Schwantes

Martin Heinrich Gustav Schwantes ( Bleckede, Lüneburg, 18 de setembre de 1881 - Hamburc, 17 de novembre de 1960), va anar un arqueòlec, historiador i botànic alemà. Va ser un autodidacta pur en arqueologia, i es va eixercitar com mestre entre 1903 i 1923.

Biografia

Als 16 anys va excavar per primera volta tombes en urnes, en el sector entorn a Uelzen (Baja Sajonia); als 18 anys, mantenia contacte actiu per carta en la Directora del Museu d'Antiguetats de Kiel, Johanna Mestorf, qui en 1901 li va oferir un càrrec com a conservador en el museu, pero ell no ho va acceptar. Aprofitant el seu contacte en Carl Schuchardt, va publicar els primers artículs sobre les urnes tombes de l'edat de ferro i sobre una cronologia revisada de la prehistòria.. Va escriure varis llibres populars sobre la prehistòria d'Alemània del Nort. Es va graduar en geologia i botànica en Hamburc en 1923, en una dissertació sobre la Cultura de Bromme, d'el X Com a botànic va treballar entre atres coses, en la flora esteparia de Suràfrica. Per a la seua obra Pareys Blumengärtnerei (1958) va cultivar plantes de la família Aizoaceae, un dels gèneros de la qual, en el seu honor ha segut denominat Schwantesia. Ademés es varen designar també algunes espècies vegetals en el seu nom. En 1924 es va convertir en colaborador de mig temps i en 1926 en Conservador del Museu d'Etnologia i Prehistòria d'Hamburc. En 1928 va ser nomenat professor de l'Universitat d'Hamburc. En 1929 es va convertir en director del Museu Arqueològic nacional de Kiel. Des de 1931 professor invitat i des de 1937 professor titular de prehistòria i protohistòria en Kiel. Se li considera com el fundador de l'escola de Kiel. Pels seus estudis de ciències naturals, va representar un enfocament interdisciplinari en l'arqueologia, sobretot sobre l'inclusió de la botànica i l'antropologia en la reconstrucció del món antic. En 1946 es va jubilar, pero va permanéixer com a director de l'Institut Nacional de Prehistòria i Història Primerenca. Ell mateixa va conduir les excavacions delloc de descobriment mesolítico de Duvensee i va promoure la reobertura de les excavacions en l'assentament vikingo d'Haithabu. En el seu llibre sobre la prehistòria de Schleswig-Holstein (1958) va defendre l'hipòtesis de la presència d'una població preindoeuropea en la regió. Entre els seus alumnes es varen contar Herberto Jankuh i Alfred Rust.

Algunes publicacions

Deutschlands Urgeschichte 1908
Die Gräber der *ältesten Eisenzeit im *östlichen Hannover in: Prähistorische Zeitschrift Vol. 1, 1909. 140 - 162
Die Bedeutung der Lyngby-Zivilisation für die Gliederung der Steinzeit Hamburc 1923
Führer durch Haithabu 1932
Zur Geschichte der nordischen Zivilisation. Hamburc: Evert, 1938
Die Geschichte Schleswig-Holsteins. 1. Vorgeschichte Schleswig - Holsteins 1939
Geschichte Schleswig-Holsteins. Die Urgeschichte. Vol. 1, Teil 1. Neumünster 1958
The Cultivation of the Mesembryanthemaceae, 1953
Flowering Stones and Mid-Day Flowers, 1957