Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana

L'Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana s'inicià el sigle XIX en la Guerra de l'Independència Espanyola (1808-1814).

Sigle XIX

La Guerra d'Independència Espanyola enfront dels invasors francesos (1808-1814) fon nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'Espanya. Durant la Primera Guerra Carlista, la província de Castelló (descontant la capital), especialment el Maestrazgo i la localitat de Morella, fon u dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel general Cabrera.

En 1833, en la nova organisació territorial lliberal, la regió valenciana fon dividida administrativament en les províncies actuals de província d'Alacant, Valéncia i Castelló, conservant excepte excepcions (el comtat de Villena i Utiel-Requena) els llímits de l'històric regne de Valéncia. Durant el sigle XIX, es seguí ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La revolució industrial, com en la major part d'Espanya, fon incompleta i retardada, pero l'establiment de Sagunt com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils d'Alcoy i l'aparició de chicotetes empreses a lo llarc de la Comunitat permeteren un despegue industrial a partir de finals del sigle XIX.

En este sigle se produí la renaixença valenciana en la qual l'idioma valencià vixqué un nou renaiximent comparable al Sigle d'Or. Frut d'ella naixqueren dos entitats clau de la cultura i llengua valenciana, Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Sigle XX

Vore també: Segona República Espanyola, Guerra civil espanyola, i Franquisme

A principis del sigle XX, l'emigració fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'Algèria francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria després de les sequies de 1830-1840.

Durant la Segona República Espanyola, es redactaren diverses propostes per un Estatut d'Autonomia, encara que cap arribà a aprovar-se. El 20 de juliol de 1936 es constituí, en lo context de la Revolució Espanyola de 1936, el Comité Eixecutiu Popular de Valéncia, una forma de govern regional integrat per les forces del Front Popular i els sindicats CNT i UGT. El 23 de juliol del mateix any el govern de Madrit decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la República. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la CNT, 69 per la UGT i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres (conegut pels seus inicials, CLUEA). A pesar dels seus orígens independents, el 2 de novembre aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El CEP de Valéncia es disolgué el 8 de giner de 1937.

El 7 de novembre de 1936, el govern de la República es traslladà a Valéncia, convertint-se fins al 31 d'octubre de 1937 a la capital de la Espanya republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a abril de 1938, en qué les tropes franquistes conquistaren Vinaròs, partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en abril de 1939.

En acabant del paréntesis autàrquic de 1939 a 1958, la societat i economia valencianes començaren a presentar un gran dinamisme durant el tardofranquisme. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el turisme, mentres que l'indústria es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creiximent econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del baby-boom i de moviments migratoris nacionals, principalment des de Castella-la Manxa, Andalusia i Aragó.

Transició i democràcia

Vore també: Transició espanyola i Eleccions a les Corts Valencianes

Despuix de l'establiment en la Constitució espanyola de 1978 del Estat de les Autonomies, s'aprovà un Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana en 1982, en un govern regional, la Generalitat, que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació.

Distribució geogràfica del creiximent de la població espanyola entre 1981 i 2005

Encara que l'Estatut d'Autonomia de 1982 es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en 1987 una llei que l'equiparava competencialment en les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià patitis dos reformes, una en 1992 per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en 2006, de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la Comunitat Valenciana com nacionalitat històrica en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. També s'inclogué a la catalanista AVL en l'estatut

La Generalitat Valenciana estigué ocupada entre 1982 i 1995 per Joan Lerma, del PSOE, i en acabant d'este per Eduardo Zaplana (1995-2002), José Luis Olives (2002-2003), Francisco Camps (2003-2011) i Alberto Fabra (2011-) del Partit Popular. Les eleccions autonòmiques de maig del 2007 tornaren a revalidar la majoria absoluta del PP i varen permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.

Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el 2005 un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la Comunitat de Madrit, la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.

Conflicte llingüístic valencià

Artícul principal → Conflicte llingüístic valencià.

El conflicte llingüístic valencià, també nomenat Guerra de la Llengua en els seus periodos més crítics, part de l'ocasionalment aferrissat debat soci-polític sobre la condició última del valencià, ya siga com una llengua individual —postura que defenen basant-se en criteris estrictament llingüístics els partits polítics i grups socials afins al valencianisme—, o be es tracta d'una varietat dialectal del català, com afirmen grups polítics pancatalanistes.