Anar al contingut

Schltr.

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Schltr.

Friedrich Richard Rudolf Schlechter (Berlín, 16 d'octubre de 1872 - íb., 15 de novembre de 1925) va ser un botànic i taxónomo alemà, autor de varis treballs sobre orquídees.

Biografia

[editar | editar còdic]

Es va formar com a jardiner, primer en el viver comercial del Pare Bluth i després en el Jardí Universitari de Berlín, a on va treballar com a ajudant fins a l'autumne de 1891. Entre novembre de 1891 i abril de 1895, va estar en Suràfrica realisant una campanya de recolecció d'espècimen, sobretot d'orquídees. Va estudiar intensivamente la flora de la zona de Ciutat de la Veta, en particular els districtes costers. També va realisar expedicions de recolecció a Durban, la província de Natal i el Transvaal. Va realisar un segon viage al sur d'Àfrica que duraria des de giner de 1896 fins a març de 1898. El seu germà menor, Max, va participar en el viage i va ser responsable de secar i reposicionar els espècimen del herbario. En el seu viage de tornada de Suràfrica, Schlechter va fer una parada en Moçambic, començant des de Maputo un recorregut en el que va recolectar espècimen en la selva tropical i les regions àrides. Encarregat per una empresa industrial, també va mamprendre una expedició per a estudiar plantes de caucho, durant la qual va contraure una maltia tropical enfebrada. [1]

Va ser designat pel Comité Econòmic Colonial alemà per a liderar una expedició en busca de caucho al Àfrica Occidental. Durant esta expedició, que va durar des de febrer de 1899 fins a maig de 1900, va recolectar grans cantitats de llavors del gènero Kickxia en la regió Yoruba, en contra de l'orde del resident local anglés. També va trobar plantes de Landolphia en els boscs del territori yoruba. L'expedició va transcórrer aixina mateix per Camerún, Congo i Togo. Schlechter va elaborar propostes per als seus clients sobre l'us agrícola de les plantes de caucho, en l'objectiu de millorar la sobreexplotació i la mort prematura de les plantes causades per la punción excessiva o inadequada. També va recolectar orquídees desconegudes en Europa durant la seua expedició. Schlechter va ser comissionat novament pel Comité Econòmic Colonial per a viajar al archipèlec indonesi, específicament a les colónies alemanes de Kaiser-Wilhelmsland i l'archipèlec de Bismarck. L'objectiu principal del viage, que va durar des de decembre de 1900 fins a març de 1903, va ser l'investigació del cultiu dels arbres de la gutapercha (Palaquium). La seua salut es va vore greument compromesa durant este viage per numerosos atacs de febra. Abans de retornar a Europa, Schlechter va visitar també Austràlia, Nueva Caledonia i Ceilan.[2]

De juny a decembre de 1905, Schlechter va realisar un viage curt a Camerún per a inspeccionar els cultius de plantes Kickxia establits en 1900. Després va participar en una segona expedició de gutapercha i caucho a Kaiser-Wilhelmsland realisada d'octubre de 1906 fins a maig de 1910 En el viage de tornada, Schlechter va afegir viages de recolecció més curts a les illes de Célebes, Java i Sumatra. En la primavera de 1913, va ser contractat com a assistent en el Museu Botànic de Berlín, lo que li va assegurar un lloc estable. Eixe mateix any, la propietat de la seua colecció principal, que incloïa la seua valiosa colecció d'orquídees, es va transferir a eixe museu. Va ser reclutat durant la Primera Guerra Mundial i enviat al front de Flandes. Schlechter va sofrir les seqüeles a llarc determini de vàries malties tropicals que havia contret i va fallir en Berlín en 1925, als 53 anys. Els majors guanys d'investigació de Schlechter es varen donar en el camp de les orquídees; es creu que va descriure al voltant de mil espècies per primera volta. No obstant, el seu extens herbario es va perdre durant la Segona Guerra Mundial quan el Museu Botànic de Berlín va ser bombardejat i destruït la nit de l'1 de març de 1943.[3]

En la Ciència

[editar | editar còdic]

La seua abreviatura oficial com a autor botànic és Schtlr.

Els gèneros d'orquídees que va descriure, va establir o va revisar són: [4]


També va fer una revisió sancera de la família Orchidaceae que va ser publicada en 1926, despuix de la seua mort.

  • "Die Orchidaceen von deutsch Neu Guinea". Feddes Repert. 1911
  • "Die Orchideen". Ed. P. Paray, Berlín 1914
  • "Orchideen, ihre beschreibung, kultur und züchtung; handbuch für orchideenliebhaber, züchter und botaniker", 1915
  • "Versuch einer natürlichen Neuordnung der afrikanschen angraekoiden Orchidaceen", Beih. Bot. Central. 1918
  • "Orchideologiae Sino-Japonicae prodromus. Eine kritische besprechung der orchideen Ost-Asiens", 1919
  • "Orchideenfloren träge der südamerikanischen kordillerenstaaten". 1919
  • "The Orchidaceae Of German New Guinea". 1919
  • Die Orchideenflora der südamerikanischen Kordillerenstaaten (en Rudolf Mansfeld) 1919–1929
  • Beitrage zur Orchideenkunde von Zentralamerika II. Additamenta ad Orchideologiam Costaricesem. Fedde’s Repertorium Beihefte 19: 1-307 1923
  • Beitrage zur Orchideenkunde von Colòmbia. Fedde's Repertorium Beihefte 27: 1-183. 1924
  • Orchidaceae Perrierianae. Ein Beitrage zur Orchideenkunde der Insel Madagaskar. Fedde’s Repertorium Beihefte 33: 1-391. 1925
  • Die Orchideenflora von Rio Gran do Sul. Fedde’s Repertorium Beihefte 35: 1-108 1925
  • Monographie der Gattungen Masdevallia Ruiz et Pavon, Pseudoctomeria Kraenzl. Fedde's Repertorium 34: 1-240. 1925
  • Beitrage zur Orchideenkunde von Zentralamerika I. Orchidaceae Powellianae Panamenses. Fedde's Repertorium Beihefte 17: 1-95. 1926
  • Monographie und Iconographie der Orchideen Europas und dones Mittelmeergebietes (en G. Keller) 1925–1943
  • Blütenanalysen neuer Orchideen, ed. R. Mansfeld, 1930–1934

Epónimos

[editar | editar còdic]
Gèneros

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Rudolf Schlechters Leben und Wirken».Notizblatt dones Königlichen botanischen Gartens und Museums zu Berlin.9(89)
    912–958.
  2. Gründer, Horst (2012). Geschichte der deutschen Kolonien (en de), UTB, p. 193. ISBN 978-3825236397.
  3. Burkhardt, Lotte (2018). Verzeichnis eponymischer Pflanzennamen – Erweiterte Edition. Teil I und II, Berlín: Botanic Garden and Botanical Museum Berlin, Freie Universität Berlin. ISBN 978-3-946292-26-5.
  4. (1984) Fritz Encke, Günther Buchheim, Siegmund Seybold (ed.). org/details/handwrterbuchder0000zand Robert Zander: Zander Handwörterbuch der Pflanzennamen (en de), Stuttgart: Eugen Ulmer. ISBN 3-8001-5042-5.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons