Smiley
Un smiley (del anglés to smile, 'somriure') és una representació esquemàtica d'una cara somrient. La majoria de les voltes és de color groc, en dos punts negres com a ulls i una elipse com a boca, i s'usa comercialment com a logo per vàries empreses. També se sol usar com l'emoticono :) (dos punts i un paréntesis). La majoria dels dissenys grocs i negres varen aparéixer en les décades de 1960 i 1970, incloent obres de Franklin Loufrani en 1971. Hui en dia, The Smiley Company, fundada per Franklin Loufrani, posseïx els drets de la cara somrient en més de 100 països. L'empresa s'ha convertit en una de les 100 principals empreses licenciantes a nivell mundial.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]Invenció i representació
[editar | editar còdic]En 1963, l'empresa de segurs State Mutual Life Insurances en Worcester, Massachusetts, va adquirir una atra empresa de segurs, la Guarantee Mutual Company d'Ohio.
Esta fusió va generar la natural depressió de la força laboral pels temors d'acomiadaments i reestructures inevitables. La Direcció de la nova empresa va decidir llavors fer una campanya interna de màrqueting creant la campanya d'amistat, la qual comportava un nou manual de l'empleat i regles, entre les que s'incloïa l'orde de somriure en hores de treball, quan es parlava per teléfon, es rebien clients, etc.
La cara somrient coloreada, un círcul groc en un somriure i dos punts que representen els ulls, va ser dibuixada per Harvey Ball en 1963 com a insígnia per a una companyia de segurs nortamericà que volia una campanya interna per a millorar la moral dels empleats.[3] La campanya va ser creada per Joy Young, directora de màrqueting, i Ball solament es va encarregar d'eixecutar el disseny de l'insígnia. No va participar en la creació d'atres anuncis publicitaris ni en el merchandeig visual que la representava.[4][5]
Transcendència
[editar | editar còdic]El dibuix va ser popularisat a principis dels anys 1970 per un parell de germans, Murray i Bernard Spain, els qui, al no estar associats en cap empresa, ho varen aprofitar en una campanya per a vendre artículs nous. Abdós varen produir botons aixina com tazones de café, camisetas, adhesius de parachoques i molts atres artículs decorats en el símbol i la llegenda «Que tingues un bon dia» (Have a nice day), ideada per Murray. En 1972 s'estimava que hi havia uns 50 millons de botons en el smiley per tot Estats Units, punt a partir del com la moda va començar a decaure.
En 1972, el francés Franklin Loufrani va registrar llegalment la marca de la cara somrient. La va utilisar per a destacar les bones notícies del periòdic France Soir. Simplement va cridar al disseny "Smiley" i va fundar The Smiley Company. En 1996, el fill de Loufrani, Nicolas Loufrani, es va fer càrrec del negoci familiar i ho va convertir en una corporació multinacional.[6][7]
The Smiley Company, dirigida per Nicolas Loufrani, posseïx els drets de la marca Smiley per a productes de consum relacionats en l'estil de vida en cent països.[8] La seua filial, SmileyWorld Ltd, en sèu en Londres, crea tots els productes Smiley que es venen en els països i per a les indústries en els que posseïx la marca registrada.[9] La marca i el logotip Smiley gogen d'una gran visibilitat gràcies a colaboracions en sectors com la moda, la decoració de la llar, la salut i la bellea, els joguets, la papelería i l'edició, aixina com a través de campanyes promocionals campaigns.[10] The Smiley Company és una de les 100 principals empreses licenciantes del món, en una facturació de 500 millons de dólars nortamericans en 2022.[11] La primera tenda Smiley es va inaugurar en Londres, en el centre comercial Boxpark, en decembre de 2011.[12] En 2022, es varen celebrar numerosos events per a commemorar l'aniversari del smiley. Molts d'ells varen consistir en colaboracions entre The Smiley Company i grans minoristes, com Nordstrom.[13]
El smiley va ser un dels principals icons adoptats per la cultura musical Rave, sorgida a finals dels anys 1980. Especialment en el Regne Unit, el logotip va ser especialment associat en la cultura underground danse en la droga èxtasis.
Hi ha hagut variacions tals com invertir la forma de la boca per a conseguir una cara trista. El símbol ha segut satirizado en un somriure i tres punts (un mutante) i va renàixer com a image del software Microsoft Bob i en la campanya d'Asda i Wal-Mart Rolling Back Prices («Tornant als preus del passat»).
El moviment digital dels smileys (les emocions) va ser liderat per Nicolas Loufrani, el CEO de The Smiley Company.[14] Va crear una barra de ferramentes de smileys (emocions), disponible en smileydictionary.com a principis de la década de 2000, per a enviar-los com a archius gif i insertar-los en qualsevol servici de mensageria instantànea o correu electrònic. Els icons, inspirats en gran mida en el seu treball, varen rebre més vesprada el nom de emojis.[15] En els següents anys, The Smiley Dictionary es va convertir en el complement preferit per a fòrums i plataformes de mensageria instantànea online. Hi havia competidors, pero The Smiley Dictionary era el més popular. Plataformes com MSN Messenger varen permetre la seua personalisació des de l'any 2001, i molts usuaris importaven emoticonos per a utilisar-los en els seus mensages de text. Estos emoticonos acabarien convertint-se en els emojis de hui en dia.
The Smiley Company també va concedir llicències de les seues emoticonos a fabricants de teléfons com Alcatel, que va anar el primer en incloure el logotip en la seua pantalla en 1997, i a Motorola, Samsung i Nokia, els principals fabricants de l'época.[16] Nicolas Loufrani va declarar al periòdic francés Li Figaro que els emojis copiaven a Smiley.[17]
The Smiley Company ha promocionat el seu logotip en l'àmbit de la música electrònica associant-se en varis artistes que duen els seus productes, reforçant aixina la conexió de la marca en eixe gènero.[18][19][20]
IÚltimament, el smiley ha segut utilisat per The Smiley Company com a part de campanyes, com a símbol de felicitat o per a difondre alegria en llocs públics o en grans events. La primera prova documentada d'això va ser en la cerimònia d'inauguració de Londres 2012, a on també es troba la sèu de The Smiley Company. BThe Smiley Company. Es varen llançar pilotes al públic quan va començar l'espectàcul. Les pilotes eren grans, pero lo suficientment llaugeres com per a que els espectadors pogueren usar-les com pilotes de plaja, i cada una d'elles tenia un gran smiley negre en un costat.[21]
Llenguage i comunicació
[editar | editar còdic]El smiley s'ha convertit en un element fonamental de la cultura d'Internet, en GIFs animats i atres representacions gràfiques, aixina com els coneguts emoticonos textuals :-) i :). D'ahí varen sorgir els demés emoticonvos. També ha segut usat per a la versió imprimible dels caràcters ASCII 1 i 2 (u «blanc», l'atre «negre») en la font per defecte del IBM PC i les successives màquines compatibles.
| emoticonos Unicode: | |||
| ☺ | O+263A | Alt+1 | Blanc de la cara somrient |
| ☻ | O+263B | Alt+2 | Negre de la cara somrient |
| Està també la cara "trist": | |||
| ☹ | O+2639 | Cara blanca que frunzix el ceño | |
En maig de 2002, Luke Helder, un nortamericà de 21 anys, va intentar reproduir un smiley en bombes caseres. Les seues primeres 16 bombes formaven círculs, el primer en Nebraska i el segon en la frontera entre Illinois i Iowa, constituint els ulls. Atres dos bombes en Texas i Colorat eren segons pareix el començ del somriure. No obstant, Helder va ser detingut abans de conseguir terminar-la.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Walmart to sell SmileyWorld merchandise». CNN Money. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ Internet Archive, Edith (1990). Els marques françaises : 150 ans de graphisme, 1824-1974 = French trademarks, Saint-Cloud : Historicom. ISBN 978-2-907665-00-1.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «Worcester County Wonders: The world's most iconic smile was created in Worcester» (en en-us). The Worcester Telegram & Gazette. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «Worcester MA historical museum traces history of "Smiley Face"». History News Network. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «Who Really Invented the Smiley Face?» (en en). Smithsonian Magazine. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «Test» (en en). Smiley. Archivat des d'el original, el 2012-03-30. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «[2]». Consultat el 2025-09-18 (en en).
- ↑ «The Man Who Owns the Smiley Face» (en en-us). VICE. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «Smiley Licensing | Company Profile by Licensing.biz». www.licensing.biz. Archivat des d'el original, el 2012-02-29. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «The $500m smiley face business» (en en). thehustle.co. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «Boxpark Shoreditch: Interview with Nicolas Loufrani CEO of Smiley | Made in Shoreditch - A Magazine About Style, Innovation, Dining, Nightlife and People in Shoreditch». madeinshoreditch.co.uk. Archivat des d'el original, el 2013-03-07. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «Nordstrom And Luxury Brands Help The Smiley Face Celebrate Its 50th Birthday» (en en). Forbes. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «'Limited number of emojis restricts freedom of speech'» (en en). The Standard. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «[3]». Consultat el 2025-09-18 (en en-GB).
- ↑ «The First 3D Smiley Graphical Emoticons, Up for Auction as NFTs» (en en). bleedingcool.com. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «Nicolas Loufrani : «Els émojis ont vaig copiar li Smiley»» (en fr). Li Figaro. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «DJ Pierre has narrated a film about the 50-year history of the Smiley» (en en-gb). Mixmag.net. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «Smiley links with Michiko Koshino and Gucci for streetwear and film» (en en-ww). FashionNetwork.com. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «Smiley says Ellesse collaboration will be counter-culture celebration» (en en-uk). FashionNetwork.com. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ «50 years of the Smiley brand». Creative Review. Consultat el 2025-09-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Smiley» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.