Abronia deppii
El dragoncito de l'Eix Neovolcánico[1] (Abronia deppii) és una espècie de fardacho escamoso ánguido del gènero Abronia endèmic de Mèxic.[2] Va ser descrit per primera volta pel zoológo alemà Arend Friedrich August Wiegmann en l'any de 1828.[3][4]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom del gènero Abronia aparentment deriva de la paraula grega abros, que significa "delicat", tal volta en referència a la naturalea delicada de la coa.[5] El epítet específic de A. deppii, fa referència al naturaliste alemà Ferdinand Deppe.[4][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El dragoncito de l'Eix Neovolcánico és la espècie tipo del gènero i va ser descrita originalment pel zoólogo alemà Arend Friedrich August Wiegmann en 1828 baix el sinònim de Gerrhonotus deppi. En la mateixa publicació també va ser descrit el dragoncito del nort de la Serra Mare Oriental (Abronia taeniata) baix el sinònim de Gerrhonotus taeniatus.[3] En l'any de 1838, el naturaliste anglés, John Edward Gray va redirigir a G. deppii a l'aquell llavors nou gènero, Abronia.[6][7][4] El dragoncito de l'Eix Neovolcánico ha segut confòs per varis autors en el dragoncito de Omiltemi (A. martindelcampoi) a lo llarc del temps; ara se sap que són espècies distintes.[4][8]
Descripció
[editar | editar còdic]El dragoncito de l'Eix Neovolcánico, com uns atres del seu gènero, és un fardacho d'hàbits arborícolas, de cos esvelt i allargat en un plec ventro-lateral, una coa prensil i llarga i pates curtes.[9][1] El ample de la cap de l'espècie és menor a 2.2 cm en machos adults i menor a 1.8 cm en femelles adultes, presentant una proporció ample/llarc del cap menor a 0.75 en machos adults.[8]
Es distinguix com espècie i de les demés espècies del seu gènero per les següents característiques d'escamación:[9][1][8]
Presència de escamas posterolaterales del cap débilmente desenrollades i en forma de chicotetes protuberàncies. Presència d'una escama "azygous" (única) freqüentment present entre les escamas interparietal i interoccipital en el 60% dels casos. De 7 a 8 escamas infralabiales Presència de 14 rencs llongitudinals d'escamas ventrales. Presència de 10 a 13 rencs llongitudinals d'escamas dorsals. Plec lateral molt reduït. Una sola escama subocular. De 68 a 80 anells cabals de escamas en coes no regenerades.
A. deppi va ser la primera espècie descrita del gènero Abronia, sent la espècie tipo. El gènero es distinguix d'uns atres de la família Anguidae per les següents característiques:[9][10]
Absència de la quinta fila de escamas temporals (a excepció en un costat del cap d'un espècimen de A. salvadorensis, molt provablement de manera anómala). Extremitats grans i en garres ben desenrollades a comparació de tots els demés gèneros del seu família. El plec lateral reduït, particularment entre la zona de la pata anterior i el oït (molt millor desenrollat en tots els demés gèneros de la família).
Coloració
[editar | editar còdic]El dragoncito de l'Eix Neovolcánico presenta una coloració del blanquecino al grisáceo, en sis o huit bandes travesseres dorsolaterales no definides de color negre o gris obscur que recorren des de la cap fins a la coa; certes escamas de les bandes travesseres obscures són de color blanc en un patró aleatori. El cap presenta un patró de taques negres i blanques irregulars. La pancha de l'animal és d'un color groguenc fins a un anaranjado lluent, inclús rojosa en machos adults, ocasionalment lluent.[1][8]
Les críes mostren una superfície dorsal del cap de color gris plateado, en motas negres fines i vores obscurs estrets en les escamas pàlides. Les escamas temporals inferiors i supralabiales atrasseres, ademés de les superfícies dorsals del cos i la coa eren blanc plateado. També presenten al rededor de sis bandes dorsals de color negre, en forma de V, a voltes indistintes, que recorren des de la nuca fins a la cloaca, moltes de les quals s'interrompen en la llínea mija del cos. En la coa presenten de 10 a 11 bandes negres, i en les pates de 3 a 4 bandes de color gris obscur. La regió del pancha en les críes és de color blanc brut, diferent del anaranjado-rojós lluent dels adults.[11]
Reproducció
[editar | editar còdic]La biologia reproductiva del dragoncito de l'Eix Neovolcánico, de la mateixa manera que la d'atres espècies del seu gènero, ha segut poc estudiada.[11] Esta espècie és vivípara, #lo que significa que dona a llum críes vives en lloc de depositar ous.[4][11] En general, la reproducció de Abronia deppii reflectix les adaptacions evolutives del gènero a un entorn arbòreu i la necessitat d'una biologia reproductiva eficient en hàbitats montanyosos.[11]
Cicle reproductiu
[editar | editar còdic]En un estudi de reproducció en captiveri, es va observar que una femella de Abronia deppii va ser introduïda en el terrario d'un mascle el 14 d'agost de 2014, al voltant de les 16:00 hores. La còpula es va iniciar en els primers 10 minuts i va tindre una duració aproximada de 18 hores.[11]
Posteriorment, la femelles de Abronia deppii va ser mantinguda en un terrarios aparte que imitava el seu hàbitat natural, en epífitas, #fulleram i accés a llum solar directa per a facilitar la termorregulación del dragoncito. Es va alimentar d'insectes com grills, cucs de farina i saltamontes, #lo que garantisa una adequada nutrició durant el periodo de gestació.[11]
La femella va donar a llum al seu primer neonato el 28 de febrer de 2015, #lo que indica un periodo de gestació de 198 dies. Els tamanys de les ventrades en A. deppii varien, encara que s'han registrat entre tres i sis neonato per part, incloent alguns que naixen morts. Les críes recent naixcudes medixen entre 32.8 i 35.6 mm de llongitut morro-cloaca i presenten un patró de color distintiu en bandes negres en forma de V a lo llarc del cos i la coa.[11]
El tamany de la ventrada en A. deppii és similar al d'atres espècies del gènero, com Abronia graminea (1–12 crío) i Abronia aurita (fins a 12 crío).[12][9][11] No obstant, el dimorfisme en el patró de color entre els neonato i els adults és una característica distintiva de A. deppii, compartida en espècies estretament relacionades.[11]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Abronia deppii és una espècie endèmica del centre de Mèxic, distribuint-se en diverses localitats de les serres al nort de la depressió del Basses, des de la Serra de Chichinautzin en l'estat de Morelos, fins a Temascaltepec-Real de Dalt, en el Estat de Mèxic, ademés es troba en nort de l'estat de Guerrero, i en l'orient de Michoacán, en un ranc altitudinal que oscila entre els 1,850 i 2,600 m s. n. m.[2][11][4]
Es calcula que l'espècie té una distribució de presència del rededor de 101,000 a 5,000 km², en un àrea d'ocupació d'1,100 a 500 km².[13][2] L'espècie es distribuïx en al rededor de 8 poblacions aïllades o subpoblaciones.[13]
Hàbitat i microhábitat
[editar | editar còdic]Esta espècie és prospera en climes templats humits i subhúmedos, adaptant-se a les condicions específiques d'estos hàbitats montanyosos. El ecosistema predominant a on es troba boscs mesófilos de montanya, ubicats en la regió central del Eix Neovolcánico Travesser.
El dragoncito de l'Eix Neovolcánico és una lagartija arborícola nativa dels boscs d'encino i de boscs de pi-encino, del centre de Mèxic, a on sol estar associada a una vegetació epífita.[2] L'hàbitat de l'espècie es troba actualment fragmentat, ho ocasiona una disminució de l'àrea de distribució de l'espècie a lo llarc del temps. En el any de 2001 es va predir una declinació en l'hàbitat del 51% al 80% en els pròxims 5 anys per la deforestació i als canvis en la calitat del seu hàbitat.[13]
Estat de conservació i amenaces
[editar | editar còdic]En Mèxic, la Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals (SEMARNAT) baix la norma 059, en l'any de 2010, va considerar a l'en l'estatus d'Amenaçada.[14] l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) la considera com en perill d'extinció, açò degut a que la distribució de presència de l'espècie és provablement inferior a 5.000 km², a quin les seues poblacions estan greument fragmentades i a qué existix una disminució contínua de la superfície i la calitat del seu hàbitat forestal.[2] Els principals factors de risc per al seu sobrevivencia són la fragmentació del seu hàbitat, la deforestació del seu hàbitat, incendis forestals, el sobrepastoreo i l'accelerada urbanisació de les zones aledaño al seu hàbitat, #lo que posa en risc la seua supervivència.[2]
Ademés, es calculen atres amenaces i possibles amenaces per al futur de l'espècie la collita per a fusta, l'interferència humana, la sobreexplotació del seu hàbitat, el clima, sequies, el calfament global, terremots i volcans de la regió;[13] per últim, també es considera la seua recolecció de l'ambient per al comerç per a mascotes.[15][13]
Demanda i comerç illegal
[editar | editar còdic]Les diferents espècies del gènero Abronia són vists com a animals vistosos i exòtics; açò les convertix en organismes atractius per a la seua comercialisació com en el tràfic de mascotes.[15] Degut a que esta lagartija pansa casi tota la seua vida en arbres de talla considerable, l'espècie podria ser un bon indicador de l'estat de conservació de l'hàbitat en el que residix.
En el cas de Abronia deppii, el comerç illegal d'esta espècie va ser detectat principalment entre els anys 2002 i 2014, d'acort en registres de la Procuraduría Federal de Protecció a l'Ambient (PROFEPA), sent la tercera espècie més traficada, despuix de A. taeniata i A. graminea. Durant este periodo, es varen comissar múltiples eixemplars provinents d'estats mexicans com Ciutat de Mèxic, Veracruz, Nou #León i Pobla, sent estes entitats les principals zones d'extracció.[15]
A nivell internacional, A. deppii és traficada cap a països com Estats Units, França i Regne Unit, a on la seua demanda ha creixcut per la seua aparència exòtica i temperament dòcil. Els preus per eixemplar en estos mercats oscilen entre $301.27 USD i $1390.86 USD, depenent de les condicions del comerç, ya siga en establiments formals o colectius informals. Este comerç illegal representa una greu amenaça per a les poblacions de A. deppii, degut a que la seua extracció del mig selvat posa en perill la seua supervivència i afecta negativament als ecosistemes forestals que habita.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 SEMARNAT, 2018. Programa d'Acció per a la Conservació de les Espècies Abronia (Abronia spp) en Mèxic. SEMARNAT/CONANP, Mèxic (Any d'edició 2018).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Flores-Villela, O. & Sants-Barrera, G. (2007) Abronia deppii; The IUCN Ret List of Threatened Species, versió 2014.3. Consultat el 21 de giner de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Wiegmann, A.F.A. (1828). Beyträge zur Amphibienkunde. Isis von Oken 21 (4): 364-383
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Plantilla:NRDB species
- ↑ 5,0 5,1 Beolens, Bo; Grayson, Michael; Watkins, {{{nom3}}} (2011). The eponym dictionary of reptils, Johns Hopkins University Press. ISBN 978-1-4214-0135-5.
- ↑ Gray, John Edward. “A catalogue of the slender-tongued Saurians, with descriptions of many new genera and species.”. Annals of Natural History 1: 388–394. doi:.
- ↑ . Consultat el 2025-01-01.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Herpetologica.59(4)
- 524–531.ISSN 0018-0831.doi:10.1655/02-39.Consultat el 2025-01-02.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Consultat el 2025-01-01.
- ↑ The American Midland Naturalist.41(3)
- 580–601.ISSN 0003-0031.doi:10.2307/2421775.Consultat el 2025-01-03.
- ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 Schmidt-Ballardo, Walter; IsraelSolano-Zavaleta, and Adam G. Clause 2015. Abronia deppii. Reproduction. (PDF). Mesoamerican Herpetology 2 (2): 192-194.
- ↑ González-Porter, G. P., F. R. Méndez-De la Creu, R. C. Vogt & J. Campbell (2015): el_escorpion_vert_Abronia_graminea_Squamata_Anguidae_Cope_1864/links/56de4eb708aedf2bf0c87b5f/Reproduccion-del-escorpion-vert-Abronia-graminea-Squamata-Anguidae-Cope-1864.pdf Reproducció del escorpión vert Abronia graminea (Squamata: Anguidae) Cope 1864. (PDF). Revista Digital del Departament, L'Home i el seu Ambient, 1: 1–10.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Hudson, R., Guichard, C., Flores-Villela, O. i Ellis, S. 2001. Conservació, assessorament i maneig planificat per a lagartijas Abronia. IUCN/SSC Conservation Breeding Specialist Group. Tuxtla Gutiérrez, Chiapas.
- ↑ MODIFICACIÓ de l'Anex Normatiu III, Llista d'espècies en risc de la Norma Oficial Mexicana NOM-059-SEMARNAT-2010, Protecció ambiental-Espècies natives de Mèxic de flora i fauna selvades. Categories de risc i especificacions per a la seua inclusió, exclusió o canvi. Llista d'espècies en risc. Publicat el 30 de decembre de 2010.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Revista Llatinoamericana de Herpetología.5(2)
- 44–53.ISSN 2594-2158.doi:10.22201/fc.25942158i.2022.2.290.Consultat el 2024-12-15.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Abronia deppii.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Abronia deppii.
- Enciclovida.
- naturaliste.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abronia deppii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.