Diferència entre les revisions de "Nelson Mandela"
| (No es mostren 56 edicions intermiges d'11 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{destacat}} | ||
{| border=1 align=right cellpadding=4 cellspacing=0 width=300 style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 85%;" | {| border=1 align=right cellpadding=4 cellspacing=0 width=300 style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 85%;" | ||
| − | |+ <big>'''Nelson Mandela'''</big> [[ | + | |+ <big>'''Nelson Mandela'''</big> [[File:Nobel prize medal.svg|Premi Nobel|20px]] |
|- | |- | ||
| − | | style="background:#efefef;" align="center" colspan="2" | [[ | + | | style="background:#efefef;" align="center" colspan="2" | [[Archiu:Nelson Mandela 1994.jpg|250px|'''Nelson Mandela''', líder surafricà i Premi Nobel de la pau.]] |
|- | |- | ||
| Llínea 10: | Llínea 11: | ||
|- | |- | ||
! align="left" | Mandat: | ! align="left" | Mandat: | ||
| − | |27 d'abril de 1994 - 14 de juny de 1999 | + | |27 d'abril de [[1994]] - 14 de juny de [[1999]] |
|- | |- | ||
| | | | ||
| − | | Premi Nobel de la Pau <br /> 1993 | + | | Premi Nobel de la Pau <br /> [[1993]] |
|- | |- | ||
! align="left" | President anterior: | ! align="left" | President anterior: | ||
| Llínea 22: | Llínea 23: | ||
|- | |- | ||
! align="left" | Data de naiximent: | ! align="left" | Data de naiximent: | ||
| − | | 18 de juliol de 1918 | + | | 18 de juliol de [[1918]] |
|- | |- | ||
! align="left" | Partit: | ! align="left" | Partit: | ||
| Llínea 28: | Llínea 29: | ||
|- | |- | ||
|} | |} | ||
| + | '''Nelson Rolihlahla Mandela''' (IPA: [roli'ɬaɬa]) ([[Mvezo]], [[18 de juliol]] de [[1918]] - † [[Johannesburc]], [[5 de decembre]] de [[2013]]) fon el primer president de [[Suràfrica]] en ser triat per mijos democràtics baix sufragi universal. Temps abans de ser triat president fon un important activiste contra l'[[apartheid]] que, a pesar de ser empresonat durant 27 anys, va estar involucrat en el planejament d'activitats de resistència armada. No obstant, la lluita armada fon, per a Mandela, una "última alternativa". | ||
| + | Durant el seu temps en la presó (la majoria d'este, tancat en una cela en Robben Island), Mandela es convertí en la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid en [[Suràfrica]]. A pesar de que el règim de l'apartheid i les nacions aliades ad este el varen considerar junt en el [[Congrés Nacional Africà]] com un terroriste, la seua lluita fon part íntegra de la campanya contra l'apartheid. El canvi de polítiques contra este, que Mandela va recolzar la seua lliberació en [[1990]], va facilitar una pacífica transició a la democràcia representativa en [[Suràfrica]]. | ||
| − | + | Despuix d'haver rebut més d'un centenar de premis per més de quatre décades, Mandela fon un célebre estadiste donant la seua opinió en temes fonamentals. En [[Suràfrica]] fon conegut com '''Madiba''', un títul honorari adoptat per ancians de la tribu de Mandela. Alguns surafricans també es referixen ad ell com ''mkhulu'' (yayo). | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Activitat política == | == Activitat política == | ||
| − | + | Posteriormente a la victòria del Partit Nacional Surafricà en [[1948]], en la seua política de segregació racial, (l'apartheid), Mandela cobrà importància dins del Congrés Nacional Africà, especialment en la ''Campanya de desobediència civil'' de [[1952]] , i el ''Congrés del Poble'' de [[1955]] , en el que l'adopció de la "Carta de la Llibertat" proveïx el programa principal en la causa contra l'apartheid. Durant esta época, Mandela i el seu advocat amic, Oliver Hostal, dirigixen l'estudi d'advocacia que proveïx consell llegal de baix cost a molts negres que d'una atra manera no hagueren tengut representació llegal. | |
| − | Inicialment compromés en els | + | Inicialment compromés en els métodos no violents de resistència, seguint la inspiració de [[Mahatma Gandhi|Ghandi]] , Mandela i atres 150 companyers foren arrestats el 5 de decembre de [[1956]], i sentenciats a presó, que complixen entre [[1956]] i [[1961]] fins a ser lliberats. Entre els anys [[1952]] i [[1959]] el '''Congrés Nacional Africà''' patix una ruptura, i sorgix una nova classe d'activistes negres, els africanistes, en demanda d'accions més dràstiques contra el règim del Partit Nacional. |
La conducció del Congrés, liderada per Albert Luthuli, Oliver Hostal i Walter Sisulu senten no sols que els acontenyiments es precipiten, sino també que el seu liderage comença a estar en joc. En conseqüència reforcen la seua posició per mig d'aliances en chicotets partits polítics de diversa representació ètnica, intentant aparéixer en horisons més amplis que els africanistes. | La conducció del Congrés, liderada per Albert Luthuli, Oliver Hostal i Walter Sisulu senten no sols que els acontenyiments es precipiten, sino també que el seu liderage comença a estar en joc. En conseqüència reforcen la seua posició per mig d'aliances en chicotets partits polítics de diversa representació ètnica, intentant aparéixer en horisons més amplis que els africanistes. | ||
| − | L'estatut de la llibertat emés en la conferència de Kliptown és ridiculisat pels africanistes per permetre que els 100.000 vots del Congrés Nacional Africà siguen relegats a un vot simple en una aliança parlamentària, en la que quatre dels cinc secretaris generals representatius dels partits polítics eren membres del Partit Comuniste Surafricà (SACP), el més esclaviste dels partits comunistes en la ideologia de Moscou, i que llavors havia | + | L'estatut de la llibertat emés en la conferència de Kliptown és ridiculisat pels africanistes per permetre que els 100.000 vots del Congrés Nacional Africà siguen relegats a un vot simple en una aliança parlamentària, en la que quatre dels cinc secretaris generals representatius dels partits polítics eren membres del Partit Comuniste Surafricà (SACP), el més esclaviste dels partits comunistes en la ideologia de Moscou, i que llavors havia segut secretament reconstituït. |
| − | En 1959 el Congrés Nacional Africà pert el seu soport militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de 1960, | + | En l'any [[1959]] el Congrés Nacional Africà pert el seu soport militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], despuix de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilisa la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers judeus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes judeus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe. |
| − | |||
| + | Més tart, Mandela abandona en secret el país, i es troba en els líders africans en [[Algèria]] i en atres llocs. Comença a descobrir la profunditat del soport en el Congrés panafricà, i la creença generalisada que el Congrés Nacional Africà era una chicoteta associació tribal ''Xhosa'' manipulada per blancs comunistes, i retorna llavors a [[Suràfrica]] decidit a reorganisar els elements nacionalistes africans en l'aliança parlamentària. Se sospita que una acalorada discussió en els líders comunistes sobre este punt fon la causa de la seua detenció i arrest prop d'Howick. Mandela no detalla estos fets en la seua biografia. | ||
== Arrest i presó == | == Arrest i presó == | ||
| − | [[ | + | [[File:Physiological needs.jpg|thumb|right|Cela de Nelson Mandela en Robben Island]] |
| − | En 1961 Mandela es convertix en el líder del braç armat del Congrés Nacional Africà (Umkhonto we Sizwe), també abreviat "MK". Coordina una campanya de sabotages contra blancs militars i governamentals, i fa plans per a una possible guerra de guerrilles si el sabotage fallara a acabar en l'apartheid. | + | En l'any [[1961]] Mandela es convertix en el líder del braç armat del Congrés Nacional Africà (''Umkhonto we Sizwe''), també abreviat "MK". Coordina una campanya de sabotages contra blancs militars i governamentals, i fa plans per a una possible guerra de guerrilles si el sabotage fallara a acabar en l'apartheid. |
| − | Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques décades | + | Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques décades despuix, en Mandela ya empresonat, el MK manté sens dubte una guerrilla contra el règim, especialment a partir de [[1980]]. |
| − | El 5 d'agost de 1962 és arrestat | + | El 5 d'[[agost]] de [[1962]] és arrestat despuix de viure fugint durant uns quants mesos, i reduït a presó en el fort de Johannesburc. William Blum, ex-empleat del Departament d'Estat dels [[Estats Units]], conta que la [[CIA ]] informà a la policia sobre el parador de Mandela. Tres dies despuix li lligen els càrrecs de dirigir una folga en [[1961]] i d'abandonar illegalment el país. El 25 d'[[octubre]] de [[1962]], és sentenciat a cinc anys en presó. Dos anys més tart, l'11 de juny de [[1964]], la pena es dòna per complida tenint en conte la seua participació anterior en el Congrés Nacional Africà. |
| − | Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de 1963, la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de | + | Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[Johannesburc]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa despuix del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern. |
| − | En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'abril de 1964, davant de la Suprema Cort en Pretòria, Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la | + | En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'[[abril]] de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Surafricana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una atra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrollar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'alluntament dels inversors externs davant del creiximent del risc del país. En l'històric juí de [[Rivonia]], capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela defengué als seus en unes paraules que varen fer plorar a la multitut: |
| − | {{Cita|Durant tota la meua vida m'he dedicat a esta lluita del poble africà. He barallat contra la dominació blanca, i he barallat contra la dominació negra. He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, en la que totes les persones vixquen juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que espere poder viure per a vore realisat. Pero si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per a morir|Nelson Mandela, en el tancament del seu alegat davant de la Suprema Cort, 1964. }} | + | {{Cita|Durant tota la meua vida m'he dedicat a esta lluita del poble africà. He barallat contra la dominació blanca, i he barallat contra la dominació negra. He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, en la que totes les persones vixquen juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que espere poder viure per a vore realisat. Pero si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per a morir|Nelson Mandela, en el tancament del seu alegat davant de la Suprema Cort, 1964.}} |
Junt en els seus companyers de lluita és condenat a cadena perpètua. Eixe mateix any el nomenen president de l'ANC. | Junt en els seus companyers de lluita és condenat a cadena perpètua. Eixe mateix any el nomenen president de l'ANC. | ||
| − | |||
== Símbol de llibertat == | == Símbol de llibertat == | ||
| Llínea 76: | Llínea 72: | ||
== President de Suràfrica == | == President de Suràfrica == | ||
| − | En 1984 el govern va intentar acabar en tan incómodo mit, oferint-li la llibertat si acceptava establir-se en un dels bantustans als que el règim havia concedit una ficció d'independència; Mandela va rebujar l'oferiment. Durant aquells anys, la seua esposa Winnie va simbolisar la continuïtat de la lluita, conseguint importants posicions en l'ANC. Finalment, Frederik de Klerk, president de la República pel Partit Nacional, hagué de cedir davant de l'evidència i obrir el camí per a desmontar la segregació racial, lliberant Mandela en 1990 i convertint-li en el seu principal interlocutor per a negociar el procés de democratisació. Mandela i de Klerk | + | En l'any [[1984]] el govern va intentar acabar en tan incómodo mit, oferint-li la llibertat si acceptava establir-se en un dels bantustans als que el règim havia concedit una ficció d'independència; Mandela va rebujar l'oferiment. Durant aquells anys, la seua esposa Winnie va simbolisar la continuïtat de la lluita, conseguint importants posicions en l'ANC. Finalment, Frederik de Klerk, president de la República pel Partit Nacional, hagué de cedir davant de l'evidència i obrir el camí per a desmontar la segregació racial, lliberant Mandela en [[1990]] i convertint-li en el seu principal interlocutor per a negociar el procés de democratisació. Mandela i de Klerk varen compartir el Premi Nobel de la Pau en l'any [[1993]]. |
| + | |||
| + | Les eleccions de [[1994]] varen convertir Mandela en el primer president negre de [[Suràfrica]]; des d'eixe càrrec va posar en marcha una política de reconciliació nacional, mantenint a de Klerk com a vicepresident, i tractant d'atraure cap a la participació democràtica al díscol partit Inkhata de majoria zulú. | ||
| + | |||
| + | És membre fundador i responsable de l'unió del grup '''The Elders'''. | ||
| − | + | == Últims anys == | |
| − | + | En estos anys tingué vàrios problemes de salut degut a la seua llarga estància en la presó i la seua avançada edat. L'última aparició pública fon en el [[Mundial de fútbol de 2010]] celebrat en [[Suràfrica]]. Durant [[2011]] i [[2012]] fon hospitalisat diverses voltes per problemes respiratoris i fon operat en març de [[2013]] en èxit. Ingressà en [[juny]] de [[2013]] en estat greu. | |
| + | Nelson Mandela faltà el 5 de decembre de l'any [[2013]] en la ciutat de [[Johannesburc]]. | ||
== Vida privada == | == Vida privada == | ||
| − | Nelson Mandela naixqué el 18 de juliol de 1918 en Qunu, un poblat de 300 habitants prop d'Umtata en el Transkei. Mandela porta tres matrimonis, en dos dels quals ha | + | '''Nelson Mandela''' naixqué el 18 de [[juliol]] de [[1918]] en Qunu, un poblat de 300 habitants prop d'Umtata en el Transkei. Mandela porta tres matrimonis, en dos dels quals ha tengut sis fills. De la seua primera esposa Evelyn Ntoko Mase es va divorciar en [[1957]] despuix de 13 anys de matrimoni. Ntoko Mase va morir en l'any [[2004]]. Una filla d'este matrimoni va morir en edat de lactància. El seu primer fill Madiba Thembekili va morir en l'any [[1969]] en un accident automovilístic. Despuix de 38 anys de matrimoni en Winnie Madikizela (Winnie Mandela) es va separar per escàndals polítics en [[abril]] de [[1992]] i finalment es divorcià el 19 de [[març]] de [[1996]]. En Winnie va tindre dos filles, Zenani (Zeni), naixcuda el 4 de febrer de [[1958]] i Zindziswa (Zindzi), naixcuda en [[1960]]. |
| − | En el seu 80 Aniversari, el 18 de juliol de 1998, va contraure matrimoni en Graça Machel, la viuda de Samora Machel l'antic president de Moçenic i patrocinador de l'ANC, difunt en 1986 en un accident d'aviació. El 6 de giner del 2005 morí el segon fill de Mandela, Makgatho Mandela, advocat i home de negocis, a l'edat de 54 anys en | + | En el seu 80 Aniversari, el 18 de [[juliol]] de [[1998]], va contraure matrimoni en Graça Machel, la viuda de Samora Machel l'antic president de Moçenic i patrocinador de l'ANC, difunt en l'any [[1986]] en un accident d'aviació. El 6 de giner del [[2005]] morí el segon fill de Mandela, Makgatho Mandela, advocat i home de negocis, a l'edat de 54 anys en Johannesburc a conseqüència de [[sida]]. |
| − | Mandela | + | Mandela fon un apassionat de la música clàssica de Georg Friedrich Händel o Piotr Ilich Chaikovski, la que acostuma escoltar a boqueta nit. |
== Premis i condecoracions == | == Premis i condecoracions == | ||
| − | [[ | + | [[File:Mandela Bust at Southbank.jpg|thumb|right|Bust de Nelson Mandela en Southbank]] |
| − | Mandela | + | Mandela va rebre al voltant de 50 doctorats honoris causa per distintes universitats del món. Junt en la [[Teresa de Calcuta|Mare Teresa de Calcuta]], ademés de Khan Abdul Ghaffar Khan, ha segut l'únic estranger que fon distinguit en Bharat Ratna, el premi civil de major prestigi de l'[[Índia]]. |
| − | *Embaixador de la consciència, premi otorgat per Amnistia Internacional (2006) | + | *Embaixador de la consciència, premi otorgat per [[Amnistia Internacional]] ([[2006]]) |
| − | *Claus de la ciutat - | + | *Claus de la ciutat - [[Johannesburc]] ([[2004]]) |
| − | *Premi Nobel de la Pau en 1993 | + | *Premi Nobel de la Pau en l'any [[1993]] |
*Premi de la Pau de Mahatma Gandhi | *Premi de la Pau de Mahatma Gandhi | ||
| − | *Orde de Canadà | + | *Orde de [[Canadà]] |
| − | *Premi príncep d'Astúries a la cooperació internacional (1992) | + | *Premi príncep d'Astúries a la cooperació internacional ([[1992]]) |
*Orde de Sant Joan | *Orde de Sant Joan | ||
*Medalla presidencial de la llibertat | *Medalla presidencial de la llibertat | ||
| − | *Orde al mèrit del Regne Unit (1995) | + | *Orde al mèrit del Regne Unit ([[1995]]) |
| − | *Isithwalandwe (1992) | + | *Isithwalandwe ([[1992]]) |
| − | *Bharat Ratna (1990) | + | *Bharat Ratna ([[1990]]) |
| − | *Premi Sajarov (1988) | + | *Premi Sajarov ([[1988]]) |
| − | *Premi Lenin de la Paz (1962) | + | *Premi Lenin de la Paz ([[1962]]) |
| − | *Premi Internacional Simón Bolívar (1983) | + | *Premi Internacional Simón Bolívar ([[1983]]) |
| − | *Premi nacional de la Pau (1995) | + | *Premi nacional de la Pau ([[1995]]) |
| − | *Escultura en el Palau de Westmister (Londres)(2007) | + | *Escultura en el Palau de Westmister (Londres)([[2007]]) |
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | Són célebres moltes frases de Nelson Mandela, com: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Una nació no deu jujar-se per cóm tracta als seus ciutadans en millor posició, sino per cóm tracta als que tenen poc o res.}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|L'educació és l'arma més poderosa que se pot usar per a canviar el món.}} | ||
| + | {{Cita|Tot sembla impossible fins que es fa.}} | ||
== Llectura adicional == | == Llectura adicional == | ||
| Llínea 122: | Llínea 132: | ||
*Barry Denenberg; Nelson Mandela: No Easy Walk To Freedom | *Barry Denenberg; Nelson Mandela: No Easy Walk To Freedom | ||
*Charlene Smith; Mandela: ‘In' Celebration of a Great Life | *Charlene Smith; Mandela: ‘In' Celebration of a Great Life | ||
| − | |||
== Música == | == Música == | ||
| Llínea 128: | Llínea 137: | ||
Música sobre Mandela | Música sobre Mandela | ||
| − | *Simple Minds: Mandela Day [Any 1989; disc "Street Fighting Years"; posició llestes US #17] | + | *Simple Minds: Mandela Day [Any [[1989]]; disc "Street Fighting Years"; posició llestes US #17] |
*Illapu, grup chilé: Mane Mandela | *Illapu, grup chilé: Mane Mandela | ||
| − | *Todos tus muertos, grup argentí: Mandela [Any 1994; disc "Dóna-li Aborigen"] | + | *Todos tus muertos, grup argentí: Mandela [Any [[1994]]; disc "Dóna-li Aborigen"] |
*The Specials, grup de ska: Free Nelson Mandela | *The Specials, grup de ska: Free Nelson Mandela | ||
*Barrington Levy, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Mandela Free | *Barrington Levy, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Mandela Free | ||
| Llínea 137: | Llínea 146: | ||
*Liberen Mandela - Micky Gonzales | *Liberen Mandela - Micky Gonzales | ||
*Quilapayún, grup chilé: Free Nelson Mandela | *Quilapayún, grup chilé: Free Nelson Mandela | ||
| − | *Burning Spear, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Free Nelson Mandela (1987) | + | *Burning Spear, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Free Nelson Mandela ([[1987]]) |
*Say it's not true- Queen+ Paul Rogers | *Say it's not true- Queen+ Paul Rogers | ||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
| + | * [http://dspace.nmmu.ac.za:8080/xmlui/bitstream/handle/10948/502/AAFabbriciani.pdf?sequence=1 «Land Reform Policies and Human Rights: A South African Case Study» (PDF)] | ||
| + | * Long Walk to Freedom (Llarc camí a la llibertat), autobiografia de Nelson Mandela escrita en presó | ||
| + | * Mandela: The Authorised Biography, per Anthony Sampson | ||
| + | * Mandela, 1994, p. 3; Sampson, 2011, p. 3; Smith, 2010, p. 17. | ||
| − | * | + | * «When Conservatives Branded Nelson Mandela A Terrorist». Forbes. 6 de diciembre de 2013 |
| − | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Battersby, John (2011). «Afterword: Living Legend, Living Statue». Mandela: The Authorised Biography. Londres: HarperCollins. pp. 587-610. ISBN 978-0007437979 | ||
| + | * Herbst, Jeffrey (2003). The Nature of South African Democracy: Political Dominance and Economic Inequality. The Making and Unmaking of Democracy: Lessons from History and World Politics. Londres: Routledge. pp. 206-224. ISBN 978-0415933810 | ||
| + | * Mandela, Nelson (1994). Long Walk to Freedom Volume I: 1918–1962. Little, Brown and Company. ISBN 978-0754087236 | ||
| + | * Sampson, Anthony (2011) [1999]. Mandela: The Authorised Biography. London: HarperCollins. ISBN 978-0007437979 | ||
| + | * Smith, David James (2010). Young Mandela. London: Weidenfeld & Nicolson. ISBN 978-0297855248 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Nelson Mandela}} | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20040610081033/http://www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela] | ||
| + | |||
| − | + | {{Llista artículs destacats}} | |
| − | |||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Polítics]] | [[Categoria:Polítics]] | ||
| − | + | [[Categoria:Suràfrica]] | |
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 12:59 18 nov 2023
| |
| Càrrec: | President de Suràfrica |
|---|---|
| Mandat: | 27 d'abril de 1994 - 14 de juny de 1999 |
| Premi Nobel de la Pau 1993 | |
| President anterior: | Frederik Willem de Klerk |
| Succeït per: | Thabo Mbeki |
| Data de naiximent: | 18 de juliol de 1918 |
| Partit: | ANC |
Nelson Rolihlahla Mandela (IPA: [roli'ɬaɬa]) (Mvezo, 18 de juliol de 1918 - † Johannesburc, 5 de decembre de 2013) fon el primer president de Suràfrica en ser triat per mijos democràtics baix sufragi universal. Temps abans de ser triat president fon un important activiste contra l'apartheid que, a pesar de ser empresonat durant 27 anys, va estar involucrat en el planejament d'activitats de resistència armada. No obstant, la lluita armada fon, per a Mandela, una "última alternativa".
Durant el seu temps en la presó (la majoria d'este, tancat en una cela en Robben Island), Mandela es convertí en la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid en Suràfrica. A pesar de que el règim de l'apartheid i les nacions aliades ad este el varen considerar junt en el Congrés Nacional Africà com un terroriste, la seua lluita fon part íntegra de la campanya contra l'apartheid. El canvi de polítiques contra este, que Mandela va recolzar la seua lliberació en 1990, va facilitar una pacífica transició a la democràcia representativa en Suràfrica.
Despuix d'haver rebut més d'un centenar de premis per més de quatre décades, Mandela fon un célebre estadiste donant la seua opinió en temes fonamentals. En Suràfrica fon conegut com Madiba, un títul honorari adoptat per ancians de la tribu de Mandela. Alguns surafricans també es referixen ad ell com mkhulu (yayo).
Activitat política[editar | editar còdic]
Posteriormente a la victòria del Partit Nacional Surafricà en 1948, en la seua política de segregació racial, (l'apartheid), Mandela cobrà importància dins del Congrés Nacional Africà, especialment en la Campanya de desobediència civil de 1952 , i el Congrés del Poble de 1955 , en el que l'adopció de la "Carta de la Llibertat" proveïx el programa principal en la causa contra l'apartheid. Durant esta época, Mandela i el seu advocat amic, Oliver Hostal, dirigixen l'estudi d'advocacia que proveïx consell llegal de baix cost a molts negres que d'una atra manera no hagueren tengut representació llegal.
Inicialment compromés en els métodos no violents de resistència, seguint la inspiració de Ghandi , Mandela i atres 150 companyers foren arrestats el 5 de decembre de 1956, i sentenciats a presó, que complixen entre 1956 i 1961 fins a ser lliberats. Entre els anys 1952 i 1959 el Congrés Nacional Africà patix una ruptura, i sorgix una nova classe d'activistes negres, els africanistes, en demanda d'accions més dràstiques contra el règim del Partit Nacional.
La conducció del Congrés, liderada per Albert Luthuli, Oliver Hostal i Walter Sisulu senten no sols que els acontenyiments es precipiten, sino també que el seu liderage comença a estar en joc. En conseqüència reforcen la seua posició per mig d'aliances en chicotets partits polítics de diversa representació ètnica, intentant aparéixer en horisons més amplis que els africanistes.
L'estatut de la llibertat emés en la conferència de Kliptown és ridiculisat pels africanistes per permetre que els 100.000 vots del Congrés Nacional Africà siguen relegats a un vot simple en una aliança parlamentària, en la que quatre dels cinc secretaris generals representatius dels partits polítics eren membres del Partit Comuniste Surafricà (SACP), el més esclaviste dels partits comunistes en la ideologia de Moscou, i que llavors havia segut secretament reconstituït.
En l'any 1959 el Congrés Nacional Africà pert el seu soport militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de 1960, despuix de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilisa la Conferència panafricana de 1961 , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers judeus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes judeus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.
Més tart, Mandela abandona en secret el país, i es troba en els líders africans en Algèria i en atres llocs. Comença a descobrir la profunditat del soport en el Congrés panafricà, i la creença generalisada que el Congrés Nacional Africà era una chicoteta associació tribal Xhosa manipulada per blancs comunistes, i retorna llavors a Suràfrica decidit a reorganisar els elements nacionalistes africans en l'aliança parlamentària. Se sospita que una acalorada discussió en els líders comunistes sobre este punt fon la causa de la seua detenció i arrest prop d'Howick. Mandela no detalla estos fets en la seua biografia.
Arrest i presó[editar | editar còdic]
En l'any 1961 Mandela es convertix en el líder del braç armat del Congrés Nacional Africà (Umkhonto we Sizwe), també abreviat "MK". Coordina una campanya de sabotages contra blancs militars i governamentals, i fa plans per a una possible guerra de guerrilles si el sabotage fallara a acabar en l'apartheid.
Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques décades despuix, en Mandela ya empresonat, el MK manté sens dubte una guerrilla contra el règim, especialment a partir de 1980.
El 5 d'agost de 1962 és arrestat despuix de viure fugint durant uns quants mesos, i reduït a presó en el fort de Johannesburc. William Blum, ex-empleat del Departament d'Estat dels Estats Units, conta que la CIA informà a la policia sobre el parador de Mandela. Tres dies despuix li lligen els càrrecs de dirigir una folga en 1961 i d'abandonar illegalment el país. El 25 d'octubre de 1962, és sentenciat a cinc anys en presó. Dos anys més tart, l'11 de juny de 1964, la pena es dòna per complida tenint en conte la seua participació anterior en el Congrés Nacional Africà. Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de 1963, la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de Johannesburc. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa despuix del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.
En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'abril de 1964, davant de la Suprema Cort en Pretòria, Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Surafricana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una atra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrollar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'alluntament dels inversors externs davant del creiximent del risc del país. En l'històric juí de Rivonia, capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela defengué als seus en unes paraules que varen fer plorar a la multitut:
Junt en els seus companyers de lluita és condenat a cadena perpètua. Eixe mateix any el nomenen president de l'ANC.
Símbol de llibertat[editar | editar còdic]
Mandela fon el presoner número 46664 durant 27 anys en penoses condicions. El govern de Suràfrica rebujà totes les peticions de que fora posat en llibertat. Mandela es va convertir en un símbol de la lluita contra l'apartheid dins i fora del país, una figura llegendària que representava la falta de llibertat de tots els hòmens de color surafricans.
President de Suràfrica[editar | editar còdic]
En l'any 1984 el govern va intentar acabar en tan incómodo mit, oferint-li la llibertat si acceptava establir-se en un dels bantustans als que el règim havia concedit una ficció d'independència; Mandela va rebujar l'oferiment. Durant aquells anys, la seua esposa Winnie va simbolisar la continuïtat de la lluita, conseguint importants posicions en l'ANC. Finalment, Frederik de Klerk, president de la República pel Partit Nacional, hagué de cedir davant de l'evidència i obrir el camí per a desmontar la segregació racial, lliberant Mandela en 1990 i convertint-li en el seu principal interlocutor per a negociar el procés de democratisació. Mandela i de Klerk varen compartir el Premi Nobel de la Pau en l'any 1993.
Les eleccions de 1994 varen convertir Mandela en el primer president negre de Suràfrica; des d'eixe càrrec va posar en marcha una política de reconciliació nacional, mantenint a de Klerk com a vicepresident, i tractant d'atraure cap a la participació democràtica al díscol partit Inkhata de majoria zulú.
És membre fundador i responsable de l'unió del grup The Elders.
Últims anys[editar | editar còdic]
En estos anys tingué vàrios problemes de salut degut a la seua llarga estància en la presó i la seua avançada edat. L'última aparició pública fon en el Mundial de fútbol de 2010 celebrat en Suràfrica. Durant 2011 i 2012 fon hospitalisat diverses voltes per problemes respiratoris i fon operat en març de 2013 en èxit. Ingressà en juny de 2013 en estat greu.
Nelson Mandela faltà el 5 de decembre de l'any 2013 en la ciutat de Johannesburc.
Vida privada[editar | editar còdic]
Nelson Mandela naixqué el 18 de juliol de 1918 en Qunu, un poblat de 300 habitants prop d'Umtata en el Transkei. Mandela porta tres matrimonis, en dos dels quals ha tengut sis fills. De la seua primera esposa Evelyn Ntoko Mase es va divorciar en 1957 despuix de 13 anys de matrimoni. Ntoko Mase va morir en l'any 2004. Una filla d'este matrimoni va morir en edat de lactància. El seu primer fill Madiba Thembekili va morir en l'any 1969 en un accident automovilístic. Despuix de 38 anys de matrimoni en Winnie Madikizela (Winnie Mandela) es va separar per escàndals polítics en abril de 1992 i finalment es divorcià el 19 de març de 1996. En Winnie va tindre dos filles, Zenani (Zeni), naixcuda el 4 de febrer de 1958 i Zindziswa (Zindzi), naixcuda en 1960.
En el seu 80 Aniversari, el 18 de juliol de 1998, va contraure matrimoni en Graça Machel, la viuda de Samora Machel l'antic president de Moçenic i patrocinador de l'ANC, difunt en l'any 1986 en un accident d'aviació. El 6 de giner del 2005 morí el segon fill de Mandela, Makgatho Mandela, advocat i home de negocis, a l'edat de 54 anys en Johannesburc a conseqüència de sida. Mandela fon un apassionat de la música clàssica de Georg Friedrich Händel o Piotr Ilich Chaikovski, la que acostuma escoltar a boqueta nit.
Premis i condecoracions[editar | editar còdic]
Mandela va rebre al voltant de 50 doctorats honoris causa per distintes universitats del món. Junt en la Mare Teresa de Calcuta, ademés de Khan Abdul Ghaffar Khan, ha segut l'únic estranger que fon distinguit en Bharat Ratna, el premi civil de major prestigi de l'Índia.
- Embaixador de la consciència, premi otorgat per Amnistia Internacional (2006)
- Claus de la ciutat - Johannesburc (2004)
- Premi Nobel de la Pau en l'any 1993
- Premi de la Pau de Mahatma Gandhi
- Orde de Canadà
- Premi príncep d'Astúries a la cooperació internacional (1992)
- Orde de Sant Joan
- Medalla presidencial de la llibertat
- Orde al mèrit del Regne Unit (1995)
- Isithwalandwe (1992)
- Bharat Ratna (1990)
- Premi Sajarov (1988)
- Premi Lenin de la Paz (1962)
- Premi Internacional Simón Bolívar (1983)
- Premi nacional de la Pau (1995)
- Escultura en el Palau de Westmister (Londres)(2007)
Cites[editar | editar còdic]
Són célebres moltes frases de Nelson Mandela, com:
Llectura adicional[editar | editar còdic]
Anglés
- Anthony Sampson; Mandela: The Authorised Biography ; ISBN 0-679-78178-1 (1999)
- Nelson Mandela; Long Walk to Freedom: The Autobiography of Nelson Mandela; Little Brown & CO; ISBN 0-316-54818-9 (paperback, 1995)
- Mary Benson; Nelson Mandela: The Man and the Movement
- Martin Meredith; Nelson Mandela: A Biography
- Barry Denenberg; Nelson Mandela: No Easy Walk To Freedom
- Charlene Smith; Mandela: ‘In' Celebration of a Great Life
Música[editar | editar còdic]
Música sobre Mandela
- Simple Minds: Mandela Day [Any 1989; disc "Street Fighting Years"; posició llestes US #17]
- Illapu, grup chilé: Mane Mandela
- Todos tus muertos, grup argentí: Mandela [Any 1994; disc "Dóna-li Aborigen"]
- The Specials, grup de ska: Free Nelson Mandela
- Barrington Levy, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Mandela Free
- The Abyssinians, grup reggae de Jamaica: Mandela
- Pablo Milanés: Nelson Mandela
- Liberen Mandela - Micky Gonzales
- Quilapayún, grup chilé: Free Nelson Mandela
- Burning Spear, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Free Nelson Mandela (1987)
- Say it's not true- Queen+ Paul Rogers
Referències[editar | editar còdic]
- «Land Reform Policies and Human Rights: A South African Case Study» (PDF)
- Long Walk to Freedom (Llarc camí a la llibertat), autobiografia de Nelson Mandela escrita en presó
- Mandela: The Authorised Biography, per Anthony Sampson
- Mandela, 1994, p. 3; Sampson, 2011, p. 3; Smith, 2010, p. 17.
- «When Conservatives Branded Nelson Mandela A Terrorist». Forbes. 6 de diciembre de 2013
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Battersby, John (2011). «Afterword: Living Legend, Living Statue». Mandela: The Authorised Biography. Londres: HarperCollins. pp. 587-610. ISBN 978-0007437979
- Herbst, Jeffrey (2003). The Nature of South African Democracy: Political Dominance and Economic Inequality. The Making and Unmaking of Democracy: Lessons from History and World Politics. Londres: Routledge. pp. 206-224. ISBN 978-0415933810
- Mandela, Nelson (1994). Long Walk to Freedom Volume I: 1918–1962. Little, Brown and Company. ISBN 978-0754087236
- Sampson, Anthony (2011) [1999]. Mandela: The Authorised Biography. London: HarperCollins. ISBN 978-0007437979
- Smith, David James (2010). Young Mandela. London: Weidenfeld & Nicolson. ISBN 978-0297855248
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nelson Mandela.- ANC perfil de Mandela
| |||||||||||||||||||||||||||||||