnata Ehr.Bayer, Gatt. Alstr. Chile: 156 (1986 publ. 1987). Centre de Chile a oest d'Argentina.
    • Alstroemeria ligtu subsp. ligtu. Perú al centre de Chile.
    • Alstroemeria ligtu subsp. simsii (Spreng.) Ehr.Bayer, Gatt. Alstr. Chile: 144 (1986 publ. 1987). Centre de Chile.
    • Alstroemeria ligtu subsp. splendens Muñoz-Schick, Not. Mens. Mus. Nac. Hist. Nat. 352: 22 (2003). Chile (Maule).
El gènero Alstroemeria és font d'una gran cantitat de cultivars ornamentals. En l'image s'aprecien les flors del cultivar 'Saturne' de Alstroemeria aurea.
Les flors dels diferents cultivars de Alstroemeria s'usen com flor de tall en tot lo món.
Una aquarela de flors de Alstroemeria, pintada en 1808 per Sarah Rhodes (1787-1862), artista botànica amateur.

Tàxons d'orige híbrit (notoespecies)

Les notoespecies del gènero, és dir, aquells tàxons que s'ha demostrat que deuen el seu orige a l'hibridació entre dos espècies diferents (com, per eixemple, Alstroemeria × davisiae que és el híbrit entre A. pelegrina i A. pulchella)[4] es llisten a continuació conjuntament en les seues espècies parentals en el cas de que estes es coneguen:

Sinonímia

Els següents noms es consideren sinònims de Alstroemeria:

  • Ligtu Adans., Fam. Pl. 2: 20 (1763).
  • Lilavia Raf., Fl. Tellur. 4: 35 (1838).
  • Priopetalon Raf., Fl. Tellur. 4: 34 (1838).
  • Schickendantzia Pax, Bot. Jahrb. Syst. 11: 322 (1889).

Vore també

Referències

  1. ↑ Carolus Linnaeus. Pl. Alströmeria: 8 (1762).
  2. ↑ Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.
  3. ↑ Hi ha un sol nom correcte per a cada tàxon, que és aquell «vàlidament publicat», és dir, que s'até als «principis de nomenclatura». Els principis de nomenclatura, comunes a tots els còdics, són: que el tàxon no haja segut nomenat abans, que el seu nom estiga en llatí i no haja segut utilisat ya en un atre tàxon, i que estiga associat a una descripció i a un eixemplar tipo. Per a que els noms científics siguen vàlidament publicats, el nom, la descripció i l'ubicació de l'eixemplar tipo deuen ser publicats en una revista científica en revisors (açò és, en pèrits experts en el tema que revisen les publicacions per a acceptar-les, corregir-les o rebujar-les). Per a major informació sobre les regles de nomenclatura, vore Greuter, W. et al. 2000. International Code of Botanical Nomenclature (St. Louis Code).Gantner/Koeltz. ([1]).
  4. ↑ Pl. Life 34: 94 (1978).