Per a atres usos d'este terme vore Plaer (desambiguació).

Plaer[1] es referix a l'experiència de que alguna cosa (cosa, acció, sentiment, etc) se sent be, que implica el fruïment d'alguna cosa.[2][3] Contrasta en el dolor o el sofriment, que són formes de sentir-se mal.[4] Està estretament relacionat en el valor, el desig i l'acció:[5] els sers humans i atres animals conscients troben el plaer agradable, positiu o digne de ser buscat. Una gran varietat d'activitats s'experimenten com a plaenteres, com menjar, tindre sexe, escoltar música o jugar. El plaer forma part d'uns atres estats mentals com l'èxtasis, l'eufòria i l'estat de fluix. La felicitat i el benestar estan estretament relacionats en el plaer, pero no són idèntics ad ell.[6][7] No hi ha acort general sobre si el plaer deu entendre's com una sensació, una qualitat d'experiències, una actitut cap a experiències o d'una atra manera.[8] El plaer eixercita un paper central en la família de teories filosòfiques conegudes com hedonisme. En circumstàncies normals, la satisfacció d'una necessitat produïx plaure: beguda, en el cas de la sigau; menjar, en el cas del fam; descans (somi), per a la fatiga; companyia per a la soletat; sexe per a la libido; diversió (entreteniment), per a l'avorriment; i coneiximents (científics o no científics) o cultura (diferents tipos d'art) per a l'ignorança, la curiositat i la necessitat de desenrollar les capacitats. La naturalea sol associar la sensació de plaure en algun benefici per a l'espècie.

El smiley o carita somrient és un dels més coneguts símbols de felicitat.


Perspectiva general

"Plaure" (pleasure) es referix a l'experiència que alguna cosa (cosa, acció, sentiment, etc) se sent be, que implica el fruïment d'alguna cosa.[2][3] El terme s'utilisa principalment en associació en plaers sensorials com el fruïment del menjar o del sexe.[8] Pero en el seu sentit més general, inclou tot tipo d'experiències positives o agradables, incloent el fruïment dels deports, vore una bella posada de sol o participar en una activitat intelectualment satisfactòria. El plaer contrasta en el dolor o el sofriment, que són formes de sentir-se mal.[4] Tant el plaure com el dolor venen en graus i s'han considerat com una dimensió que va de graus positius a través d'un punt neutre a graus negatius. Esta assunció és important per a la possibilitat de comparar i agregar els graus de plaure de diferents experiències, per eixemple, per a realisar el càlcul utilitari.[8]

El concepto de placer es similar pero no idéntico a los conceptos de bienestar (well-being) y de felicidad (happiness).[6][9][7] Estos términos se utilizan de maneras superpuestas, pero sus significados tienden a separarse en contextos técnicos como la filosofia o la psicologia. El placer se refiere a un cierto tipo de experiencia, mientras que el bienestar se trata de lo que es bueno para una persona.[10][7] Molts filòsofs estan d'acort que el plaure és bo per a una persona i per lo tant és una forma de benestar. Pero pot haver atres coses ademés o en lloc del plaure que constituïxen el benestar, com la salut, la virtut, el coneiximent o la satisfacció dels desijos.[10] En algunas concepciones, la felicidad se identifica con "el exceso del individuo de la experiencia agradable sobre la desagradable".[11] Les teories de la satisfacció en la vida (life satisfaction theories), per un atre costat, sostenen que la felicitat implica tindre la actitut correcta cap a la vida en el seu conjunt. El plaure pot tindre un paper que eixercitar en esta actitut, pero no és idèntic a la felicitat.[11]

El placer está estrechamente relacionado con el valor, el deseo, la motivació y la acción correcta.[5] Hi ha un ampli acort en que el plaer és valiós en cert sentit. Els hedonistes axiológicos (axiological hedonists) sostenen que el plaer és lo únic que té valor intrínsec.[12] Molts desijos tenen que vore en el plaer. L'hedonisme sicològic (psychological hedonists) és la tesis de que totes les nostres accions tenen com a objectiu aumentar el plaer i evitar el dolor.[13] El principi de plaure de Freud vincula el plaure en la motivació i l'acció en sostindre que hi ha una forta tendència sicològica a buscar el plaer i a evitar el dolor.[3] L'utilitarisme clásico (classical hedonism) conecta el placer con la ética al afirmar que si una acción es correcta depende del placer que produce: debe maximizar la suma total del placer.[14]

Igualment dins de la filosofia oriental, podem trobar térmens que comprenen el concepte de plaure, tals com el terme Sukha en la filosofia budista.


Tipos de plaure

Moltes experiències plaenteres estan associades en la satisfacció d'impulsos biològics bàsics, com menjar, fer eixercici, higienizarse, dormir i tindre relacions sexuals. L'apreciació d'artefactes i activitats culturals com l'art, la música, la dansa i la lliteratura sol ser plaentera.[15] El plaure a voltes se subdividix en plaers fonamentals que estan estretament relacionats en la supervivència (menjar, sexe i pertinença social) i plaers d'orde superior (per eixemple, vore art i altruisme).[16] Bentham va enumerar 14 tipos de plaure; sentit, riquea, habilitat, amistat, bon nom, poder, pietat, benevolència, malevolència, memòria, imaginació, expectativa, plaers depenents de l'associació i els plaers del consol.[17] Alguns comentaristes veuen 'plaers complexos' que inclouen ingeni i realisació repentina i alguns veuen una àmplia gama de sentiments plaenters.[18] Hi ha molts tipos de plaure o satisfacció:

  • El plaure físic, que deriva de gojar condicions saludables relacionades en l'estimulació dels òrguens dels sentits (les relacions sexuals o l'ingestió de plats suculents de menjar, per eixemple). Hi ha distints tipos de plaure físic: el produït pel gust o plaure gastronòmic; el produït pel [[tacte

]] (massage: plaure sexual) en les seues diverses manifestacions...); el plaer auditiu (música), el plaer visual (art...), el deportiu, etcétera. Els grecs aconsellaven un plaer moderat i consideraven un vici perniciós qualsevol plaure immoderat.

  • El plaure psíquic deriva del recree que provoca en el ser humà l'imaginació i la fantasia, el recort de lo agradable, l'humor, l'alegria, la comprensió i els sentiments d'equilibri, pau i serenitat, que granjear la cridada felicitat. El mer pensament pot aplegar a sentir-se benaventurat només en l'imaginació de lo bo que no es posseïx ni es goja en eixe moment. El plaure "psíquic" és definit per Plató en el seu Filebo com el major, i comprén també tots els plaers mentals causats en percebre cultura o art, o en crear.
  • El plaure intelectual, que naix en ampliar els nostres coneiximents i arrancar secrets a lo desconegut per a poder descobrir i satisfer les nostres necessitats espirituals i intelectuals, i fer més lliure i conscient nostre actuar.
  • El plaure lúdic, que deriva de la pràctica de qualsevol tipo de joc i es troba en la raïl de molts atres tipos de plaure, sent essencial per a que els chiquets interaccionen en el món i puguen educar-se i deprendre.
  • El plaer emotiu o emocional, que deriva de l'empatia en compartir l'amor i l'afecte de la família, d'entaular i sostindre comunicació i amistat en els iguals i sentir-se acceptat per atres sers humans. També és essencial per al correcte desenroll dels chiquets.
  • El plaure de la contemplació, el ser públic inclou el fruïment estètic per qualsevol sentit, equilibrant criteris objectius i subjectius. L'observació de lo insòlit i/o desconegut és també una font de plaure: espectàculs, escultures, edificis, passejar, viajar, llegir, etc.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 Pallies, Daniel(2021).«An Honest Look at Hybrid Theories of Pleasure».Philosophical Studies.178(3): 887–907.doi:10.1007/s11098-020-01464-5.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Lopez, Shane J.. «Pleasure», The Encyclopedia of Positive Psychology, Wiley-Blackwell.
  4. ↑ 4,0 4,1 Katz, Leonard D. (2016). «Pleasure». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University. Consultat el 2021-01-29.
  5. ↑ 5,0 5,1 Craig, Edward (1996). «Pleasure», Routledge Encyclopedia of Philosophy, Routledge.
  6. ↑ 6,0 6,1 Craig, Edward (1996). «Happiness», Routledge Encyclopedia of Philosophy, Routledge.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Crisp, Roger (2017). «Well-Being». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University. Consultat el 2021-01-29.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Borchert, Donald (2006). «Pleasure», Macmillan Encyclopedia of Philosophy, 2nd Edition, Macmillan.
  9. ↑ Haybron, Donen (2020). «Happiness». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Consultat el 2021-01-29.
  10. ↑ 10,0 10,1 Tiberius, Valerie. «Prudential value», The Oxford Handbook of Value Theory, Oxford University Press USA.
  11. ↑ 11,0 11,1 Haybron, Dan (2020). «Happiness: 2.1 The chief candidates». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University.
  12. ↑ «Psychological hedonism» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-01-29.
  13. ↑ Borchert, Donald (2006). «Hedonism», Macmillan Encyclopedia of Philosophy, 2nd Edition, Macmillan.
  14. ↑ Driver, Julia (2014). «The History of Utilitarianism». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University.
  15. ↑ Schultz, Wolfram(2015-07).«Neuronal Reward and Decision Signals: From Theories to Data».Physiological Reviews.95(3): 853–951.ISSN 0031-9333.doi:10.1152/physrev.00023.2014.Consultat el 2022-06-22.(en en)
  16. ↑ Kringelbach, Morten L. (2009). The pleasure center : trust your animal instincts, Oxford University Press. OCLC 299152437. ISBN 978-0-19-971739-2. Consultat el 2022-06-22.
  17. ↑ http://fs2.american.edu/dfagel/www/Philosophers/Bentham/principlesofMoralsAndLegislation.pdf#page30
  18. ↑ Smuts, Aaron(2011-09).«The feels good theory of pleasure».Philosophical Studies.155(2): 241–265.ISSN 0031-8116.doi:10.1007/s11098-010-9566-4.Consultat el 2022-06-22.(en en)

Enllaços externs