Anar al contingut

Benestar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Benestar

El benestar és, des d'un punt de vista extern, el «conjunt de les coses necessàries per a viure be».[1] Des d'un punt de vista intern pot definir-se com a «estat de la persona en el que se li fa sensible el bon funcionament de la seua activitat somàtica i psíquica».[1][2] També es considera el benestar d'una persona lo que, en última instància, és bo per a esta persona, lo que està en l'interés propi d'esta persona.[3] Benestar pot referir-se tant al benestar positiu com al negatiu. En el seu sentit positiu, a voltes es contrasta en el malestar com el seu opost.[4] El terme "benestar subjectiu" denota cóm les persones experimenten i evaluen les seues vides, generalment medit en relació en el benestar autorreportado obtingut a través de qüestionaris.[5] A voltes es distinguixen diferents tipos de benestar, com el benestar mental, el benestar físic, el benestar econòmic o el benestar emocional.[6] Les diferents formes de benestar solen estar estretament interrelacionades. Per eixemple, la millora del benestar físic (com reduint o cessant una adicció) s'associa a la millora del benestar emocional.[7] Un atre eixemple és que un major benestar econòmic (per eixemple, posseir més riquea) tendix a associar-se en un major benestar emocional, inclús en situacions adverses com la pandèmia de COVID-19.[8][9] El benestar eixercita un paper central en l'ètica, ya que lo que devem fer depén, a lo manco en certa mida, de lo que milloraria o empijoraria la vida d'algú.[6] Segons el bienestarisme, no hi ha atres valors ademés del benestar.[3]

Els térmens benestar, plaure i felicitat s'usen de manera indiferenciada en el llenguage quotidià, pero els seus significats tendixen a separar-se en contexts tècnics com la filosofia o la psicologia. El plaer es referix a l'experiència que se sent be i sol considerar-se com un dels components del benestar. Pero pot haver atres factors, com la salut, la virtut, el coneiximent o el compliment dels desijos.[10] La felicitat, a sovint vista com "l'excés de l'experiència plaentera sobre la desagradable" o com l'estat de satisfacció en la vida d'un en el seu conjunt, també sol considerar-se un component del benestar.[11]

Les teories del benestar intenten determinar qué és essencial per a totes les formes de benestar. Les teories hedonistes identifiquen el benestar en una major cantitat de plaure sobre el dolor. Les teories del desig sostenen que el benestar consistix en la satisfacció de desijos: quant major siga el número de desijos satisfets, major serà el benestar. Les teories de llistes objectives afirmen que el benestar d'una persona depén d'una llista de factors que poden incloure elements subjectius i objectius.

El benestar és el tema central de la psicologia positiva, l'objectiu de la qual és descobrir els factors que contribuïxen al benestar humà.[12] Martin Seligman, per eixemple, sugerix que estos factors consistixen en tindre emocions positives, estar involucrat en una activitat, tindre bones relacions en atres persones, trobar sentit a la pròpia vida i tindre una sensació de guany en la busca de les pròpies metes.[13]

Igualment dins de la filosofia oriental, podem trobar térmens que comprenen el concepte de benestar, tals com el terme Sukha en la filosofia budista.

Teories del benestar

[editar | editar còdic]

El benestar d'una persona és lo que és bo per a esta persona.[14] Les teories del benestar tracten de determinar qué característiques d'un estat són responsables de que este estat contribuïxca al benestar de la persona. Les teories del benestar solen classificar-se en teories experiencialistas, teories del desig i teories de llistes objectives.[3][15][10] Les teories hedonistes i les teories del desig són teories subjectives. Segons elles, el grau de benestar d'una persona depén dels estats mentals subjectius i les actituts d'esta persona. Les teories de llistes objectives, per un atre costat, permeten que les coses puguen beneficiar a una persona independentment de les actituts subjectives d'eixa persona cap a estes coses. Totes estes es medixen sobre la teoria ètica del valor que resumix el benestar en positiu o negatiu.

Per a les teories experiencialistas, els estats mentals en qüestió són experiències de plaure i dolor. La teoria experiencialista més comuna és l'hedonisme.[16] Un eixemple de tal relat es troba en les obres de Jeremy Bentham, a on se sugerix que el valor de les experiències solament depén de la seua duració i l'intensitat del plaure o el dolor present en elles. Existixen vàries teories d'esta índole:

  • Hedonisme: el benestar positiu consistix en la possessió d'experiències positives i el benestar negatiu en la possessió d'experiències negatives. Esta teoria sosté que el sofriment pot ser bo instrumentalmente (si a causa d'ell es conseguix alguna cosa positiu), i el fruïment, mal.
  • Hedonisme negatiu: no existix el benestar positiu, i el benestar negatiu consistix en la possessió d'experiències negatives.
  • Tranquilisme: el benestar positiu té el mateix valor al marge de la seua intensitat, i consistix merament en l'absència del benestar negatiu. Esta teoria sosté reconeix que existix el benestar positiu pero ho resumix a l'absència de benestar de benestar negatiu.
  • Hedonisme de la varietat: el nostre benestar positiu consistix en la possessió d'experencias neutres o positives variades, i el nostre benestar negatiu consistix en la possessió d'experiències negatives.
  • Experiencialisme del valor singular: el nostre benestar positiu consistix en la possessió d'experiències que tenen valor positiu per motius singulars, i el nostre benestar negatiu consistix en la possessió de certes experiències que tenen valor negatiu per motius singulars. Esta teoria sosté que existixen experiències negatives que poden aplegar a tindre un valor positiu encara que no nos causen plaure i viceversa.

[17] S'han formulat varis contraeixemples contra de k este punt de vista. Per lo general, impliquen casos en els que el sentit comú propon que opcions en un menor plaure agregat són preferibles, per eixemple, que els plaers intelectuals o estètics són superiors als sensorials[18] o que no seria prudent entrar en la màquina d'experiències de Robert Nozick.[19] Front a l'argument de la màquina d'experiències, els defensors del experiencialisme han senyalat que ficcions quotidianes com les noveles, les películes o els videojocs funcionen com a «màquines d'experiències» parcials sense que això reduïxca la calitat d'una vida, i que no pot descartar-se que el propi món real siga una simulació, en el cas de la qual, des de dins, res canviaria respecte a lo ben o mal que va la vida.[20] També s'ha sostingut que el rebuig generalisat a conectar-se a la màquina obedix a un biaix de statu quo més que a una intuïció fiable sobre el valor.[21] [22] Una objecció distinta, coneguda com a paradoxa de l'hedonisme, observa que buscar de forma directa i constant el propi plaure sol produir menys plaure que perseguir atres fins; els hedonistes responen que açò solament indica cóm convé actuar per a obtindre plaure, no que el plaer deixe de ser lo valiós.[23] Estos contraeixemples no són arguments irrefutables, pero el defensor de les teories experiencialistas s'enfronta al desafiu d'explicar per qué el sentit comú nos enganya en els casos problemàtics. [22]

Les teories del desig poden evitar alguns dels problemes de les teories hedonistes en sostindre que el benestar consistix en la satisfacció de desijos: quant major siga el número de desijos satisfets, major serà el benestar.

  • Preferiencialisme: el nostre benestar consistix en la satisfacció o en la frustració de les nostres preferències.
  • Preferencialisme dels desijos presents: el nostre benestar positiu consistix en la satisfacció dels desijos que tenim en eixe moment, i el negatiu, en el seu frustracció.
  • Preferencialisme dels desijos informats: el benestar positiu està condicionat per la satisfacció dels desijos que tindríem si tinguérem l'informació plena de totes les circumstàncies impliacades en això, el benestar negatiu, en el seu frustracció rellevants implicadase en això, sense posseir creències falses. El benestar negatiu consistix en el seu frustracció.
  • Preferencialisme de la delliberació racional: el nostre benestar positiu consistix en la satisfacció dels desijos que tindríem si poguérem portar a terme una delliberació plenament racional de les nostres circumstància, el nostre benestar negatiu consistix en la seua frustració.
  • Preferiencialisme clàssic: el nostre benestar positiu consistix en la satisfacció de les nostres preferències i el nostre benestar negatiu consistix en el seu frustracció.
  • Antifrustracionisme: el nostre benestar negatiu consistix en la frutracció de les nostres preferències i el positiu no existix. Posseir desijos satisfets equival a no tindre desijos.

Un problema per a algunes versions de la teoria del desig és que no tots els desijos són bons: alguns desijos poden inclús tindre conseqüències terribles per a l'agent. Els teòrics del desig han tractat d'evitar esta objecció sostenint que lo que importa no són els desijos reals, sino els desijos que l'agent tindria si estiguera completament informat.[3]

Les versions que apelen a desijos idealizados —informats o formats despuix d'una delliberació plenament racional— s'aproximen a les posicions objetivistas, perque lo que resultaria beneficiós pot alluntar-se molt de lo que la persona desija de fet.[24][25][26][27][28] [22] Una atra objecció apunta al cridat requisit d'experiència. Com estes teories situen el valor en que la preferència es complixca de fet, i no en l'experiència del seu compliment, impliquen que algú pot beneficiar-se o perjudicar-se per fets dels que mai s'entera. En un cas molt discutit, una persona desija l'èxit d'una desconeguda a la que no torna a vore; anys despuix esta ho conseguix, pero aquella jamai ho sap, i aixina i tot la teoria ho conta com un benefici, alguna cosa que molts consideren implausible.[29][30] S'ha plantejat ademés una paradoxa del preferencialisme a partir de les preferències autodirigidas: qui desija sofrir un dany solament voria complit eixe desig si el seu compliment no fora millor per a ell, lo que contradiu la tesis de que satisfer les preferències és lo beneficiós.[31] A això se suma un contraeixemple: un producte químic que solament generara desijos trivials de compliment immediat (i sense plaure algun) faria, segons el preferencialisme no antifrustracionista, que prendre-ho resultara molt beneficiós, conclusió que la majoria rebuja.[31]

Les teories de llistes objectives afirmen que el benestar d'una persona depén d'una varietat de bens objectius bàsics per a sí mateixa. Estos bens també poden incloure factors subjectius com l'excés de plaure sobre el dolor o la satisfacció de desijos, ademés de factors que són independents de les actituts del subjecte, com l'amistat o tindre virtuts. Un enfocament objetivista destacat sobre la calitat de vida és el de les capacitats, desenrollat per Amartya Sen i Martha Nussbaum, que situa el benestar en les llibertats reals, o capacitats, per a alcançar funcionament valiosos.[32][33][34] No desenrollar estes facetes que depén de la naturalea de cada individu seria negatiu i en concret, seria negatiu desenrollar atres facetes considerades contràries (per eixemple, si la salut és positiva, la falta de salut és negativa).[15] Les teories de llistes objectives enfronten el problema d'explicar cóm els factors independents del subjecte poden determinar el benestar d'una persona, inclús si a esta persona no li importen estos factors.[3][10] Una atra objecció es referix a la selecció d'estos factors. Diferents teòrics han proporcionat combinacions molt diferents de bens objectius bàsics. Estes agrupacions semblen constituir seleccions arbitràries, a menos que es puga proporcionar un criteri clar de per qué tots i solament els elements dins de les seues seleccions són factors rellevants. Com els bens de la llista poden entrar en conflicte, estes teories deuen ademés fixar prioritats entre ells, i dos teories que coincidixquen en quins bens són valiosos poden diferir en ponderar-els.[35][36] Entre les concepcions objetivistas més influents està el perfeccionisme, que identifica el benestar en el desenroll i eixercici exitós de les qualitats més excelents d'una entitat, aixina com en la consecució dels bens lligats a això; en este sentit es parla de «floriment» per a nomenar el fet d'alcançar la millor versió d'un mateixa.[37][38][39][40] Algunes versions inclouen entre els bens objectius circumstàncies externes al propi agent, com l'èxit en els guanys, unes relacions riques en els demés o l'accés a bens culturals elevats, aun cuando la persona no els desige ni els fruïment.[41]

Per últim, cal combinar els enfocaments anteriors en teories híbrides, en les que alguna cosa és positiu o negatiu solament si complix un criteri mixt en requisits propis de dos teories distintes. Una híbrida d'experiencialisme i preferencialisme sosté que lo beneficiós és el compliment conegut d'una preferència i lo perjudicial la seua frustració coneguda. Una híbrida d'experiencialisme i objetivisme sosté que solament certes experiències són bones o mals, pero que allò que les fa tals és una traça objectiva i no el que siguen gojades o sofrides, de modo que algunes experiències plaenteres podrien ser mals i algunes no plaenteres, bones. Una híbrida de preferencialisme i objetivisme sosté que solament té valor la satisfacció o frustració de preferències relatives a certes coses determinades objectivament.[42][43][44] [22]

Tipos

[editar | editar còdic]

A sovint es distinguixen diferents tipos de benestar com el benestar físic, el benestar mental, el benestar emocional i el benestar social.[45]

  • El primer es referix a l'àmbit físic : El benestar físic pot definir-se com la sensació de tindre una bona salut fisiològica general, o siga, poder satisfer raonablement be les necessitats primordials del propi cos i de lo que el mateix permet realisar.[46]
  • El segon es referix a l'àmbit sicològic o mental : El benestar sicològic és resultat d'una evaluació personal i subjectiva, la que pot provindre de percepcions o satisfacció diverses, en lo financer, en lo professional, en lo sentimental, pero també en la percepció directa i indirecta que no es tenen disturbis mentals.[47][48] D'acort a la psicologia positiva, el benestar és un constructo mensurable que es compon d'emocions positives, compromís, relacions positives, sentit i guanys.[49]
  • El tercer es referix a l'àmbit emocional : El benestar emocional es referix a l'habilitat de manejar les emocions, lo que no significa reprimir-les sino en sentir-se cómodo en manifestar-les, i fer-ho de forma apropiada. Una realitat és que les persones en capacitat per a resoldre els conflictes i les tensions, i saber transitar pels transes dolorosos o penosos, ademés tenen la flexibilitat suficient com per a gojar més de la vida.[50]
  • El quarto es referix a l'àmbit social : Esta noció fonamentalment va sorgir en resposta a la cridada “qüestió social”, la que fonamentalment es va iniciar en el XIX, pels sofriments de la classe treballadora a conseqüència de la revolució industrial.[51] En el seu moment es varen fer eco d'este assunt, intelectuals, polítics i religiosos. En opinió de Rudolf Virchow[52] per eixemple, l'eixercici de la política no és més que fer medicina a gran escala, puix les condicions laborals, sanitàries, i inclús econòmiques, repercutixen molt sobre la salut general de la població. La Doctrina Social de l'Iglésia va abordar de ple esta qüestió a partir de León XIII i la seua encíclica “Rerum Novarum” (1891),[53] aixina com en Pío XI i els seus encíclicas "Quadragesimo Anno" (1931)[54] i "Divini Redemptoris" (1937),[55] i és aixina que es varen establir els principis rectors de l'enfocament cristià en relació en lo social, lo que inclou la dignitat de la persona per sobre qualsevol atre aspecte, i la necessitat de reforçar el ben comú.[56][45]

La noció general de malestar en freqüència es presenta com la situació oposta a benestar.[57]

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Diccionario de la lengua española
  2. ↑ «Benestar Sicològic en Docents de Nivell Primari, de les escoles pertanyents a la província de Mendoza Capital, durant el Context de Post - Pandèmia per COVID-19».Treballe Final de Llicenciatura en Psicopedagogía. Pontifícia Universitat Catòlica Argentina, 2025.Consultat el 2026-02-17.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Well-Being». Metaphysics Research Lab, Stanford University.
  4. ↑ “Well-being and ill-being: Different dimensions?” (en) . Social Indicators Research 14 (2): 115–139. doi:10.1007/BF00293406. ISSN 1573-0921.
  5. ↑ «Introduction», Subjective Well-Being: Measuring Happiness, Suffering, and Other Dimensions of Experience (en en), National Academies Press (US).
  6. ↑ 6,0 6,1 «Introduction», The Routledge Handbook of Philosophy of Well-Being, Routledge.
  7. ↑ “How the COVID-19 pandemic impacts tobacco addiction: Changes in smoking behavior and associations with well-being” (en) . Addictive Behaviors 119: 106917. doi:10.1016/j. addbeh.2021.106917. ISSN 0306-4603. PMID 33862579.
  8. ↑ “Relationship between wealth and emotional well-being before, during, versus after a nationwide disease outbreak: a large-scale investigation of disparities in psychological vulnerability across COVID-19 pandemic phases in China” (en) . BMJ Open 11 (6): i044262. doi:10.1136/bmjopen-2020-044262. ISSN 2044-6055. PMID 34088706. PMC:8184351.
  9. ↑ “High income improves evaluation of life but not emotional well-being” (en) . Proceedings of the National Academy of Sciences 107 (38): 16489–16493. doi:10.1073/pnas.1011492107. ISSN 0027-8424. PMID 20823223. Bibcode: 2010PNAS..10716489K.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 (2015) «9. Prudential Value», The Oxford Handbook of Value Theory, Oxford University Press USA.
  11. ↑ «Happiness: 2.1 The chief candidates». Metaphysics Research Lab, Stanford University.
  12. ↑ “Mental illness and well-being: the central importance of positive psychology and recovery approaches” . BMC Health Services Research 10 (1): 26. doi:10.1186/1472-6963-10-26. ISSN 1472-6963. PMID 20102609.
  13. ↑ «1. What Is Well-Being? - The Elements of Well-Being», Flourish (en en), Penguin Random House Austràlia. ISBN 978-1-86471-299-5.
  14. ↑ (2005) «Happiness», Encyclopedia of Philosophy, Macmillan Reference.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Happiness». Metaphysics Research Lab, Stanford University.
  16. ↑ «The limits of hedonism: Feldman on the value of attitudinal pleasure».Philosophical Studies.136(3)
    409–415.ISSN 0031-8116.doi:10.1007/s11098-006-9040-5.Consultat el 2023-10-16.
  17. ↑ An Introduction to the Principles of Morals and Legislation: The Collected Works of Jeremy Bentham, Oxford University Press UK.
  18. ↑ «2. What utilitarianism is», Utilitarianism (en en), Longmans, Green and Company. ISBN 9781499253023.
  19. ↑ Anarchy, State, and Utopia, Basic Books.
  20. ↑ (2003).«Llaure We Living in a Computer Simulation?».Philosophical Quarterly.53(211)
    243-255.
  21. ↑ (2010).«If You Like It, Does It Matter If It's Real?».Philosophical Psychology.23(1)
    43-57.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Horta, Oscar (2026). Trens i brúixoles: introducció a l'ètica, Madrit: Plaça i Valdés.
  23. ↑ Feldman, Fred (2004). Pleasure and the Good Life: Concerning the Nature, Varieties, and Plausibility of Hedonism, Oxford: Oxford University Press.
  24. ↑ Sidgwick, Henry (1996). The Methods of Ethics, Bristol: Thoemmes Press, pp. 109-111.
  25. ↑ Griffin (1986). «caps. 2-4», Well-Being: Its Meaning, Measurement, and Moral Importance, Oxford: Oxford University Press.
  26. ↑ (1994).«Full-information Accounts of Well-being».Ethics.104
    784-810.
  27. ↑ Brandt, Richard B. (1979). A Theory of the Good and the Right, Oxford: Clarendon Press, pp. 10-15.
  28. ↑ (1986).«Facts and Values».Philosophical Topics.14
    5-31.
  29. ↑ Parfit, Derek (2004). «Apèndix I», Raones i persones, Madrit: Antonio Machado Llibres.
  30. ↑ Hawkins, Jennifer (2016). «The Experience Machine and the Experience Requirement», Guy Fletcher (ed.). The Routledge Handbook of Philosophy of Well-Being, Nova York: Routledge, pp. 355-365.
  31. ↑ 31,0 31,1 (2006).«Desire Satisfactionism and Hedonism».Philosophical Studies.128(3)
    539-563.
  32. ↑ Sen, Amartya (2021). Nou examen de la desigualtat, Madrit: Aliança Editorial.
  33. ↑ Nussbaum, Martha C. (2012). Crear capacitats: Proposta per al desenroll humà, Barcelona: Paidós.
  34. ↑ (1996) Martha C. Nussbaum; Amartya Sen (ed.). La calitat de vida, Ciutat de Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica.
  35. ↑ Finnis, John (1988). Natural Law and Natural Rights, Oxford: Clarendon Press.
  36. ↑ Kraut, Richard (2007). What is Good and Why: The Ethics of Well-Being, Cambridge (MA): Harvard University Press.
  37. ↑ Hurka, Thomas (1993). Perfectionism, Oxford: Clarendon Press.
  38. ↑ (2010).«Three Arguments for Perfectionism».Noûs.44
    59-79.
  39. ↑ (1999).«Human Flourishing and the Appeal to Human Nature».Social Philosophy and Policy.16
    1-43.
  40. ↑ Annas, Julia (2011). «cap. 8», Intelligent Virtue, Nova York: Oxford University Press.
  41. ↑ Hurka, Thomas (1993). Perfectionism, Oxford: Clarendon Press, pp. 17-18.
  42. ↑ (2006).«Desire Satisfactionism and Hedonism».Philosophical Studies.128(3)
    539-563.
  43. ↑ Woodard, Christopher (2015). «Hybrid Theories», Guy Fletcher (ed.). The Routledge Handbook of Philosophy of Well-Being, Nova York: Routledge, pp. 161-174.
  44. ↑ Lauinger, William (2021). «Defending a Hybrid of Objective List and Desire Theories of Well-Being», M. T. Lee; L. D. Kubzansky; T. J. VanderWeele (ed.). Measuring Well-Being: Interdisciplinary Perspectives from the Social Sciences and Humanities, Nova York: Oxford University Press, pp. 229-256.
  45. ↑ 45,0 45,1 El Benestar físic, mental, emocional i social, lloc digital 'Cumbria Benestar'.
  46. ↑ Cuide el seu cos : La seua salut física és important [1] archivat en Wayback Machine., lloc digital 'Optum Health / New Mèxic'.
  47. ↑ Benestar sicològic : Fonaments teòrics, espai digital 'SlideShare'.
  48. ↑ Miguel Ángel García Martín, Des del concepte de felicitat a l'abordage de les variables implicades en el benestar subjectiu: un anàlisis conceptual, lloc digital 'Revista digital ef deports', maig de 2002.
  49. ↑ P.,, Seligman, Martin I.; P., Translation of: Seligman, Martin I.. Florir : la nova psicologia positiva i la busca del benestar, Primera edició edició. OCLC 892461360. ISBN 9786077351108.
  50. ↑ Benestar emocional, lloc digital 'Eiral vaig donar Pilates'.
  51. ↑ Antonio Buj Buj, La qüestió urbana en els informes de la Comissió de Reformes Socials, lloc digital 'Universitat de Barcelona (UB)' (reproducció d'un treball presentat en l'I Coloqui Interdepartamental de Valéncia, 1991).
  52. ↑ Rudolf Virchow (1821-1902), lloc digital 'Història de la Medicina'.
  53. ↑ Carta-encíclica "Rerum Novarum" del sumopontífice León XIII sobre la situació dels obrers, lloc digital 'Vaticà', 15 de maig de 1891.
  54. ↑ Carta-encíclica "Quadragesimo Anno" de la seua santitat Pío XI sobre la restauració de l'orde social en perfecta conformitat en la llei evangèlica, en celebrar-se el 40º aniversari de la encíclica "Rerum Novarum" DE LEÓN XIII, lloc digital 'Vaticà', 15 de maig de 1931.
  55. ↑ Carta-encíclica "Divini Redemptoris" del sum pontífex Pío XI sobre el comunisme ateu, lloc digital 'Vaticà', 19 de març de 1937.
  56. ↑ Definició: Benestar social, Lloc digital 'Definició de'.
  57. ↑ Isabel Cerdeira Gutiérrez, Susana Díaz Ricchini, El malestar social, espai digital 'SlideShare'.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Benestar&oldid=1221186»