El hummus[1] (lit. ‘cigrons en tahina’), freqüentment simplificat a hummus (<small>pronuncie's</small> /'ħ<sup>o</sup>mmusˤ/; حمص بطحينة; חומוס|size=1.15em; Χούμους) és una crema de cigrons cuits en suc de llima,[2] que inclou pasta de tahina (llavors de sésam mòltes, en aigua, suc de llima i sal) i oli d'oliva, que segons la variant local pot dur ademés atres ingredients com alls o pimentón (generalment abocada en servir-se). És un plat molt popular a lo largo y ancho de tot Orient Mig i l'Alce (Líban, Israel, Palestina, Síria), aixina com Grècia, Armènia, Chipre i Turquia, encara que el hummus que es consumix en Grècia és prou distint del que es troba en el món àrap i en el Llevant.[3]

Hummus en pa d'pita
Hummus en oli i suc de llima

Comunament consumit en la cuina llevantina, se sol menjar com a salsa en pa chiula. En Occident, es produïx industrialmente i es consumix com refrigerio o aperitiu en galletes o verdures. El hummus sembla tindre com a orige l'Antic Egipte i la seua preparació era molt diferent a l'actual, servida en porcions menudes sobre una peça de pa d'pita. La primera menció del hummus es troba en un llibre de cuina del XIII atribuït a l'historiador Ibn al-Adim d'Alep, en l'actual Síria.[4] En Palestina es prepara una variant del hummus bi tahina cridada msabbaha.


Etimologia

En àrap, hummus significa simplement 'cigrons'. En el món àrap el nom comú per a este plat és Plantilla:Rtl-lang (ḥummuṣ bi ṭaḥīna) és dir, cigrons en pasta de sésam (tahini), o musabbaha.[5] Internacionalment es coneix en la forma simplificada hummus.


Preparació

La recepta bàsica és una mescla de cigrons cuits en tahina, all i suc de llima en proporció variable, encara que una base habitual és: 500 g de cigrons, una o dos cullerades soperes de tahina, dos o tres cullerades soperes d'oli d'oliva, una dent d'all i el suc de mija llima. Es fa en això un puré de certa consistència, al que s'afigen sal i espècies com comino, celiandre o alcaravea si es desija. En el moment de servir (fret o tébeu), s'afig pimentón. En ocasions, prèviament es freguen els cigrons cuits dins de la seua aigua de cocció per a que es desprenga la pell, que es retira. El hummus queda llavors més fi.

La fina textura d'este puré fa que els cuiners de tot lo món oferixquen diverses variants depenent de les costums i la senzillea. És una preparació que se servix habitualment expandida en un plat i freda, acompanyada de porcions de pa d'pita que s'ampra com a element per a mullar, o de verdures i hortalices fresques. Algunes versions més modernes ampren en lloc de pa chiula tortilles chip. La versió crudivegetariana simplement substituïx els cigrons cuits per cigrons germinats. És freqüent servir este plat com un desdejuni. Atres versions afigen atres ingredients, com albocat o remolacha, per a donar-li un color i un punt de sabor diferent. És un plat molt amprat en les cuines vegetarianes i veganas.


En la cultura

El hummus es considera a sovint un «plat nacional» no oficial d'Israel, lo que reflectix la seua enorme popularitat i importància entre tota la població israelita,[6] lo que els crítics d'Israel descriuen com una apropiació de la cultura libanesa,[7] palestina o àrap.[8] Segons Ofra Tene i Dafna Hirsch, la disputa sobre la propietat del hummus expon el nacionalisme a través del menjar i l'important paper que va eixercitar l'industrialisació del hummus elaborat per empreses privades israelites en 1958.[9][10] Encara que el hummus ha format part tradicionalment de la gastronomia dels judeus mizrajíes que vivien en territoris de parla àrap, el plat o també es va popularisar entre els immigrents judeus europeus a finals del XIX i principis del XX. L'historiadora Dafna Hirsch descriu l'adopció del hummus en la dieta d'estos immigrents com a part d'un intent de mesclar-se i mimetizarse en l'entorn d'Orient Mig,[11] mentres que el sociòlec Rafi Grosglick destaca l'importància dels seus aspectes saludables en la seua dieta.[12] En els últims anys, a través d'un procés de gourmetisació, l'identitat àrap del hummus s'ha convertit en un símbol de la seua autenticitat, donant fama a pobles àrap-israelites com Abu Gosh o Kafr Yasif. D'ahí que entusiasta viagen a pobles àraps i drusos més remots del nort de la regió de Galilea per a viure experiències culinàries.[6][13][14]

En octubre de 2008, l'Associació d'Industrials Libanesos va solicitar al Ministeri d'Economia i Com ercio libanés que solicitara a la Comissió Europea l'estatus de protecció per al hummus com un menjar únic o exclusivament libanesa, similar als drets d'Estatus Geogràfic Protegit que varis països de l'Unió Europea tenen sobre aliments regionals.[15][16][17] En 2009, l'Associació d'Industrials Libanesos seguia recopilant documents i proves per a respalar la seua solicitut.[18]

El curtmetrage de 2005, West Bank Story, presenta la rivalitat entre dos restaurants ficticis: l'israelita «Kosher King» i el palestí «Hummus Hut». Paròdia de West Side Story, la película va guanyar el va guanyar el Premi Óscar de 2006 en la categoria al millor curtmetrage.[19] En 2012, el cineaste australià Trevor Graham va estrenar el documental Make Hummus Not War (lit. Fes hummus, no la guerra), sobre els aspectes polítics i gastronòmics del hummus.[20]

Chefs del Líban i Israel han participat en una competència pel plat més gran de hummus, segons lo validat pel Lliure Guinness dels récorts, com una forma de disputa de «propietat».[7] El «títul» ha anat i vingut entre Israel (2008), Líban (2009), Israel (giner de 2010),[21] i, a partir de 2021, Líban (maig de 2010).[7][22][23] El plat guanyador, cuinat per 300 cuiners en el poble del-Fanar, prop de Beirut, va pesar aproximadament 10 450 quilograms, més del doble del pes del récort àrap-israelita anterior.[24][25][26]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Hummus
  3. ↑ Tannahill, Reay (1973), Food in History, Stein and Day, ISBN 0812814671
  4. ↑ Shaheen, Kareem (2023-03-24). «The True Origins of Hummus» (en en). New Lines Magazine. Consultat el 2025-10-21.
  5. ↑ Pam Peters (2007). The Cambridge Guide to Australian English Usage, Cambridge University Press, p. 370. ISBN 0521878217.
  6. ↑ 6,0 6,1 Raz, Dan Savery (2015-08-01). «Hunting for hummus in Israel». BBC Travel. Archivat des de l'original, el 2017-02-07. Consultat el 2017-02-07.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Ari Ariel, "The Hummus Wars", Gastronomica 12:1:34–42 (primavera de 2012) doi:10.1525/GFC.2012.12.1.34
  8. ↑ Mitnick, Joshua. «Hummus brings Israelis, Palestinians to the table», Christian Science Monitor, 2007-07-25. Consultat el 2018-08-29.
  9. ↑ Atsuko Ichijo, Ronald Ranta(2022).«Food, National Identity and Nationalism: From Everyday to Global Politics».National Identities.24(1): 123.doi:10.1080/14608944.2020.1864123.
  10. ↑ Hirsch, Dafna; Tene, Ofra(2013-03).«Hummus: The making of an Israeli culinary cult».Journal of Consumer Culture.13(1): 25–45.ISSN 1469-5405.doi:10.1177/1469540512474529.Consultat el 2025-10-21.(en en)
  11. ↑ Hirsch, Dafna(2011-11).«“Hummus is best when it is fresh and made by Arabs”: The gourmetization of hummus in Israel and the return of the repressed Arab».American Ethnologist.38(4): 617–630.ISSN 0094-0496.doi:10.1111/j.1548-1425.2011.01326.x.Consultat el 2025-10-21.(en en)
  12. ↑ (2016-03-31) Cooking Cultures: Convergent Histories of Food and Feeling, 1 edició, Cambridge University Press. doi:10.1017/cbo9781316492789. ISBN 978-1-107-14036-3. Consultat el 2025-10-21.
  13. ↑ Yotam Ottolenghi. «The perfect hummus debate», The Guardian, 2010-06-29.
  14. ↑ Marks, Gil (2010-11-17). Encyclopedia of Jewish Food, HMH. ISBN 9780544186316.
  15. ↑ «Hummus war looms between Lebanon, Israel - USATODAY.com». www.usatoday.com. Archivat des de l'original, el 2012-07-15. Consultat el 2025-10-21.
  16. ↑ Wheeler, Carolynne (2008-10-11). «Hummus food fight between Lebanon and Israel». telegraph.co.uk. The Daily Telegraph. Archivat des de l'original, el 2018-02-18.
  17. ↑ (2008-11-09).«Whose hummus is it anyway?».The Times of South Africa.
  18. ↑ «Lebanese score in hummus war with Israel», NBC News, 2009-10-24. Consultat el 2025-08-20.
  19. ↑ Anderman, Nirit. «[https://www.haaretz.com/1.48079 75 Musical Comedy on West Bank Wins Oscar for Best Live Action Short Film]», Haaretz, 2007-02-26. Consultat el 2018-08-29.
  20. ↑ Rutledge, David. «Make hummus not war», ABC Australia, 2015-03-11. Consultat el 2015-11-29.
  21. ↑ "Israel takes Hummus World recort", Haaretz January 8, 2010; see also Jawdat Ibrahim
  22. ↑ «Lebanon claims latest title in 'Hummus War'», 2010-05-09. Consultat el 2018-04-27.
  23. ↑ «Lebanon breaks Israel's hummus world recort».
  24. ↑ «Abu Gosh mashes up world's largest hummus», YNet, 2010-01-08.
  25. ↑ «Abu Ghosh secures Guinness world recort for largest dish of hummus». Israel Ministry of Foreign Affairs (2010-01-11). Archivat des de l'original, el 2011-03-06. Consultat el 2010-03-31.
  26. ↑ Jack Brockbank (2010-01-12). «The largest serving of hummus». Guinness World recorts. Archivat des de l'original, el 2010-04-05. Consultat el 2010-03-31.

Enllaços externs