Abronia mixteca

Archiu:Abronia mixteca.jpg

dragoncito de la Serra Mixteca (Abronia mixteca)

El dragoncito de la Serra Mixteca (Abronia mixteca), és una espècie de fardacho escamoso ánguido del gènero Abronia endèmic dels estats de Guerrero i Oaxaca, Mèxic. Va ser descrit per primera volta pels zoólogos nortamericanes Charles Mitchill Bogert i Ann P. Porter en l'any de 1967 a partir de l'holotip AMNH 91000.

Etimologia

El epítet específic de A. mixteca deriva del mixteca, específicament de la paraula náhuatl mixtécatl, que significa "habitant del país dels núvols". Este nom fa referència a la regió històrica habitada per la cultura mixteca el territori de la qual comprén els actuals estats d'Oaxaca, Guerrero i Pobla. Els autors, Bogert i Porter, varen considerar adequat este nom per la coincidència entre part de l'àrea de distribució de l'espècie en la regió cultural mixteca.

Descripció

El dragoncito de la Serra Mixteca és un fardacho de cos allargat, en una coa llarga i prensil i pates curtes, adaptat per a la vida arbòrea. El cap és triangular; les escamas dorsals són quadrangulars i planes i les escamas ventrales són planes; el plec ventro-lateral característic del gènero Abronia està débilmente desenrollat en esta espècie. En promig, alcancen una llongitut morro-cloaca de 12 cm. Els herpetólogos Jonathan Atwood Campbell i Darrel Richmond Frost en l'any de 1993 varen reportar el cas d'un espècimen (MZFC 4420) en la llongitut de morro a cloaca màxima coneguda per a esta espècie, 14.8 cm. Per al holotip de l'espècie, en vida, la llongitut d'morro a cloaca era de 10.3 cm, i la llongitut de la coa era de 14.2 cm (24.5 cm de llongitut total). No obstant, despuix de la conservació de l'holotip en alcohol de gra, per diferències en la contracció, les mides varen canviar a 10.2 i 13.6 cm respectivament, en una llongitut total de 23.8 cm. Campbell i Frost varen reportar en els mesos de juliol i agost la colecta de jovenils de A. mixteca (UTA R-25771-72) en una llongitut de morro a cloaca de 4 a 4.2 cm, #lo que sugerix que varen nàixer als pocs mesos de ser capturats.

Es distinguix d'uns atres del seu gènero per les següents característiques:

De 28 a 31 rencs travessers d'escamas dorsals. Presència de escamas posterolaterales de la cap en l'extrem cònic.

Presència d'a lo manco 6 escamas nucales.

• Escama frontonasal de tamany gran.

Presència de quatre escamas en el primer renc de escamas temporals. Presència de dos escamas temporals primàries en contacte en les escamas postoculares.

• Antepenúltima escama supralabial en contacte en els ulls.
• Escama superciliar anterior en contacte en la escama cantoloreal.
• Presència de tres escamas occipitals.

Es distinguix del dragoncito oaxaqueño per tindre escamas més chicotetes i numeroses en el cap, en tres files de escamas entre els occipitals i els nucales, en lloc d'una sola fila. Les escamas laterals del cap en A. mixteca són més menudes, redonejades i numeroses, sense proyeccions notables, a diferència de les proyeccions en A. oaxacae. Per últim, la coa del dragoncito de la Serra Mixteca tendix a ser més curta, representant entre el 55% i 59% de la llongitut total, mentres que en el dragoncito oaxaqueño varia entre el 57% i el 61%.

Coloració i dicromatismo sexual

Este dragoncito conta en un coloració dorsal en adults variable, des d'un color verda oliva groguenc a un café clar. En l'esquena presenta de sis a huit bandes travesseres no ben definides, conformades de taques chicotetes de color obscur alineades a lo llarc del tronc. Les escamas labials, i del coll, ademés dels parpalles són de color groc. La coloració del dragoncito de la Serra Mixteca presenta característiques distintives, variant llaugerament segons la edat, el sexe i l'estat de preservació dels #espècimen.

L'holotip de A. mixteca va exhibir una coloració dorsal d'un to oliva groguenc en vida, acompanyat de chicotetes taques negres disperses. Despuix de la preservació, l'esquena va adquirir un color grisáceo, mantenint algunes de les taques negres. La cap presenta taques negres disperses en la part superior, mentres que les escamas dels costats del coll i els llavis són grogues en vida, pero es tornen casi blanques despuix de la preservació. La coa, en la seua secció anterior, té taques negres chicotetes separades per cinc o sis anells de escamas cabals, i la seua part posterior mostra bandes alternes de grisa clar i gris obscur, encara que de manera indistinta. La superfície ventral és blanquecina, en chicotetes taques negres irregulars que són més abundants en la regió abdominal. Ademés, el patró supralabial inclou cinc barres grises obscures que creuen oblicuamente les escamas supralabiales.

Els paratipos presenten variacions en l'intensitat i distribució de la coloració: En alguns eixemplars, el cap té un to més grisáceo en menor presència de groc en comparació a l'holotip, i les taques negres dorsals poden ser menys evidents o estar absents.

Els machos adults posseïxen una regió ventral esguitada en numerosos punts negres, mentres que les femelles presenten taques negres més chicotetes i disperses, concentrades lateralment en la pancha. Els eixemplars jovenils tenen un patró ventral més uniforme, en menys taques visibles. En l'esquena de les femelles, s'observen chicotetes taques negres que varien entre una i tres per escama, un patró que és menys prominent en els machos adults. La coa manté el patró de bandes alternes de tons clars i obscurs en la part posterior. Les escamas laterals del coll són grogues en vida, pero també es tornen blanquecinas despuix de la preservació.

La coloració de A. mixteca és un element distintiu que la diferència d'atres espècies del gènero. Els tons oliva groguenc, els patrons de taques negres i les barres grises supralabiales són característiques úniques. Les variacions en el patró ventral i dorsal entre machos, femelles i jovenils resalten la seua diversitat fenotípica dins de l'espècie, sent estes adaptacions possiblement lligades al seu entorn i comportament.

Reproducció

El dragoncito de la Serra Mixteca, com uns atres del seu gènero, és una espècie vivípara o ovovivípara. El seu biologia reproductiva ha segut poc estudiada, pero existixen registres de comportament d'apareamiento en el seu hàbitat natural i en captiveri. Els llocs de la troballa de la reproducció d'este dragoncito en el seu hàbitat natural, varen anar en les rodalies de la Confraria, en àrees de tala de la comunitat de Sant Pedro l'Alt, districte de Zimatlán, en Oaxaca, i en un àrea de conservació comunitària coneguda com La Yerbabuena.

El corteig en A. mixteca és característic, el mascle subjecta la regió temporal del cap de la femella en les seues mandíbules mentres frega el seu cos contra ella, buscant alinear les cloaques per a la copulació (introducció del hemipene). Les coes del mascle i femella s'entrellacen durant la còpula. Les còpules s'ha registrat en troncs d'arbres del gènero Pinus, com a P. oaxacana i P. pseudostrobus, a altures de fins a 1.7 m sobre el sol.

La duració de la còpula registrada en estat selvat oscila entre 35 i 50 minuts, a diferència de lo que ocorre en captiveri, en a on la copulació pot estendre's fins a 18 hores. Es presumix que les diferències en el temps de apareament entre entorns naturals i captius podrien estar relacionades en l'absència de riscs com la depredación o la competència per recursos en captiveri. Els herpetólogos Schmidt Ballardo i Mendoza Quijano, varen reportar l'1 d'agost de 1998 la còpula en captiveri entre un macho adult (d'11.5 cm de llongitut morro cloaca i 13 cm de llongitut total) i una femella adulta (de 10 cm LHC i 12.5 mm LT), que va durar aproximadament 8 hores, des de les 08:00 h fins a les 16:00 h. La femella va donar a llum a sèt crío vives 210 dies despuix de la copulació, el 26 de febrer de 1996. Els neonato, en una llongitut morro cloaca promig de 35.57 mm, 42 mm de llongitut total i un pes promig de 0.81 g, presentaven un patró de color groc dorat pàlit en 5-6 bandes negres irregulars en el cos i 12-14 anells negres en la coa, una coloració que contrasta en la dels adults. Este tamany de la ventrada es troba dins del ranc observat en atres membres de la família Anguidae, que pot variar entre 1 i 12 crío. Les senyes obtingudes sugerixen que esta espècie es aparea durant el estiu i que les críes naixen en primavera.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx en La Mixteca, la Serra Mare del Sur i Tejocotes, en els estats d'Oaxaca i Guerrero (en una població asilada), Mèxic, a una altitut de 2134 a 2640 m s. n. m. La distribució i hàbitat de A. mixteca estan íntimament lligats al ecosistema de boscs de pi-encino de la Serra Mare del Sur, caracterisat per un ambient fresc, humit i montanyós. L'espècie va ser descoberta prop del poblat de Tejocotes, a una altitut aproximada de 2400 m.s.n.m., i s'ha registrat en àrees propenques, per eixemple, a 7 quilómetros a l'oest de Tejocotes i en "La Ferradura", uns 6 quilómetros al noroest. També es distribuïx en la Serra de Quatre Venados, en la regió occidental de la vall d'Oaxaca, estenent-se àmpliament feya el suroest de la vall de Cuicatlán, en la Reserva de la biosfera Tehuacán-Cuicatlán, en un hàbitat de bosc de encino a una altitut de 2420 m s. n. m. No obstant, en La Mixteca d'Oaxaca, els boscs de pi i pi-encino es troben distribuïts de manera discontínua, #lo que pot estar aïllant a les poblacions que es troben en la vall de Cuicatlán de la serra de Quatre Venados, a on les comunitats indígenes manegen els boscs de forma sustentable, #lo que podria contribuir a la conservació de l'hàbitat de A. mixteca en esta regió.

Existixen troballes de A. mixteca en diferents localitats d'Oaxaca, Mèxic, dins de la subprovincia fisiográfica "Montanyes i Valls de l'Occident". Les localitats inclouen:

• La Confraria, a 11.3 km a l'oest i 0.6 km al sur de Santa María Lachixío, en el municipi Zimatlán d'Álvarez a una elevació de 2735 m s. n. m., en un bosc de pi.
• L'Horta, a 10.2 km a l'oest i 2.5 km al nort de Santa María Lachixio, municipi Zimatlán d'Álvarez a 2780 m s. n. m., prop d'un hort frutícola en vegetació de bosc de pi.
• Riu Obscur, a 3.3 km al nort i 1.2 km a l'oest de Santa María Lachixío, municipi Santa María Lachixío a 2411 m s. n. m., en un bosc de pi-encino.
• Aigua de Coa, a 9.3 km al sur i 5.6 km a l'oest de Zapotitlán del Riu, en el municipi de Sant Francisco Cahuacuá a 2324 m s. n. m., en un bosc de pi-encino.

Centre d'Educació Ambiental, 12 km al sur i 0.9 km a l'est de Santiago Tenango, municipi Santiago Tenango, a 2303 m s. n. m., en un bosc de encino-pi.

• 14 km al sur and 8 km a l'est, en Nochixtlan (FWMSH 7355).

Encara que la seua distribució és restringida, compartix esta regió general en atres espècies del gènero Abronia, com A. oaxacae i A. fuscolabialis, encara que no és simpátrica en elles. És provable que estes espècies s'hagen separat per processos històrics de fragmentació del bosc, exacerbados per canvis climàtics que varen reduir les àrees d'hàbitat continu (alopatria).

L'aïllament de A. mixteca d'atres espècies com A. oaxacae i A. fuscolabialis es deu a barreres geogràfiques i ecològiques, que inclouen la discontinuidad de l'hàbitat adequat i diferències en les condicions locals. Este aïllament ha permés que cada espècie s'especialise en el seu propi caseta, #lo que ha resultat en una diferenciació evolutiva clara.

Per eixemple entre les àrees habitades per A. mixteca i A. oaxacae, el bosc de pi-encino està fragmentat per barreres per altituts, #lo que llimita l'intercanvi de gens entre les poblacions. Ademés, existix barreres climàtiques entre espècies, per eixemple, A. fuscolabialis, en una distribució en el Cerro Zempoaltépetl, a uns 40 quilómetros a l'est del Punt; encara que en una distribució que conecta en la Serra Mare del Sur per una cresta, esta conexió presenta una vegetació escassa i condicions climàtiques més seques, #lo que provablement actua com una barrera per a la seua dispersió en A. mixteca, que esta restringida a les epífitas dels boscs de pi-encino en alta humitat en altituts elevades.

Hàbitat i microhábitat

L'hàbitat de A. mixteca està dominat per boscs de pi-encino, en arbres com pins predominants en les crestes i ales expostes, encinos abundants en els barrancs profunts i madroños, que complementen l'estructura arbòrea. En ocasions es pot trobar asoleándose sobre troncs de encinos.

L'entorn a on es troba A. mixteca és montanyós, en precipitacions anuals moderades (783.6 mm en l'any de 1959) concentrades durant els mesos d'estiu, i freqüents boiras i cels nuvolats que contribuïxen a mantindre la humitat necessària per al seu hàbitat. Este ambient proporciona refugi i aliment, ya que les plantes epífitas (com bromelias i orquídees) alberguen una rica fauna invertebrada que forma part de la seua dieta, incloent insectes, caragolés i cucs. Els eixemplars solen trobar-se en les brancas dels arbres, #lo que resalta la seua adaptació a un estil de vida arbòreu. També s'ha trobat en verdet espanyol (o paxtle) creixent en roure.

Estat de conservació i amenaces

La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) considera a A. mixteca com a vulnerable (VU), degut a que la seua distribució és menor de 20 000 km². Ademés, l'espècie enfronta amenaces com la disminució i explotació, tenint com a conseqüència la disminució de la seua distribució en a lo manco un 30% en el passat per l'explotació del seu hàbitat, sent esta una disminució contínua. El governe mexicà a través de la Norma Oficial Mexicana 059 la va classificar com a espècie subjecta a protecció especial (Pr) en l'any de 2002; no obstant, en l'última actualisació a esta norma, despuix del seu anàlisis en el Método d'evaluació del risc d'extinció de les espècies selvades en Mèxic (MER), es reclasificó baix la categoria d'espècie amenaçada (A) en l'any de 2010, una categoria de risc major.

Les principals amenaces per a esta espècie inclouen la pèrdua d'hàbitat per la conversió de terres per a us agrícola, la deforestació resultant de la producció de carbó, la recolecció excessiva per al comerç internacional de mascotes i la persecució indirecta per part de la població local que creu que esta espècie inofensiva és venenosa per al ser humà.

Demanda i comerç illegal

A. mixteca és una de les espècies del seu gènero que es troba tant en el comerç llegal com en l'illegal, sent oferida en portals d'internet internacionals. Els preus dels eixemplars varien considerablement, des dels $92.66 USD fins als $1390.90 USD, depenent de si són venuts per establiments formals o colectius informals.

Encara que en Mèxic existix la criança en unitats de maneig ambiental (UMAs) d'esta espècie i unes atres del seu gènero, el comerç illegal d'estos animals seguix sent un problema per a la seua conservació. El tràfic illegal d'este dragoncito es dirigix cap a països com Alemània, Estats Units i uns atres, a on existix una alta demanda pel seu valor com a mascota exòtica, degut a que, de la mateixa manera que atres espècies de dragoncitos, la seua morfologia, temperament dòcil i facilitat de maneig en captiveri la fan popular en el mercat de mascotes. Esta extracció illegal de l'espècie supon una amenaça per a esta, puix posa en risc les seues poblacions selvades i per lo tant, la seua funció ecològica.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Abronia mixteca.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Abronia mixteca.