Nori
Nori (海苔?) és un terme japonés usat per a referir-se a varietats comestibles d'alga marina de les diverses espècies d'alga roja Porphyra, especialment Porphyra yezoensis i Porphyra tenera.[1] També s'usen atres tipos diferents d'alga, incloses algunes cianobacterias. Nori també es referix comunament a productes alimenticis creats a pur de estos sers marins. Els productes finals s'elaboren tallant les algues en tires i secant-les per mig d'un procés semblat al del paper. El nori s'usa generalment per a enrollar l'onigiri i el sushi.
També es consumix nori en forma de pasta aromatizada en salsa de soja anomenada noritsukudani (海苔佃煮). El nori sec i en pols es diu aonori (青海苔), lliteralment nori blava, i s'usa com espècia en plats comuns com okonomiyaki o yakisoba.
En Japó més de 600 km² de llitoral coster són utilisats per a produir 350 000 tonellades de nori, en un valor d'1 000 millons de dólars en 2002. La producció de China és un terç del volum produït en Japó.[2]
Producció
La producció i el processament del nori és una forma alvançada d'agricultura. La biologia de Porphyra, encara que complicada, és ben compresa, i este coneiximent és utilisat per a controlar el procés de producció des de mediats de el XX. En aquell llavors la producció d'esta alga estava declinant, pero les investigacions de Kathleen Mary Drew-Baker varen canviar radicalment esta situació. El cultiu té lloc en la mar, a on les algues creixen unides a rets suspeses en la superfície de la mar i els agricultors treballen des de barcos. Les plantes creixen ràpit, requerint 45 dies des de la "sembra" fins a la primera collita, podent arreplegar-se múltiples collites d'una sola sembra, normalment en intervals de dèu dies.
La recolecció es porta a terme utilisant cosechadoras mecàniques configurades per a tal fi i el processament de la matèria primera es realisa en la seua majoria per màquines altament automatizado que dupliquen en precisió les etapes de processament manuals tradicionals, pero en una eficiència i consistència millorades.
El producte final és una làmina negra i seca, fina com el paper, d'aproximadament 18 cm x 20 cm i 3 grams de pes.
Referències
- ↑ Kodansha encyclopedia 1983. p. 37. ISBN 0-87011-620-7. "En Japó el vocable nori s'usa com una designació génerica de les algues com també com el nom d'una espècie d'alga roja (Porphyra tenera) que sol usar-se per a preparar aliments i també és denominada asakusa- nori."
- ↑ Thomas, David (2002). Seaweeds. London, England: Natural History Museum. ISBN 0-565-09175-1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nori» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.