Abronia martindelcampoi
El dragoncito de Omiltemi (Abronia martindelcampoi), també conegut com dragoncito de Martín del Camp, escorpión arborícola de Martín del Camp o fardacho alicante arbòreu de Martín del Camp és una espècie en perill d'extinció de fardacho escamoso ánguido endèmic de Mèxic. Va ser descrit pels herpetólogos Oscar Alberto Flores Villela i Oscar Sánchez H en l'any de 2003.[1][2][3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom específic de A. martindelcampoi, és en honor al herpetólogo mexicà Rafael Martín del Camp.[4][2][3]
Descripció
[editar | editar còdic]El dragoncito de Omiltemi es pot distinguir com a espècie i d'atres espècies del seu gènero per les següents característiques i patrons de escamas:[2][3]
- Escamas supraauriculares protuberantes i en forma de nuc, no en forma allargada o espinosa com "cuernillos".
- Escamas supranasales no expandides i sense contacte en la llínea mija dorsal.
Presència de la escama frontonasal, sense contacte en la escama frontal.
- Escamas internasales posteriors casi el doble de llargues que les internasales anteriors (1.6-2.0).
Absència de escamas cantales. Presència de tres escamas temporals anteriors.
- Escama parietal sense contacte en les escamas supraoculares miges.
Una sola escama occipital.
- Escamas posteriors del cap fortament convexas i en forma de nuc;
- Escama superciliar anterior sense contacte en la escama cantoloreal.
- Escama subocular posterior en ampli contacte en la escama temporal primària inferior.
- Escamas preauriculares notòriament engrandides i en una fila.
Generalment dos escamas posmentales (1 de cada 14 espècimen posseïen solament un).
- Escamas infralabiales posteriors generalment allargats.
Sis escamas nucales llongitudinals.
- Escamas dorsals en 23-27 files travesseres
- Escamas dorsals en 10-12 files de escamas llongitudinals
- Escamas ventrales en 12-14 files de escamas llongitudinals
- 5-6 marques dorsals de color marró en adults.
Diferències en Abronia deppi
[editar | editar còdic]A. martindelcampoi es diferencia específicament de A. deppii (espècie al que se li va tindre com a sinònim durant un temps) en que té:
- escamas posteriors del cap paregudes a protuberàncies engrandides i ben desenrollades
temporal anterior inferior fusionat en el penúltim supralabial sense escala ácigos entre interparietal i interoccipital
- escamas preauriculares notòriament engrandides
un ample de cap en machos adults de 2,2 cm i 1,8 cm en femelles relació entre l'ample del cap i la llongitut del cap en machos adults de 0,75 número de verticilos de escamas en la coa no regenerada 77-86 (x= 80,7); número de escamas infralabiales 8-10 (solament un espècimen tenia sèt)
- 10-12 files de escamas dorsals llongitudinals
color de fondo dorsal de grisáceo a verda oliva pàlit en vida (grisáceo en conservant) en marques de color marró obscur que, si confluïxen en la regió vertebral, poden ser asimètriques esquena del cap de color marró pàlit a verda oliva, generalment sense taques
- escamas individuals en fines vermiculaciones obscures, alguns espècimen en una gran àrea obscura en la part superior del cap, més, rarament unes poques, escamas individuals negres (incloent abdós temporals anteriors superiors)
regió ventral inmaculada de color crema en adults, rara volta en un llauger espargiment de taronja groguenc llavis superiors en la seua majoria sense marques.[2][3]
Diferències en atres espècies específiques del mateix subgénero
[editar | editar còdic]Es diferencia d'atres espècies del subgénero Abronia, Abronia (sensu Campbell i Frost, 1993) per:
tindre files llongitudinals oblicuas de escamas dorsals, quan A. fuscolabialis, A. taeniata i A. graminea tenen files de escamas llongitudinals paraleles i A. taeniata i A. graminea no. en la majoria dels #espècimen, un temporal inferior contacta la série postocular i un sol occipital, quan A. mixteca i A. oaxacae tenen tres occipitals i dos temporals primaris en contacte en la série postocular té una coloració corporal que no és uniformemente vert com en A. graminea té sis nucales, a on A. graminea té quatre (ocasionalment també sis)[2]
Distribució
[editar | editar còdic]Es troben prop de Omiltemi en la serra Mare del Sur del estat de Guerrero a una altura entre els 2.100 a 2.600 m s. n. m.. És arbòrea dels boscs de pi-encino de montanya. Es creu que no tolera una considerable deforestació en la seua hàbitat.[2]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]La UICN cataloga en la seua Llesta Roja d'Espècies Amenaçades en 2007 a Abronia martindelcampoi En Perill segons el criteri B1ab(iii).[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Canseco-Márquez, L., Campbell, J.A., Ponce-Campos, P., Muñoz-Alonso, A. & García Aguayo, A. (2007) Abronia martindelcampoi; The IUCN Ret List of Threatened Species, versió 2014.3. Consultat el 22 de febrer de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Flores-Villela, O. & Sánchez-H., O. 2003. A new species of Abronia (Squamata: Anguidae) from the Serra Mare del Sur of Guerrer, Mexico, with comments on Abronia deppii. Herpetologica 59 (4): 524-531.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Plantilla:NRDB species
- ↑ Beolens, B., Watkins, M., Grayson M. (2011). The Eponym Dictionary of Reptils. Baltimore, Maryland: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. (Abronia martindelcampoi, p. 169).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abronia martindelcampoi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.