Règims de calitat en l'Unió Europea

Els règims de calitat en l'Unió Europea són un sistema de diferents sagells de calitat en indicacions de procedència aplicades a productes produïts en l'Unió Europea. Es contemplen tres categories principals:

• denominació d'orige protegida (DOP)
• indicació geogràfica protegida (IGP)
• especialitat tradicional garantisada (TSG)

Estes indicacions protegixen diversos productes agrícoles i alimentaris lligats a un lloc específic en els països membres i que són valorats per la seua calitat, tradició i rellevància gastronòmica i econòmica. Els productes registrats baix un d'estos tres esquemes poden marcar-se en el logotip corresponent que identifica eixos productes. Els règims es basen en el marc jurídic proporcionat pel Reglament de la UE n.° 1151/2012 del Parlament Europeu i del Consell de 21 de novembre de 2012 sobre règims de calitat per a productes agrícoles i alimenticis. Este reglament (aplicat dins de la UE i que s'està ampliant gradualment a nivell internacional a través d'acorts bilaterals entre la UE i atres països) garantisa que solament els productes genuinamente originaris d'eixa regió puguen identificar-se com a tals en el comerç. La llegislació va entrar en vigor per primera volta en 1992.

El propòsit de la llei és protegir la reputació dels aliments regionals, promoure l'activitat rural i agrícola, ajudar als productors a obtindre un preu superior pels seus productes autèntics i eliminar la competència deslleal i l'enganye dels consumidors per productes no genuïns, que poden ser de calitat inferior o de sabor diferent. Estes lleis protegixen aliments com vins, formages, cuixots, embotits, mariscs, olives, olis d'oliva, cerveses, vinagres, pans, frutes, carns o verdures. Certs crítics argumenten que moltes de les indicacions que busquen ser protegides en la UE són comunes en el comerç i per lo tant no deurien estar protegides.

Règims

Denominació d'Orige Protegida (DOP)

Artícul principal → Denominació d'Orige Protegida.

Sagell DOP.

La Denominació d'Orige Protegida és el nom d'un àrea, un lloc específic o, en casos excepcionals, el nom d'un país, utilisat com a denominació d'un producte agrícola o alimentici,

• que prové de tal àrea, lloc o país,
• la calitat del qual o propietats estan determinades significativa o exclusivament per l'entorn geogràfic, inclosos els factors naturals i humans,
• la producció dels quals, elaboració i preparació tenen lloc dins de l'àrea geogràfica determinada.

En atres paraules, per a rebre l'estatus de DOP, tot el producte deu ser tradicional i fabricat per complet (produït, elaborat i preparat) dins de la regió específica, adquirint d'eixa manera propietats úniques.

Indicació Geogràfica Protegida (IGP)

Artícul principal → Indicació Geogràfica Protegida.

Sagell IGP.

L'Indicació Geogràfica Protegida és el nom d'una zona, un lloc específic o, en casos excepcionals, el nom d'un país, utilisat com a descripció d'un producte agrícola o alimentici,

• que prové de tal àrea, lloc o país,
• que tinga una determinada calitat, fondo de comerç (prestigi) o una atra propietat característica, atribuible al seu orige geogràfic,
• que en la zona es desenrolle a lo manco una de les etapes de fabricació (producció, elaboració o preparació).

En atres paraules, per a rebre l'estatus de IGP, tot el producte deu ser tradicional i, a lo manco en una de les seues etapes, fabricat (produït, processat o preparat) dins de la regió específica, adquirint d'eixa manera propietats úniques.

Especialitat Tradicional Garantisada (ETG)

Artícul principal → Especialitat Tradicional Garantisada.

Sagell ETG.

L'Especialitat Tradicional Garantisada té com a objectiu proporcionar un règim de protecció per a productes alimenticis tradicionals de caràcter específic. A diferència de la DOP i la IGP, este esquema de calitat no certifica que el producte alimentici protegit tinga un víncul en un àrea geogràfica específica.

Per a calificar per a un ETG, un aliment deu ser de «caràcter específic» i les seues matèries primeres, método de producció o processament deuen ser «tradicionals». Baix el art. 3 del Reglament 1151/12 «caràcter específic» es definix com «els atributs de producció característics que distinguixen clarament un producte d'atres productes similars de la mateixa categoria». Baix el art. 3 del Reglament 1151/12 «tradicional» es definix com a «us provat en el mercat intern per un periodo que permet la transmissió entre generacions; este periodo deu ser d'a lo manco 30 anys". Per a que un nom d'un aliment puga registrar-se en el marc del programa ETG, deu (a) haver-se utilisat tradicionalment per a fer referència al producte específic; o (b) identificar el caràcter tradicional o el caràcter específic del producte.

Un ETG crea un dret exclusiu sobre el nom del producte registrat. En conseqüència, el nom del producte registrat solament pot ser utilisat per aquells productors que s'ajusten al método de producció registrat i les especificacions del producte.

«La funció llegal de el ETG és certificar que un producte agrícola en particular posseïx objectivament característiques específiques que ho diferencien de tots els demés en la seua categoria, i que les seues matèries primeres, composició o método de producció han segut consistents per un mínim de 30 anys. Per lo tant, les denominacions d'aliments ETG són signes comercials registrats en una funció distintiva».