Alaria esculenta
Badderlocks (Alaria esculenta) és una espècie de macroalga laminarial de la família Alariaceae pròpia del Atlàntic septentrional. És un alga comestible i un aliment tradicional dels habitants de l'Atlàntic nort. Es consumix crua o cuita en Groenlàndia, Islàndia, Escòcia i Irlanda.
Descripció
[editar | editar còdic]Creix fins a alcançar uns 2 m de llarc. Tota la seua fronda és marró i consistix d'una característica nervadura central en una làmina membranosa ondulada de fins a 7 cm d'ample a abdós costats. La fronda no posseïx ramificacions[1] i s'angosta cap al seu extrem. La base té un estipe curt que sorgix d'un rizoide. El estipe pot tindre varis esporofilos en forma de bat i que medixen uns 20 cm de llarc i 5 cm d'ample que porten les esporas.
Esta alga creix a partir d'un estipe curt cilíndric adossat a les roques per mig d'un rizoide de raïls ramificadas i creix fins a alcançar uns 20 cm de llarc. El estipe es continua en la fronda formant una llarga nervadura central. Totes les demés espècies d'algues marrons grans i sense ramificacions que es troben en les illes britàniques no posseïxen nervadura central. La seua làmina és prima, i membranosa en un marge ondulat.[2][3]
Distribució i ecologia
[editar | editar còdic]Alaria esculenta és molt comú en Irlanda, a on li la denomina Láir o Láracha, i en les illes britàniques[4] llevat en el sur i est d'Anglaterra. És una espècie perenne.[5]
És un alga de gran porte comuna en costes molt expostes a l'onage[6] fixant-se a les roques just per baix de la llínea de baixa marea en la "franja Laminaria", i és comú en les costes rocoses expostes a l'onage.[7][8] Comparada en atres algues el seu ritme de creiximent és relativament ràpit, alcançant el 5.5% per dia i té un pes humida d'uns 2 kg per metro quadrat. Pot alcançar llongituts de fins a 2.5 m de llarc. La seua distribució se solapa en alguna mida en la de Fucus serratus i alguna cosa més en Laminaria digitata. Es desenrolla entre llímits mínim i màxim de llum solar d'entre uns 5 i 70 W per metro quadrat respectivament. La seua distribució també es troba llimitada per la salinitat de l'aigua, l'exposició a l'onage, la temperatura, i el nivell d'estrés general. Estos i atres atributs de les algues es resumixen en Lewis (1964) i Seip 1980.[9][10][11]
A partir del estipe es desenrollen esporofilos similars a fulls i produïxen zoosporas.[2]
A. esculenta pot produir florotaninos i lípits oxidados que li proporcionen funcions protectores contra elevats nivells de radiacions fotosintéticamente actives i radiacions UV.[12]
Distribució mundial
[editar | editar còdic]En Europa li la troba en les costes de Groenlàndia, Islàndia, Illes Feroe, Noruega, França, Helgoland i Països Baixos. En Amèrica del Nort l'alga es troba en les costes d'Alaska, Labrador i Massachusetts.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dickinson, C.I.(1963). British Seaweeds. The Kew Séries. Eyre & Spottiswoode
- ↑ 2,0 2,1 Newton, L. (1931). Handbook of the British Seaweeds. British Museum (Natural History), London.
- ↑ Basic information for Alaria esculenta [1] archivat en Wayback Machine., Marine Life Information Network (MarLIN), retrieved 1 October 2007.
- ↑ 4,0 4,1 Alaria esculenta (Linnaeus) Greville, AlgaeBase
- ↑ Fritsch, F.I. (1945). The Structure and Reproduction of the Algae. Vol. 2. Cambridge University Press, Cambridge.
- ↑ Hardy, G. and Guiry, M.D. (2003). A Check-list and Atles of the Seaweeds of Britain and Ireland
- Archivat el 1 de febrer de 2014 archivat en Wayback Machine.. British Phycological Society. ISBN 0-9527115-1-6
- ↑ Lewis, J.R. (1964). The Ecology of Rocky Shores. The English Universities Press Ltd.
- ↑ Phillips, R. 1987. Seashells and Seaweeds. Elm Tree Books, London. ISBN 0-241-12028-4
- ↑ J. R. Lewis (1964). [2], English Universities Press, London.
- ↑ Seip,K.L.1980. A mathematical model of competition and colonization in a community of marine benthic algae. Ecological modelling 10:77-104
- ↑ Seip, K.L. Mathematical models of rocky shore ecosystems. In Jørgensen, ES and Mitch, WJ (Eds) Application of ecological modelling in environmental management, Part B, Chap 13, pp 341-433
- ↑ Phlorotannin Production and Lipid Oxidation as a Potential Protective Function Against High Photosynthetically Active and UV Radiation in Gametophytes of Alaria esculenta (Alariales, Phaeophyceae). Franciska S. Steinhoff, Martin Graeve, Krzysztof Bartoszek, Kai Bischof and Christian Wiencke, Photochemistry and Photobiology, January/February 2012, Volume 88, Issue 1, pages 46–57, doi:10.1111/j.1751-1097.2011.01004.x
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Ocean acidification modulates the response of two Arctic kelps to ultraviolet radiation».Journal of Plant Physiology.173Consultat el 8 de febrer de 2015.
- M. Indergaard & J. Minsaas (1991). «Animal and Human Nutrition», M. D. Guiry & G. Blunden (ed.). [3], pp. 21–64. ISBN 0-471-92947-6.
- «Seasonal fertility and combined effects of temperature and UV-radiation on Alaria esculenta and Laminaria digitata (Phaeophyceae) from Spitsbergen».Polar Biology.36(7)doi:10.1007/s00300-013-1325-5.
- Wolfram Braune: Meeresalgen. Ein Farbbildführer zu donen verbreiteten benthischen Grün- Braun- und Rotalgen der Weltmeere. Ruggell: Gantner, 2008, ISBN 978-3-906166-69-8, S. 178, 181.
- Michael D. Guiry, G.M Guiry: Alaria esculenta - En: Algaebase - World-wide electronic publication, National University of Ireland, Galway, consultat 24 d'abril de 2012
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- «Alaria or edible kelp (Alaria esculenta)». Grand Manen Island, New Brunswick. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2005.
- M. D. Guiry & Wendy Guiry. «Alaria esculenta (Linnaeus) Greville». AlgaeBase.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alaria esculenta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.