Alcoy

Alcoy
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província d'Alacant
• Comarca:	L'Alcoyà
• Partit judicial:	Alcoy
Ubicació:	38°41′54″N 0°28′25″O
• Altitut:	562 msnm
Superfície:	129,86 km²
Població:	59.128 (INE 2021)
• Densitat:	459,53 hab./km²
Gentilici:	Alcoya/na
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	03801-03804 i 03818
Festes majors:	Del 21 al 24 d'abril, Moros i Cristians
Alcalde:	Antonio Francés Pérez (PSPV)
Pàgina web:	Ajuntament d'Alcoy

Vista aèrea

Pont de Sant Jordi, Alcoy

Plaça d'Espanya

Centre d'Art d'Alcoy

Alcoy és un municipi situat en el nort de la província d'Alacant, en la Comunitat Valenciana. És la capital de la comarca valenciana de L'Alcoyà. Conta actualment en 59.128 habitants (INE 2021).

Geografia

Localisació

El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, Biscoy, L'Ombria, la Serreta, el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i Els Plans. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del Serpis, motiu pel que a voltes se li nomena com la ciutat dels tres rius o la ciutat dels ponts pels molts que te per a véncer-los.

Les comunicacions han estat condicionades des de per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció d'obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel nort, en enllaços a l'A-3. La ret viaria és complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.

Localitats llimítrofs

Alcoy llimita en les següents localitats: Banyeres, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i La Torre de les Maçanes.

Clima i vegetació

Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un hivern fret (7,5°C de mija en giner i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En estiu es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria és variable, alcançant entre 350 i 850 mm.

La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.

Demografia

Població

El padró oficial de l'any 2010 otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de reconversió industrial, la població de la ciutat se manté més o menys estable des dels anys 1970.

Immigració

Alcoy conta a soles en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa és la d'equatorians, 26,3% del total d'estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).

Llengua

En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els sigles XIX i gran part del sigle XX ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.

Atres indicadors

Parc de vehículs

En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59.

Cultura

Festes

Festes de Moros i Cristians d'Alcoy

Els patrons d'Alcoy són Sant Mauro, Sant Jordi i la Mare de Deu dels Lliris.

Moros i Cristians

En abril es celebren les seues festes de Moros i cristians d'Alcoy, en honor a Sant Jordi, declarades d'Interés Turístic Internacional. Es celebren del 21 al 24 d'Abril.

Filaes:

• Bando Moro: Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.
• Bando Cristià: Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.

Cavalcata dels Reixos

La Cavalcata dels Reis Macs o Cavalcata dels Reixos Macs, és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d'Alcoy, que es va estendre a la resta del territori valencià i posteriorment per tota Espanya i part de Mèxic. La primera representació de la cavalcata està documentada en l'any 1866. Està declarada festa d'interés turístic nacional.

Belen de Tirisiti

El Belen de Tirisiti es una obra teatral alcoyana per a chiquets que es representa en Nadal des del sigle XIX. Fon declarada Bé Immaterial d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana en l'any 2002.

Accessibilitat

L'Ordenança Reguladora de l'Accessibilitat en la ciutat d'Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en octubre de l'any 1996 i en vigor des del dia 9 de novembre del mateix any.

El topònim "Alcoy"

Ben poquius anys fa, vaig començar a vore el nom del meu poble, ALCOY, escrit d'una manera extranya: li havien canviat la lletra Y, posant-li una I.

Vaig procurar informar-me, per si havia algun motiu o alguna rao per a que, escrivint en llengua valenciana, haguerem de fer-ho aixi. No he trobat ninguna rao, ningu motiu valit. En canvi, he comprovat que ne temin molts que reafirmen l'escriure ALCOY com a grafia correcta en llengua valenciana.

El nom d'ALCOY no es va canviar en l'epoca de l'implantacio del castellà com a llengua oficial, en força del Decret del 29 de juny de 1707, en el que Felip V derogava els antics Furs de Valencia, com tambe els d'Arago. Abans i despres del Decret mencionat, Alcoy s'escrivia ALCOY.

Des de temps de Jaume el Conqueridor, rei de Valencia, s'ha escrit sempre, oficial i extraoficialment, ALCOY. He intetat trobar una atra grafia que s'haguera generalisat durant algun temps, sense exit. Sempre ALCOY.

Jaume I escriu: “…car si Penacal se perdia, que no gosaria hom anar a Conssentayna, ne a Alcoy, ne a les partides de Xexona, ne Alacant per ningun lloch, e seria gran desconort dels Cherstians” Jaume I escriu ALCOY. (En “Cronica o commentari del gloriosissim, e invictissim Rey en Jacme…, 1557, fol XCVI).

En l'Archiu de la Corona d'Arago tenim constatacio documental de donacions fetes poc despres de la rendicio d'Alcoy, i d'atres documents: en tots, escrit aixina, ALCOY.

Pomell de Valencianitat (1987). Josep Boronat. Editat per ADIA. Llibre sobre investigacions dedicades a la llengua valenciana i les senyes d'identitat valencianes, en diversos capítuls dedicats a Alcoy.

Alcoyans ilustres

Músics

• Amando Blanquer Ponsoda, compositor.
• Camilo Sesto, cantant.
• Francisco, cantant.
• Carlos Palacio, compositor,
• Víctor Espinós Moltó, musicòlec (1875-1948).

Pintors

• Antonio Gisbert Pérez, pintor.

Escritors i poetes

• Josep Boronat, escritor.
• Rogelio Sanchis Llorens, escritor i croniste d'Alcoy.
• Joan Gil-Albert, poeta.
• Joan Valls i Jordà, poeta.

Deportistes

• Francisco José "Lobo" Carrasco, futboliste.
• Carlos Carbonell Pascual, Seleccionador nacional de l'equip de Judo de Malta.
• Nico Terol, Pilot de motociclisme.

Bibliografia

• Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1994): "El arte levantino o el "trasiego" cronológico de un arte prehistórico", Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0).

Vore també

• Moros i Cristians
• Cavalcata dels Reixos
• Tirisiti
• Castell de Barchell
• Llínea 47 (Mija Distància) Tren Valencia-Alcoy.
• Anex:Municipis de la província d'Alacant

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alcoy de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alcoy.
• Ajuntament d'Alcoy
• Alcoy Turisme
• Denominacio d'Alcoy
• Sant Jordi i Alcoy, en la formació del Regne de Valencia