L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Menelao

Per a atres usos d'este terme vore Menelao (desambiguació).

En la mitologia grega, Menelao (grec antic: Μενέλαος Menélaos) va ser un llegendari rei de l'Esparta micénica, espós d'Helena, aixina com una figura central en la guerra de Troya. Va ser germà d'Agamenón, rei de Micenas i líder de les tropes aqueas (gregues). Prominent figura en la Ilíada i la Odissea, Menelao també va ser popular en la tragèdia grega. En la Odissea se li veu més com un héroe de la guerra troyana que com un membre de la condenada família d'Atreo. Dares Frigio diu que «era de mijana estatura, pelirrojo, bell, simpàtic i agradable».[1] Homero, en canvi, ho crida el «ros Menelao».[2]

  • Menelao es va convertir en rei d'Esparta despuix de casar-se en Helena, qui seria raptada per Paris, fill de Príamo, rei de Troya, donant lloc a la guerra de Troya. baix el mando d'Agamenón, Menelao i els demés reis grecs varen salpar cap a Troya per a rescatar a Helena. Al final de la guerra, Menelao va ser un dels grecs que es varen amagar en el cavall de Troya. Despuix de la guerra, Helena i Menelao es varen reconciliar i varen tractar de retornar a Grècia, pero es varen vore obligats a fer una travessia que va durar 8 anys. Al fi, Menelao i Helena varen poder retornar a Esparta.
Bust de Menelao.

Genealogia

En els poemes homéricos es presenta a Menelao com a membre de la família dels Atridas, fill d'Atreo, rei de Micenas.[3] La mare de Menelao era Aérope, filla de Catreo.[4] La Biblioteca mitològica diu que Aérope (o Eeropea)[5] es va casar en Plístenes, en qui va tindre a Agamenón i Menelao.[6] Tzetzes nos dona un resum d'atres variants genealògiques: «Agamenón de la mateixa manera que Menelao, segons Hesíodo i Esquilo, són considerats fills de Plístenes, fill d'Atreo, pero segons el poeta i segons tots són fills del propi Atreo. Pero, segons Hesíodo i Esquilo i alguns atres, Plístenes és fill d'Atreo i d'Aérope, i Agamenón, Menelao i Anaxibia són fills de Plístenes i de Cleola, la filla de Diante. Mes com Plístenes va morir jove, en haver segut criats pel seu yayo Atreo, molts els varen considerar atridas».[7] Encara uns atres més fan a Menelao fill de Plístenes i Erífile.[8]

Infància i recuperació del tro de Micenas

Quan Atreo va ser assessinat per Egisto en la finalitat de restituir al seu pare, Tiestes, en el tro de Micenas, la nodriça d'Agamenón i Menelao els va dur a la ciutat de Sición, el rei de la qual, a la seua volta, els va enviar a Calidón. Allí varen ser trobats per Tindáreo, rei d'Esparta, que els va dur en si a la seua cort. Quan varen créixer, Agamenón i Menelao varen viajar a Micenas per a recuperar el tro; varen trobar a Tiestes refugiat en el temple d'Hera i li varen obligar a jurar que aniria exiliat per a tota la seua vida a Citeria. Agamenón, per ser el major, va ocupar el tro.[9]

Casament d'Helena

En Esparta, Menelao va formar part dels pretenents de la filla de Zeus, Helena, i finalment va ser l'elegit per Tindáreo com a espós per a la seua filla.[10] Menelao i Helena varen tindre una filla anomenada Hermíone i un fill cridat Nicóstrato. També s'atribuïa a Menelao la paternitat de Megapentes (la mare de la qual hauria segut l'esclava Piéride o Tereide) i de Jenódamo (la mare de la qual hauria segut la nimfa Cnosia).[11]

Rapte d'Helena i orige de la guerra de Troya

Paris, príncip troyano, va viajar a Esparta, a on va ser rebut hospitalariamente per Menelao, pero est va tindre que salpar rumbo a Creta per a assistir als funerals del seu yayo Catreo. Paris va aprofitar la seua absència per a raptar o seduir a Helena i li la va dur en el barco junt en les riquees que va poder dur-se ella.[12]

Quan Menelao va ser informat de lo ocorregut, es va dirigir a Micenas, a on va demanar al seu germà Agamenón que reunira un eixèrcit per a conquistar Troya i recuperar a Helena. Els pretenents d'Helena havien fet un jurament segons el qual tots quedaven obligats a prestar-se ajuda en cas que a l'elegit li anara disputada Helena, per lo que molts reis aqueos quedaven obligats a participar en l'expedició de castic.[13]

  • Menelao també va tractar de conseguir l'aliança del rei Cíniras de Chipre, que va prometre enviar 50 naus a l'expedició, pero finalment solament va enviar una de veres i les atres quarantanou d'argila.[14]

L'aportació de Menelao a la coalició aquea va ser de 60 naus, comandades per ell.[15]

La flota grega, composta per un total d'1.186 naus, en el mando suprem d'Agamenón, va posar rumbo a Troya i, quan varen aplegar, Menelao i Odiseo varen ser designats com a embaixadors per a reclamar la devolució d'Helena i dels seus tesors davant la cort real troyana. Els troyanos es varen negar i inclús varen intentar matar-els, pero varen ser salvats per Antenor. Poc despuix es va iniciar la guerra.[16]

Menelao en la Ilíada

 
Combat entre Menelao i Héctor sobre el cos d'Euforbo, en un plat de l'época arcaica expost en el Museu Britànic.
 
Menelao subjecta el cos de Patroclo. Còpia romana d'el II, d'un original grec d'el IV, Loggia dei Lanzi en Piazza della Signoria, Florencia (Itàlia).
  • Menelao és personage destacat en la Ilíada. Segons es relata en la Vora III, Paris va desafiar a Menelao a un duel singular en la condició de que el vencedor es quedaria en Helena i les seues riquees. Menelao va acceptar el repte i va estar a punt de donar mort a Paris, pero est va ser salvat per Afrodita, la deesa que Paris havia elegit com més la bella en el seu juí, que ho va envoldre en un núvol i ho va dur fins a la muralla de Troya.[17] Agamenón va reclamar la victòria per al seu germà, pero una flecha de Pándaro que va ferir a Menelao va fer que es recomençara la batalla. Menelao va ser curat de la seua ferida per Macaón.[18]
  • Menelao també va tindre un paper destacat quan va tindre que defendre el cadàver de Patroclo. Durant eixe episodi, va matar a dos troyanos: Euforbo i Podes; va enviar a Antíloco per a que informara a Aquiles de la mort del seu amic i, despuix de violenta lluita, va traslladar el cadàver llunt del centre de la lluita. Per això la Vora XVII de la Ilíada du el títul de Els ardits de Menelao.[19]

Més vesprada, Menelao va participar en els jocs fúnebres en honor de Patroclo, en concret en la prova de la carrera de carros. Va aplegar en tercer lloc, pero va dir que havia segut alvançat illegalment per Antíloco. Finalment, Antíloco va admetre el seu error i Menelao, reconfortado, va decidir cedir-li el segon premi, que li corresponia.[20]

Menelao en els successos posteriors a la Ilíada

  • Menelao va anar també un dels guerrers que es varen ocultar en l'interior del cavall de fusta que va servir als aqueos com estratagema per a introduir-se en la ciutat i saquejar-la. Durant el saqueig, Menelao i Odiseo varen protegir a Glauco, troyano fill d'Antenor. Més vesprada, Menelao va matar a Deífobo, nou espós d'Helena despuix de la mort de Paris. A continuació es va trobar cara a cara en Helena i va estar a punt de matar-la, pero finalment la va perdonar i la va dur en si a les naus.[21][22]

Tornada

Despuix del saqueig, Menelao va tindre una disputa en Agamenón per no voler este salpar de regrés sense haver fet sacrificis per a calmar la còlera d'Atenea. Menelao volia salpar de colp i repent, aixina que les seues naus, junt en les de Néstor i Diomedes, varen mamprendre la tornada a Grècia. Els dos últims varen aplegar pronte als seus regnes, pero les naus de Menelao es varen vore envoltes en una tormenta que va provocar la pèrdua de moltes d'elles. Només varen sobreviure cinc naus, en les que va aplegar al cap Sunión pero des d'allí va ser de nou arrastrat pels vents en un viage que li va dur a Líbia, Fenicia, Chipre i Egipte, durant el que va acumular moltes riquees. En algunes versions va ser en Egipte, en el palau del rei Proteo, a on va retrobar de nou a Helena, ya que la que havia viajat a Troya era solament una image feta de boira pels deus, pero esta versió diferix en molts aspectes de la narrada en la Odissea. Huit anys despuix de partir de Troya, va poder per fi retornar a Esparta.[23]

Menelao en la Odissea

  • Menelao apareix com a personage en l'Odissea d'Homero, principalment en la vora IV. En el viage en busca de notícies del seu pare Odiseo, Telémaco va aplegar a Esparta, a on es va entrevistar en Menelao, que es trobava acompanyat d'Helena. Menelao va narrar a Telémaco el seu penós viage de tornada que va tindre que realisar des de Troya: els deus ho havien retingut en l'Illa de Far, en Egipte, i allí hauria mort de fam en els seus companyers de no ser per Idotea, que li va aconsellar que atrapara al seu pare, Proteo, que en esta versió no és rei d'Egipte, sino un deu marí capaç de transformar-se en qualsevol animal, i inclús en fòc. Ajudats per Idotea, Menelao i varis dels seus companyers es varen disfrassar en pells de foca i varen conseguir sorprendre i atrapar a Proteo, que els va dir que havien segut retinguts en Egipte per no haver fet els deguts sacrificis als deus. Ya complits, els deus varen propiciar vents favorables per a navegar i retornar a la pàtria.
  • Proteo també havia informat a Menelao del destí d'atres participants en la guerra de Troya, entre ells Odiseo, que estava en l'illa de la nimfa Calipso. Més alvance i ya en la seua terra, Menelao li'l va contar a Telémaco en rebre la seua visita en busca de notícies d'Odiseo.[24]

Mort o divinisació

Sobre el destí final de Menelao existixen distintes tradicions:

  • En canvi, en Terapne existia un temple dedicat a Menelao a on es dia que ell i Helena estaven sepultats.[26]

Descendència

  • Etiolas — en Helena, encara que Menelao no és mencionat explícitament. Etiolas era venerat pels lacedemonios.[27]
  • Hermíone — en Helena.[28][29]
  • Jenódamo — segons Eumelo, d'una nimfa cridada Cnosia.[29]
  • Marafio — d'acort a un escolio, va nàixer d'Helena; de Marafio descendixen els marafios perses.[30]
  • Megapentes — en una esclava i ya quan Menelao tenia una edat alvançada;[28] d'una esclava d'orige etolio Piéride, o, com diu Acusilao, de Tereide.[29]
  • Nicóstrato — en Helena,[29][30][31] o be en una esclava.[32]

Menelao en la tragèdia grega

  • Menelao és personage destacat en vàries tragèdies d'Eurípides conservades, aixina com en una de Sófocles:
  • En Ifigenia en Áulide, Menelao intercepta una carta que Agamenón havia enviat a Clitemnestra per a tractar d'evitar el sacrifici de la seua filla; discutix acaloradamente en el seu germà reprochant-li que ha faltat a la promesa que va fer de fer dur a la seua filla i que això no és propi d'algú que pretén ser el cap de tots els aqueos perque d'eixa manera permetrà que el príncip troyano s'ixca en la seua.
  • En Helena, Menelao aplega a Egipte en un estat llamentable en uns pocs supervivents i en la que ell creu que és la seua esposa Helena, pero que en realitat és una image seua, despuix de navegar errante i perdre moltes de les seues naus despuix de la guerra de Troya. Allí retroba a l'autèntica Helena, que en realitat mai havia anat a Troya, sino que havia segut transportada a Egipte abans de l'inici de la guerra per Hermes. Abdós tracen un pla per a enganyar a Teoclímeno, fill del difunt rei Proteo, que pretenia casar-se en Helena. Conseguixen embarcar en una nau en la que supostament anaven a rendir honors fúnebres a Menelao i conseguixen eixir d'Egipte.
  • En Orestes, Menelao aplega a Argos, a on el seu nebot Orestes li demana ajuda contra l'odi que alguns habitants d'Argos tenen contra ell per haver donat mort a la seua mare, Clitemnestra. Tindáreo, el vell pare d'Helena i Clitemnestra, aconsella a Menelao que no preste ajuda al seu nebot ,despuix de lo que Menelao indica que no té el poder suficient per a aplacar per la força als ciutadans d'Argos, pero senyala que intentarà convéncer-els per mig del diàlec. Orestes queda decepcionat davant l'actitut covart del seu tio.
  • En Andrómaca, Menelao i la seua filla Hermíone (llegítima esposa de Neoptólemo, pero que no havia pogut donar-li cap fill) desijaven la mort d'Andrómaca i del fill que esta, com a esclava, havia tingut del marit d'Hermíone. Aprofitant l'absència de Neoptólemo, Menelao aplega a Ptía i pren assut a Andrómaca, en l'intenció d'assessinar-la. La repentina aparició del vell Baralle conseguix evitar l'assessinat. Menelao no s'atrevix a impedir que Baralle llibere a Andrómaca i decidix retornar a Esparta.
  • En Les troyanas, despuix de la pren de Troya, Menelao apareix en escena per a dur-se a Helena, prometent matar-la en Esparta. Hécuba alaba la decisió de Menelao de matar a Helena, mes li advertix sobre els encants d'esta dòna i la possibilitat de que li torne a enamorar en el viage.
  • En Áyax, Menelao apareix tractant d'impedir que Teucro done sepultura a Áyax, per considerar que va traïcionar a l'eixèrcit grec.

Referències

  1. ↑ Dares Frigio, XII
  2. ↑ Homero: Ilíada III, 284
  3. ↑ Ilíada XI, 131: Odissea IV, 462
  4. ↑ Sófocles: Áyax 1295–1297
  5. ↑ Hesíodo: Catàlec de dònes fr. 194, citat en papir d'Oxirrinco 2494.
  6. ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica III 2.2
  7. ↑ Tzetzes, a Homero, Ilíada, 68, 19
  8. ↑ Escolio a Eurípides, Orestes, 4
  9. ↑ RUIZ D'ELVIRA, Antonio: Mitologia clàssica, pp. 170-171. Madrit: Gredos, 1982. ISBN 84-249-0204-1.
  10. ↑ Biblioteca mitològica III, 10, 8-9.
  11. ↑ Biblioteca mitològica III, 11, 1.
  12. ↑ Biblioteca: Epítome III, 3.
  13. ↑ Epítome III, 6.
  14. ↑ Epítome III, 9.
  15. ↑ Ilíada II, 587.
  16. ↑ Epítome III, 28 i 29.
  17. ↑ Ilíada III.
  18. ↑ Ilíada IV, 1 - 222.
  19. ↑ Ilíada XVII: text espanyol en Wikisource: Els ardits de Menelao.
  20. ↑ Ilíada XXIII, 570 - 611.
  21. ↑ QUINT d'ESMIRNA: Posthoméricas XII 314 - 335.
  22. ↑ Epítome V, 21 i 22.
  23. ↑ Epítome VI, 1, 29 i 30.
  24. ↑ Odissea IV, 351 - 586.
  25. ↑ Epítome VI, 29.
  26. ↑ PAUSANIAS: Descripció de Grècia III, 19, 9.
  27. ↑ Escolio a Ilíada 3, 175
  28. ↑ 28,0 28,1 Homero, Odissea IV, 11–14
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica III 11.1
  30. ↑ 30,0 30,1 Escolio V a Ilíada III 175
  31. ↑ Escolio a Sófocles, Electra 539a
  32. ↑ Pausanias, Descripció de Grècia II 18, 6 i III 9, 9
  33. ↑ Cipria, citat per Gantz, p. 322 (diu que «la font del nostre escoliasta referix implícitament que este chiquet era Nicóstrato»).

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Menelao&oldid=1401306»