Pomera
| Pomera | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Rosaceae | ||
| Gènero | Malus | ||
| Espècie | Malus domestica | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| Cultiu mundial de la pomera | |||
La pomera (Malus domestica) és un arbre caducifoli de talla mijana, cultivat per a la producció de pomes, un dels fruits més consumits en tot lo món. Pertany a la família de les rosàcees i es creu originària de l'Àsia Central, concretament de les muntanyes del Kazahstan i regions veïnes. Actualment es cultiva a tot arreu del món en climes temperats.
Descripció[editar | editar còdic]
És un arbre de port redonenc, que sol tindre entre 3 i 10 metros d'alçària quan és cultivat, encara que pot arribar a més en estat silvestre. La seua copa és ampla e irregular.
- Fulla: Les fulles són simples, alternes, d'uns 5-12 cm de llarc, ovalades, de marge serrat. El feix és vert fosc i l'envés un poc més pàlit i pelós. Presenta un peciol llarc i una disposició helicoidal.
- Flor: Les flors són hermafrodites, de 3-5 cm de diàmetro, blanques o rosades, i naixen en ramells terminals. Florix en primavera, normalment en març o abril, abans o a l'inici del fullage.
- Fruit: La poma és un fruit carnós del tipo poma (pseudocarp), de forma globosa i sabor dolç o àcit segons la varietat. Madura entre agost i octubre, depenent del cultivar.
- Tronc: Tronc curt, a sovint tort, de corfa grisenca i clavillada en eixemplars vells. En conreu sol ser empeltada sobre portaempelts més resistents.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Encara que naturalment deriva de boscs temperats eurasiàtics, actualment es troba principalment en zones de cultiu. Preferix sols profunts, fèrtils i ben drenats, i necessita hiverns relativament fretosos per a una bona inducció floral. Tolera malament la sequera prolongada i les zones molt càlides. És habitual en hortes, camps de secà fresc i zones de montanya mijana.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Malus domestica fon descrit per Carles Linneo, encara que la seua taxonomia és complexa i deriva de diverses espècies del gènero Malus, sobretot Malus sieversii (d’Àsia Central) i Malus sylvestris (europea).
Citologia[editar | editar còdic]
Poliploide: presenta formes diploides (2n = 34), triploides (2n = 51) i tetraploides (2n = 68), segons la varietat.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Malus: del llatí, antigament usat per als pomers.
- domestica: ‘domesticat’, per ser un arbre clarament seleccionat i cultivat des de fa milenis.
Usos[editar | editar còdic]
La poma és consumida crua, en sucs, melades, compotes o en rebosteria. Té propietats diürètiques, digestives i antioxidants. La fusta, de color rogenc i densa, s'ha usat en torneria i per fer utensilis.
També existixen varietats ornamentals del gènero Malus (pomeres de flors), molt apreciades per les seues floracions espectaculars.
Conservació[editar | editar còdic]
No està en perill, ya que és una de les espècies agrícoles més difoses i conreades del món. No obstant, algunes varietats tradicionals locals han sigut desplaçades per híbrits comercials.
Referències[editar | editar còdic]
- Malus en Flora Ibérica
- «Malus domestica». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
- Malus domestica. The Plant List
- Malus domestica. Trópicos.org
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286
- Blanca, G. et al. (2011). Flora iberica: Rosaceae. RJB-CSIC
- Qian, G., L.-F. Liu & G. G. Tang. 2010. (1933) Proposal to conserve the name Malus domestica against M. pumila, M. communis, M. frutescens, and Pyrus dioica (Rosaceae). Taxon 59(2): 650–652
- Rehder, A. (1940). Manual of Cultivated Trees and Shrubs
- Westwood, M.N. (1993). Temperate-zone Pomology
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pomera.