Sagell de calitat
Els sagells o etiquetes de calitat són distintius de calitat, que tant en els estands de promoció com en les àrees de venda de tot tamany (grans superfícies, mercadillos, posats ambulants …), es materialisa per un determinat cartell o pancarta o anunci o avís (pictograma, sagell, hashtag …). Estos signes o avisos de calitat són davant tot un mig de promoció comercial d'un determinat producte o servici, lo que per al consumidor equival a expressar que s'han respectat certes característiques predefinides especials en els processos de producció, distribució, selecció, i elaboració (per eixemple i segons els casos, en quant s'ha cuidat la calitat, el higiene, la sostenibilitat, l'impacte ambiental, les conveniència socials, els programes de capacitació de treballadors i directius, l'eficiència en el procés productiu, l'us exclusivament d'energies netes …).
Estos sagell o marques de calitat en freqüència són cridats label (terme de l'anglés que significa «etiqueta»).
En França, esta denominació de label està exclusivament reservada a les etiquetes oficials, les que solen tindre una reserva o depòsit com a marca comercial.
Estos sagells o etiquetes de calitat són administrats i reglamentats, en principi, per un organisme internacional, nacional o regional, en el marc d'un procés de regulació imparcial i equilibrat, encara que en realitat, este no sempre és el cas, ya que també s'usen pseudo-etiquetes i llegendes típicament comercials, basant-se moltes voltes en autoinformes, en la seua majoria autootorgado pel propi fabricant o distribuïdor, i sense el control d'un tercer independent. Per a que un label siga creible, es requerix que l'organisació que ho respala siga séria, transparent, i independent, que les condicions i exigències fixades per la seua plec de condicions siguen raonables i acceptades per tots, i que el maneig de l'etiquetage (o siga, de la labelización) es trobe subjecte a estrictes mides de control.
En l'Unió Europea els més importants són els règims de calitat en l'Unió Europea, encara que hi ha atres sagells tant nacionals com a regionals.
En França
[editar | editar còdic]Sagells oficials en França
[editar | editar còdic]Els labels Appellation d'origine contrôlée, Réserve naturelle, Maisons dones Illustres, Scène nationale, són entre moltes unes atres, etiquetes establides en França pels diferents ministeris concernido, a efectes de promoure millor nivell de calitat de certs productes i servicis, i també a efectes de distinguir la calitat particular d'un producte o servici en comparar-ho en un atre succedàneu o substitutiu.
Estes etiquetes o distincions oficials constituïxen sense dubte una ventaja comercial desijada per a les empreses relacionades, ya que beneficien i valorizan les seues respectives produccions etiquetades, respecte d'atres produccions concurrents que no varen conseguir o que varen perdre el dret a us d'eixe etiquetage. I d'esta observació va sorgir l'idea que varen tindre els consellers i assessors en màrqueting, de crear en forma privada distincions no oficials, per a otorgar aixina ventages comercials similars a atres productes i servicis.
En França, el terme label està reservat exclusivament a les etiquetes oficials en el domini agroalimentari, aixina que qualsevol apartamiento en este sentit és sancionat. I precisament, l'empresa Monadia, que és la que administra el sagell « Saveur de l'année » des de l'any 1997, va ser objecte d'un juí en l'any 2003 per l'alta cort de Versalles, per l'us de la paraula "label" en una propaganda comercial que promocionava el seu sagell,[nota 1] raó per la qual naturalment dita empresa va ser sancionada.[1][2]
Pseudo-sagells, mencions i distincions no oficials en França
[editar | editar còdic]Existix en França una profusió de pseudo-labels, mencions, distincions, premis, diplomar, condecoracions, i acorts de diversa classe, tot això de tipo privat i no reconegut oficialment, que poblen l'entorn comercial i les qüestions vinculades a la publicitat. Tots estos reconeiximents són otorgats, adjudicats, o declarats, per organisacions vàries (associacions, federacions professionals o deportives, organisacions privades, etc.), en condicions que varien, i que van des de concursos i competències, fins a difusió de declaracions autoacordadas o de suposts resultats científics obtinguts en rigurositat i objectivitat, i tot això en un clar objectiu de promoció, lo que termina d'alguna manera beneficiant a determinats productes o servicis. Eixemples d'estos casos i d'estes estratègies són els següents:
- Interrogat a un panel de consumidors/degustadores sobre variats criteris i sobre nivells de satisfacció (Saveur de l'année …)
- Estudi i evaluació tècnica, científica, i/o documentaria, d'una candidatura, en lo que concernix a la seua adequació a un determinat plec de condicions (Label Allergènes contrôlés[3][4] …)
- Resultat de la delliberació d'un jurat o d'una comissió especialisada, constituïda a l'efecte o anteriorment existent (Label Clef vore't[5] …)
- Auditoria documentada i visita al propi lloc, i també certificació per un organisme de certificació independent (Forest Stewardship Council[6] …)
- Cas en condicions mixtes : comissió o jurat, i atres requisits. Aixina per eixemple, per a obtindre el label 'Espace Loisir Handisport' de la Fédération française handisport, és necessari haver obtingut el label nacional 'Tourisme et Handicap', complir un determinat plec de condicions, i ademés, haver passat l'evaluació d'una comissió.[7]
En Bèlgica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bistrot de Terroir.
De la mateixa manera que en França, la denominació label és utilisada per a distinguir un o varis productes o per eixemple una ret de distribució, si és que respecten un determinat i específic plec de normes, o per a distinguir la calitat particular d'un producte o d'un servici.
En este país, diferents organismes actuen a l'efecte, com ser l'institut Monde Selection, que evalua productes alimentaris, aixina com productes dietètics i cosmètics, a efectes d'aixina orientar als consumidors en lo referit als respectius nivells de calitat.
En cas de tractar-se d'organismes regionals o internacionals actuant en Bèlgica, els mateixos són controlats per la SPFE (Service Public Fédéral Économie).[8]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ (francés) « Reconnu Saveur de l’année », lloc digital 'Li Point sur la Table'.
- ↑ (francés) Unix recette infaillible où tout li monde est gagnant: Saveurs de l'année et Produits de l'année, lloc digital 'Journal du Net (JDN)'.
- ↑ (francés) Label pour prouver scientifiquement l'éviction dones allergènes, lloc digital 'Label Allergènes Contrôlés (France)'.
- ↑ (francés) Modalités d’obtention du label Allergènes contrôlés
- Archivat el 26 de agost de 2013 archivat en Wayback Machine., lloc digital oficial.
- ↑ (francés) La Clef Vore't, procédure et critères de labellisation [1] archivat en Wayback Machine., lloc digital oficial.
- ↑ (francés) 5 étapes pour la certification FSC, label Origine France Garantie [2] archivat en Wayback Machine., lloc digital oficial FSC.
- ↑ (francés) Guide de la labellisation, lloc digital 'Fédération Française HandiSport', agost de 2014.
- ↑ Service Public Fédéral Économie - Belgique 2012 [3] archivat en Wayback Machine., lloc digital 'Économie (Belgique).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Indication géographique protégée» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>