Espècie indicadora

Una espècie indicadora és una espècie que definix una traça o característica del mig ambient. Per eixemple, una espècie pot delinear una ecorregió o indicar una condició ambiental tal com l'erupció d'una pesta, contaminació, competició entre espècies o canvis climàtics. Les espècies indicadores són les espècies més sensitivas d'una regió i en general actuen com a senyal d'alarma per a alertar als biòlecs que monitorean les condicions ambientals. També s'usa el terme "indicador biològic" en referència a una espècie o grup d'espècies que complixen esta funció.

Indicadors de distribució

Una espècie indicadora d'una ecorregió és la que definix a tal regió. Un eixemple és el agave Agave lechuguilla que contribuïx a definir regionalment al territori del desert de Chihuahua del nort de Mèxic i sur dels Estats Units. En América Central la magnolia guatemalteca definix el llímit entre el bosc núvol i la montanya altitudinalment.

En paleoclimas la presència d'una espècie supervivent pot ser un indicador de les condicions climàtiques preexistentes en la regió.

En certs casos grups sancers de flora i fauna poden ser indicadors de distribució. Les espècies invasoras que entren a una ecorregió alvancen a una velocitat que depén de condicions ambientals tals com la temperatura, aliments disponibles i barreres naturals. Tal és el cas de l'abella africanizada que ha entrat en el sur de Norteamérica i va alvançant cap al nort.

Indicadors de condicions ambientals

Artícul principal → Bioindicador.

Els líquenes són indicadors de la calitat de l'aire. Són molt sensibles al diòxit de sofre, un gas emés pels vehículs a gasolina i per les fàbriques. Per això les concentracions d'este gas són més altes en ciutats i regions industrials i més baixes en zones rurals i de pobles menuts. Les varietats filamentosas, fruticulosas i foliosas són les més vulnerables, mentres que les crustáceas i escamosas són més resistents a la contaminació de l'aire

Les granotas poden ser indicadores de la calitat de les aigües de desaiguador. Els fertilisants contenen grans cantitats de fòsfor i nitrogen. Els composts d'estos elements químics estimulen el creiximent de les algues, lo que a la seua volta contribuïx a l'aument de la població de paràsits platelmintos. Estos parasitan a les granotes en l'estadi de taperot causant malformacions en l'adult. Estes deformitat poden incloure l'absència d'extremitats o extremitats supernumerarias.