Marco Polo

   

Marco Polo
{{{peu}}}
Nacionalitat:
Ocupació:	Comerciant
Naiximent:	c. 15 de setembre de 1254
Lloc de naiximent:	Venècia
Defunció:	8 o 9 de giner de 1324 (69 anys)
Lloc de defunció:	Venècia

Marco Polo (Venècia, c. 15 de setembre de 1254 - † Íbid., 8/9 de giner de 1324) fon un mercader i viager venecià, celebre pels seus viages a Orient d'Àsia narrats en Els viages de Marc Polo, relat que donà a conéixer en la Europa migeval les terres d'Àsia central i China.

Marco Polo naixqué i deprengué a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per Àsia i, al paréixer, conegueren a Kublai Kan. En 1269 abdós retornaren a Venècia i veren per primera volta a Marco. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Àsia, en el que visitaren Armènia, Persia i Afganistan fins aplegar a China, recorrent tota la Ruta de la Seda. En el viage de tornada travessaren el estret d'Ormuz, des de que aplegaren a Venècia en 1295 despuix d'un viage de 24 anys en el que havien recorregut més de 24 000 km i del que tornaven carregats de riquees.

A la seua tornada a Itàlia, Venècia estava en guerra en el seu rival, Gènova, i en el transcurs del conflicte Marc fon capturat i empresonat pels genovesos. En 1298, durant el seu periodo en la presó, conegué a l'escritor Rustichello de Chafa, a qui relatà els seus fabulosos viages, que foren el tema del llibre conegut en principi com Li divisament du escure, Livre dones merveilles du escure, o Il milione. Deslliurat en 1299, Marc Polo se convertí en un ric mercader i membre del Gran Consell de la Republica de Venecia. Morí en 1324 i fon soterrat en l'iglésia de Sant Llorenç de la seua ciutat. Els celebres viages d'este pioner venecià inspiraren, entre atres, a Cristòfol Colon.

Context històric

En l'época de Marc Polo, el comerç en Europa seguia un sistema triangular, en el que els productes de lux procedents d'Orient (seda, espècias) ocupaven un important lloc. Estos, en la coneguda com ruta de la seda travessaven Àsia Central i les terres controlades pels sarraís, sent comprats per comerciantes italians (venecians, genovesos, chafamos...), que obtenien grans beneficis al revendre'ls despuix per Europa.

Es per això per lo que Venècia i atres ports italians guanyaren en importància i escomençaren una política comercial agressiva per a explotar estes rutes comercials.

Venècia en l'época

Artícul principal → República de Venècia.

Durant la Baixa Edat Mija, la República de Venècia escomençà a convertir-se en una potencia mediterrànea. Al control del interior i de la costa de Dalmacia, e va unir una extensa activitat mercantil en Orient, que li portà a establir consulats i colònies de comerciantes per tot el Mediterràneu Oriental. Recolzà als creuats com manera de contrarrestar al Islam i mantingué un llarc conflicte en Gènova pel predomini comercial.

Durant la Quarta Creuada, per sugerència veneciana, els creuats saquejaren Costantinoble, decapitant el Imperi bizantí i conquistant numerosos territoris. Encara que el subsegüent Imperi llatí fon pronte reconquistat pels grecs, Venècia seguí controlant vàries illes i ciutats, sent una de les principals potencies mercantils.

L'Imperi mogol

Artícul principal → Imperi mogol.

L'Imperi mogol fon instituït per Genghis Kan en 1206. Este, despuix de llargues lluites internes, unificà a les diverses tribus mongoles baix el seu mandat, involucrant-les en una expansió que els portaria a conquistar China, Àsia Central, Rússia i aplegar fins Iraq, Síria i Anatòlia.

A la seua mort li succeí el seu fill Ogodei, qui continuà en esta expansió i consolidà la jerarquia del Gran Kan sobre els diversos regnes mogols. En temps de Marc Polo este Gran Kan era Kublai Kan.

El coneiximent europeu d'Orient

El món conegut pels europeus no anava molt més allà de l'actual Orient Mig. Les poques noticies que se tenien de lo que estava més allà eren generalment confuses i molt mitificades. Es de destacar la llegenda del Preste Joan, un mític rei cristià que se suponia existia rodejat d'infidels en Asia Central. Els intercanvis comercials se trobaven casi sempre mediatisats per perses i àraps.

L'expansió de l'Imperi mogol els portà a les mateixes portes d'Europa despuix de travessar les estepes russes i amenaçar Polònia, encara que pronte se retiraren. Més al sur, no obstant, els mongols saquejaren Bagdad (Irak) i someteren a regnes musulmans que s'havien enfrontat en les creuades en els cristians.

Es aixina com se desperta l'interés pels mongols en Europa. A la curiositat per eixos barbars, tenguts fins llavors com sers casi mitològics, se li suma en lo polític la possibilitat d'obtindre un aliat contra l'enemic islàmic, una forma més ventajosa de negociar en Orient en lo econòmic, i un desig evangelisadora, donada la gran tolerància religiosa dels mongols. Abans de Marc Polo, varis missioners, com Giovanni dona Piulen del Carpine, viajaren com embaixadors a Orient, encara que sense conseguir resultats concrets. Se fa referencia als contactes entre romans i el Imperi chinenc, pero este també establí contacte en els romans en anterioritat a la Ruta de la Seda. Un dels primers contactes que tingué China en Roma fon quan l'emperador Ban Chao feu una campanya contra els nomadas d'Asia Central i envià a un dels seus colaboradors, Ga Yin, que viajà cap a occident visitant els establiments comercials romans de la costa oriental del Mar Negre. Per tant, el contacte entre Roma i China era recíproc, pese a que Roma tenia més informació sobre China gràcies a la multitut de viages que s'havien fet cap a aquella zona.

La família Polo

Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents venecians, pero estan completament absents en les fonts chinenques. Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició italiana de Il milione publicada en 1559 per Giovanni Battista Ramusio.

Marc Polo naixqué en 1254 en una família de mercaderes. Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o fraterna compagnia, en els seus germans Marc i Maffeo, cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la Basilica de Sant Marcs. Despuix de la presa de Costantinoble de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo. Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del Mar Negre i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de Soldaia, el principal empori comercial italià de Crimea.

El viage de Niccolò i Maffeo

Kublai Kan entrega la paiza als germans Polo.
Biblioteca Nacional de França (ms. fr. 2810)

En una data propenca a 1260 Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intenció inicial de comerciar en joyes en el kanato mogol de la Horda d'Or. En principi tingueren èxit ya que en Sarai, prop del curs inferior del Volga, conegueren al kan Berke, a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor, pero en juliol de 1261 Miquel Paleolec reconquistà Costantinoble posant fi al Imperi llati. El nou emperador es vengà de tots els mercaderes venecians que pogué capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situació empijorà quan en hivern esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el Ilkanato persa de Hulegu, lo que els impedia utilisar la ruta que portava a Tabriz travessant el Cáucaso, per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direcció a Ukek, des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el kanato de Chagatai fins aplegar a Bujará, en Transoxiana.

Quan portaven tres anys en Bujará els germans se uniren a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al Gran Kan i, despuix d'un any de viage, aplegaren a la cort de Kublai Kan, encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment. Kublai els concedí audiencia i, despuix d'informar-se de la situació europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al Papa. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent hòmens instruits en les set arts lliberals, potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en China, i oli de la llantia del Sant Vas de Jerusalén, possiblement com amulet per a les seues esposes cristianes. Per a la tornada, el Kan els proporcionà una paiza, una pastilla de or que autorisava als seus portadors a servir-se del yam, el servici de postes mogol. El yam era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de Fanzelles, en Armenia Menor. Alli s'enteraren de la mort del Papa Climent IV, lo que situa la seua aplegada molt provablement en 1269. Continuaren viage fins Acre a on afirmen haver-se reunit en el llavors archidiácono Tedaldo Visconti, i des de cuyo port retornaren a Venecia per a esperar l'elecció d'un nou Papa. Alli se reuní Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.

Ruta seguida

• Eixida de Venecia.
• Rodeig de Grecia fins aplegar a Costantinoble.
• Encreuament del Mar Negre i el de Azov.
• Transit de les estepas euroasiáticas, creuant el Volga i rodejant el Mar Caspio pel nort fins aplegar al Mar d'Aral i la ciutat de Bujará.
• Encreuament de les montanyes i deserts de Asia Central a través de la Ruta de la Seda, fins alcançar la cort de Kublai Kan.

El viage de Marc Polo

Mapa en la ruta del viage de Marc Polo.

L'elecció del nou Papa se retardava (acabaria sent la més prolongada de l'història) aixina que Niccolò i Maffeo iniciaren el viage de tornada a la cort de Kublai Kan en 1271, pero esta volta acompanyats per Marc, que ya tenia dèsset anys. Aplegaren a Acre, a on se trobaren de nou en Tedaldo Visconti, que potser estava alli en relació en la creuada en la que estava embarcat el futur rei Eduart I d'Anglaterra. Despuix de desviar-se a Jerusalén per a fer-se en l'oli de la llantia del Sant Vas, seguiren viage fins Fanzelles a on s'enteraren de que l'eleccio papal havia recaigut precisament en Tedaldo Visconti, que adoptà el nom de Gregori X. Retornaren d'immediat a Acre, en una galera facilitada pel rei Lleo III de Armenia Menor, a on Visconti els facilità noves credencials ademés de fer que els acompanyaren dos flares dominics, encara que estos pronte abandonaren el llarc viage.

Marc pronte se guanyà el favor de Kublai Kan, fent-li el seu conseller. Poc despuix Marc passà a ser emissari del Kan, qui li donaria diversos destins a lo llarc dels anys. En els seus dèsset anys de servici al Kan, Marc Polo, aplegà a conéixer les vastes regions de China i els numerosos guanys de la civilisació chinenca, molts dels quals eren més alvançats que els contemporaneus europeus.

Quan una embaixada del rei de Persia li solicita a Kublai Kan una princesa per al rei, els Polo l'acompanyen, decidint retornar a Venecia.

Ruta seguida

Marc Polo en la cort de Kublai Kan.

• Eixida de Venecia.
• Desembarc en Acre.
• Marcha a través del Creixent Fertil fins aplegar a Tabriz.
• Aplega a la capital imperial en Pekín
• Travessa Chinenca fins aplegar a Pagan, en Birmània.
• Torna a Pekín, a on s'inicia el viage de volta.
• Marcha cap a sur a Yangzhou.
• Embarcada en Zaitun.
• Rodeig de les costes de Chinenca meridional, Indochinenca, Malaca i Sumatra.
• Creua el Golfo de Vengala fins Ceilán i seguix la costa de la India fins la Peninsula de Kathiawar.
• Desembarc final en Ormuz i nova tornada a Tabriz.
• Creua el Cáucaso i embarcada de nou en Trebisonda.
• Recala novament en Costantinoble i retorna finalment a Venecia.

Il milione

La iglesia de Sant Llorenç, en el sestiere veneciano de Castello, a on fon soterrat Marc Polo en 1324.

A la seua tornada de China en 1295 (escoltant a una princesa chinenca nomenada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en Venecia a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca.

No està clar com aplegà Marc a la presó genovesa a on se relata que en 1298 coneixque a «Rusticiaus» de Chafa. En la primera mitat del Plantilla:SEGLE en la seua obra Imago Mundi seu Chronica, el flare dominic Jacopo d'Acqui afirmà que Marc fon fet presoner en 1296 despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de Fanzelles, encara que la data real de la batalla correspon a 1294, l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De Giambattista Ramusio, en el Plantilla:SEGLE, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la batalla naval de Curzola, la gran derrota veneciana que tingue lloc en setembre de 1298, encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Gènova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Gènova i Venecia en juliol de 1299.

Es possible que, com era habitual en Gènova, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de Extrem Orient. El manuscrit original, provablement escrit en frances antic o francoitaliano, no ha sobrevixcut, pero el llibre, Il milione (‘El millo’, més conegut en espanyol com Els viages de Marc Polo o Llibre de les maravelles) tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, inclús les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.

Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de Gènova com una ficcio. En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al francés d'un text escrit originariament per Marc en venecia, un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al llati realisada entre 1310 i 1317 pel dominic Francesco Pipino. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei Eduart I d'Anglaterra qui, en la seua condició de creuat, tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.

Marc Polo morí, despuix de redactar testament, entre la posada del sol i la mijanit del dumenge 8 de giner de 1324, data que podria correspondre al 9 de giner degut a la llei veneciana que fixava el final del dia en el moment de la posada del sol. Fon soterrat en la iglesia de Sant Llorenç, a on també reposaven els restos de son pare, Niccolò, encara que el seu sarcofac desaparegué durant les obres de reconstrucció en 1592.

La veracitat del viage

Procedix de Jacopo d'Acqui l'anecdota, significativa dels dubtes que ya en el seu moment suscitaren els seus relats, de que en el seu jaç de mort la seua família demanà a Marc que corregise o eliminase de les seues històries tot lo que no fose cert. Marc se negà, insistint: «¡Només he contat la mitat de lo que verdaderament vi!».

Des de llavors, gran numero d'historiadors han posat en dubte, en tot o en part, la veracitat basica del relat: alguns mantenen oberta la qüestió mentres atres descarten basant-se en l'evidencia interna la presencia de Marc Polo en Chinenca. Alguns autors afirmen que Marc Polo (o també a voltes inclús Maffeo i Niccoló) nomes aplegà a algun lloc de Asia central, com Bujará o Karakórum i que tots els detalls sobre China procedixen d'escrits perses o relats de segona ma. Algunes omissions o inexactituts que senyalen són:

• No menciona la Gran Muralla. Hi ha que tindre en conte que en el Plantilla:SEGLE la muralla estava en gran part en enrunes i que casi tota la gran estructura actual es obra de la dinastia Ming en el Plantilla:SEGLE. Tampoc es mencionada per atres viagers, com Odorico de Pordenone o Giovanni Marignolli, que recorreron eixa zona en el Plantilla:SEGLE.
• No menciona la costum de vendar els peus de les chiquetes, encara que estava circumscrita a dones de classe alta, que normalment se mantenien alluntades d'estranys o estrangers.
• No menciona el te, beguda que en época de Marc a soles era coneguda en el sur de China, zona que sembla ser desconegut per ad ell.
• No menciona la escritura chinenca i per als noms no sol utilisar les formes chinenques i en el seu lloc recorre a les mogoles, pero sobre tot a les perses («facfur» com emperador de China, «Mangi» per a rederirse al sur de China i, en general gran part de la toponimia). Existix coincidència general en que Marc ignorava el chinenc, pero hi ha que tindre en conte que el persa era lingua franca en la tall mogola i que es possible que, a la seua volta a Europa, redactara el llibre consultant documentació o mapes perses que hauria portat conseguixc.
• Marc Polo afirma haver governat la ciutat de Yangzhou, pero no apareix en les detallades llistas d'administradors locals de la dinastia Yuan. També segons el seu relat, els Polo ajudaren a Kublai Kan en la conquista de Saianfu (Xiangyang), l'ultima ciutat en possessió de la dinastia Song, supervisan la construcció de tres catapultes. No obstant la ciutat caigue en l'any 1273, dos anys abans de l'aplegada de Marc a China, i tant les croniques chinenques com les perses donen els noms dels constructors de les catapultes, una familia procedent de Síria. S'ha sugerit que el fet d'atribuir-se important participació en alguns acontenyiments puga respondre al desig de Marc d'ocupar algun posat de relevancia a la seua volta, o també que foren recursos de Rustichello per a incrementar l'interés del relat, com podria indicar el fet de que abdós anecdotes s'ometen en manuscrits que podrien correspondre a revisions del text fetes en posterioritat pel propi Marc. Per lo demés els fets en sí són basicament autentics i també sembla inqüestionable, segons els seus testaments, que els Polo estaven a la seua mort encara en possessió de vàries paiza d'or autentiques, els salvoconductes que se descriuen com procedents del Gran Kan en persona («magnifici chan tartarorum»), encara que s'ha alegat la possibilitat de que la de Marc proviniera del seu tio Maffeo. Ademés provablement prové del relat de Marc Polo la primera menció a Japo (Cipango) en la lliteratura occidental, un cas únic abans del Plantilla:SEGLE.

En general, la redacció formularia i estereotipada de les descripcions que s'oferixen en el llibre de llocs i acontenyiments ocorreguts en el sur de China contrasta en la més detallada i concreta en quant els successos se produïxen en el nort. Es possible que els Polo passaren gran part del temps en esta última zona, entre la nova capital, Daidu, i la residencia d'estiu de Shangdu, i que el seu coneiximent del sur depenguera molt més de testimonis de segona ma. Hi ha que tindre en conte també que els Polo se mogueren sobre tot en els ambients de la cort mogola, llunt de la base de la població chinenca recién conquerida cuyes costums els eren estranyes.

Per atra part, Marc descriu atres aspectes de la vida en el Llunta Orient en molt detall: el paper moneda, el Gran Canal, l'estructura de l'eixercit mongol, els tigres i el sistema postal imperial. També se creu que Marc Polo descrigue un pont a on succeí el incident del Pont Marc Polo, una batalla que marcà el començament de l'invasió japonesa del nort de China en els anys previs a la Segona Guerra Mundial.

Especulacions sobre l'orige de la seua família

Casa de la illa de Curzola (Croàcia) en la que hauria naixcut Marc Polo.

Cronistes posteriors a Marc Polo rastrejaren els seues orígens fins a la illa de Curzola en el mar Adriàtic (actualment Korčula, en Croàcia) a on inclús se seguix conservant una vella casa en la que se diu que naixqué. No obstant, la historiografia moderna te series dubtes d'este orige, puix el llinage Polo (d'orige venecià) apareix mencionat vàries voltes en ciutats del nort d'Itàlia. No obstant, hi ha quins afirmen que el seu verdader nom i llinage eren Marc Pol, llinage que, efectivament, tingué la seua primera aparició en Dalmacia. Esta última afirmació és donada en base als registres apareguts en l'anuari venecià Chronicon Iustiniani (1358). L'escut familiar dels Pol conte tres pardals d'aigua, aus que rebien el nom de "pol" en Dalmacia del Sur, mentres que en Venècia se'ls cridaven "pola", paraula de la qual se creu se derivaren els llinages "Polo" i "Pollet" en Itàlia.Plantilla:Cr

Impacte històric

Encara que els Polo no foren en forma alguna els primers europeus en aplegar a China per terra (considérese per eixemple a Joan de Pla Carpini aixina com l'única delegació romana que partí a China en objecte d'establir relacions diplomatiques entre Roma i China), gracies al llibre de Marc el seu viage fon el primer en coneixer-se amplament i el millor documentat fins llavors.

La llegenda conte que Marc Polo introdui en Italia alguns productes de China, entre ells els gelats, la pinyata i la pasta, especialment els espaguetis. No obstant, esta llegenda està molt qüestionada. Per eixemple, hi ha proves de que la pasta era coneguda en Grecia i Italia des de l'antiguetat. En la Espanya arap hi ha referencies escrites al voltant dels fideus (nomenats llavors aletría) des del sigle XII.

El llibre escrit per Marc Polo, a pesar de que moltes de les seues asseveracions, en la seua epoca, se posaren en dubte, inspirà a molts viagers i exploradors. El mateix Cristofol Colón tenia una copia, en anotaments manuscrites seues en els márgenes, que encara se conserva.

Bibliografia

• , Paidós. ISBN 84-493-1028-8.
• , Almed. ISBN 84-931194-7-4.
• [1], Crítica/Circul de Llectors. ISBN 978-84-672-2596-9.
• [2] (vol. ) (en francés), Gunter Narr Verlag. ISBN 9783823342618.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Marco Polo.