Jacq.

Erro al crear miniatura:

Jacq.

Nikolaus Joseph von Jacquin (Leiden, Províncies Unides dels Països Baixos; 16 de febrer de 1727-Viena, Imperi austríac, 26 d'octubre de 1817) va ser un mege, biòlec i botànic austríac naixcut en els Països Baixos.

Biografia

Era fill d'un pròsper artesà textil del vellut de Leiden (Holanda), Claudius Nikolaus Jacquin, i de Siegeberta von Henningen. Els orígens de la família Jacquin estaven en França, i eren catòlics, un fet de molta importància en la seua carrera. No hi havia escoles catòliques en Leiden en els inicis del sigle XVIII, per lo que el seu pare ho va manar al colege dels jesuïtes d'Amberes. Va escomençar a assistir a la Universitat de Lovaina, i llavors va tornar a la casa familiar per a estudiar Medicina i Botànica en la Universitat de Leiden. Ací un dels seus professors va ser Adriaan van Royen (1704-1779), un validador de la reforma linneana de la sistemàtica botànica, i ademés va ser influït per atres linneanos convençuts: Jan Fredrik Gronovius (1690-1762) i el seu fill, Laurens Theodoor (1730-1773). Este últim està acreditat com el que més va influir per a que Jacquin es decantara cap a lo que podria ser una llarga carrera en la Botànica. Els seus fills menors, Emil Gottfried (1767–1792), i la seua filla, Franziska (1769–1850), varen ser amics de Wolfgang Amadeus Mozart qui els va dedicar vàries de les seues obres. De 1750 a 1752, Jacquin va continuar els seus estudis de Medicina en París, a on va conéixer als famosos germans Antoine Jussieu (1686-1758) i Bernard Jussieu (1699-1777). Va assistir a les ensenyances botàniques del primer i va prendre part en les excursions botàniques de l'últim, a on va acréixer el seu interés per la ciència Botànica. En 1752, seguint els consells d'un amic de la família i antic mege de Leiden, Jacquin va abandonar París per a anar-se a Viena, a on esperava completar els seus estudis mèdics. El seu amic era Gerard van Swieten (1700-1772), qui havia practicat la medicina i ensenyat en l'Universitat de Leiden, pero com a catòlic havia trobat la vida acadèmica de Leiden inhòspita. Quan l'emperatriu austríaca María Teresa I li va oferir elloc de doctor de la Cort austríaca, ademés delloc de professor en la Facultat de Medicina, va acceptar molt agraït, i va deixar Leiden per a establir-se en Viena en 1745. Jacquin va descobrir en Viena que el seu patrocinador, Van Swieten, ademés de les seues obligacions com a mèdic, eixercitava un paper primordial en el traçat dels jardins del Palau de Schönbrunn. Va ser un visitant assidu dels jardins, va conéixer al Emperador Francisco I i va ser invitat a un viage botànic de recolecció d'espècimen per Centroamérica, finançat per la Cort Imperial. En Martinica com a base d'operacions, va visitar numeroses illes del Carib, com Sant Vicente, Granada, Aruba, Curazao, San Cristóbal i unes atres. També va visitar les regions costeres de Veneçola i Colòmbia, Haití en 1757-58; Jamaica en 1758; Cuba en 1759. Jacquin va ser el primer botànic en dur a casa una colecció de dibuixos de tals llocs com St. Eustatius, Curazao, San Martín i Illa de Granada. Va enviar sèt coleccions de plantes i animals a Viena. En 1759 va tornar en un gran muestrario d'animals, llavors i mostres etnològiques, ademés de minerals i eixemplars vius d'animals i plantes.

• En 1762, va ser nomenat president per a assunts de Mines i Minerals en l'Acadèmia de Mineria recent fundada en Schemnitz.
• En 1768, va ser nomenat Professor de Botànica i de Química, aplegant a ocupar el càrrec de Director dels Jardins Botànics de la Universitat de Viena.
• En 1809, va aplegar a ser el rector de l'Universitat de Viena. Va ser succeït en l'Universitat de Viena pel seu fill, Joseph Franz von Jacquin.

Obra

• La seua primera publicació sobre les plantes americanes Enumeratio systematica plantarum, 1760
• Seguida de Selectarum stirpium americanorum història, 1763
• Enumeratio stirpium, 1762
• Observationes botanicae, 4 v. 1764
• Florae austriaceae, 5 v. 1773-1778
• Hortus botanicus Vindobonensis 5 v. 1770—1776
• Selectarum stirpium americanarum història, 1763 a 1780
• Icones plantarum rariorum, 3 v. 1781-1793
• Collectanea ad botanicam, chemiam et historiam naturalem spectantia 1786—1796, 5 s.
• Plantarum rariorum caesari schoenbrunnensis descriptiones et icones, 4 v. 1797-1804
• Anleitung zur Pflanzenkenntniss nach Linne’s Methode. 1785
• Stapeliarum in hortis Vindobonensibus cultarum descriptiones, 1806
• Dreyhundert auserlesene amerikanische Gewächse nach linneischer Ordnung en Zorn, Johannes.
• Fragmenta Botanica 1804–1809 (1809)

Eponimia

A un gènero d'orquídees de la família Orchidaceae li va donar Schlechter el seu nom en 1920 en el seu honor, són les Jacquiniella, que comprenen una dotzena d'espècies epífitas que es troben en Centroamérica i part de Sudamérica.

• (Theophrastaceae) Jacquinia L.

Jacquin en Veneçola

En 1745 viaja a Amèrica en el propòsit de colectar plantes i atres objectes d'història natural per als Jardins Botànics Imperials de Schönbrunn, en Viena. Visita Martinica, Saint Vincent, Grenada, Aruba, Saint Kitts, Haití , Jamaica, Cuba, Saint Eustatius, Curaçao, Saint Maarten i Grenada. Aplega a la capitania general de Veneçola (actual Veneçola) entre fins de 1758 i principis de 1759. Jacquin és un botànic integral; arreplegava cuidadosadament el material que li serviria per a l'estudi taxonómico, escrivia en llatí la descripció morfològica i atres detalls de la planta classificada i finalment pintava en aquarela la flor, el talle, els fulls i qualsevol característica especial de la planta. Jacquin és un dels millors especialistes en botànica en l'Europa d'el XVIII, la qual cosa és corroborat pel baró Alexander von Humboldt, qui va escriure en la seua autobiografia que, abans d'anar al continent americà, va viajar expressament a Viena per a aprofitar els consells de Jacquin. En la seua obra Icones Plantarum Rariorum descriu 97 espècies del continent americà, de les quals 47 corresponen a Veneçola. Jacquin li va donar el nom de Caracas a 3 plantes: Cassia caracasana, Paullinia caracasana i Urtica caracasana. En el Selectarum Stirpium Americanarum Historio (en espanyol: Història de vegetals selectes d'Amèrica) descriu 6 espècies veneçolanes, de les quals 3 són de Cor; a una d'elles li dona el nom de la ciutat: Acalypha corensis. També descriu una orquídea Epidendrum violaceum Jacq. Llamentablement, esta orquídea no presenta ilustració. En efecte, admet que la va vore només des de llunt "sobre un cardón altíssim" en un toc en la costa de Cor i, per falta de temps i les dificultats per a alcançar-la, no va poder colectarla. Alguns botànics actuals senyalen que possiblement podria tractar-se de lo que hui coneixem com Schomburgkia (o Myrmecophylla) humboldti. És el baró Jacquin qui identificarà les plantes colectades en Veneçola per l'expedició del professor Franz Joseph Márter (1753-1827), l'objectiu del qual era també el de recolectar plantes exòtiques en el continent americà.

Vore també

• Anex:Noms botànics segons l'abreviatura de l'autor

Bibliografia utilisada

• Arens, T. 1995. “Jacquin, Nicolas Joseph”. En: “Diccionari multimèdia d'història de Veneçola”. Fundació Polar, Caracas
• Cardiel, J. M. 1995. “Tipificación de les espècies de "Acalypha" L. (Euphorbiaceae) descrites per Jacquin”. Anals Jardí Botànic de Madrit” 54:230-233
• Neilreich, A. 1855. “Geschichte der Botanik in Nieder-Oesterreich”. Verhandlungen dones zoologisch-botanischen Vereins in Wien. 5:30-32
• Stafleu, F. A. 1970. “Jacquin, European Botanist” "Selectarum Stirpium Americanarum" (facsímil de l'ed. 1763), p. F7-F11
• Stafleu, F. A. 1971. “Linnaeus and the Linnaeans”, p. 183-191
• Stafleu, F. A. 1980. “Nikolaus Freiherr von Jacquin und die systematische Botanik seiner Zeit”. "Anzeiger der phil.-hist. Klasse der Oesterreichischen Akademie der Wissenschaften", N. 117
• Röhl, I. 1949. “Fauna descriptiva de Veneçola” (2.ª ed.) Tipografia Americana, Caracas

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jacq..

Jacq. en Wikispecies.