Palmaria palmata
Palmaria palmata (L.) Kuntze 1891, també cridada dulse, dillisk, dilsk o creathnach, és un alga roja (Rhodophyta) anteriorment denominada Rhodymenia palmata (L.) Grev.. Creix en les costes del nort dels oceans Atlàntic i Pacífic. És un aperitiu ben conegut, i en Islàndia, a on es coneix com söl, ha segut una important font de fibra a lo llarc dels sigles.
Història
[editar | editar còdic]Els primers registres sobre esta espècie és sobre la seua recolecció pels monges de San Columba fa 1.400 anys. [1]
Descripció
[editar | editar còdic]Les dulses creixen pegades per la seua rizoide en forma de disc a les estipes de Laminaria o a roques. Té una menuda estipe, les frondas són variables i varien en color des del rosa forta al roig-púrpura i tenen una textura una miqueta correosa. El fullage de fulls plans s'expandix gradualment i es dividix en segments amples aplegant a alcançar els 50 cm de llarc i de 30 a 8 cm d'ample que poden tindre atres ramificacions per la vora.[2][3]
La referència a Rhodymenia palmata var.mollis en Abbott & Hollenberg (1976),[4] és considerada actualment una referència a una espècie diferent: Palmaria mollis (Setchel et Gardner) van der Meer et Bird.[5][3]
Dulse és similar a una atra macroalga: Dilsea carnosa (Schmidel) Kuntze,[3] la Dilsea, no obstant, és més correosa en fulls de fins a 30 cm de llongitut i 20 cm d'ample. A diferència de Palmaria palmata, no es ramifica i no té branques en les vores de les frondas. No obstant els fulls més vells poden dividir-se.[6]
Cicle de vida
[editar | editar còdic]El seu cicle de vida no va ser explicat completament fins a 1980.[7] Les tetrasporas es produïxen en els soros disseminats en els fulls madurs i són diploides. Els soros de gamets masculins es troben disseminats sobre la majoria de la fronda de la planta masculina haploide. El gametotipo femení és molt menut atrofiado o incrustat, la carpogonia es troba aparentment com a cèlules individuals en les algues jóvens. Les algues masculines són com a bolves i produïxen gamets masculins que fertilizan les tetrasporas diploides que estan pegats al gametotipo femení. Els fulls adultes produïxen tetrasporas per meiosis.[2] És per açò que és la fase tetraspora diploide o la planta masculina la que es pot trobar en la costa.[8]
Ecologia
[editar | editar còdic]Palmaria palmata es pot trobar creixent des de la mitat de la zona intermareal fins a profunditats de 20 m o més, tant en costes abrigades com expostes.[8]
Com a aliment
[editar | editar còdic]Les dulse són una bona font de minerals i vitaminas comparades en uns atres vegetalés i contenen tots els oligoelementos que necessiten les persones, ademés d'un alt contingut en proteïnas.[1]
Normalment es troba de juny a setembre i es pot arreplegar a mà quan la marea està baixa. Quan s'arrepleguen, els menuts caragols, closques i atres menudes partícules s'eliminen en un llavat i després les algues s'estenen per a secar-se. Alguns recolectors poden donar-los el regrés una volta i enrollarlas en grans bales per a empaquetar-les més tart. També s'usen com forraje per a animals en alguns països.
La dulse és usada comunament en Irlanda,[9] Islàndia i la part atlàntica de Canadà tant com a aliment com a medicina. Es pot trobar en moltes tendes de menjar saludable o mercats de peix i pot ser comprada directament a un distribuïdor local. En Ballycastle, Irlanda del Nort, és tradicional vendre-la en l'Ould Lammas Fair. Les dulse es comercialisen per tot lo món. En Irlanda del Nort és molt popular per la zona de la Costa de la Calçada del Jagant.
La dulse fresca es pot consumir directament de les roques abans de secar-la al sol. La dulse secada al sol es menja tal i com està o es martafalla en copos o pols. En Islàndia la tradició és menjar-la en manteca. També pot freirse ràpidament com a creïlles fregides, hornearla coberta en formage, són salsa, o simplement calfar-la breument en el microones. També es pot usar en sopas, sándwiches i ensalades, o afegir-la al pa o les pizzes. Picada finamente, pot usar-se també com potenciador del sabor en plats de carn, com chili en lloc del glutamato monosódico.
En la costa oest d'Irlanda comunament se li crida dillisk, i normalment se seca i es ven com a aperitiu en les ciutats costeres.
Distribució
[editar | editar còdic]Palmaria palmata és l'única espècie de Palmaria que es troba en les costes atlàntiques d'Europa. Es pot trobar des de les costes de Portugal fins a les del Mar Bàltica ademés de les costes d'Islàndia i les Illes Feroe.[10] També creix en les costes Àrtiques de Rússia, la part Àrtica de Canadà, Alaska, Japó i Coreja.[8] Els registres trobats en Califòrnia són de Palmaria mollis que és considerada una espècie diferent.[3]
Infeccions, #irritament, malformacions i malalties
[editar | editar còdic]Els #irritament, possiblement produïdes per nematodos, copépodos i bactèrias infecten a estes algues. Varen ser registrades com "conseqüència de teixit produït per la presència...d'un animal."[11][8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Indergaard, M. and Minsaas, J. 1991. 2 Animal and human nutrition. in Guiry, M.D. i Blunden, G. 1991. Seaweed Resources in Europe: Uses and Potential. John Wiley & Sons. ISBN 0 471 92947 6
- ↑ 2,0 2,1 Hoek, C.van donen, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995. Algae: An Introduction to Phycology. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0 521 30419 9
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Detalls de l'espècie en Algaebase
- ↑ Abbott, I.A. and Hollenberg, G.J. 1976. Marine Algae of Califòrnia. Stanford University Press, Califòrnia. ISBN 0 8047 0867 2
- ↑ Mondragon, J. and Mondragon, J. 2003. Seaweeds of the Pacific Coast. Siga Challengers, Califòrnia. ISBN 0 930118 29 4
- ↑ Hiscock, S. 1986. A Field Key to the British Ret Seaweeds. Occasional Publications No.13. Field Studies Council, Dorset Press, Dorchester ISBN 1 851538136
- ↑ van der Meer, J.P. and Todd, I.R. 1980. The life-history of Palmaria palmata in culture. A new type for the Rhodophyta. Ca. J. Bot. 58: 1250 - 1256
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Irvine, L.M. 1983. Seaweeds of the British Isles. Volume 1. Part 2A. Cryptonemiales (sensu stricto) Palamriales, Rhodymeniales. British Museum (Natural History), London. ISBN 0 565 00871 4
- ↑ «Finest Quality Dulse, harvested from the shallows of the Atlantic at West Donegal». Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2012. Consultat el 29 de setembre de 2009.
- ↑ Børgesen, F. (1903) Marine algæ. In: Botany of the Færöes Vol. II, pp. 339-532. Copenhagen and London.
- ↑ Barton,I.S. 1891. On the occurrence of galls in Rhodymenia palmata Grev. J.Bot. Lond. 29: 65 - 68
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
- Grubb, V.M. 1923. Preliminary note on the reproduction of Rhodymenia palmata, Ag. Ann. Bot. 37 : 151 - 152.
- Pueschel, C.M. 1979. Ultrastructure of the tetrasporogenesis in Palmaria palmata (Rhodophyta). J. Phycol. 15: 409 - 424.
- South, G.R. and Hooper, R.G. 1980. A Catalogue and Atles of the Benthic Marine Algae of the Island of Newfoundland. p. 1 - 136. Memorial University of Newfoundland Occasional Papers in Biology.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Palmaria palmata.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palmaria palmata.
- Característiques de l'alga Dulse en AlgaeBase (en anglés)
- Michael Guiry's Seaweed Site (en anglés)
- Palmaria palmata en la Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland (en anglés)
- Marlin - Palmaria palmata (en anglés)
- Dulse en Enciclopèdia Britànica de 1911 (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palmaria palmata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.