Diferència entre les revisions de "Economia de la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 24 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{| style="toc: 25em; font-size: 85%; lucida grande, sans-serif; text-align: left;" class="infobox"
 +
|-
 +
!align="center" bgcolor="lightblue" colspan="2"|<big>Economia de la Comunitat Valenciana</big>
 +
|-
 +
| colspan="2" style="text-align:center;" | [[Archiu:Palacio de los Boil de Arenós.jpg|250px|Bossa de Valencia]]
 +
|-
 +
| colspan="2" style="text-align:center" | ''Bossa de Valencia''
 +
|-
 +
!style="background:#f0f0f0;" align="left" valign="top"|[[Producte interior brut]]
 +
|style="background:#f0f0f0;" valign="top"|99.345 millons € (2015)<ref>http://www.datosmacro.com/pib/espana-comunidades-autonomas Diario Expansion]</ref>
 +
|-
 +
!align="left" valign="top"|PIB (nominal)
 +
|valign="top"| 99.345 Mill. € (2014)<ref>[http://www.datosmacro.com/pib/espana-comunidades-autonomas Datos Macro]</ref>
 +
|-
 +
!align="left" valign="top"|PIB per capita
 +
|valign="top"| 20.073 euros (2014)<ref>[http://www.datosmacro.com/pib/espana-comunidades-autonomas Datos Macro]</ref>
 +
|-
 +
!align="left" valign="top"|Banc central
 +
|valign="top"| [[Banc d'Espanya]]
 +
|-
 +
!align="left" valign="top"|Organisacions
 +
|valign="top"|
 +
|-
 +
!align="left" valign="top"|Mercat de valors
 +
|valign="top"|
 +
|-
 +
!style="background:#f0f0f0;" align="left" valign="top"|Creiximent real PIB
 +
|style="background:#f0f0f0;" valign="top"|
 +
|-
 +
!align="left" valign="top"|Inflació
 +
|valign="top"| Interanual -0,6% (Mayo 2015)<ref name=IPC>[http://www.datosmacro.com/ccaa/valencia IPC de Valencia, Datos Macro]</ref><br> Intermensual -0,1% (Mayo 2015)<ref name=IPC/>
 +
|-
 +
!align="left" valign="top"|IDH
 +
|valign="top"| 0,876 <font color="#009900">'''Molt alt'''</font> (11º)
 +
|-
 +
!align="left" valign="top"|Coe. de Gini
 +
|valign="top"|
 +
|-
 +
!style="background:#f0f0f0;" align="left" valign="top"|Taxa d'atur
 +
|style="background:#f0f0f0;" valign="top"| 24,3% (1 Trimestre 2015)<ref>[http://www.datosmacro.com/paro-epa/espana-comunidades-autonomas/valencia  EPA de la Comunidad Valenciana Diario Expansion]</ref>
 +
|-
 +
!align="left" valign="top"|Importacions
 +
|valign="top"|13697 euros (agost de 2011)<ref>[http://donexportacion.blogspot.co.uk/2011/10/exportaciones-e-importaciones-espanolas.html donexportacion]</ref>
 +
|-
 +
!style="background:#f0f0f0;" align="left" valign="top"|Exportacions
 +
|style="background:#f0f0f0;" valign="top"| 13.184 euros (agost de 2012)<ref>[http://donexportacion.blogspot.co.uk/2011/10/exportaciones-e-importaciones-espanolas.html donexportacion]</ref>
 +
|-
 +
!align="left" valign="top"|Destí de les exportacions
 +
|valign="top"| [[França]] 13'9 %<br />[[Alemanya]] 11,4 %<br />[[Regne Unit]] 8,9 %<br />[[Itàlia]] 7,1 %<br />[[Estats Units]] 6,7 %<ref>[http://www.ive.es/portal/page/portal/IVE_PEGV/CONTENTS/coycext/castella/archivos/Anyo2014/trim27.htm IVE:Comercio Exterior. Exportaciones y expediciones según destino geográfico]</ref>
 +
|-
 +
| align="center" bgcolor="lightblue" colspan="2"|
 +
|}
 
L''''economia''' de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sol. Mentres que l'eix litoral permetia la conexió en [[Europa]] a través de [[Catalunya]]. El pas de Villena-Almansa ha constituït tradicionalment la ruta més fàcil cap a i des de la Meseta, situada en el centre d'Espanya.
 
L''''economia''' de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sol. Mentres que l'eix litoral permetia la conexió en [[Europa]] a través de [[Catalunya]]. El pas de Villena-Almansa ha constituït tradicionalment la ruta més fàcil cap a i des de la Meseta, situada en el centre d'Espanya.
  
 
En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d'us i tradició històrica en l'indústria i la construcció. En recursos hídrics, actualment hi ha una demanda d'[[aigua]] superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en el sur de la Comunitat, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus. Els plans d'estalvi i racionalisació de l'us, especialment en l'agricultura, i la generalisació de plantes dessalinisadores i de captació d'aigua es presenten com les solucions del futur.
 
En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d'us i tradició històrica en l'indústria i la construcció. En recursos hídrics, actualment hi ha una demanda d'[[aigua]] superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en el sur de la Comunitat, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus. Els plans d'estalvi i racionalisació de l'us, especialment en l'agricultura, i la generalisació de plantes dessalinisadores i de captació d'aigua es presenten com les solucions del futur.
 +
 +
== Història ==
 +
{{AP|Història econòmica de la Comunitat Valenciana}}
 +
 +
=== Edat Antiga ===
 +
 +
=== Edat Mija ===
 +
 +
=== Edat Moderna ===
 +
 +
=== Edat Contemporànea ===
  
 
== Indicadors econòmics ==
 
== Indicadors econòmics ==
−
En l'any [[2002]] la Comunitat Valenciana va generar el 10,5% del [[PIB]] estatal, el 12% de les [[exportació|exportacions]] espanyoles i el 9,78% del valor afegit brut industrial estatal, i el seu [[estoc]] de capital representava l'any [[2000]] el 10,4% del total estatal. L'any [[2003]] el deute públic de la Generalitat Valenciana va superar el 10,5% del PIB valencià i la taxa de [[desocupació]] es va situar en el 10,5%.
+
En l'any [[2002]] la Comunitat Valenciana va generar el 10,5% del [[PIB]] estatal, el 12% de les [[exportació|exportacions]] espanyoles i el 9,78% del valor afegit brut industrial estatal, i el seu [[estoc]] de capital representava l'any [[2000]] el 10,4% del total estatal. En l'any [[2003]] el deute públic de la Generalitat Valenciana va superar el 10,5% del PIB valencià i la taxa de [[desocupació]] es va situar en el 10,5%.
  
 
El seu sector industrial és considerable pels seus nivells de productivitat elevats, i perqué es tracta d'uns sectors més intensius en la creació de valor afegit i de riquea que l'agricultura, el turisme o la construcció. Aixina, en l'any [[2003]] el 21% del PIB valencià va ser generat per una indústria que produïa per valor de 36.730 millons d'euros, i donava treball a 347.861 persones.
 
El seu sector industrial és considerable pels seus nivells de productivitat elevats, i perqué es tracta d'uns sectors més intensius en la creació de valor afegit i de riquea que l'agricultura, el turisme o la construcció. Aixina, en l'any [[2003]] el 21% del PIB valencià va ser generat per una indústria que produïa per valor de 36.730 millons d'euros, i donava treball a 347.861 persones.
  
 
== Model empresarial ==
 
== Model empresarial ==
−
El model [[empresa|empresarial]] valencià està compost per uns quants centenars d'empreses [[multinacional]]s i decenes de milers de [[PIME]] locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les ''pimes'' són de caràcter familiar la qual cosa, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de [[globalisació]] econòmica.
+
El model [[empresa|empresarial]] valencià està compost per uns quants centenars d'empreses [[multinacional]]s i decenes de milers de [[PIME]] locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les ''pimes'' són de caràcter familiar lo que, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de [[globalisació]] econòmica.
  
−
Encara que la greu crisis econòmica entre [[1973]] i [[1985]] que afectà el sector industrial, i després d'haver entrat l'any [[1986]] a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a [[Grècia]] i s'acostava al de [[Portugal]].
+
Encara que la greu crisis econòmica entre [[1973]] i [[1985]] que afectà el sector industrial, i despuix d'haver entrat l'any [[1986]] a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a [[Grècia]] i s'acostava al de [[Portugal]].
  
 
Les empreses més importants en seu social en la Comunitat Valenciana són [[Ford Motor Company|Ford]], [[Mercadona]], [[Supermercats Consum]], [[ANECOOP]], [[Colebega]], [[BP Oil]], [[Porcelanosa]], [[Pamesa Ceràmica]], [[Taulell SA]], [[Air Nostrum]], o [[Ros Casares]], entre atres.
 
Les empreses més importants en seu social en la Comunitat Valenciana són [[Ford Motor Company|Ford]], [[Mercadona]], [[Supermercats Consum]], [[ANECOOP]], [[Colebega]], [[BP Oil]], [[Porcelanosa]], [[Pamesa Ceràmica]], [[Taulell SA]], [[Air Nostrum]], o [[Ros Casares]], entre atres.
 +
 
== Sectors ==
 
== Sectors ==
−
 
+
=== Sector primari ===
−
=== Agricultura ===
+
{{AP|Sector primari en la Comunitat Valenciana}}
 +
==== Agricultura ====
 +
[[Archiu:OrangeBloss wb.jpg|190px|right]]
 +
{{AP|Agricultura en la Comunitat Valenciana}}
 
Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu:
 
Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu:
  
−
* En el [[secà]] l'[[armeler]] sobretot i també el [[garrofer]] i l'[[olivera]] són els conreus tradicionals, pero s'han anat introduint atres arbres de secà que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les [[pomera|pomeres]], els [[presseguers]], etc. La [[raïm|vinya]] és el paisage natural de moltes comarques i, d'un temps ençà, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu de la Comunitat Valenciana, especialment en la [[Plana d'Utiel]], [[Villar de l'Arquebisbe]] i les zona del [[Vinalopó]] ([[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]]). En les zones de l'interior de la [[Marina Alta]] i la [[Marina Baixa]], a causa del cultiu de la pansa, es fan bons [[moscatell|moscatells]] i [[Vi|vins]] dolços.
+
* En el [[secà]] l'[[armeler]] sobretot i també el [[garrofer]] i l'[[olivera]] són els conreus tradicionals, pero s'han anat introduint atres arbres de secà que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les [[pomera|pomeres]], els [[presseguers]], etc. La [[raïm|vinya]] és el païsage natural de moltes comarques i, d'un temps ençà, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu de la Comunitat Valenciana, especialment en la [[Plana d'Utiel]], [[Villar de l'Arquebisbe]] i les zona del [[Vinalopó]] ([[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]]). En les zones de l'interior de la [[Marina Alta]] i la [[Marina Baixa]], a causa del cultiu de la pansa, es fan bons [[moscatell|moscatells]] i [[Vi|vins]] dolços.
 
* El [[regadiu]] està dominat pels [[cítric|cítrics]], especialment la [[taronja]], que supon la major part de la [[citricultura]] de l'Estat i l'[[arròs]] que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals.
 
* El [[regadiu]] està dominat pels [[cítric|cítrics]], especialment la [[taronja]], que supon la major part de la [[citricultura]] de l'Estat i l'[[arròs]] que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals.
  
−
=== Ganaderia ===
+
==== Ganaderia ====
 
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.
 
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.
−
* La peixca: Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.
 
  
−
=== Indústria ===
+
==== Peixca ====
 +
Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.
 +
 
 +
=== Sector secundari ===
 +
==== Indústria ====
 
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
 
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
 
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].
 
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].
Llínea 37: Llínea 107:
  
 
=== Turisme ===
 
=== Turisme ===
−
Este sector s'ha convertit, des de la decada dels xixanta del passat segle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient.
+
{{VT|Turisme en la Comunitat Valenciana}}
 +
Este sector s'ha convertit, des de la década dels xixanta del passat sigle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [http://www.camaravalencia.com/es-ES/informacion/economica/estadisticas_economicas/Documents/La_economia_de_la_CV_2011.pdf La Economía de la Comunidad Valenciana Mayo 2011 Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Valencia]
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Anex:Empreses de la Comunitat Valenciana]]
 
* [[Anex:Empreses de la Comunitat Valenciana]]
 +
* [[Uiquillibres:Bibliografia de senyes econòmics de la Comunitat Valenciana]]
  
−
== Vínculs externs ==
+
== Enllaços externs ==
 
* [http://www.indi.gva.es/va/inicio Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació]
 
* [http://www.indi.gva.es/va/inicio Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació]
  
 
{{Regne de Valéncia}}
 
{{Regne de Valéncia}}
  
−
[[Categoria:Economia de la Comunitat Valenciana| ]]
+
[[Categoria:Economia de la Comunitat Valenciana|*]]

Última revisió del 16:20 28 jun 2022

Economia de la Comunitat Valenciana
Bossa de Valencia
Bossa de Valencia
Producte interior brut 99.345 millons € (2015)[1]
PIB (nominal) 99.345 Mill. € (2014)[2]
PIB per capita 20.073 euros (2014)[3]
Banc central Banc d'Espanya
Organisacions
Mercat de valors
Creiximent real PIB
Inflació Interanual -0,6% (Mayo 2015)[4]
Intermensual -0,1% (Mayo 2015)[4]
IDH 0,876 Molt alt (11º)
Coe. de Gini
Taxa d'atur 24,3% (1 Trimestre 2015)[5]
Importacions 13697 euros (agost de 2011)[6]
Exportacions 13.184 euros (agost de 2012)[7]
Destí de les exportacions França 13'9 %
Alemanya 11,4 %
Regne Unit 8,9 %
Itàlia 7,1 %
Estats Units 6,7 %[8]

L'economia de la Comunitat Valenciana (Espanya) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sol. Mentres que l'eix litoral permetia la conexió en Europa a través de Catalunya. El pas de Villena-Almansa ha constituït tradicionalment la ruta més fàcil cap a i des de la Meseta, situada en el centre d'Espanya.

En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d'us i tradició històrica en l'indústria i la construcció. En recursos hídrics, actualment hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en el sur de la Comunitat, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus. Els plans d'estalvi i racionalisació de l'us, especialment en l'agricultura, i la generalisació de plantes dessalinisadores i de captació d'aigua es presenten com les solucions del futur.

Història[editar | editar còdic]

Artícul principal → Història econòmica de la Comunitat Valenciana.


Edat Antiga[editar | editar còdic]

Edat Mija[editar | editar còdic]

Edat Moderna[editar | editar còdic]

Edat Contemporànea[editar | editar còdic]

Indicadors econòmics[editar | editar còdic]

En l'any 2002 la Comunitat Valenciana va generar el 10,5% del PIB estatal, el 12% de les exportacions espanyoles i el 9,78% del valor afegit brut industrial estatal, i el seu estoc de capital representava l'any 2000 el 10,4% del total estatal. En l'any 2003 el deute públic de la Generalitat Valenciana va superar el 10,5% del PIB valencià i la taxa de desocupació es va situar en el 10,5%.

El seu sector industrial és considerable pels seus nivells de productivitat elevats, i perqué es tracta d'uns sectors més intensius en la creació de valor afegit i de riquea que l'agricultura, el turisme o la construcció. Aixina, en l'any 2003 el 21% del PIB valencià va ser generat per una indústria que produïa per valor de 36.730 millons d'euros, i donava treball a 347.861 persones.

Model empresarial[editar | editar còdic]

El model empresarial valencià està compost per uns quants centenars d'empreses multinacionals i decenes de milers de PIME locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les pimes són de caràcter familiar lo que, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de globalisació econòmica.

Encara que la greu crisis econòmica entre 1973 i 1985 que afectà el sector industrial, i despuix d'haver entrat l'any 1986 a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a Grècia i s'acostava al de Portugal.

Les empreses més importants en seu social en la Comunitat Valenciana són Ford, Mercadona, Supermercats Consum, ANECOOP, Colebega, BP Oil, Porcelanosa, Pamesa Ceràmica, Taulell SA, Air Nostrum, o Ros Casares, entre atres.

Sectors[editar | editar còdic]

Sector primari[editar | editar còdic]

Artícul principal → Sector primari en la Comunitat Valenciana.

Agricultura[editar | editar còdic]

OrangeBloss wb.jpg
Artícul principal → Agricultura en la Comunitat Valenciana.

Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu:

Ganaderia[editar | editar còdic]

És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'apicultura que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.

Peixca[editar | editar còdic]

Es practica peixca de litoral, sobretot de sardines, polps, seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.

Sector secundari[editar | editar còdic]

Indústria[editar | editar còdic]

Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:

També s'hi conserven activitats tradicionals com ara la ceràmica de Manises, Ribesalbes o L'Alcora; el torró i el gelat en Xixona i Alacant; la manufactura, de mobles i atifells, en vímen en Gata, Moixent, Vallada, etc.

Turisme[editar | editar còdic]

Vore també: Turisme en la Comunitat Valenciana

Este sector s'ha convertit, des de la década dels xixanta del passat sigle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del PIB; pero este fet ha dut a una feroç especulació, sobretot en la costa, en destrossa del mig ambient i degradació sistemàtica del mig ambient.

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ http://www.datosmacro.com/pib/espana-comunidades-autonomas Diario Expansion]
  2. ↑ Datos Macro
  3. ↑ Datos Macro
  4. ↑ 4,0 4,1 IPC de Valencia, Datos Macro
  5. ↑ EPA de la Comunidad Valenciana Diario Expansion
  6. ↑ donexportacion
  7. ↑ donexportacion
  8. ↑ IVE:Comercio Exterior. Exportaciones y expediciones según destino geográfico

Bibliografia[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

v · d · eRegne de Valéncia
Història
Senyera historica.png
Geografia
Política
Economia
Societat
Simbols
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Economia_de_la_Comunitat_Valenciana&oldid=215590»