El dragoncito de Omiltemi (Abronia martindelcampoi), també conegut com dragoncito de Martín del Camp, escorpión arborícola de Martín del Camp o fardacho alicante arbòreu de Martín del Camp és una espècie en perill d'extinció de fardacho escamoso ánguido endèmic de Mèxic. Va ser descrit pels herpetòlecs Oscar Alberto Flores Villela i Oscar Sánchez H en l'any de 2003.[1][2][3]

Etimologia

el nom específic de A. martindelcampoi, és en honor a l'herpetòlec mexicà Rafael Martín del Camp.[4][2][3]

Descripció

El dragoncito de Omiltemi es pot distinguir com a espècie i d'atres espècies del seu gènero per les següents característiques i patrons de escates:[2][3]

  • Escames supraauriculares protuberantes i en forma de nuc, no en forma allargada o espinosa com "cuernillos".
  • Escames supranasales no expandides i sense contacte en la llínea mija dorsal.

Presència de la escata frontonasal, sense contacte en la escata frontal.

Absència de escates cantales. Presència de tres escates temporals anteriors.

Una sola escata occipital.

  • Escames posteriors del cap fortament convexes i en forma de nuc;
  • Escama superciliar anterior sense contacte en la escata cantoloreal.
  • Escama subocular posterior en ampli contacte en la escata temporal primària inferior.
  • Escames preauriculares notòriament engrandides i en una fila.

Generalment dos escates posmentales (1 de cada 14 espècimen posseïen solament un).

  • Escames infralabiales posteriors generalment allargats.

Sis escates nucales llongitudinals.

  • Escames dorsals en 23-27 files travesseres
  • Escames dorsals en 10-12 files de escates llongitudinals
  • Escames ventrals en 12-14 files de escates llongitudinals
  • 5-6 marques dorsals de color marró en adults.

Diferències en Abronia deppi

A. martindelcampoi es diferencia específicament de A. deppii (espècie al que se li va tindre com a sinònim durant un temps) en que té:

  • escates posteriors del cap paregudes a protuberàncies engrandides i ben desenrollades

temporal anterior inferior fusionat en el penúltim supralabial sense escala ácigos entre interparietal i interoccipital

  • escates preauriculares notòriament engrandides

un ample de cap en machos adults de 2,2 cm i 1,8 cm en femelles relació entre l'ample del cap i la llongitut del cap en mascles adults de 0,75 número de verticils de escates en la coa no regenerada 77-86 (x= 80,7); número de escates infralabiales 8-10 (solament un espècimen tenia sèt)

  • 10-12 files de escates dorsals llongitudinals

color de fondo dorsal de grisàceu a verda oliva pàlit en vida (grisàceu en conservant) en marques de color marró obscur que, si confluïxen en la regió vertebral, poden ser asimètriques esquena del cap de color marró pàlit a verda oliva, generalment sense taques

  • escates individuals en fines vermiculacions obscures, alguns espècimen en una gran àrea obscura en la part superior del cap, més, rarament unes poques, escates individuals negres (incloent abdós temporals anteriors superiors)

regió ventral immaculada de color crema en adults, rara volta en un llauger espargiment de taronja groguenc llavis superiors en la seua majoria sense marques.[2][3]

Diferències en atres espècies específiques del mateix subgènero

Es diferencia d'atres espècies del subgènero Abronia, Abronia (sensu Campbell i Frost, 1993) per:

tindre files llongitudinals oblicuas de escates dorsals, quan A. fuscolabialis, A. taeniata i A. graminea tenen files de escates llongitudinals paraleles i A. taeniata i A. graminea no. en la majoria dels espècimen, un temporal inferior contacta la série postocular i un sol occipital, quan A. mixteca i A. oaxacae tenen tres occipitals i dos temporals primaris en contacte en la série postocular té una coloració corporal que no és uniformement vert com en A. graminea té sis nucales, a on A. graminea té quatre (ocasionalment també sis)[2]

Distribució

Es troben prop de Omiltemi en la serra Mare del Sur de l'estat de Guerrero a una altura entre els 2.100 a 2.600 m s. n. m.. És arbòrea dels boscs de pi-encino de montanya. Es creu que no tolera una considerable deforestació en la seua hàbitat.[2]

Estat de conservació

l'UICN cataloga en la seua Llista Roja d'Espècies Amenaçades en 2007 a Abronia martindelcampoi En Perill segons el criteri B1ab(iii).[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Canseco-Márquez, L., Campbell, J.A., Ponce-Campos, P., Muñoz-Alonso, A. & García Aguayo, A. (2007) Abronia martindelcampoi; The IUCN Red List of Threatened Species, versió 2014.3. Consultat el 22 de febrer de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Flores-Villela, O. & Sánchez-H., O. 2003. A new species of Abronia (Squamata: Anguidae) from the Serra Mare del Sur of Guerrer, Mexico, with comments on Abronia deppii. Herpetologica 59 (4): 524-531.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «Abronia martindelcampoi» (en inglés). Reptile Database. Reptarium.
  4. ↑ Beolens, B., Watkins, M., Grayson M. (2011). The Eponym Dictionary of Reptils. Baltimore, Maryland: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. (Abronia martindelcampoi, p. 169).