Alga comestible
Les algues comestibles són aquelles que poden menjar-se o s'utilisen en la preparació d'atres aliments.
Pertanyen a algun dels múltiples grups d'algues multicelulares: algues verdes, algues roges o algues pardas. Les algues s'utilisen a lo llarc de tot lo món en les gastronomies de zones costeres, en especial importància en les gastronomies de China, Japó i Coreja des d'époques prehistòriques.[1]
Les algues es consumixen també en el continent europeu, especialment en el nort i oest irlandés, Islàndia i Noruega occidental i en la costa atlàntica francesa. En el continent americà destaca el seu us en Chile, (el cochayuyo: Durvillaea antarctica), Perú, (el yuyo: Chondracanthus chamissoi), en Nova Escòcia i l'illa de Terranova.
La major part de les algues comestibles són marines i la major part de les algues d'aigua dolça són tòxiques. A pesar d'això, les algues marines poden contindre àcit que irriten el canal digestiu i/o tindre un efecte laxante.[2]
En Àsia, zicai 紫菜 (China), gim (Coreja) i nori (Japó) són fulls d'alga Porphyra deshidratada utilisades en sopes (sopa de miso) o per a envoldre el sushi.
Les algues es cultiven també per a l'extracció d'alginato, agar-agar i carragenanos, substàncies gelatinosas cridades colectivament hidrocoloides i ficocoloides. Els hidrocoloides han tingut una gran importància econòmica tant en la producció d'aliments com en forma d'aditiu.[3] l'indústria alimentària explota la gelatina, la capacitat de retenció d'aigua, com emulsionante i atres propietats físiques d'estos hidrocoloides.
Eixemples
Les algues comestibles més comunes són:[4]
- Aonori (vàries espècies de l'alga verda Monostroma) (Japó)
- Arame (Eisenia bicyclis)
- Badderlocks, jap. Sarumen (Alaria esculenta)
- Carola (Callophyllis variegata) (Sudamérica)
- Carrageen moss (Mastocarpus stellatus)
- Chlorella
- Cinturó de mar (Laminaria saccharina)
- Cochayuyo o cochayugo (Durvillea antarctica) (Sudamérica)
- Dulse (Palmaria palmata)
- Euchema cottonii (Indonèsia)
- Grapa de mar o caviar vert (Caulerpa lentillifera)
- Gulaman, Gulaman-Dagat (Agardhiella tenera) (Filipines, Indonèsia)
- Gutweed o aonori (Enteromorpha intestinalis)
- Hijiki o hiziki (Sargassum fusiforme)
- Hondawara (Sargassum enerve) (Japó)
- Verdet d'Irlanda (Chondrus crispus)
- Laver o laverbread (Porphyra laciniata/Porphyra umbilicalis) (Irlanda)
- Lletuga de mar, lletuga de samba (Ulva lactuca) (Chile)
- Limu Kala (Sargassum echinocarpum)
- Kombu (Saccharina japonica) (Japó)
- Miru (Codium sp.) (Japó)
- Mozuku (Cladosiphon okamuranus) (illa de Okinawa, Japó)
- Nori (vàries espècies de l'alga roja Porphyra)
- Oarweed (Laminaria digitata)
- Ogonori (vàries espècies de l'alga roja Gracilaria)
- Sargazo vesiculoso (Fucus vesiculosus)
- Seatron (Nereocystis luetkeana) (Norteamérica)
- Slack (Porphyra purpurea, syn. Porphyra laciniata) (Gran Bretanya, Escandinavia)
- Spirulina (Arthrospira platensis i Arthrospira maxima)
- Thongweed (Himanthalia elongata)
- Tsunomato (vàries espècies de l'alga roja Chondrus) (Japó)
- Wakame (Undaria pinnatifida) (utilisada en la sopa de miso, Japó)
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Gastronomia|20px|Vore el portal sobre Gastronomia]] Portal:Gastronomia. Contingut relacionat en Gastronomia.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alga comestible» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.