Ventrada

Una ventrada és, en el part d'un animal, el conjunt de sers naixcuts del mateix part, generalment dels mateixos progenitors.[1]
El terme s'utilisa generalment per a mamífers, pero pot utilisar-se per a qualsevol atre animal capaç de parir múltiples crío.
Els animals solen mostrar un comportament similar entre raberes, eixams, manades o colónies i estos naiximent múltiples solen tindre ventages similars. Una ventrada oferix protecció front als depredadors, no en concret per als recent naixcuts sino per a la cria per part dels pares. En un part múltiple, els predadores poden menjar-se varis pero uns atres sobreviuran, mentres que la pèrdua d'una única crío parida significa una temporada de crío perduda.
Una atra ventaja significativa és la possibilitat de que les crío més sanes favorixen al grup. Encara que no es tracta d'una decisió conscient per part dels pares, les crío més fortes i sanes competixen en major èxit pel menjar i l'espai fent que els més dèbils muiguen per falta de contes.
En estat salvage, només un chicotet percentage de la ventrada sobreviu, mentres que en animals domesticats i aquells en captivitat, solen viure tots els membres d'una mateixa ventrada.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Camada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.