Undaria pinnatifida
Undaria pinnatifida és una espècie d'alga parda. En Japó és un alga comestible coneguda com Wakame (ワカメ wakame?), i és utilisada en l'elaboració de la sopa de miso. En diferents llocs del món és una espècie invasora, i va ser inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[1] de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
Us cultural
En la salut
La medicina chinenca tradicional l'utilisa com purificador de la sanc, per a la millora de calitat de pèl, pell, òrguens reproductors i regularitat menstrual.[2]
Com a aliment
En Japó i Coreja s'ha vingut cultivant durant sigles i encara hui són els majors productors i consumidors. Des de 1985 es cultiva també en França, en la regió de Bretanya. També creix de forma natural en Tasmania, Austràlia, per al seu us en restaurants de Sídney.[3] Les fulles de wakame són verts i tenen un sabor dolç i textura característica. Les fulles deuen tallar-se en trossos chicotets ya que s'expandixen durant la seua cocció.
En Japó i Europa es distribuïx tant deshidratado com a salat, i s'utilisa en sopes i ensalades (Sopa de miso, ensalada de tofu) o simplement com a guarnició del tofu o en ensalada en pepino. Estos plats solen acompanyar-se de salsa de soja i vinagre d'arròs.
- En China, es coneix com qundaicai (裙带菜).[4] La producció de China es concentra al voltant de Dalian.
- En Coreja, li la crida miyeok (미역)[4] i s'usa en sopes i ensalades.
- En França es coneix com fougère dones mers.
Com a espècie invasora
Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie és considerada com una espècie invasora.
Ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies exòtiques Invasoras, aprovat per Real Decret 630/2013, de 2 d'agost.
Representa un problema i una amenaça en els ecosistemes marins costers de la Patagonia, a on ha segut introduïda en l'any 1992 en Port Madryn. La seua presència va ser detectada en localitats distants dins del Golf Sant Matías, i inclús en la ciutat de Mar de l'Argent.[5]En els llocs invadits forma boscs densos des de l'inici del sector submareal fins a 15 metros de profunditat, a on desplaça a les espècies natives, atrau a invertebrats no usuals en eixos hàbitats, i reduïx la disponibilitat de refugis per als peixos de sec, reduint la seua freqüència i diversitat.[5]
Vore també
- Miyeok guk. Sopa coreana de wakame.
Enllaços externs
- Com utilisar-ho i preparar-ho [1] archivat en Wayback Machine.
- Global Invasive species database [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
- ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. jujujuVersión traduïda i actualisada: Novembre 2004.
- ↑ Kristina Turner (1996). . ISBN 0-945668-10-4.
- ↑
- ↑ 4,0 4,1 Abbott, Isabella A (1989). «Food and food products from seaweeds», , Cambridge University Press, Phycological Society of America, pp. 141. ISBN 978-0-521-32115-0.
- ↑ 5,0 5,1 Reis i García Borboroglu, 2017. Pla de Maneig de l'Àrea Natural Protegida Complex Illot Llops. Consell Federal d'Inversions. Argentina. 171 pp.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Undaria pinnatifida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.