Abronia cuetzpali
El dragoncito de la Serra de Miahuatlán (Abronia cuetzpali) és una espècie de fardacho escamoso ánguido del gènero Abronia.[1][2] Va ser descrit per Jonathan Awood Campbell, Oscar Alberto Flores Villela, Israel Solano Zavaleta, Itzue W. Caviedes Solís i Darrel Richmond Frost en 2016 a partir de 3 individus.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]El epítet específic de A. cuetzpali prové de la paraula náhuatl cuetzpalin que significa lagartija, encara que també hi ha atres formes alternatives del significat en náhuatl per a cuetzpalin, com salamanquesa.[1][3][4]
Descripció
[editar | editar còdic]Esta espècie de dragoncito va ser descrita per Campbell, Frost i més, a partir del holotip MZFC 28761, un mascle adult trobat en San Miguel Suchixtepec, Serra de Miahuatlán, aproximadament a 2 km a l'oest del Riu Molino.[1][5]
El dragoncito de la Serra de Miahuatlán es pot distinguir de l'espècies descrites del seu mateix gènero per les següents característiques:
És l'única espècie del gènero que té escamas orientades en files oblicuas cap al plec ventro-lateral. L'espècie diferix de A. deppii i A. martindelcampoi en tindre dos escamas temporals primàries que entren en contacte en la série de escamas postoculares. Ademés de la presència de 2 a 3 escamas occipitals i de 32 a 35 files travesseres d'escamas dorsals (27 a 29 en A. deppii i 24 a 28 en A. martindelcampoi).
- A. oaxacae i A. mixteca també es troben en Oaxaca, pero A. cuetzpali es pot distinguir d'estes espècies per tindre de sis a huit escamas en una fila travessera a través de la nuca.
- Escamas laterals del coll relativament chicotetes i mínim de 7 a 8 escamas entre les escamas ventrales i les nucales.
- 32 a 35 rencs de escamas esquena-travesseres, 39 a 40 rencs de escamas travessers ventrales i un regata ventro-lateral fortament desenrollat, que conté escamas més granulars que en A. mixteca o A. oaxacae.[1]
Llongitut SVL i coloració de espècimen
[editar | editar còdic]L'holotip és un macho adult en una llongitut SVL (llongitut morro-cloaca) de 10,8 cm a 15,8 cm de llongitut de la coa i 2,71 cm de llongitut de cap. El paratipo número un és una femella adulta d'una llongitut SVL 2,37 cm de llongitut de cap. El paratipo número dos és un adult mascle en una llongitut SVL d'11,5 cm i té una coa incompleta d'11,4 cm de llarc; la llongitut del cap és de 2,46 cm; l'ample del cap és d'1,95 cm; (relació anchuna o/llarc del cap 79,3%); la llongitut de la tébea és de 12,8 mm; i la llongitut del quart dit del peu és de11,2 mm.[1]
El espècimen mascle holotip té un color grisáceo corporal de fondo; sèt bandes o franges dorsals de color marró pàlit-crema recorren el cos, incloent la nuca, estenent-se ventralmente fins al plec ventrolateral. Les bandes travesseres que recorren el cos estan esguitades de negre, sobretot lateralment, i estan separats entre sí aproximadament per una escama mig-dorsalmente i generalment al voltant de dos escamas lateralment. Els costats del coll i les superfícies dorsals de les extremitats atrasseres estan coloreadas de forma similar al cos i marcat en algunes taques negres. Vàries escamas individuals, incloses les internasales anteriors, les prefrontales esquerres i vàries escamas en la part posterior de la cap tenen un lleu encapotado groc verdoso. La part superior i els costats del cap tenen una textura rugosa i estan acuentado en vermiculaciones negres pesades. La coa és de color gris en 15 bandes travesseres llaugerament irregulars que contenen taques negres dins de si. La mandíbula inferior, la part ventral del cap i el coll són d'un blanc inmaculado; la pancha del cos és una miqueta més obscur que el coll. El iris és d'un color blanquecino en una llaugera lluentor verda groguenc.[1]
En vida, l'espècimen paratipo femella tenia un color terra o marró bronzejada a un color café pàlit. Sis bandes o franges dorsals d'un tamany mijà d'un color marró s'estenien ventralmente fins al plec ventro-lateral; estes franges estaven tintades en les vores de forma irregular de color marró obscur a negre; Cada franges estava separada l'una en l'atra per no més d'una escama mig-dorsalmente i generalment al voltant de dos escamas lateralment. La part dorsal de les bandes travesseres també estan marcades en algunes taques obscures. Els costats del coll i les superfícies dorsals de les extremitats anteriors són de color torrat blanquecino marcat en algunes chicotetes taques obscures; les extremitats atrasseres són un marró pàlit llaugerament més obscur. La part superior i els costats del cap són mig-marró i molt tacat en marró obscur. La coa és de color mig-marró en 15 bandes o franges travesseres en vores irregulars d'un color negruzco; taques obscures irregulars es troben disperses dins i entre les bandes creuades. La mandíbula, la part inferior del cap, el coll i la pancha són de color blanc inmaculado; la pancha del cos està impregnat d'un pigment marró i més obscur que el coll pero sense marques. El color del iris era plateado-azulado blanquecino.[1]
L'espècimen paratipo mascle té un color gris en 15 bandes recorrent la coa; les bandes són llaugerament irregulars en taques negres dins elles. La mandíbula, la part inferior del cap, el coll i la pancha són d'un blanc inmaculado; la pancha del cos és una miqueta més obscur que el coll. El iris és blanquecino en una llaugera lluentor verda groguenc.[1]
En la majoria dels aspectes, els dos paratipos concorden en l'espècimen holotip (colores crema-café pàlit o gris, bandes travesseres de colors més pigmentados, 15 recorrent la coa i 6-7 recorrent el cos i nuca.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]En base als tres espècimen coneguts de A. cuetzpali, la seua distribució s'estén en la Serra Mare del Sur d'Oaxaca de prop de Santa Catarina Juquila a San Miguel Suchixtepec, una distància de prop de 70 km. El ranc altitudinal conegut és d'1.711 a 2.150 m s. n. m. Les #elevació favorables per damunt dels 1.500 m i de boscs templats són continus entre estes localitats.[1] En l'artícul de la seua descripció es conclou que no hi ha raó per a creure que A. cuetzpali no es distribuïxca més llunt cap a l'oest i est, a on l'hàbitat favorable existix.[1] L'àrea habitada per A. cuetzpali està coberta per bosc de pi-encino[6] que podria contindre prominents components de fustes dures que inclouen encinos i un sotobosque de fulls amples en alguns llocs.
El holotip MZFC 28761 és un mascle adult trobat per I. Caviedes Solís el 4 de novembre de 2011 a les 10:20 h mentres s'arrastrava per una sendera en les capçaleres del riu Molino, localisat just a l'est de San Miguel Suchixtepec, Serra de Miahuatlán, Serra Mare del Sur en l'estat mexicà d'Oaxaca, 2150 m (16.084398N 96.490428W). El paratipo UTA R-61670, és una femella adulta trobada 5.4 km a l'est de Juquila en Serra de Miahuatlán i Serra Mare del Sur, en l'estat mexicà d'Oaxaca, a 1.711 m (16.232048N 97.255358W); va ser trobada per Oscar Olivares el 8 de juliol de 2012 a última hora del matí mentres esta s'arrastrava pel sol del bosc. El segon paratipo UCM 41057, és un mascle adult trobat prop de San Miguel Suchixtepec en Oaxaca, Serra Mare del Sur, Mèxic, recolectat per Thomas MacDougal en maig de 1967; el recolector va informar que l'espècimen provenia del drenage del Riu Molino.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Campbell, J., Solano-Zavaleta, I., Flores-Villela, O., Caviedes-Solis, I., & Frost, D. (2016). A New Species of Abronia (Squamata: Anguidae) from the Serra Mare del Sur of Oaxaca, Mexico. (PDF). Journal of Herpetology , 50 (1), 149-156.
- ↑ Sánchez-Herrera, O., Solano-Zavaleta, I., Rivera-Téllez, I. 2017. Guia d'Identificació dels Dragoncitos (lagartijas arborícolas, Abronia spp.) regulats per la CITES. (PDF Navegable). CONABIO. Mèxic.
- ↑ . Consultat el 2022-01-05.
- ↑ Gran Diccionari Náhuatl [en llínea]. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic [Ciutat Universitària, Mèxic D.F.]: 2012 [ref del 05-01-2022]. Disponible en la Web <http://www.gdn.unam.mx>
- ↑ CAMPBELL, J. A., AND D. R. FROST. 1993. Anguid lizards of the genus Abronia: revisionary notes on the species of nuclear Central America and adjacent Mexico, descriptions of four additional species, with a phylogenetic hypothesis for the genus and an identification key. Bulletin of the American Museum of Natural History 216:1–121.
- ↑ LEOPOLD, A. S. 1959. Wildlife of Mexico. University of Califòrnia Press, USA.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Abronia cuetzpali en Wikispecies.
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Abronia cuetzpali.- Naturaliste
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abronia cuetzpali» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.